Tema 7. L'Ordenament jurídic de la UE. El Dret Primari Flashcards
Quina és la jerarquia normativa del Dret de la Unió Europea?
L’ordeament de la Unió està composat per un conjunt de normes i principis ordenats entre sí per una relació de jerarquía. Tot i que aquest criteri no tingui un reflex exprès en cap text legal, la seva existència és una realitat aceptada des dels origens del procés d’integració. La jerarquía es:
a. Dret originari. Tractats Constitutius + Actes constitutius + Principis generals del Dret.
b. Acords internacionals dels que la Unió es part.
c. Dret derivat. Actes típics (reglaments, directives, decisions, etc.) + atípics (recomanacions, directories, comunicacions, etc)
Explica el concepte de DUE
És un ordenament jurídic propi, integrat en el sistema jurídic dels Estats Membres basat en el TUE i el TFUE.
- És un conjunt organitzat i estructurat de normes jurídiques.
- Té les seves pròpies fonts
- Té òrgans de producció propis sotmesos a procediments i regles de relació entre ells
- Té òrgans per interpretar, declarar i sancionar les violacions del seu Dret (té un sistema judicial de garantía)
Què és el Dret Primari o Originari?
El dret comunitari es fonamenta principalment en els tractats originaris que van donar lloc a les tres comunitats: TCECA (1951), TCEE (1957) i TCEEA (1957).
Els tractats constitutius son la norma suprema de la jerarquia normativa de la UE, ja que estableixen l’estructura de les institucions i la creació de normes derivades.
En el Dret de la Unió, les normes de Dret originari estan formades pels Tractats i els actes constitutius (estan positivitzats en actes formals) + principis generals del dret (son obra jurisprudencial)
Explica la relació entre el Dret Primari Escrit i els Tractats
JERARQUIA NORMATIVA
El dret primari escrit es troba al capdamunt de la jerarquia normativa del DUE, ja que és l’origen de tot aquest dret.
RELACIONS AMB ALTRES TTII. Els arts. 350 i 351 del TFUE estableixen les relacions que poden tenir els tractats constitutius amb altres tractats internacionals. Les relacions han de quedar enmarcades en la idea de la compatibilitat.
- En cas de que NO ho siguin i siguin ANTERIORS a la participació en la UE, s’han de modificar, denunciar-los o retirar-se.
- En cas de que NO ho siguin i s’hagin signat DESPRÉS de formar part de la UE:
(i) signats entre EE.MM son NULS
(ii) signats entre EEMM i un 3er Estat, TJUE no pot fer res.
NATURALESA. A nivell extern el dret primari és Dret Inernacional Convencional, però a nivell intern té la naturalesa d’una Carta Constitucional.
Quin és el contingut del Dret Primari Escrit?
TRACTATS FUNDACIONALS
1. TCECA, París 1951
2. TCE i TCEEA, Roma 1957
TRACTATS I ACTES MODIFICATIUS D’AQUESTS. Modifiquen els Tractats constitutius, encara que no son tractats, però tenen la categoria de dret originari. Els més rellevants son:
- Conveni relatiu a certes institucions comunes (1957). Unificació tribunals, creació TJUE.
- Tractat de fusió dels executius (1965). Es creen Comissió i Consell.
- Decisió de substitució de les contribucions financeres per recurssos propis (1970)
- Acta Electoral Europea (1976). Eleccions del Parlament per Sufragi universal directe.
- AUE (1986)
- TUE - MAASTRICHT (1992)
- TUE - AMSTERDAM (1997)
- TUE - NIÇA (2000)
- Tractat de LISBOA (2007-2009)
TRACTATS D’ADHESIÓ
1. Dinamarca, Irlanda, UK (1973)
2. Grècia (1981)
3. Espanya i Portugal (1986)
4. Àustria, Finlàndia, Suecia (1995)
5. Estonia, Letonia, Lituania, Rep. Txeca, Eslovàquia, Hongria, Polonia, Malta i Xipre (2004)
6. Romania i Bulgària (2007)
7. Croàcia (2013)
Quin és l’àmbit d’aplicació dels Tractats Constitutius
ÀMBIT D’APLICACIÓ TEMPORAL
De caràcter indefinit
ÀMBIT D’APLICACIÓ EN L’ESPAI
En principi el DUE s’aplica en tots els espais (terrestres, marítims i aeris) sotmesos a la jurisdicció dels Estats.
No obstant, especificitats en determinats territoris, les regions ultraperifèriques: Açores, Madeira i les Illes Canàries, Illes Äland, Feroe, etc.
