Tema 14. El control judicial. El contenciós de la UE. Flashcards
Quines funcions té el TJUE?
a) Funcions típiques d’un Tribunal Internacional: resol conflictes entre estats.
b) Funcions de Tribunal intern:
- Justícia constitucional: examina validesa de normes de dret derivat respecte als tractats constitutius i competència de la UE per fer normes.
- Justícia administrativa: resol conflictes que provenen d’actes administratius dictats en l’execució del DUE. Examina legalitat de normes d’execució i controla actuació institucions UE.
- Funcions de justícia regulador: màxim intèrpret suprem del DUE, en general qüestions prejudicials.
- Tribunal superior o de cassació: Les sentències del Tribunal General poden ser recorregudes en cassació pel TJUE.
Trets principals del TJUE
A. TJUE té competències residuals i excepcionals.
B. L’aplicació i execució del DUE té caracter descentralitzat, l’apliquen els tribunals interns. Sistema cooperatiu, si jutges tenen dubtes, qüestió prejudicial al TJUE.
C. La competència del TJUE és obligatòria i exclusiva. EXCEPTE:
i. Disposicions TFUE i TUE que excloguin expressametnt competències que NO pot cobrir TJ.
ii. Questions relacionades amb PESC
iii. DDFF: excepte UK i Polònia per reserves que van establir.
Explica el sistema de recurssos del TJ
A. SEGONS EL CONTINGUT DEL CONTROL
1) Control de l’execució i aplicació dels EM del DUE
- recurs per incompliment
- qüestió prejudicial
2) Garantia respecte del DUE per part d’institucions i òrgans de la UE
a. Control de legalitat dels actes de les institucions
- recurs d’anul·lació
- excepció d’il·legalitat
- qüestió prejudicial de validesa
b. Control de la legalitat de l’activitat/inactivitat de les institucions
- recurs d’inactivitat o omissió
- recurs de responsabilitat extracontractual
c. Control previ de compatibilitat dels tractats amb el DUE
B. SEGONS EL TIPUS DE RECURS
1) Recursos directes o contenciosos
- recurs per incompliment
- recurs d’anul·lació
- recurs x inactivitat o omissió
- excepció d’il·legalitat
- acció de responsabilitat
extracontractual
- recursoss especials: terceria,
revisió…
2) Recursos indirectes o prejudicials
- qüestió prejudicial
- reenviament
3) Atribucions consultives
C. SEGONS ELS PODERS DEL TJUE
1) Vies de plena jurisdicció (recurssos sobre sancions i multes de responsabilitat extracontractual)
2) Vies d’anul·lació (sistema de depuració, recurs d’anul·lació)
3) Vies de declaració
- qüestions prejudicials
- recurs x incompliment dels EM
- excepció d’il·legalitat
- opinions consultives
- recurs d’inactivitat
Explica el procediment del TJUE
Té 2 fases:
A) FASE ESCRITA
a. Recurssos directes. Es notifica al demandat pel TJUE, es registra a la Secretaria del TJ i es publica en el DOUE. TJ
pot adoptar qualsevol mesura provisional o altres x garantir efecte útil del DUE
També es produeix escrit de contestació per part del demandat (rèplica i dúplica). Finalitza amb elaboració d'informe preliminar per part del jutge ponent (proposta de fallo)
b. Recurssos indirectes. Qüestions prejudicials. S’inicia amb la recepció de la resolució del T.intern que planteja la qüestió.
S'obre període de 2 mesos, on parts interessades poden remetre al·legacions x escrit al TJ. Es publica en totes les llengües oficials de la UE (té efectes erga omnes no només per les parts).
B) FASE ORAL
a. Recursos directes. En alguns casos NO hi ha fase oral. Quan hi és, primer lloc es celebra la vista, es fa lectura de l’informe
preliminar redactat, parts del litigi poden pronunicar-se. Poden incloure’s informe de perits/testimonis.
Si s'escau, s'inclouran conclusions Advocat General. Es deixa temps de deliberació (secreta i en francés)
b. Recursos indirectes. A vegades aquesta fase s’obvia.
Directament, la sentencia després
d’elevar la qüestió vis escrita.
Si TJUE ho considera i les parts
estan d’acord sí que hi ha fase
oral. Finalitza amb la sentència.
Sentència del Tribunal de la UE
La sentència és obligatòria i té força executiva. No es permeten vots particulars ni dissidents.
