Tema 13. L'execució del DUE Flashcards
Explica el principi d’autonomia institucional i de procediments
Els principis àsics que regeixen l’execució del DUE per part dels EEMM son dos:
- PRINCIPI DE COOPERACIÓ LLEIAL
- PRINCIPI D’AUTONOMIA INSTITUCIONAL I PROCEDIMENTAL
Què és el PRINCIPI DE COOPERACIÓ LLEIAL (art 4.3 TUE)?
Segons aquest principi, tots els EEMM estan obligats a adoptar totes les mesures que siguin necessàries per tal de donar efectividad al DUE. Obligació de caràcter general i vincula a totes les institucions públiques estatals (institucions legislatives, executives i judicials)
Els EEMM no han d’esperar a veure el que fa la UE, sinó que han de ser proactius en prendre decisions alhora d’executar les disposicions, tenen la respomsabilitat subsidiària d’aplicar el DUE.
Quin és l’abast contingut del mandat que l’art 4 TUE imposa als EEMM?
- CONTINGUT: inclou els eventuals supòsits d’inacció per part de les institucions.
- ABAST: és tan general que no només abasta casos en què els Estats Membres estàn obligats a executar el DUE, sinó que també afecta casos on les Institucions europees foren les encarregades pero no ho fessin
Què és el PRINCIPI DE L’AUTONOMIA INSTITUCIONAL I PROCEDIMENTAL?
Els EEMM tenen capacitat d’autoorganització i regularan a través de quins procediments i formes d’aplicacions actuaran.
Dret dirigit als EEMM a donar compliment al DUE d’acord als seus propis procediments i per les autoritats designades disn dels seus drets nacionals que considerin més convenients. Un cop la norma jurídica ha estat positivitzada en el si de les institucions de la UE, és competència dels Estats dona’ls-hi efcetivitat.
La regla general és que les autoritats dels EEMM assumeixen el paper executor d ela norma del DUE. L’eix d’execució son els Estats.
Hi ha un limit de la “idoneïtat”. La selecció dels mitjans als que els EEMM recorren per donar efectivitat al DUE d’acord amb el seu propi ordenament jurídic han de respectar la uniformitat del DUE pel que fa a l’eficàcia i l’abast. Els Estats NO poden modificar el sentit de la naturalesa jurídica de la norma a la que han de donar efectivitat.
Aquest principi té 2 vessants:
A. AUTONOMIA INSTITUCIONAL COMPLETA EN ELS ESTATS D’ESTRUCTURA DESCENTRALITZADA
B. AUTONOMIA DE PROCEDIMENTS.
Explica la vessant d’Autonomia Institucional Completa en els Estats d’estructura descentralitzada
L’Estat Membre determina amb la seva normativa interna quins son els òrgans competents. Des del punt de vista del DUE el responsable serà l’EEMM si no s’executa correctament, perquè les directives imposen que és l’Administració Central qui ha de ser l’interlocutor únic de la UE pel que fa a l’efectiu compliment de les normes comunitàries.
En els Estats d’estructura descentralitzada, l’atribució de competències a la UE no fa variar la distribució competencial que existeix en seu interna.
Això és assumit per Espanya amb la STC 252/1988 de 20 de desembre on el TC desenvolupa en aquesta sentència el principi general de col·laboració (criteri general informador de les relacions entre l’Estat i les CCAA).
Explica la vessant d’Autonomia de procediments
Els Estats han d’aplicar els procediments que tinguin a l’abast, aquests han de complir amb els principis d’efectivitat i els d’equivalència.
La discrecionalitat dels Estats està limitada a les formes que assegurin l’aplicació uniforme de DUE.
En el fons, el que s’estableix és que, en absència de disposicions reglamentàries o expresses de la UE sobre aquesta qüestió, els Estats que executen el Dret de la UE utilitzin els seus propis òrgans i tinguin llibertat pel que fa als procediments que emprin sempre i quan siguin adquats.
Què és la execució normativa directa?
