Regulació de l'ús recreatiu i motoritzat dels espais naturals i medi forestal Flashcards
El Decret 56/2003, de 20 de febrer, pel qual es regulen les activitats fisicoesportives en el medi natural, reglamenta els requisits que han de complir i els mitjans materials i personals que han de tenir les persones i entitats que intervenen en aquestes activitats. Quina d’aquestes no és una obligació de l’entitat organitzadora?
A - Personal tècnic i responsable tècnic.
B - Pòlissa d’assegurances per accidents.
C - Pòlissa d’assegurances de responsabilitat civil.
D - Material de recanvi.
D - Material de recanvi.
(no cal, però sí que, el que s’usi, estigui homologat)
+ Equips i material. Els equips i el material que les persones o entitats organitzadores i el personal tècnic empren en la realització de les activitats regulades en aquest Decret 56/2003, de 20 de febrer, pel qual es regulen les activitats fisicoesportives en el medi natural i el que posen a disposició de les persones que practiquen les activitats han de complir la normativa vigent aplicable i, si escau, han d’estar homologats pels organismes competents i reunir les condicions de conservació i de seguretat necessàries en funció de l’activitat a què estiguin destinats i del medi on aquesta es practica.
++ Obligacions: les entitats organitzadores han de complir, a més del que estableix la resta de normativa que els és d’aplicació, les obligacions següents:
a) Tenir contractada una assegurança de responsabilitat civil.
b) El control i el desenvolupament de l’activitat l’ha de dur a terme personal tècnic que disposi d’alguna de les formacions detallades a l’annex 2 del Decret 56/2003, de 20 de febrer, pel qual es regulen les activitats fisicoesportives en el medi natural, amb una formació especialitzada en l’activitat.
c) Vetllar perquè les persones practicants disposin del material adequat a la pràctica concreta de l’activitat.
d) Estar inscrites en el registre corresponent i incloses en el Cens d’organitzadors/es d’activitats fisicoesportives en el medi natural.
+++ En cas que l’organització de les activitats sigui realitzada per diverses entitats, totes són responsables solidàriament del compliment de les obligacions indicades.
On no pot estar situada una acampada una acampada infantil?
A - Fora d’un llit sec de riu.
B - Lluny d’una línia elèctrica d’alta tensió.
C - A una zona amb un sol accés de 3 m d’ample.
D - A 150 metres d’una carretera.
C - A una zona amb un sol accés de 3 m d’ample.
(Ha de tenir camins alternatius per a l’evacuació)
Les acampades infantils i juvenils que es duguin a terme fora d’una instal·lació o lloc d’acampada autoritzats per l’organisme competent han d’estar situades:
a) Fora de rambles, llits secs de rius o torrenteres, terrenys susceptibles de ser inundats i als quals s’hi puguin produir esllavissades.
b) Fora de terrenys que, per la proximitat de línies elèctriques d’alta tensió, indústries, instal·lacions insalubres o per qualsevol altra causa, resultin perillosos. c) A més de 100 metres de qualsevol via de comunicació. Aquesta distància s’entén com el recorregut des del punt d’acampada fins a la via de comunicació.
d) Prop d’un camí alternatiu que permeti l’evacuació en el cas d’incendi forestal.
La regulació d’aquestes activitats a Catalunya es va fer per mitjà del Decret 148/1992, de de 9 de juny, pel qual es regulen les activitats fotogràfiques, científiques i esportives que poden afectar les espècies de la fauna salvatge. Quines categories d’espècies segons el grau de sensibilitat vers les molèsties provocades per l’ésser humà trobem?
A - Vulnerables i en perill d’extinció.
B - Poc sensibles, sensibles, molt sensibles.
C - Sensibles, amenaçades i vulnerables.
D - Sensibles i molt sensibles.
B - Poc sensibles, sensibles, molt sensibles.
a) Espècies poc sensibles, que són aquelles espècies que figuren a l’annex 3 del Decret 148/1992, de 9 de juny, pel qual es regulen les activitats fotogràfiques, científiques i esportives que poden afectar les espècies de la fauna salvatge, i també els mamífers no inclosos als annexos 1 i 2 del mateix Decret.
b) Espècies sensibles, que són les que figuren a l’annex 1 del Decret 148/1992, de 9 de juny, pel qual es regulen les activitats fotogràfiques, científiques i esportives que poden afectar les espècies de la fauna salvatge.
c) Espècies molt sensibles, que són les que figuren a l’annex 2 del Decret 148/1992, de 9 de juny, pel qual es regulen les activitats fotogràfiques, científiques i esportives que poden afectar les espècies de la fauna salvatge.
