Tema 3. El Funcionament de la UE Flashcards
Quines CARACTERÍSTIQUES tenen les competències de la UE?
Les competències de la UE no son originàries sinó derivades. Les competències de la Unió es caracteritzen per ser:
- Expresses i limitades. Les institucions de la UE poden fer allò que els EM permetin.
- Especifiques. No son títols d’atribució abstractes, s’atribueixen en matèries i àmbits d’actuació concretes i no en termes generals.
- Funcionals. Els Estats Membres les atribueixen a la UE per assolir els objectius de la Unió.
- Irreversibles. Un cop els EM han acordat cedir-les ja no les poden exercir. Per recuperar-les cal una habilitació específica de la UE i una reforma dels Tractats.
- Efectives. La cessió es fa perquè la Unió faci un exercici efectiu, que permeti als Estats desvincular-se’n.
Explica les COMPETÈNCIES de les CCEE
Podem classificarles segons:
A. LA FORMA D’ATRIBUCIÓ
a. Expresses b. Implícites c. Subsidiàries
B. LA SEVA NATURALESA
a. Exclusives b. Compartides c. De coordinació
Explica els principis i objectius que regeixen l’exercici de competències
A. Principi d’atribució. La UE només actuarà en l’àmbit que li ha estat atribuit. Si no té competències atribuïdes no podrà actuar.
Un acte sense competència serà susceptible de ser recorregut i anul·lat pel TJ.
B. Principi de subisidarietat. Regeix únicament en l’àmbit de les competències no exclusives de la Unió. La UE actuarà en última instancia, principi únicament aplicable a l’EXERCICI de les competències, no a la seva atribució.
El contingut del principi es centra en 2 aspectes:
I. La possibilitat d’una actuació estatal completa.
II. L’eficàcia de la intervenció estatal.
C. Principi de proporcionalitat. Regeix l’abast i la intesitat de la intervenció comunitària. Quan l’acció de la UE és adequada s’ha de procurar que sigui també proporcionada a les finalitats que es volen assolir.
Aquest principi s’aplica a totes les competències, incloses les exclusives.
Analitza si els medis son objectivament apropiats per assolir tals objectius (test d’adequació) i si els medis son estrictament indispensables (test de necesitat).
Què son les cooperacions reforçades?
Son una forma de col·laboració més estreta entre alguns EE.MM que volen avançar en una determinada area política de la UE, sense que sigui necessari que tots els països de la Unió participin en aquesta col·laboració. Aquesta tècnica jurídica tradueix el principi d’integració diferenciada, incorporat al Tractat d’Amsterdam. Fa falta que es donin, però, algunes condicions:
a. Que siguin competències no exclusives
b. La finalitat ha de ser fomentar la integració europea.
c. Han d’utilizar-se com a últim recurs.
d.Han de participar com a mínim 9 EEMM
e. No ha de perjudicar als EEMM que no participin.
f. Han de ser obertes a la participació de la resta quan ho considerin oportú.
g. Hi ha un procediment per implantar-se.
h. No perjudicarà al mercat interior.
Quines son les polítiques i accions comunes de la UE?
Hi ha tres àmbits de polítiques que marquen la pròpia identitat de la UE:
(1) Creació d’un Espai de Llibertat, Seguretat i Justícia.
(2) Mercat interior
(3) Unió econòmica i Monetària
Defineix el mercat comú interior
Son formes d’integració econòmica, és a dir, processos que involucren a dues o més economies per tal de construir un espai econòmic més gran. Dins de la integració econòmica trobem diferents mètodes:
a. Zona de lliure bescanvi. Entorn en el qual hi ha una lliure circulació de mercaderies, s’eliminen les duanes i les restricions qualitatives/quantitatives a l’exportació i l’importació.
b. Unió duanera. Hi ha lliure circulació de mercaderies + una política comercial comuna.
c. Mercat comú. Lliure circulació de mercaderies + política comercial comuna + lliure circulació de treballadors, serveis i capitals.
d. Mercat interior únic. Lliure circulació de persones (en comptes de treballadors)
e. Unió econòmica i monetària.
