Tema 12. El Principi de Responsabilitat de l'Estat per incompliment del DUE Flashcards
Explica la evolució del principi de responsabilitat de l’Estat per incomplimenet del DUE
Aquest principi ha anat evolucionant amb el pas del temps a travès de la jurisprudència:
A. Primera etapa (STJCE Humblet, 1960). Si el TJ constata en una sentència que un acte que emana de les autoritats dels EEMM és contrari a DC, l’Estat estarà obligat tant a eliminar l’acte de què es tracti, com a reparar els efectes il·lícits que aquest hagi pogut produïr.
B. Segona etapa (STJCE Waterkeyn, 1982). Tots els òrgans de l’estat afectat tenen la obligació d’assegurar l’execució de la sentència del Tribunal.
D’aquestes sentències se’n deriva que les jurisdiccions nacionals han d’assegurar la protecció jurídica que es deriva pels justificables de l’ED de les disposicions de DC.
D’acords amb SSTJCE Salgoil 1968, Bozzeti de 1985 i Rewe 1976, cal assegurar una protección directa i immediata, efectiva, en el marc de règims procedimentals que a la pràctica no facin impossible l’exercici dels drets que les jurisdiccions nacionals han de salvaguardar. Tota aquesta jurisprudència permet avançar cap al concepte actual que sorgeix amb la STJCE Francovich de 1991.
Com es justifica el reconeixement jurisprudencial de la responsabilitat d’ un EEMM per l’incompliment de DC?
a. Insuficiència dels efectes del STC per l’incompliment: la simple existència d’una sentència que declari incompliment no sempre és suficient per garantir la protecció dels drets dels particulars.
b. Els límits del Efecte Directe de les Directives: Es menciona que l’E.D de les Directives té restriccions i en alguns casos no garantitza completament l’aplicació del Dret de la UE ni la protecció dels ciutadans. Això passa quan:
i. La norma no té aptitud normativa suficient.
ii. El litigi és de tipus horitzontal
c. Els principis jurídics fonamentals son:
i. Protecció jurídica dels drets dels particulars.
ii. Efecte útil: Interpretació del DUE de manera que e sgarantitzi la seva eficacia i propòsit.
iii. Eficàcia del DUE i plenitud d’efectes: Assegurar que el DUE sigui plenament efectiu en els EEMM
Quines condicions s’han de donar per responsabilitar a l’Estat de la protecció dels drets dels particulars?
i. La norma ha d’identificar clarament als beneficiaris.
ii. Ha de fixar la quantitat a pagar o u marc per la determinació de la quantitat a pagar.
iii. Ha d’identificar qui és el responsable d’indemnitzar als benefiiaris de la norma.
Quins son els principis fonamentals del DUE en relació amb la responsabilitat dels EEMM i la protecció dels Drets dels Particulars?
-
Naturalesa de l’ordenament jurídic comunitari.
El Dret de la UE no nomès crea drets pels EEMM si no també pels particulars. Això significa que els individus poden invocar les normes del DC davant els Tribunals Nacionals -
Principi de plena eficàcia de les normes comunitàries
Les normes de DUE han d’aplicar-se de manera efectiva i uniforme en tots els EEMM, el seu incompliment pot generar conseqüències jurídiques. -
Protecció jurídica dels particulars
S’ha de garatitzar que els ciutadans puguin fer valdre els seus drets derivats del DUE, si els seus drets son vulnerats degut a una violació de Dret Comunitari, els afcetats tenen dret a obtenir unaa reparació. -
Principi de cooperació lleial
Els EEMM estan obligats a adoptar totes les mesures neccessàries per complir amb el DUE, això inclou eliminar les conseqüències il·lícites d’una violació de DC.
En quins sentits és rellevant el principi de responsabilitat de l’Estat?
a. Com a substitut del Efecte Directe
Quan la normativa de la UE no tingui efecte directe (directives no trasposades en termini) vindrà a substituïr d’alguna manera l’eficàcia directa, en el sentit de que hi hagi hagut un incompliment de l’Estat i el jutge hagi intentat invocar la directiva directament però no hagi pogut, la responsabilitat de l’Estat vindrà a substituirla, quan ja no hi hagi una altra solució (ultima ratio)
b. Com a complement de l’Efecte Directe.
En situacions en que la normativa sí que tingui efecte directe però aquesta només constitueixi una garantia mínima, no acabant de cobrir tots els danys o perjudicis causats al particular.
Concepte del principi de Responsabilitat de l’Estat
Qualsevol incompliment de l’Estat, de qualsevol tipus, fet per qualsevol de les seves autoritats és susceptible de generar responsabilitat quan:
a. No ha trasposat una directiva
b. Ha trasposat malament una directiva
El principi de responsabilitat és vàlid per a qualsevol hipòtesi de violació del DC per part d’un EEMM, sigui qui sigui l’òrgan de l’EEMM de l’acció o omissió del qual sigui l’origen de la violació.
El dret a obtenir reparació constitueix el corol·lari necessari de l’efecte directe reconegut a les disposicions comnitàries, la violació de les quals ha ocasionat el dany.
Quines condicions s’han de donar perquè els particulars afectats tinguin dret a una reparació?
- Que resultat prescrit per la directiva comporti l’atribució de drets en profit dels particulars + que el contingut dels drets sigui identificable.
- Que hagi hagut una violació de Dret Comunitari suficientment caracteritzada.
- Que hi hagi un lligam de causalitat entre la violació de la obligació de lEstat i el dany causat als particulars.
Com definiries una violació suficientment caracteritzada?
Una violació és suficientment carcateritzada quan una Institució o un EEMM, en l’exercici de la seva facultat normativa, vulnera de manera manifiesta i greu els límits imposats a l’exercici de les seves facultas, per altra part, en el supòsit de que l’Estat, en el moment de cometre la infracció haguès disposat d’un marge d’apreciació considerablement reduït, la mera infracció del Dret Comunitari pot bastar per demostrar la existència d’una violació suficientment caracteritzada.
Què és el principi d’autonomia institucional?
Els EEMM tenen llibertat per organitzar les seves pròpies institucions i procediments administratius i judicials. Tot i això el DUE imposa uns límits que han de respectar els principis fonamentals del DUE:
i. Efectivitat. Els procediments nacionals han de permetre la efectiva obtenció d’indemnització
ii. Equivalència: Els procediments nacionals per aplicar el dret de la UE no han de ser menys favorables que els utilitzats per qüestions internes similars.
iii. Cooperació lleial. Els EEMM han d’adoptar totes les mesures necessàries per garantitzar el compliment del Dret Comunitari.
