Tema 2. La Unió Europea Flashcards
Què és la ciutadania de la UE?
La ciutadania de la UE es crea amb el Tractat de Maastricht, com un estatut autonom i de titularitat individual. La ciutadania és un estatut politic i jurídic que tenen els nacionals dels Estats Membres. No substitueix la nacionalitat dels Estats Membres. És un estatut de drets.
Quins drets confereix l’Estatut de Ciutadania de la UE?
- No discriminació per raó de nacionalitat. Els drets politics de l’estatut garanteixen un tracte igualitari entre nacionals d’un Estat Membre i els nacionals dels altres Estats Membres que resideixin en aquell.
- Dret de circulació i residencia de persones físiques pel territori de la Unió. Tot ciutadà de la Unió té el dret a residir i circular lliurement pel territori de la Unió. Té una vocació expansiva
-
Drets de participació política en el lloc de residència.
- Sufragi actiu i passiu en les
eleccions municipals i al Parlament
Europeu. - Dret de petició davant del
Parlament Europeu, d’adreçar-se
al Defensor del Poble Europeu i
consultar a les institucions.
- Sufragi actiu i passiu en les
- Protecció diplomàtica i consular. Tot ciutadà de la Unió té dret d’acollir-se en el territori d’un tercer país en el que no estigui representat l’Estat Membre del que sigui nacional, a la protecció diplomàtica i consular de qualsevol Estat Membre.
- Dret d’adreçar-se a una de les institucions i d’obtenir informació i documentació.
Què és la UE?
La UE és una Organització Internacional d’Integració, els trets principals son:
1. És una organització a la qual els Estats que son part han atribuit competències per a que siguin exercides en comú per tots els membres de l’OI a travès d’institucions i òrgans, aquestes les exerciràn amb poder normatiu i executiu.
2. La UE i el DUE no té nomès als EEMM com a subjectes sinó que també té als ciutadans europeus. També aquells que entren en l’àmbit d’aplicació com estrangers.
El concepte d’UE apareix amb el Tractat de Maastricht on s’afegeix a la CEE, CECA i CEEA dos àmbits de cooperació intergovernamental (cooperació de justícia i d’immigració). Amb el Tractat d’Amsterdam es comunitaritza la part d’immigració, asil, etc.
És una organització amb doble legitimitat: la dels Estats i la els ciutadans, a l’hora de fer normes és molt clara: el Parlament i el Consell han de co-legislar. Aquesta doble legitimitat és irrenunciable
Quina diferència hi ha entre les OOII de cooperació i les OOII d’integració?
OOII DE COOPERACIÓ
S’estructuren al voltant d’un o diversos òrgans intergovernamentals. Es respecta la sobirania dels Estats. Les normes obliguen als Estats que hagin consentit. No necessiten un OJ complex ni un òrgan jurisdiccional. Tenen PJ limitada (OCDE)
OOII D’INTEGRACIÓ
Algunes institucions son òrgans supranacionals en el sentit que no son òrgans de representació dels Estats, estan formats per persones independents dels Estats dels quals son nacionals. Prenen decisions pel bé comú de la organització. Les decisions s’adopten per majoria, obliguen a tots els EEMM malgrat que no hagin consentit (ppi. solidaritat). És un Oj que es va desenvolupant i que té la necessitat de crear òrgans jurisdiccionals que assegurin les institucions i l’aplicació del dret. Té una PJ ajustada a les competències. Té com a subjectes als EEMM i als seus nacionals.
Explica la Personalitat Jurídica de la UE
Per PJ entenem la capacitat d’actuar i per ser subjecte de drets en un determinat ordenament jurídic i per realitzar actes que generen responsabilitat jurídica. La UE té PJ en l’àmbit intern. La PJ de la UE és:
a) Derivada. Ja que és reconeguda pels Estats (que sí que compten amb PJ primària)
b) Funcional. Perquè està delimitada per les competències de la UE.