Aquesta ha d’estar:
- Motivada
- Mencionar noms dels jutges que han participat.
- Signatura president i secretari
Un cop registrada i publicada, adquireix valor jurídic: obligatorietat + fermesa + força executiva.
Es llegeix en audiència pública i es notifica als interessats.
Quin és el fonament del recurs per incompliment?
Aquest recurs serveix per controlar que els EEMM compleixin correctament amb el DUE. El TJUE supervisa que les mesures adoptades pels Estats respectin el DUE i garantitza la legalitat de la seva aplicació.
Característiques
- El TG no pot conèixer aquest tipus de recurs, nomès el TJUE
- És de naturalesa declarativa: TJUE NO anul·la normes nacionals, només determina si una conducta estatal és compatible o no amb el DUE.
- No es té en compte la intenció o culpa de l’Estat, només l’incompliment en sí.
- És un recurs excepcional, ja que només s’utilitza si ha fracassat la fase previa de resolució administrativa o pre-contenciosa.
CASOS ESPECIALS
1. Ajudes d’Estat. Comissió declara il·legal una ajuda estatal
2. Clàusules derogatories de les normes de la UE. En certs casos un Estat pot demanar que se l’eximeixi de certes obligacions de DUE.
3. Supervisió de drets exclusius en serveis d’interès econòmic general. Comissió pot declarar si una empresa amb drets exclusius concedits per un Estat incompleix DUE.
4. Incompliment dels BCN respecte al BCE.
Qui està legitimat per interposar un recurs d’incompliment?
La legitimació activa la tenen: la Comissió, els EEMM, el Banc Europeu d’inversions o el BCE (només en l’àmbit de les seves competències)
Particulars NO tenen legitimació activa, poden fer pressió als lobbies i a la Comissió presentant una denúncia o col·laborant amb un EEMM.
Explica les fases del recurs d’incompliment
- FASE PRE-CONTENCIOSA. Intent de solució amistosa.
- La Comissió i altres actors comuniquen a un EM que hi ha indicis de que està incomplimnt el DUE
- Es dona a l’EM la oportunitat de corregir el seu comportament sense necessitat d’anar a judici.
- Tant la Comissió com l’EM tenen discrecionalitat per decidir si inicien el procediment.
LÍMIT a la discrecionalitat: si EM demostra que la tardança en el procés afecta al seu dret de defensa - FASE JURISDICCIONAL (CONTENCIOSA). Fase pre-contenciosa fracassa:
- TJUE pot rebutjar el cas si: el recurs té un objecte diferent al del escrit de requeriment/dictamen motivat o no s’han donat els terminis raonables perquè l’EM pugui corregir la seva conducta.
- Obligacions de l’EM demandat: Ha de coopaerar amb la Comissió o l’EM demandant proporcionant info necessària, pot defensar-se amb qualsevol argument (excepte reciprocitat, problemes interns o separació de poders)
- Finalització del procés: TJUE dicta sentència. Pot declarar l’incompliment però no pot imposar sanció automàtica, això ho resolen els tribunals nacionals
Quins procediments específics preveu el TFUE pel recurs d’incompliment?
1) Procediment Comissió vs. Estat
a. Comissió envia escrit de requeriment, indicant quines normes de la UE han estat suposadament incomplides.
b. Si la carta es ambigua o manca d’arguments, el cas pot ser desestimat per vici formal.
c. Comissió elabora dictamen motivat on es detallen els indicis d’incompliment.
d. No es poden afegir noves acusacions després de la carta inicial.
e. Moment Clau: S’analitza la conducta estatal tal com era abans de vèncer el termini donat per la Comissió. Si EM odifica el seu comportament després NO es tindà en compte.
2) Procediment Estat vs. Estat
a. Un EM pot denunciar a un altre EM davant el TJUE
b. Abans d’acudir al TJUE, l’EM denunciant ha de portar el cas davant la Comissió, que emetrà un dictamen motivat.
c. Si la Comissió no respon en 3 mesos, EM denunciant podrà acudir directament al TJUE.
Quines conseqüències té una sentència per recurs d’incompliment?
Si l’Estat condenat NO compleix la sentència:
- Si segueix sense complir, la Comissió pot iniciar un procediment d’execució. Això implica un nou judici on el TJUE no evaluarà l’incompliment original, sino el fet que l’Estat no ha executat la sentència.
SANCIONS POSSIBLES:
1. Imposició de la suma a tant alçat
Import fix calculat amb caràcter retrospectiu per reparar econòmicament danys provocats fins a la sentència d’execució. Castiga la conducta entre sentència de condemna i execució.