Quines son les llibertats comunitàries?
Lliure circulació de tots els factors de producció. Mesures d’integració negativa.
1. Mercaderies
2. Capitals
3. Treballadors i serveis
4. Persones (lliure circulació)
Quines son les polítiques comunes previstes als arts. 3 i 4 del TCE?
Perquè les llibertats comunitàries siguin eficients han d’anar acompanyades d’unes polítiques comunes a tots els EE.MM. Son mesures d’integració positiva. Son:
1. Política comercial (associada a la lliure circulació de mercaderies)
2. Política agrícola.
3. Política de transports.
4. Política de pesca
Què és la Unió Econòmica i Monterària (UEM)
És la fase més intensa d’integració econòmica. Les bases per establir la UEM es troben al Tractat de Maastricht.
La part econòmica es basa en una competència compartida amb els EE.MM que tenen les seves polítiques harmonitzadores amb la UE i la política monetària és una competència exclusiva de la UE.
Explica la vessant econòmica de la UEM
Regulada als arts. 120 i 121 TFUE.
1. Coordinació de polítiques econòmiques. Els països membres han d’armonitzar les seves polítiques econòmiques, això significa que han de seguir certes pautes comunes per mantenir la establilitat econòmica. Tot i que es cordinin, cada país continua tenint certa auntonomia en les seves polítiques econòmiques.
2. Disciplina financera i pressupostària. S’estableixen regles per evitar que els EM s’endeutin. Els paràmetres son:
* Que els EE.MM no tinguin un déficit públic superior al 3% del PIB.
* Que el deute públic sigui inferior al 60% PIB.
Hi ha un PRINCIPI DE RESPONSABILITAT de cada Estat en relació al seu propi deute.
Explica la vessant monetària de la UEM
És una competència exclusiva de la UE
1.Harmonització monetària. S’estableix una fixació irrevocable dels tipus de canvi entre les monedes dels EEMM. Això significa que els tipus de canvi es van congelar perquè tots els EEMM adoptessin l’euro. I també s’aplica una política monetària única per a tots els països de l’eurozona gestionada pel BCE
2. Redistribució econòmica interna. S’apliquen polítiques per reduïr desigualtats econòmiques entre regions dins de la UE. Això és clau per a que les zones de menor creixement econòmic no quedin enrere.
3. Estabilitat monetària. Es busca que hi hagi el menor grau d’incertesa possible en les polítiques econòmiques de cada EEMM, el que ajuda a mantenir la confiança en l’economía i la moneda única
Quins òrgans té la UEM?
BANC CENTRAL EUROPEU. Dissenya i configura la política monetària de la UE pels estats que hi participen i executa aquestes decisions descentralitzadament a través del SEBC.
Quins son els criteris d’estabilitat de la UEM?
I. Estabilitat de preus
II. Situació de les finances públiques. Menys del 3% de PIB de dèficit públic i menys de 60% de PIB de deute públic.
III. Marges normals de fluctuació, Sistema Monetari Europeu (SME). Acord internacional pel qual els estats es comprometen a que les seves monedes no fluctuïn en relació a les altres ni més ni menys d’un 2’25%
IV. Estabilitat tipus d’interès a llarg termini. Pacte d’estabilitat i creixement (1997) — MEDE i Tractat d’Estabilitat, Coordinació i Governança de la UEM.
Què és el Tractat Constitutiu del Mecanisme Europeu d’Estabilitat (MEDE)?
És un instrument per ajudar als EEMM que es troben en situació de crisi o de necessitat.
És una institució financera internacional amb sede a Luxemburg que recolza als països de la Zona Euro quan sigui indispensable per salvaguardar la seva estabilitat financera.
Aquest mecanisme va substituïr l’European Financial Stability Facility, que va ser la que va utilitzar Espanya en el seu rescat durant la crisi. La possibilitat d’accedir als fons del MEDE estava condicionada a la signatura del Tractat d’Estabilitat, Coordinació i Governança de la UEM.
