Tema 8. Els Acords Internacionals fets per la Unió i el Dret Internacional Flashcards
Té la UE competència per fer acords internacionals?
La UE té Personanlitat Jurídica i és per tant, un subjecte de Dret Internacional amb la capacitat de negociar i celebrar acords internacionals en el seu propi nom. hi ha tres tipus d’acords internacionals:
- Acords comercials
- Acords de cooperació.
- Acords d’associació.
Explica els Acords Comercials de la UE
Són acords que contenen mesures destinades a regular els intercanvis entre la UE, els EEMM i els 3ers Estats amb qui es vulgui celebrar i tenen per objectiu incidir en el comerç.
Aquest acords comercials inclouran:
a. Règims d’importació i exportació, el que comporta establir aranzels comuns en tota la Unió.
b. Amb tercers Estats es poden establir restriccions quantitatives o qualitatives.
c. Clàusules de defensa contra paràctiques considerades de competència deslleial: còpia, esclavatge, treball infantil, etc.
d. Poden incloure règims preferencials: en relació a la prestació de serveis, aspectes de ppietat. industrial o intel·lectual, etc.
Acords més importants:
- Acords d’Associació Econòmica (AAE)
- Acords de Lliure Comerc (ALC)
Explica qué son els Acords de Cooperació de la UE
Son acords mixtos, donat que la UE no té competència exclusiva, consistents en afavorir el comerç dels països amb els que signen aquest tipus d’acords. Es veu molt clar en els països africans.
Suposa un finançament a aquests països, una part amb pressupost de la Unió i una altra amb contribucions dels EEMM a partir del FED.
Contingut dels acords:
a. Contenen règims d’importació i exportació.
b. Establiment d’un diàleg polític bilateral. El diàleg es produeix a nivell ministerial, parlamentari i d’alt funcionariat.
c. Règims de cooperació industrial i agrícola. Facilitar desde la Unió tècniques per ser més eficients i més respectuosos amb el medi ambient.
d. Cooperació tècnica i finançera. Mecanismes per permetre a aquests tercers països tenir uns ingressos més o menys regulars i no determinats per l’època de l’any en que aquests més exporten. AAE i Associació Euro-Mediterrània o Procés Barcelona
Explica qué son els Acords d’Associació de la UE
És un acord mixt. Tractat entre la Unió Europea, els seus EEMM i un país no pertanyent a la UE que crea un marc de cooperació entre ells, generalment en àrees tals com enllaços polítics, comercials, culturals i de seguretat.
Es tracta d’una tècnica jurídica que fou pensada per establir vincles amb Estats europeus que fossin candidats en el futur a l’adhesió a la UE. Tot els Estats que s’han adherit a la UE han tingut un acord d’associació que els han preparat per a tal adhesió.
L’estretesa del vincle comporta una certa institucionalització dels acords, ja que per tal de fer seguiment dels acords hi ha una Assamblea Parlamentaria, un Comitè Ministerial Mixt, etc.
Explica el procediment per a la celebració d’Acords Internacionals (ART. 218 TFUE)
- INICI DE LA NEGOCIACIÓ
Comissió o Alt Rep.Af.Ext presenta recomanacions al Consell per iniciar la negociació de l’acord. Un cop rebudes, el Consell adopta una decisió autoritzant l’obertura de les negociacions i designa el negociador o el cap de l’equip que serà responsable de portarles a terme - NEGOCIACIÓ DE L’ACORD
Consell pot proporcionar directrius específiques al negociador per orientar el procés de negociació i pot designar a un Comitè Especial que haurà de ser consultat durant el procés de negociació. - FIRMA DE L’ACORD
Un cop s’ha arribat a un acord en les negociacions, el Consell adopta una decisió per autorizar la signatura de l’acord. Si cal es pot autoritzar l’aplicació provisional de l’acord abans de que entri en vigor. - CELEBRACIÓ DE L’ACORD
Un cop l’acord ha estat signat, el Consell adopta una decisió final per formalitzar i celebrar l’acord. - CONSULTA AMB EL PARLAMENT EUROPEU
En determinats casos el Consell haurà de consultar prèviament al Parlament Europeu abans de celebrar un acord - MAJORIA QUALIFICADA VS. UNANIMITAT
En la majoria de casos, les decisions del Consell es prenen per majoria qualificada. No obstant, en casos específics com en els acords d’asociació o en l’adhesió al CEDH es requereix unanimitat. - SUSPENSIÓ DE L’APLICACIÓ DE L’ACORD
En determinat casos el Consell té la capacitat de suspendre l’aplicació d’un acord i establir noves posicions a adoptar en els òrgans creats per l’acord. - DICTAMEN DEL TRIBUNAL DE JUSTÍCIA DE LA UE
Consell, PE, Comissió o un EEMM por sol·licitar al TJUE un dictàmen sobre la compatibilitat d’un acord amb els Tractats de la UE. - INFORMACIÓ CONTÍNUA DEL PARLAMENT EUROPEU
El DUE és autònom respecte al DIP?
El DUE és autònom respecte al DIP, però això no vol dir que no sigui un règim de DIP.
D’altra banda és autònom en relació als drets dels EEMM, però no és absolutament independent d’ells, el DUE s’integra en els OJ dels EEMM.
L’autonomia del Dret comunitari es reflexa en que aquest té les seves pròpies regles de creació de normes vàlides i el seu propi règim de depuració del sistema a partir de les institucions que poden derogar normes o bé pel TJUE a partir de les seves sentències.
És el DIP una font de DUE?
El DI tindrà major o menor presència com a font de dret depenent de l’entorn en el que ens situem:
a) Dret primari. En dret primari sí que serà font, ja que aquest acostuma a basar-se en acords internacionals regits per DIP.
b) En matèries en les que no s’ha atribuït competències a la UE.
c) En matèries en que l’atribució de competències a la Unió és marginal. Els instruments normatius de la PESC són fonamentalment de Dret Internacional, doncs és una matèria on la Unió no té gaire competència.
d) Costums i Principis Generals de Dret Internacional.
e) Acords Internacionals
Què és el Dret Complementari?
Són acords que fan els EEMM en l’àmbit de les seves competències, però que persegueixen objectius de la UE. A nivell formal es DI, però a nivell funcional és DUE.
Aquests acords no sempre prenen el títol d’acords internacionals, a vegades son decisions que els representants dels EEMM prenen en el si del Consell, institució que a vegades participa en aquests acords.
S’adopten per unanimitat i tenen força obligatòria de DI. Son actes de naturalesa convencional i interestatal, conclosos de forma simplificada i amb procediments poc formalistes.
Quines diferències hi ha entre Dret Complementari i Dret Originari i Derivat?
El D. Complementari es fa en àmbits competencials dels Estats i ha de ser compatible amb el DUE. Si vulnera les competències de la Unió el TJUE pot anul·lar-lo.
El D.Derivat tindria primacia sobre el complementati si incideix en matèrie concurrent