- Multa coercitiva. Cantitat que l’Estat ha de pagar per dia que estigui sense complir la sentència
EXCEPCIÓ: Si un Estat no notifica a la Comissió la transposició d’una directiva es pot imposar una multa fins i tot abans de la sentència d’incompliment per accelerar la correcció del problema.
Quins criteris s’utilitzen per calcular una sanció?
a. La duració de la infracció
b. La gravetat de l’incompliment
c. La capacitat de pagament de l’Estat (s’utilitza el PIB com a referència)
d. En les multes coercitives també s’analitza la urgència de que l’Estat corregeixi la seva conducta.
EX: Comissió vs Grècia (2000) per vertente il·legals en el mar, es va imposar per primer cop una multa com a mesura coercitiva.
Mecanismes que tenen els particulars per demandar a un Estat
Un ciutadà pot actuar contra un Estat si aquest no aplica correctament el DUE:
- Sol·licitant a un tribunal nacional que apliquin la norma de la UE.
- Demanant indemnització al tribunal nacional per DiP.
Competències judicials introduïdes pel Tractat de Lisboa
1) Incompliment de les obligacions per part dels EM en relació amb el Banc Europeu d’Inversions (BEI)
Legitimació activa: Comité d’Inversions Administratives del BEI
2) Litigis sobre acords del Consell de Governadors del BEI
Legitimació activa: EM, Consell i Commité d’Inversions Administratives del BEI
3) Litigis sobre el Comité d’Inversions Administratives del BEI
Legitimació activa: EM i Consell
4) Incompliment per part dels BCN de les seves obligacions segons els Tractats i Estatuts del SEBC i el BCE
Legitimació activa: Consell de Governadors del BCE
Recurs d’Anul·lació
OBJECTIU
Controlar la seguretat de la legalitat dels actes de la UE que produeixen efectes jurídics sobre tercets. Es tracta d’un mecanisme per anul·lar actes contraris al DUE
CARACTERÍSTIQUES
i) Es basa en el recurs contenciós-administratiu dels ordenaments nacionals (model francés)
ii) No es dirigeix contra la inactivitat d’una institució (recurs d’omissió)
iii) Competencia: TG (regla general) i TJ (Excepcions)
ACTES IMPUGNABLES
a. Han de tenir efectes jurídics vinculants (no recomanacions ni dtcàmens)
b. NO poden ser actes preparatoris dins d’un procediment normatiu (han de ser definitius)
c. NO poden haver estat derogate, a excepció de que siguin produïnt efectes en la esfera jurídica de qui recorre.
LEGITIMACIÓ
1. Legitimació pasiva (contra qui s’interposa)
- Contra qualsevol institució, òrgan o organisme de la UE responsable d el’acte impugnat.
- Legitimació activa (qui pot interposar-lo)
a. Demandants privilegiats. Poden interposar recurs sense necessitat de justificar l’interès:
- EEMM, PE, Comissió i Consell
b. Demandants no privilegiats. Han de demostrar que l’acte els afecta directament:
- Tribunal de comptes, BCE i Comité de les Regions (només en matèries que afectin a les seves competències)
- Particulars (requisits molt restrictius)
a. Afectació directa
b. Afectació individual
c. Interès específic en la acció (ha de millorar la seva situació jurídica si el recurs prospera)
Motius del recurs d’ANUL·LACIÓ
- Legalitat externa (procediment i competències)
- Incompetencia: La institució que va adoptar l’acte no tenia poder per fer-ho
- Vicis substancials de forma: falta de motivació de l’acte/vulneració de normes processals essencials/impossibilitat de controlar la legalitat de l’acte. - Legalitat interna (contingut de l’acte)
- Violació del DUE. Si un acte vulnera normes de major jerarquia (T.I, ppis generals, etc)
- Desviació de poder. Es dicta un acte amb un fi diferent al previst.
Efectes de la sentència d’ANUL·LACIÓ
Si el recurs és estimat, el TJUE declara l’acte nul i sense efecte amb dues possibles conseqüències:
- Efecte ex tunc: s’anul·la l’acte desde el seu origen, com si mai hagués existit
- Efecte erga omnes. S’aplica a tots els afectats per l’acte impugnat.
EXCEPCIÓ: El TJ pot limitar els efectes d’anul·lació si una retroactivitat total causaria més problemes de seguretat jurídica.
