CE i EAC Flashcards
Quan va entrar en vigor la CE?
A - 31 d’octubre del 78
B - 27 de desembre del 78
C - 28 de desembre del 78
D - 29 de desembre del 78
D
La Constitució espanyola fou aprovada per les Corts Generals en sessions plenàries del Congrés dels Diputats i del Senat el 31 d’octubre de 1978, ratificada per la ciutadania per referèndum popular el 6 de desembre de 1978, sancionada pel Rei davant les Corts el 27 de desembre, per entrar en vigor el 29 de desembre de 1978, en publicar-se en el Butlletí Oficial de l’Estat.
Quantes disposicions té la CE?
A - Nou d’addicionals, quatre de transitòries, una de derogatòria i una de final.
B - Quatre d’addicionals, nou de transitòries, una de derogatòria i una de final.
C - Quatre d’addicionals, vuit de transitòries, dues de derogatòries i una de final.
D - Set d’addicionals, nou de transitòries, una de derogatòria i una de final.
B
Sistemàticament, la Constitució té un total de 169 articles, s’estructura en un preàmbul, un títol preliminar, deu títols numerats i una sèrie de disposicions complementàries (quatre d’addicionals, nou de transitòries, una de derogatòria i una de final).
Quan s’entendrà atorgada una qüestió de confiança?
A - Si voten favorablement la majoria simple dels diputats.
B - Si voten favorablement la majoria absoluta dels diputats.
C - Si voten favorablement 2/3 parts dels diputats.
D - Si voten favorablement 3/5 parts dels diputats.
A
El President del Govern, prèvia deliberació del Consell de Ministres, pot plantejar davant el Congrés dels Diputats la qüestió de confiança sobre el seu programa o sobre una declaració de política general, que s’entendrà atorgada si voten favorablement la majoria simple dels diputats (article 112). Si el Congrés de Diputats nega la confiança al Govern, aquest presentarà la dimissió al Rei i caldrà iniciar novament el procediment d’investidura que preveu la pròpia Constitució espanyola (article 114.1).
Quants diputats es necessiten per proposar una moció de censura?
A - 2/3 parts dels Diputats.
B - 3/5 parts dels Diputats.
C - 1/10 part dels Diputats.
D - 2/4 parts dels Diputats.
C
El Congrés dels Diputats pot exigir la responsabilitat política del Govern mitjançant l’adopció d’una moció de censura per majoria absoluta, que haurà de ser proposada com a mínim per la desena part dels Diputats i haurà d’incloure un candidat a la Presiència del Govern i, en el cas de que no sigui aprovada, els signataris no en podran presentar cap més durant el mateix període de sessions (article 113). Si el Congrés adopta la moció de censura, el Govern presentarà la dimissió al Rei i s’investeix el candidat proposat a la moció, el Rei el nomenarà.
Quants membres conformen el Consell General del Poder Judicial?
A - El President del Tribunal Suprem i 20 membres.
B - El President del Tribunal Suprem i 19 membres.
C - 23 membres.
D - El President del Tribunal Suprem i 9 membres.
A
Una llei orgànica ha de regular la constitució, el funcionament i el govern dels Jutjats i dels Tribunals, com un cos únic, esdevenint el seu òrgan de govern el Consell General del Poder Judicial, responsable, entre altres qüestions, dels nomenaments, dels ascensos, la inspecció i el règim disciplinari. Aquest òrgan és presidit pel President del Tribunal Suprem, que el presideix, i per vint membres nomenats pel Rei per un període de cinc anys (article 122).
Com s’organitza territorialment l’Estat?
A - Municipis i províncies.
B - Municipis i Comunitats Autònomes.
C - Municipis, comarques, províncies i Comunitats Autònomes.
D - Municipis, províncies i Comunitats Autònomes.
D
L’Estat s’organitza territorialment en municipis, en províncies i en Comunitats Autònomes, gaudint totes aquestes entitats d’autonomia per a la gestió dels interessos respectius (article 137).