Quines son les manifestacions de la personalitat jurídica més habitual?
A. DRET DE LEGACIÓ
Dret que tenen els subjectes internacionals de rebre representants diplomàtics en les seves seus per entrar en relacions diplomàtiques amb aquestes entitats. Pot ser actiu o passiu. SEAE, 143 delegacions.
B. RELACIONS AMB LES OOII
Possibilitat de que la UE cooperi amb altres OOII. En els propis Tractats constitutius es parla de cooperació amb la ONU i la OCDE.
C. CELEBRACIÓ D’ACORDS INTERNACIONALS
la UE té competències, vocació de gestionar a nivell extern i de fer acords internacionals. No sempre ho podrà fer. Es preveu la possibilitat de celebrar acords mixtos entre els EEMM i la UE
D. RESPONSABILITAT INTERNACIONAL
Gairebé tot el que la UE faci pot generar responsabilitat, els tercers Estats poden exigir que aquesta responsabilitat no sigui únicament exigida a la UE sinó també als seus EEMM.
Quins son els valors de la UE?
La Unió es fonamenta en uns determinats valors que son comuns als EEMM. Tenen doble dimensió: ad extra i ad intra.
a. DEMOCRÀCIA. UE ha d’actuar dins del límit de les seves competències i ha d’exercir-les de conformitat al principi democràtic.
b. LLIBERTAT. La protecció de les llibertats de l’individu està íntimament lligada al principi democratic, ja que només els ciutadans lliures estan en condicions de participar en els procediments propis d’una democràcia representativa.
c. IGUALTAT I SOLIDARITAT. Reflex en les relacions de l’individu amb l’estat, però també en les relacions entre individus, així com entre EEMM.
d. ESTAT DE DRET. Actua com a clàusula de salvaguarda estructural. La jurisprudència s’ha referit en nombroses ocasions a aquest valor.
Quins son els principis de la UE?
PPIS. BASE DE LA UE
1. Principi de cooperació lleial
2. Principi d’atribució de competències. Cessió de sobirania mitjançant els Tractats Constitutius.
3. Principi de subsidiarietat.
4. Principi de proporcionalitat. Interferència menor en la esfera privada de l’individu
Quins son els objectius de la UE?
- Promoure la pau, valors, benestar, etc.
- Espai de Llibertat, Seguretat i Justícia.
- Promoure el mercat interior.
- Establir una UEM.
- Mantenir relacions internacionals.
Quines condicions MATERIALS ha de tenir un Estat per adherir-se a la UE?
Una de les principals condicions materials de l’Estat sol·licitant, a part de ser europeu, ha de respectar els valors mencionats al art. 2 TFUE.
Criteris de Copenhaguen, juny 1993:
1. Criteri polític. Existència d’institucions estables garants de la democràcia.
2. Criteri economic. Capacitat per fer front a la pressió de la lliure competència i a les forces del Mercat interior de la UE.
3. Criteri d’assimilació del bagagtge comunitari. Capacitat d’assumir les obligacios que es deriven de l’adhesió
Explica les fases del procediment d’adhesió a la UE
-
Fase dins de la UE
Sol·licitud, candidatura acceptada pel PE i el Consell. Estat adquireix condició de candidat. -
Fase intergovernamental
Negociació d’acord d’adhesió amb els EEMM. -
Fase Estatal.
Ratificació de l’acord.
Quin és el procediment de retirada de la UE?
FASE 1. Notificar la intenció de retirada al Consell Europeu.
FASE 2. S’obren negociacions de retirada entre EEMM i la UE.
FASE 3. Consell celebra acord en nom de la UE i per mq, prèvia aprovació del PE.
FASE 4. Tractats deixaran d’aplicar-se en l’Estat que es retiri a partir de la data d’entrada en vigor de l’acord de retirada o, en el seu defecte, als dos anys de la notificació de retirada. EXCEPCIÓ: Consell (unanimitat) i EEMM decideixin prorrogar el termini.