Quan es requereixen condicions uniformes d’execució, els EEMM transfeeriran les competències d’execució a la Comissió o, en casos justificats i previstos pel TUE, al Consell. P.e, PESC i Acció Exterior
Quan parlem d’execució directa nomès ens referim a les COMPETÈNCIES D’EXECUCIÓ; NO es tracta d’una delegació de poders.
L’execució normativa directa es fa quan es requereixen condicions uniformes d’execució d’un reglament ≠ El reglament delegat es fa quan s’ha de modificar un aspecte NO essencial d’un acte base i el seu control el faran les institucions normatives de la UE
Reglament nº 18/2011 del Parlament del Consell de 16 de febrer
És un reglament pel que s’estableixen les normes i principis generals relatius a les modalitats de control per part dels EEMM en l’exercici de les competències d’execució de la Comissió.
El reglament diu que la Comissió estarà assistida en la tasca d’execució per comitès (actualment + de 300 Comités científics i tècnics)
Què és la COMITOLOGÍA?
La COMITOLOGIA son tots aquells consells tècnics que assisteixen a la Comissió en l’execució de normes. Actualment hi ha més de 300 comitès. Es trien dos procediments:
- Consulta. Dictamen preceptiu no vinculante. Procediment en el que, quan la Comissió té previst un acte d’execució, el sotmet a consulta del Comitè. Els actes del Comitè s’adoptaran per majoria simple. És un mecanisme de col·laboració.
Ex: matèria de transport, mesures provisionnels d’antidumping etc. - D’exàmen. Procediment que s’aplica en matèries amb afectació important. El Comitè emet el seu dictamen per m.q. Ex: Actes d’execució han de ser d’abast general, actes que impliquin implicacions pressupostàries, política agrícola, pesca, etc.
- Quan Comitè emeti dictamen favorable, Comissió adoptarà l’acte
- Si Comitè fa dictàmen negatiu, Comissió no pot executar acte i ha de presentar nou projecte (termini de 2 mesos)
- EXCEPCIONALMENT: es pot fer execució provisional, però en el termini d’1 mes el Comitè haurà de pronunicar-se
Què és la execució normativa indirecta?
Es produeix per part dels EEMM a través de directives, encara que no exclou la possibilitat d’una execució directa
Perquè els tractats decideixen que siguin els Estats Membres que protagonitzin la funció executora de la UE?
A. RAÓ PRÀCTICA
Els EEMM compte amb una infraestructura que és operativa i que s’ha d’aprofitar per donar eficàcia a la UE.
B. PRINCIPI DE PROXIMITAT
Com més próximo sigui una autoritat a l’efecte ultima serà molt més elevat per una qüestió de coneixement de l’entorn.
Quina diferència hi ha entre ACTES DELEGATS i ACTES D’EXECUCIÓ?
A. ACTES DELEGATS
Dins del marc del poder legislatiu, la Comissió adopta actes no législatifs però d’abast general, seguint el mandat detallat del PE o del Consell, o de tots dos, amb l’objectiu de modificar o complementar elements de l’instrument legislatiu. No son actes legislatius perquè no s’han aprovat per cap procediment legislatiu.
La Comissió té el poder de modificar o configurar elements NO essencials més técnics d’aquell procediment, que es un poder delegat del PE i del Consell.
Els encarregats de controlar la actuació de la Comissió son el PE i el Consell.
B. ACTES D’EXECUCIÓ
Actuació o delegació facultativa, amb el poder de completar o modificar un acte legislatiu, en aquests csos la intervenció de la Comissió és obligatòria, quan es requereix execució, i no implica un exercici de poder normatiu, sinó executiu. por implicar l’aplicació d’actes d’abast general o l’aplicació d’actes concrets.
Qui controlen l’actuació de la Comissió son els EEMM.
Què és la execució administrativa i per què és mixta?
La execució administrativa es refereix a la aplicació de normes concretes que afecten a individus o entitats (normes d’abast individual). A la UE aquesta execució es dona de dues maneres:
- Per part de les institucions de la UE (principalment la Comissió Europea)
- Per part dels EEMM
Es diu que la execució és mixta perquè no només executa la Comissió sino també els EEMM
La regla general es que la execució de les normes europees la portin les autoritats nacionals dels EEMM, però, en alguns casos la execució no correspon als EEMM, sino que la du a terme una institució de la UE, tot i que això és excepcional.