ÀMBIT D’APLICACIÓ MATERIAL
Basat en el principi d’atribució de competències. Fora de les competències de la UE no hi ha DUE possible.
Explica el procediment ORDINARI de revisió dels Tractats Constitutius
A. Fase Comunitària
1. Institucions de la UE. Iniciativa PE, Comissió o qualsevol EE.MM. Iniciatives es traslladen al Consell, que remetrà projectes al Cll Europeu i als Parlaments nacionals.
2. Convenció Europea. Composada x representants dels parlaments nacionals, Caps d’Estat o de Govern dels EEMM i representants de la Comissió. Ha de fer una recomanació sobre la reforma de la que es tracti. CDFUE.
B. Fase intergovernamental
La recomanació de la Convenció Europea s’ha d’adreçar als governs dels EE.MM. Idea: signar de comú acord un text per passar a la fase nacional.
C. Fase nacional
Fase de ratificació o manifestació del consentiment per obligar-se amb el text.
NOVETAT T.LISBOA: s’accepta possibilitat de que la reforma no sigui ratificada per un o dos EE.MM
Explica el procediment SIMPLIFICAT de revisió dels Tractats Constitutius
Es pot donar en tres casos:
1. Revisió d’un article o part concreta de un dels Tractats Constitutius, principalment la part III del TFUE.
2. Pasarel·la de la unanimitat a majoria qualificada en la presa de decisions de la PESC.
3. Pasarel·la d’un procediment legislatiu especial cap a un procediment legislatiu ordinari.
PROCEDIMENT
a. Govern de qualsevol EE.MM, PE o Comissió poden presentar projectes de revisió.
b. Consell Europeu es pronunciarà per Unanimitat, prèvia consulta al PE i a la Comissió (i BCE quan es requereixi). Decisió només entrarà en vigor un cop aprovada pels EEMM
Explica què és el Dret Primari NO Escrit
Els principis generals son normes jurídiques no escrites que s’infereixen de l’ordenament jurídic de la Unió Europea. Lògicament els principis no sorgeixen del no res, sino que es nodreixen de precedents d’altres jurisdiccions nacionals o internacionals.
Qui determina quins son els principis generals del Dret de la Unió es el TJUE.
Quins efectes té el Dret Primari NO Escrit?
Tenen rang de Dret Originari, en conseqüència tenen sempre efecte directe i prevalen sobre el Dret Nacional.
També despleguen efectes interpretatius. Aquest efecte s’estèn igualment a l’aplicació del Dret dels EEMM quan actuïn en l’àmpit d’aplicació del Dret de la Unió, doncs el TJUE exigeix un deure d’interpretació de conformitat amb els principis de la Unió.
Fes una classificació dels Principis Generals
A. Principis generals del DUE per la pròpia naturalesa dels Tractats Constitutius.
- Principi d’igualtat i no discriminació. Lluitar contra diferències de tracte basades en criteris especialment rellevants (sexe, ètnia, etc.)
- Principi de llibertat
- Principi d’unitat. EEMM han d’actuar conjuntament
- Principi de solidaritat. La llibertat exigeix com a contrapartida la solidaritat i repartir uniforme i equitativament els beneficis entre tots els EEMM.
- Principi de l’efecte útil. El TJ ha de donar màxims efectes a les normes de Dret Europeu.
B. Principis generals del Dret
- Principi de caràcter contradictori del procès.
- Drets de la defensa/existència d’una via de recurs.
- Principi de Seguretat Jurídica.
- Principi d elegalitat, de bona fe, de confiança legítima, etc.
C. Principis Generals del DIP. Tj importa alguns principis del DIP com: Non venire contra factum propium
D. Principis Generals comuns als drets dels EEMM. CEDH
- Principis bàsics de l’Estat de Dret.
- Principis dels Drets Administatius.
- Sistema de protecció jurisprudencial dels Drets Fonamentas.
Explica el Costum com a font no escrita en el DUE
El Costum internacional és una pràctica inmemorial acceptada de forma general com a Dret que ve acompanyada de la opinio iuris.
Normalment, en DUE no es fa referència a costum, sinó més aviat es parla de pràctiques no previstes en els Tractats. Procediments comunitaris habituals
Explica la jurisprudència com a font de DUE
La jurisprudència té valor com a font de DUE.
Com resulta obvi, les sentences tenen efectes en els afers que aquestes resolen, tanmateix les sentències no vinculen formalment al TJUE (civil law).
El raonament jurídic de les sentències del TJ és apta per consolidar la jurisprudència per afers posteriors. La jurisprudència té valor de precedent pels jutges interns, que han d’aplicar del Dret de la Unió d’acord amb la inerpretació del TJ.