Els rèptils, els amfibis, els peixos i els invertebrats no entren en aquesta classificació.
Quan cal una autorització per obtenir informació gràfica de les espècies sensibles en el seu sector de cria?
A - Durant el període reproductor de cada espècie i el d’hivernada pels Quiròpters.
B - Durant el període reproductor de cada espècie i el d’hivernada.
C - Durant el període reproductor de cada espècie.
D - Durant el període d’hivernada i el període reproductor pels Quiròpters.
A - Durant el període reproductor de cada espècie i el d’hivernada pels Quiròpters.
+ Cal una autorització per obtenir informació gràfica, visual, sonora o de qualsevol altre tipus, sigui mitjançant mètodes de registre com amb la simple observació, de les espècies sensibles en el seu sector de cria. Aquesta regulació es limita al període reproductor de cada espècie, entenent-se aquest com el comprès entre l’inici del zel i la independització de les cries o polls. Pel que fa als Quiròpters, caldrà autorització per realitzar les activitats esmentades tant durant el període reproductor (juny i juliol) com durant la hivernada (desembre, gener i febrer). També caldrà autorització per instal·lar nius artificials destinats a espècies sensibles excepte en el cas dels Quiròpters.
++ Per a les espècies molt sensibles, l’autorització per realitzar les activitats esmentades al paràgraf anterior i, en el cas de l’ós bru, també durant el període d’hivernada (de desembre a març, ambdós inclosos), només es podrà concedir de forma excepcional.
Per quina d’aquestes espècies cal autorització per a la seva captura?
A - Rata negra.
B - Talp de camp.
C - Esquirol.
D - Talpó comú.
C - Esquirol.
(cal autorització per a qualsevol zona. En espais de protecció especial també caldrà autorització per a la recol·lecció de qualsevol invertebrat.)
+ Als espais naturals de protecció especial caldrà autorització, a més a més, per a qualsevol altre vertebrat autòcton, amb l’excepció de la rata comuna (Rattus norvegicus), la rata negra (Rattus rattus), el talp de camp (Arvicola terrestris), el talpó comú (Microtus duodecimcostatuts), el ratolí casolà (Mus musculus), el talp (Talpa europea) i el pardal comú (Passer domesticus) També caldrà autorització per a la recol·lecció de qualsevol invertebrat.
++ Les autoritzacions referides als paràgrafs anteriors seran atorgades per l’òrgan que designi l’administració gestora de l’espai.
Què succeix si transcorregut un mes des de la presentació de la sol·licitud de qualsevol de les autoritzacions regulades pel Decret 148/1992, de de 9 de juny, no es produeix cap notificació?
A - S’entén com a positiva, estimada.
B - S’entén com a negativa, desestimada.
C - Ha de transcorrer 2 mesos per a la resolució.
D - Cap de les anteriors és correcta.
B - S’entén com a negativa, desestimada.
+ Transcorregut un mes des de la presentació de la sol·licitud de qualsevol de les autoritzacions regulades pel present Decret, sense que s’hagi atorgat, aquesta s’entendrà desestimada.
++ La regulació d’aquestes activitats a Catalunya es va fer per mitjà del Decret 148/1992, de de 9 de juny, pel qual es regulen les activitats fotogràfiques, científiques i esportives que poden afectar les espècies de la fauna salvatge.
Quina distància per sobre la terra dels espais naturals (espais del PEIN, reserves naturals de fauna salvatge, reserves nacionals de caça i zones de caça controlada) està regulada pel Decret 148/1992, de de 9 de juny?
A - 100 m
B - 200 m
C - 300 m
D - 500 m
C - 300 m
+ Pel que fa a la navegació aèria i d’acord amb el que disposa la normativa sobre navegació aèria, aquesta regulació es limita a l’espai de 300 metres existents per sobre del terra en els espais naturals indicats.
Per a quins espais cal autorització per a banyar-se?
A - Als espais naturals de protecció especial i a les reserves naturals de fauna salvatge.
B - Als espais naturals de protecció especial, a les reserves nacionals de caça i a les zones de caça controlada.
C - Als espais naturals de protecció especial, a les reserves naturals de fauna salvatge, a les reserves nacionals de caça i a les zones de caça controlada.