Quin d’aquests no controla l’activitat dels òrgans de les Comunitats Autònomes?
A - Tribunal Constitucional
B - Consell General del Poder Judicial
C - Govern Central
D - Tribunal de Comptes
B
L’activitat dels òrgans de les Comunitats Autònomes és controlat per (article 153):
o Pel Tribunal Constitucional en allò que es refereixi a la constitucionalitat de les seves disposicions normatives amb força de llei.
o Pel Govern en allò que pertoqui a l’exercici de les funcions que hagi pogut delegar. o Per la jurisdicció contenciosa administrativa en allò que es refereixi a la seva administració i a les seves normes reglamentàries.
o Pel Tribunal de Comptes en els aspectes econòmics i pressupostaris.
Quina majoria es necessita per aprovar un procediment de reforma ordinari de la Constitució en primera volta?
A - 3/5 parts del Congrés i del Senat.
B - 2/3 parts del Congrés i del Senat.
C - 2/3 parts del Congrés i majoria absoluta del Senat.
D - 3/5 parts del Congrés i majoria absoluta del Senat.
A
(en segona volta, C)
Un procediment ordinari que exigeix per a la seva aprovació una majoria de tres cinquenes parts, tant del Congrés com del Senat, i, que en cas de no assolir aquesta majoria, es contempla la possibilitat de creació d’una comissió paritària per presentar un text alternatiu per tornar a ser votat per ambdues Cambres que, en cas de no aconseguir tampoc la seva aprovació per aquesta majoria de tres cinquenes parts, el Congrés dels Diputats en podria aprovar la reforma per majoria de les dues terceres parts en cas d’haver obtingut el vot favorable de la majoria absoluta del Senat, havent de ser, en qualsevol dels casos sotmesa a referèndum per a la seva ratificació, a petició d’una dècima part dels membres de qualsevol de les Cambres (article 167).
Quina majoria es necessita per aprovar un procediment de reforma agreujat de la Constitució?
A - 3/5 parts del Congrés i del Senat.
B - 2/3 parts del Congrés i del Senat.
C - 2/3 parts del Congrés i majoria absoluta del Senat.
D - 3/5 parts del Congrés i majoria absoluta del Senat.
B
Procediment agreujat, molt més rígid, per al cas de proposar la revisió total de la Constitució o una revisió parcial que afecti a les matèries del títol preliminar, els drets fonamentals de la Secció primera, del Capítol segon del Titol I o a la Corona, requerint, en aquest cas, una majoria de dos terços de les dues Cambres per a la seva aprovació, la dissolució immediata posterior de les Corts i la ratificació per majoria de dos terços novament de les dues Cambres novament escollides, sense perjudici d’haver de sotmetre’s finalment a referèndum per a la seva ratificació (article 168).
Quan va entrar en vigor l’EAC?
A - 30 de març de 2006
B - 18 de juny de 2006
C - 19 de juliol de 2006
D - 9 d’agost de 2006
D
El 30 de setembre el Ple del Parlament de Catalunya va aprovar el projecte de reforma de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya amb cent vint vots a favor i quinze vots en contra, una majoria, doncs, més àmplia que els dos terços exigibles. Posteriorment, el text fou aprovat per la Comissió Constitucional del Congrés i el 30 de març de 2006 es va ratificar pel Ple del Congrés de Diputats i pel Ple del Senat, per la qual cosa, per Decret 170/2006, de 18 de maig, el president de la Generalitat es va procedir a sotmetre el text a referèndum per part del poble de Catalunya el dia 18 de juny de 2006, el qual amb una participació del 49’41%, fou aprovat amb el 73’90% dels vots emesos. Finalment, un cop signada (sancionada i promulgada) pel rei, la Llei orgànica de reforma de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya (LO 6/2006, de 19 de juliol) es va publicar al Butlletí Oficial de l’Estat i al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya el 20 de juliol de 2006, entrant en vigor 20 dies després de la seva publicació, és a dir, el 9 d’agost de 2006.
