Conflictos Flashcards
Definición
Situació en què dos o més individus
amb interessos contraposats entren en confrontació, oposició o emprenen accions mútuament antagonistes, amb l’objectiu de neutralitzar, danyar o eliminar la part rival
Procés en el qual hi ha oposició d’interessos (tangibles), necessitats i/o valors no satisfets.
Microconflicto
Interpersonals i intergrupals
Macoconflicto
Entre grups definits dins d’un estat o entre estats, on les conseqüències dels enfrontaments afecten a un gran nombre de població
Pseudoconflicto
Pot mostrar-se de forma agressiva, no obstant això no existeix problema (ja que la satisfacció d’unes necessitats no impedeix les altres) encara que les parts poden creure que sí. Gairebé sempre sol ser una qüestió de malentesos, desconfiança i mala comunicació.
Conflicto latente
No es mostra de forma agressiva ja que una o ambdues parts no perceben la contraposició d’interessos/necessitats o valors. Aquests no s’aborden o ni tan solament es reconeixen com a conflictes perquè no han explotat, perquè no existeixen signes de violència directa. Això farà que segueixin creixent per la seva pròpia
dinàmica.
Bases de un pseudoconflicto
- Mala comunicació
- Estereotips
- Desinformació
- Percepció equivocada del propòsit o procés.
Bases de un conflicto
- Diferents interessos, necessitats i desitjos
- Diferencies d’opinió sobre el camí a seguir
- Criteri per prendre la decisió
- Repartició de recursos
- Diferencies de valors
Factores que propician la aparición de un conflicto
- Factors culturals. Representen la suma de tots els mites, símbols, valors i idees que serveixen per justificar la violència o la pau.
- Factors estructurals. Són aquells condicionants que perpetuen les desigualtats, la falta d’equitat, l’explotació, etc.
- Factors de comportament. Són producte dels factors culturals i estructurals i es materialitzen en conductes agressives (de tipus físic o verbal) o per contra en comportaments de diàleg afavorint l’enteniment i el respecte.
Conflictos de relación y comunicación
Es deuen a fortes emocions negatives, a percepcions falses o
estereotips, o a l’escassa comunicació entre les parts. Condueixen a una espiral d’escalada progressiva
del conflicte destructiu.
Conflictos de información
Es deuen a la falta d’informació necessària per prendre les decisions adequades pel que s’interpreta de manera diferent la situació o no se li assumeix el mateix grau d’importància.
Conflictos de intereses
Es deuen a la competició entre necessitats no compatibles o percebudes com a
tals. També pot ser de tipus psicològic i comporten percepcions de desconfiança, joc brut, intolerància, etc.
Conflictos de valores
Es deuen als diferents criteris d’avaluació d’idees, creences o comportament que
es perceben com a incompatibles. El conflicte esclata quan aquests valors s’intenten imposar per la força a l’altra part que els percep com a negatius, no important o no propis per a una persona en la qual es troba involucrada en cert problema .
Conflictos de papeles
De poder, d’autoritat i d’accés als recursos. Es deuen a pautes destructives de comportament, de desigualtat del control o distribució de recursos, de desigualtat de poder i autoritat, de restriccions del temps, etc.
Asertividad
La mesura en què la persona intenta satisfer els seus propis interessos
Cooperativismo
Es refereix a la mesura en què la persona intenta satisfer a l’altra persona.
Negación
S’evita reconèixer l’existència del conflicte. Possiblement, esclatarà més tard seguint la escalada conflictual.
Competición (ganar/perder)
Consisteix en l’actitud de voler aconseguir el que un vol; fer valer els seus objectius i metes és el més important sense importar l’altra part. Aquesta competició pot procurar treure un profit individual de la situació, o prendre’s des
d’una conducta agressiva (es combat amb una resposta hostil, violenta i/o militar) o arrogant (no es reconeix a l’altra part com un interlocutor vàlid).
Acomodación (perder/ganar)
Consisteix en no fer valer ni plantejar els objectius propis per tal de no confrontar a l’altra part. D’aquesta manera, no es
resol el conflicte posat que les necessitats d’una de les parts no han quedat satisfetes.
Evasión (perder/perder)
Es reconeix l’existència del conflicte, però sense desitjos d’enfrontar-se a ell per cap de les parts. Amb aquesta actitud no s’aconsegueix ni la consecució d’objectius ni la relació idònia per cap de les parts involucrades.
Cooperación (ganar/ganar)
Les parts en conflicte entenen que és tan important els objectius propis com la relació, per la qual cosa la fi i els mitjans han de ser coherents entre ells.
Negociación
La parts arriben a un acord sense renunciar a allò que els és fonamental (necessitats), però cedeixen en el que és menys important.
3 fases de un conflicto
1ª Fase. Existència de necessitats no satisfetes.
2ª Fase. Apareix el problema i per tant les disputes.
3ª Fase. Explota la crisis.
En 1 y 2 es posible la prevención
3 P de un conflicto
- Personas
- Proceso
- Problema
Precepción de la fuerza del otro como intensa
AGRESIÓN
Precepción de la fuerza del otro como baja
RESISTENCIA
Causas del conflicto en AP
- Limitaciones del sistema.
- Limitaciones del profesional que atiende al usuario.
- Limitaciones del propio usuario.
Comunicación defensiva
• Contraatacamos • Nos justificamos • Culpamos a los otros • Nos inhibimos • Marchamos • Desplazamos las causas afuera Comunicación constructiva
Comunicación constructiva
- Establecemos contacto cálido, de tú a tú
- Evitamos la ruptura, la agresión, el ataque
- Buscamos aprender de los errores
- No ponemos etiquetas
- Construimos puentes
- Buscamos puntos de confluencia
Prevenir el conflicto
– Recibimiento cordial, clima agradable.
– Escucha atenta del motivo de la consulta.
– Evitar interferencia, en el trabajo, de los problemas personales.
– No transigir si se detecta un estilo disfuncional de atención al usuario.
Asertividad
- Es la capacidad o dominio que se posee para decir o actuar según entendamos que tenemos hacerlo pero respetando los derechos de los demás.
- Implica no agredir al otro, pero no tiene como objetivo que aquel se enfade, lo cual a veces es imposible.
- Se encuentra a medio camino entre la pasividad y la agresividad.
- Ser asertivo es útil y necesario en toda negociación y resolución de conflictos.
Técnicas de negociación
- Medidas de imposición
- Medidas de negociación
- Medidas de motivación
Medidas de imposición
– Disco rayado, “ya le he dicho que no puedo hacerlo…, ya le he dicho que no
puedo hacerlo….” .
– Derivación de responsabilidades.
Medidas de negociación
– Informar.
– Ceder.
• Cesión intencional, más que cesión es recoger la manera de pensar del otro.
• Cesión parcial, puede ser un doble pacto
• Cesión total,si el paciente tiene razón, es posible una alternativa o que el tema no es
tan grave como para imponerse y no vale la pena romper o deteriorar la relación.
– Reconducir por objetivos.
– Preguntar de forma asertiva.
– Responsabilizar
Medidas de motivación
– Frase de reafirmación, de mejora de su autoestima
– Frases de auto motivación, conocimientos: “¿que conoce sobre…?”; emociones:
“¿qué siente cuando….?”