D - A les reserves naturals de fauna salvatge, a les reserves nacionals de caça i a les zones de caça controlada.
A - Als espais naturals de protecció especial i a les reserves naturals de fauna salvatge.
+ Caldrà igualment autorització per banyar-se i per acampar fora dels indrets expressament destinats a aquest efecte en els espais següents:
a) Per banyar-se, als espais naturals de protecció especial i a les reserves naturals de fauna salvatge.
b) Per acampar, a més a més dels espais naturals anteriors, a les reserves nacionals de caça i a les zones de caça controlada.
+ Les autoritzacions referides seran atorgades per l’òrgan que designi l’administració gestora de l’espai.
D’acord amb la Llei de protecció dels animals, a quines espècies són les afectades en les infraccions greus?
A - A totes les espècies.
B - Qualsevol infracció que comporti la mort d’embrions, polls, cries i exemplars adults, considerant com a adults els animals plenament formats amb independència de la seva maduresa sexual.
C - A les espècies sensibles.
D - A les espècies molt sensibles.
D - A les espècies molt sensibles.
+ D’acord amb la Llei de protecció dels animals, les infraccions al que disposen l’apartat 15.2.2.2 Autoritzacions, es classifiquen en lleus, greus i molt greus. Es consideren greus les infraccions que afecten les espècies molt sensibles i lleus les que afecten les espècies restants. En qualsevol cas, la infracció que comporti la mort d’embrions, polls, cries i exemplars adults, considerant com a adults els animals plenament formats amb independència de la seva maduresa sexual, serà considerada com a molt greu.
++ Les infraccions al que disposa l’apartat 15.2.2.3 Activitats esportives seran considerades com a faltes greus, tret de les relatives a la realització de proves esportives, que seran considerades com a molt greus.
A quin dels següents espais no aplica la normativa d’accés al medi natural?
A - Els llits dels rius.
B - Els parcs interurbans.
C - Els camins rurals.
D - Els terrenys forestals.
B - Els parcs interurbans.
+ L’àmbit territorial d’aplicació de la normativa d’accés al medi natural és constituït per:
a) Els espais naturals definits per la Llei 12/1985, de 13 de juny, d’espais naturals.
b) Els terrenys forestals definits per la Llei 6/1988, de 30 de març, forestal de Catalunya.
c) El conjunt de camins rurals, camins i pistes forestals, camins de bast i ramaders, senders i corriols i pistes forestals de terra.
d) Els llits de les corrents naturals d’aigua, contínues o discontínues i els dels llacs, llacunes i embassaments superficials en lleres públiques.
Quina és l’amplada mitjana d’una pista forestal?
A - 2,5 m
B - 3 m
C - 4 m
D - 4,5 m
B - 3 m
+ A efectes de la regulació de l’accés motoritzat al medi natural, s’entén per:
a) Camins forestals, les vies de terra o pavimentades de circulació permanent que serveixen per a la gestió, la vigilància i la defensa de les forests, amb una amplada mitjana de plataforma de 4 metres, que formen la xarxa forestal bàsica.
b) Pistes forestals, les vies de terra o pavimentades connectades amb les anteriors, i de característiques similars, construïdes primordialment per al transport dels aprofitaments forestals, amb una amplada mitjana de plataforma de 3 metres, que formen la xarxa forestal secundària.
c) Pistes de desembosc, les vies de terra i de circulació temporal exclusivamentconstruïdes per al transport d’aprofitaments forestals, amb una amplada mitjana de plataforma de 2,5 metres.
d) Camins rurals, les vies pavimentades o de terra de circulació permanent construïdes per a la millora de les infraestructures agrícoles, ramaderes i forestals, d’unió entre infraestructures agrícoles, ramaderes i forestals, d’unió entre localitats o d’accés a cases o nuclis de població situats en zones rurals.
e) Camins ramaders, els camins seguits tradicionalment pel bestiar transhumant en els seus desplaçaments periòdics per a l’aprofitament de les pastures naturals.
f) Camins de bast, els antics camins aptes per al pas d’animals de càrrega i no aptes actualment per a la circulació de vehicles de quatre rodes.
g) Corriols i senders, vials únicament aptes per al pas de vianants. Queden excloses de l’àmbit d’aplicació les carreteres i vies de comunicació regulades per la legislació de carreteres.
En els espais inclosos en el Pla d’espais d’interès natural, s’autoritza la circulació de vehicles motoritzats per pistes i camins?