Què és la PESC?
La PESC està regulada al TUE. Té una naturalesa intergovernamental, en aquest àmbit hi ha una atribució ínfima de competències, es basa sobretot en la cooperació entre EEMM. Es configura com a tal al Tractat de Maastricht.
Explica els principis, els objectius i els àmbits materials de la PESC
PRINCIPIS.
- Democràcia
- Estat de Dret
- Drets Humans
- Dignitat Humana
- Igualtat, etc.
OBJECTIUS
- Defensar els valors i la seguretat de la UE.
- Promoure la democracia i els Drets Humans.
- Mantenir la pau i fomentar el desenvolupament sostenible.
ÀMBIT MATERIAL. La PESC dins de l’acció exterior es distingeix en dues premisses:
a. Premissa negativa. No tota l’acció exterior de la UE es considera PESC. Ex: Tractats de política comercial.
b. Premissa positiva. És PESC allò que els Estats acorden considerar com a tal.
Quins son els actors de la PESC?
A. ELS ESTATS MEMBRES
B. LES INSTITUCIONS DE LA UE
- Consell Europeu.
- Consell de la UE
C. ÒRGANS ESPECÍFICS
- Alt Representant d’Afers Exteriors. Coordinador i cap de la SEAE.
- Unitat de Planificació i Alerta rápida
- Comitè Polític i de Seguretat. Direcció estratègica de les operacions militars i civils.
- Comitè militar. Dona recomanacions al Comitè.
- Estat Major. Executiu Militar.
Com protegeix la UE els DDFF (arts. 6 i 7 TUE)?
Segons l’article 6 TUE, la Unió reconeix els drets, llibertats i principis enunciats a la CDFUE, que té el mateix valor jurídic que els Tractats Constitutius. La UE també s’adhereix al CEDH.
L’article 7 TUE estableix un mecanisme per avisar i sancionar a un EEMM en cas de vulnerar els DDFF de la UE:
- Part preventiva. El Consell pot identificar un risc clar de violació greu de valors de l’article 2 TUE, es poden emetre recomanacions a l’Estat afectat.
- Part sancionadora. El Consell Europeu, per unanimitat, pot constatar una violació greu i persistent dels valors de l’art. 2 TUE i pot suspendre certs drets derivats de l’aplicació dels Tractats a l’Estat, inclòs el dret de vot del Consell.
Quina protecció pretoriana-jurisprudencial dels DH trobem a les CCEE a partir dels 70’s?
SSTJCE Stauder’69.
Planteja queixes que arriben al TJCE en forma de qüestió prejudicial. El TJCE reconeix que hi ha un problema i que una norma de la CE està anant en contra dels DDFF, però al no tenir un conjunt de DDFF reglats no la pot anul·lar
SSTJCE Internationale Handelsgesellschaft’70. Estableix que el propi tribunal de justícia s’encarregarà dels temes que afectin als principis generals de dret. Per tant incorpora els DDFF com a paràmetre de control del dret comunitari europeu.
SSTJCE Nold’74.
El Tribunal perfecciona la seva jurisprudència i estableix que ell mateix controlarà el respecte dels DDFF a través de principis generals que interpretarà a través de les tradicions constitucionals dels EEMM
Què és la CDFUE?
La Carta de Drets Fonamentals de la Unió Europea va entrar en vigor l’1 de desembre de 2009. És un acte desvinculat formalment dels tractats constitutius però dotat de rang de Dret Originari.
La Unió reconeix els drets, llibertats i principis enunciats en la Carta. Composada d’un preámbul, 7 Títols i 54 articles, la Carta divideix els DDFF entre ‘Drets’ i ‘Principis’.
Cal destacar l’atribució de drets a col·lectius específics com:
- Ciutadans de la Unió
- Treballadors.
- Persones Grans.
- Persones amb discapacitat.