Quantes disposicions addicionals té l’EAC?
A - 1
B - 4
C - 15
D - 20
C
L’Estatut d’Autonomia de Catalunya té un total de 223 articles, s’estructura en un preàmbul, un títol preliminar, vuit títols numerats i una sèrie de disposicions complementàries (quinze d’addicionals, dues de transitòries, una de derogatòria i quatre de finals).
A quin article de l’EAC es troba el principi rector que diu: Els poders públics han de vetllar per la protecció del medi ambient per mitjà de l’adopció de polítiques públiques basades en el desenvolupament sostenible i la solidaritat col·lectiva i intergeneracional?
A - 46
B - 144
C - 14
D - 94
A
Medi ambient, desenvolupament sostenible i equilibri territorial. Els poders públics han de vetllar per la protecció del medi ambient per mitjà de l’adopció de polítiques públiques basades en el desenvolupament sostenible i la solidaritat col·lectiva i intergeneracional (article 46).
Poden els consellers assistir a les reunions del Ple?
A - No.
B - Sí, i poden prendre-hi paraula.
C - Sí, amb veu i vot.
D - Sí, però sense veu ni vot.
B
El capítol quart es refereix a les relacions entre el Parlament i el Govern, establint que el president de la Generalitat i els consellers tenen el dret d’assistir a les reunions del Ple i de les comissions parlamentàries i prendre-hi la paraula, sense perjudici de que el Parlament pot requerir al Govern i als seus membres la informació que consideri necessària per a l’exercici de les seves funcions, així com la seva presència al Ple i a les comissions (article 73). De fet, el president de la Generalitat i els consellers responen políticament davant el Parlament de forma solidària, sens perjudici de la responsabilitat directa de cadascun d’ells (article 74).
Quina funció té el Síndic de Greuges?
A - Vetlla per l’adequació a l’Estatut i a la Constitució de les disposicions de la Generalitat.
B - Òrgan fiscalitzador extern dels comptes, de la gestió econòmic i del control d’eficiència de la Generalitat.
C - Protegir i defensar els drets i les llibertats reconeguts a la Constitució i a l’Estatut.
D - Entitat reguladora independent en l’àmbit de la comunicació audiovisual pública i privada.
C
(A és el Consell de Garanties Estatutàries, B és la Sindicatura de Comptes. D és el Consell Audiovisual de Catalunya)
El Síndic de Greuges, que té la funció de protegir i defensar els drets i les llibertats reconeguts a la Constitució i a l’Estatut, supervisant l’activitat de l’Administració de la Generalitat, la dels organismes públics o privats vinculats o que en depenen, la de les empreses privades que gestionen serveis públics o acompleixen activitats d’interès general o universal o activitats equivalents de manera concertada o indirecta i la de les altres persones amb un vincle contractual amb l’Administració de la Generalitat i amb les entitats públiques que en depenen, així com també supervisant l’activitat de l’Administració local de Catalunya i la dels organismes públics o privats vinculats o que en depenen. Totes aquestes administracions públiques, entitats i persones tenen l’obligació de cooperar amb el Síndic de Greuges (article 78).
Quina és l’organització territorial bàsica de Catalunya?
A - Municipis, vegueries, comarques i altres ens locals que la llei determini.
B - Municipis i vegueries.
C - Municipis i comarques.
D - Municipis, vegueries, comarques, províncies i altres ens locals que la llei determini.
B
(A és l’organització territorial NO BÀSICA)
L’article 2 de l’Estatut estableix que Catalunya s’organitza territorialment a través dels municipis, les vegueries, les comarques i els altres ens locals que les lleis determinin, els quals integren també el sistema institucional de la Generalitat, sens perjudici de la seva autonomia. L’article 83 de l’EAC estableix que Catalunya estructura la seva organització territorial bàsica en municipis i vegueries, i que l’ambit supramunicipal es constituït per les comarques, regulades per llei del Parlament.