A - Únicament per pistes d’amplada igual o major a 4 m, si no són espais declarats de protecció especial. I pels altres vials pavimentats i camins, si s’ha autoritzat d’una manera expressa.
B - Únicament a les pistes i camins delimitats a aquest efecte en els plans o en els programes de gestió corresponents.
C - Únicament per pistes d’amplada igual o major a 3 m, si no són espais declarats de protecció especial.
D - Únicament per pistes d’amplada igual o major a 3 m.
A - Únicament per pistes d’amplada igual o major a 4 m, si no són espais declarats de protecció especial. I pels altres vials pavimentats i camins, si s’ha autoritzat d’una manera expressa.
+ En els espais naturals declarats de protecció especial d’acord amb la Llei 12/1985 únicament s’autoritza la circulació de vehicles motoritzats per les pistes forestals i els camins rurals delimitats a aquest efecte en els plans o en els programes de gestió corresponents.
++ En els espais inclosos en el Pla d’espais d’interès natural no declarats de protecció especial i en els terrenys forestals, s’autoritza la circulació per les pistes i els camins forestals pavimentats o d’amplada igual o superior a quatre metres, i també pels vials pavimentats i pels camins autoritzats d’una manera expressa. Aquestes autoritzacions han d’ésser degudament justificades i incorporades a l’inventari comarcal de camins i pistes forestals corresponent.
En quin d’aquests espais no està prohibida la circulació de vehicles motoritzats?
A - Camp a través.
B - Tallafocs.
C - Camins ramaders.
D - Cap de les anteriors.
D - Cap de les anteriors.
+ Es prohibeix la circulació de vehicles motoritzats:
a) Camp a través, tant si és per terrenys agrícoles com forestals, per tots els terrenys als quals es refereix l’article 2 d’aquest Decret.
b) Fora dels límits de les vies de circulació per les quals s’autoritza la circulació, excepte per efectuar maniobres d’aparcament al seu entorn immediat
c) Pels tallafocs expressament construïts amb aquest objectiu.
d) Pels vials forestals d’accés a zones on es realitzin aprofitaments forestals, degudament senyalitzats, excepte per a l’execució d’accions relacionades amb aquestes activitats.
e) Pels camins ramaders que no coincideixin amb vials de lliure circulació, excepte per a vehicles destinats a activitats ramaderes o a serveis públics.
f) Pels llits de les corrents naturals d’aigua, contínues o discontínues i dels llacs, llacunes i embassaments superficials en lleres públiques, excepte quan formin part d’un vial que els travessi a gual, o que discorri tradicionalment per un tram dels esmentats llits.
Quina és la velocitat màxima de circulació per camins i pistes no pavimentats, aptes per a la circulació motoritzada?
A - 15 km/h
B - 20 km/h
C - 30 km/h
D - 40 km/h
C - 30 km/h
+ La velocitat màxima de circulació per camins i pistes no pavimentats, aptes per a la circulació motoritzada, és de trenta quilòmetres per hora. S’exceptuen d’aquesta limitació:
a) Els vehicles participants en competicions esportives autoritzades o que practiquen activitats esportives o de lleure en àrees destinades a aquestes pràctiques.
b) Els vehicles en prestació de serveis de naturalesa pública, en cas de necessitat o força major.
Quina d’aquestes és una característica exclusiva d’un circuit permanent no tancat:
A - Tenen caràcter fix.
B - No poden afectar terrenys inclosos al Pla d’espais d’interès natural.
C - No precisen d’una infraestructura d’obra civil.
D - S’usen per a la pràctica de l’esport motoritzat.
C - No precisen d’una infraestructura d’obra civil.
+ Es consideren com a circuits permanents no tancats els que s’instal·len amb caràcter fix per a la pràctica de l’esport motoritzat i que no precisen d’una infraestructura d’obra civil per al seu desenvolupament. Aquests circuits no poden afectar terrenys inclosos al Pla d’espais d’interès natural.
++ Es consideren com a circuits permanents tancats els que s’instal·len amb caràcter fix per a la pràctica de l’esport motoritzat i que precisen d’una infraestructura d’obra civil per al seu desenvolupament. Els circuits tancats permanents s’han de situar en terrenys no inclosos en el Pla d’Espais d’Interès Natural que la normativa urbanística hagi destinat expressament a instal·lacions i equipaments esportius.