Qui executa la sentència d’un recurs d’ANUL·LACIÓ?
a. Correspon a la institució que adopta l’acte anul·lat.
b. Si el vici era només de forma, la institució pot dictar el mateix acte però corregint el defecte.
c. Por anar acompanyat d’una pretensió indemnitzatòria si es prova un perjuidici.
Què és la EXCEPCIÓ D’IL·LEGALITAT?
Permet impugnar indirectament un acte d’abast general (p.e, un reglament), quan ja no es pot recòrrer directament perquè s’ha passat el termini.
Què és el recurs per OMISSIÓ O INACTIVITAT?
OBJECTIU
Controlar la legalitat de la inacció de les institucions de la UE. S’interposa quan una institució té la obligació d’actuar i no ho fa.
REQUISITS
i) Només procedeix si la omissió és il·legal (no és suficient que una institució decideixi no actuar si no està obligada a fer-ho)
ii) Si ho interposa un particular, la omissió ha de referir-se a un acte obligatori que afecti directament a la seva situació jurídica.
LEGITIMACIÓ
1. Legitimació passiva (contra qui s’interposa)
- PE, Consell, Comissió, Consell Europeu o BCE.
- Legitimació activa (qui ho interposa)
a. Demandants privilegiats
EEMM i institucions de la UE
b. Demandants no privilegiats
Particulars
Efectes de la sentència D’OMISSIÓ O INACTIVITAT
1) Declara la omissió contrària als Tractats
2) La institució demandada ha d’actuar, però TJUE NO pot obligar-la a adoptar una mesura concreta.
3) Si no compleix, poden reclamar-se DiP.
EXCEPCIÓ: SI la institució actua abans de qu finalitzi el procès, el recurs s’arxiva (perd l’objecte)
Recurs de RESPONSABILITAT EXTRACONTRACTUAL
Permet als afectats reclamar indemnitzacions perls danys causats per institucions de la UE o els seus agents en l’exercici de les seves funcions.
LEGITIMACIÓ
1. Activa
Qualsevol subjecte de dret de la UE: Institucions, EM, PF i PJ. Han de demostrar interès legítim i han de tenir calitat de víctima (directament afectats)
- Passiva
a. Institucions de la UE
b. EEMM, si el dany és causat per la mala aplicació del DUE
TERMINI
5 anys desde que s’ha produït el dany.
Termini s’interromp si: es presenta demanda davant tribunals UE o es presenta reclamació davant la institució responsable.
Es pot presentar primer un recurs d’anul·lació sense que això afecti a la possibilitat de presentar després un recurds de responsabilitat extracontractual.
Quins tipus de responsabilitat extracontractual hi ha?
- Danys causats per agents de la UE
S’aplica la doctrina de “faltes de servei” que implica que un dany només és imputable si es conseqüència d’una missió oficial encomenada a la institució. - Danys causats pels EEMM segons el grau de discrecionalitat
- Si l’Estat no tenia marge de
discrecionalidad, la responsabilitat
serà de la UE.
- Si l’EM tenia cert marge de
discrecionalitat: responsabilitat
conjunta, demandant haurà de
demanar separadament als T. de la
UE i als T. nacionals. - Casos de responsabilitat mixta (UE i
EM). Ambdós poden ser
responsables, la UE mitjançant les
seves institucions i organismes.
CONDICIONS del Recurs de RESPONSABILITAT EXTRACONTRACTUAL
CONDICIONS
1. El fet que causa el dany ha de ser il·legal
La norma infringida ha d’otorgar drets als particulars, la conducta infringida ha de ser una violació suficientment caracteritzada
- Existència d’un dany real i cert
El dany ha de ser concret i verificable. Pot ser: lucre cessant, danys morals, pèrdua de diners, etc.
El demandant té la càrrega de la proba. - Relació de causalitat entre l’acció il·legal i el dany
Conseqüències de la Sentència d’un RECURS DE RESPONSABILITAT EXTRACONTRACTUAL
- Recurs ESTIMAT
S’imposa obligació de pagament a la UE en favor de la víctima.
Si la indemnització es per un particular, el fallo es converteix en un títol executiu, per tant es pot sol·licitar la execució forçosa en els tribunals nacionals del EM
- Recurs DESESTIMAT
La sentència té força de cosa jutjada, només per les parts involucrades en el procés.
Altres persones afectades pel mateix acte il·legal poden interposar noves demandes.