Què és el Tractat d’Estabilitat, Coordinació i Governança en la UEM?
Estableix la regla de la sostenibilitat de les finançes públiques. Va significar la modificació de la Constitució Española al 2011, en el seu article 135.
Quins avantatges té la moneda única?
- Suprimeix els costos de canvi de monedes en les transaccions financeres i comercials.
- Estabiliza el mercat monetari internacional.
- Fixa els preus en una sola moneda. Dona major transparència als consumidors, estalvi i comoditat i augmenta la competitivitat entre les empreses.
- Promou un major dinamisme i qualitat en els serveis financers.
Què és l’Espai de Llibertat, Seguretat i Justícia?
És l’últim gran objectiu que s’ha incorporat en els tractats constitutius. Es va incorporar en el Tractat d’Amsterdam i va entrar en vigor al 1999. Garanteix en un mateix espai la llibertat de circulació de persones de qualsevol nacionalitat en condicions aceptables de seguretat política i jurídica
Explica la evolució de l’Espai de Llibertat, Seguretat i Justícia.
Comença amb l’objectiu d’instaurar un mercat interior amb l’Acta Única Europea. Es crea una discussió entre UK, Irlanda i Dinamarca que consideren que la lliure circulació de persones és un dret però que ha de passae per un control mínim a la frontera. La resta d’Estats es posicionen en contra.
Comença a crear-se una integració en negre, els Estats cooperen ente ells fora de l’estructura de la UE, cooperen en temes de terrorisme (TREVI), inmigració (grup ad hoc Inmigració) i asil (Conveni de Dublín). La integració en negre es consolida amb els dos Tractats de Schengen, 1985 i 1990.
L’integració Shengen a la UE s’aconsegueix amb el Tractat d’Amsterdam (1997), al introduïr el terme d’integració diferenciada, que permet que els Estats puguin avançar al seu ritme.
El Tractat de Lisboa és l’acabament de comunització de l’EdLSiJ
Què és l’Espai de Seguretat?
El seu objectiu és prevenir i combatre el nivell apropiat de delinqüència organitzada. Aquest àmbit aplica també a delictes que tenen un component transfronterer.
Aquí trobem l’Europol, agència de la UE que ajuda a la policía a desenvolupar tècniques que permetin identificar falsificacions. L’aplicació de mesures coercitives correspondrà unicament a les autoritats nacionals.
Què és l’Espai de Justícia?
És la idea de crear un espai en el que el sistema judicial dels EE.MM siguin recognoscibles, i que les nornes siguin similars entre els EE.MM
Hi ha 2 branques:
a. La branca civil, la més desenvolupada perquè es va transferir com a competència comunitària amb el Tractat de Maastricht. La qüestió clau és el principi del reconeixement mutu de les resoluciones judicials i extrajudicials. Fa que les decisions dels EE.MM puguin ser executades pels òrgans d’un altre EE.MM.
b. La branca penal . Les qüestions penals son més sensibles i han tingut un recorregut més curt. Competències:
i. Instruments jurídics de cooperació (harmonització processal)
ii. Ordre de detenció i lliurament (extradició)
iii. Cooperació institucional horitzontal:
1) Magistrats d’enllaç,
2) Xarxa judicial europea.
iv. Cooperació institucional vertical:
1) Eurojust, 2) Fiscalia europea
Què és l’espai de Llibertat?
Fa referència al Capítol 2 del Títol V del TFUE, en quant a la llibertat de circulació de persones, política d’immigració, asil i gestió de fronteres exteriors.
Què diu l’art. 4 del Tractat de Lisboa sobre la transferència de competències estatals?
L’art 4 del Tractat de Lisboa menciona que hi ha límits a la integració per respecte a les constitucions dels Estats. El tractat de Maastricht diu que es condiciona la integració a uns límits constitucionals.