Base legal: principi de cooperació lleial, obliga als EEMM a colaborar amb les institucions de la UE.
Quins tipus d’execució hi ha?
A. EXECUCIÓ DIRECTA
Aquella en la que la Comissió Europea o una altra institució de lla UE aplica directament el Dret europeu, sense necessitat de que intervinguin els EEMM.
Característiques: Històricament s’ha desenvolupat en tractats com:
i. TCECA: la Comissió podia recaudar impostos directament i fer inspeccions sense passar pels EEMM
ii. TCEEA: la Comissió tenia el control directe sobre la seguretat, inspeccions i investigacions en temes d’energía.
iii. TFUE. Es més excepional, però es dona en el dret de la competència (Comissió pot sancionar empreses que violin normativa europea), Gestió de foncs estructurals (FEOGA o FSE, administrats directament per la Comissió) i mediambient i I+D
B. EXECUCIÓ INDIRECTA
Forma més comeu de l’aplicació del DUE. En aquest cas, les administracions dels EEMM son responsables d’aplicar les normes europees en el seu territori.
Ex: PAC, control de procutes, etc.
Com s’executa el DUE a Espanya?
La execució del DUE a Espanya es fa respectant la distribució de competències establides a la Constitució Espanyola. Això es deu al Ppi. d’autonomia institucional, que significa que cada EEMM pot organitzar internament qui i com aplica les normes europees, segons les pròpies estructures de govern.
Espanya és un estat autonòmic, el que implica que la CE reparteix competències entre Estat central i CCAA, algunes de les competències s’han transferit totalment a la UE i en altres casos, la competència es compartida entre Espanya i la UE.
Qui executa el DUE a Espanya?
- Conferències sectorials
Son òrgans de coordinació per matèries específiques entre Estat i CCAA (agricultura, mediambient, stanitat, etc) - CANUE
És la Conferència per Assumptes Relacionats amb la UE. S’encarrega de coordinar els temes de la UE que no tenen una Conferència Sectorial específica.
Pren decisions sobre com participen les CCAA en la execució del DUE - Acord de 1994 sobre la participació de les CCAA al DUE.
Aquest acord estableix qué administració (Estat o CCAA) es competent per executar les normes de DUE
Quins tipus d’execució del DUE hi ha a Espanya?
La execució del DUE pot donar-se de dues formes:
A) EXECUCIÓ NORMATIVA.
Quan una administració (ja sigui Estatal o autonòmica) vol aprovar una norma per:
- Desenvolupar o completar reglament de la UE
- Trasposar una directiva comunitària
L’Adm. que aprovi normes ha d’informar a la Conferència Sectorial.
B) EXECUCIÓ ADMINISTRATIVA
Quan la execució no requereix crear una nova norma, sino aplicar la existent.
L’Estat i la CCAA han d’informar-se mutuament sobre les seves actuacions mitjançant la Conferència Sectorial
Què diu l’Estatut d’Autonomia de Catalunya sobre el DUE?
- La Generalitat aplica i executa el DUE en l’àmbit de les seves competències (p.e, mediamient o educació), aleshores, li correspon a la Generalitat aplicar-la a Catalunya.
- L’existència d’una norma europea NO canvia la distribució co,petencial d’Espanya.
- Si una norma europea necessita mesures internes que afecten a més d’una CCAA, l’Estat haurà de consultar a la Generalitat.
- Si la UE substitueix la normativa bàsica de l’Estat, la Generalitat pot legislar sobre el desenvolupament d’aquella norma europea.
Quina participació tenen les CCAA a la UE?
A. FASE ASCENDENT
Les CCAA intervenen en el procès normatiu de la UE, abans de que les normes europees siguin aprovades mitjançant el Comité de les Regions (influencia limitada)
B. FASE DESCENDENT
Un cop la normativa europea ha estat aprovada, segons la CE, les CCAA haurien d’encargar-se d’executar les normes europees en les matèries on ja tenien competències
