Tema 15. La qüestió prejudicial Flashcards
Què és la qüestió prejudicial?
És un incident processal en un litigi intern, pel qual una jurisdicció nacional presenta davant el TJUE:
a. Una petició per a que aquest faci una interpertació d’una disposició del DUE
b. O bé faci una apreciació de la validesa d’una disposició de DUE
És un recurs indirecte que presenta un jutge intern d’un EEMM al TJUE.
També és un mecanisme que expressa la cooperació necessària entre TJUE i jurisdiccions nacionals dels EEMM amb l’objectiu de mantenir la unitat del DUE.
A vegades la qüestió prejudicial és facultativa, i en altres és obligatòria.
Quines son les FUNCIONS de la qüestió prejudicial?
1) Assegurar en totes les circunstàncies que el Dret establert pels Tractats té el mateix efecte en tots els EM de la UE.
2) Suposen una censura indirecta dels mancaments estatals.
3) És un control de legalitat dels actes de les institucions.
Quines CONDICIONS té la qüestió prejudicial?
1) Ha d’emanar d’un jutge nacional. Només pot presentar una qüestió prejudicial un jutge nacional que actuï en el marc de les seves competències jurisdiccionals dins d’un litigi real
2) Ha de tenir per objecte una qüestió de DUE. Els acte susceptibles de ser objecte de qüestió prejudicial d’interpretació són totes les normes de DUE, en canvi, d’una qüestió prejudicial de validesa ho són totes les nroems excepte el Dret Originari i la pròpia jurisprudència del TJUE
Característique que qualifiquen a una jurisdicció nacional per presentar una qüestió prejudicial
1) Òrgan regularment constituit conforme a la llei
2) Lligam específic amb una autoritat pública
3) Ha de ser un òrgan permanent encarregat de conèixer litigis de manera general.
4) Ha d’estar sotmès a regles de procediment contradictòries. És a dir, ha d’existir un procediment en el que ambdues parts puguin presentar arguments i proves.
5) Obligació d’adreçar-s’hi als casos que li arribin.
6) Compromís d’aplicació de regles de dret comú
7) Les decisions de qual son reconegudes de fet com a definitives. Les decisions que emet han de ser considerades vinculants i finals.
8) Una jurisdicció destinada a decidir en el marc d’un procediment destinat a acabar amb una decisió de caràcter jurisdiccional. És a dir, la seva funcio ha de ser emtre resolucions judicials i no simplement opinions.
Quan es pot presentar una qüestió prejudicial?
Es pot presentar quan s’ha d’aclarar una qüestió de dret de la UE en un cas concret:
- Qüestió prejudicial d’interpretació. SI hi ha dubtes sobre el significat o abast d’una norma de DUE.
- Qüestió prejudicial de validesa. Si hi ha dubtes sobre la validesa d’un acte jurídic de la UE
És obligatori presentar una qüestió prejudicial?
a) FACULTATIU. Qualsevol òrgan jurisdiccional pot presentar una qüestió prejudicial si ho considera necessari.
b) OBLIGATORI. En certs casos, l’òrgan jurisdiccional està obligat a presentar una qüestió al TJUE:
(i) Jurisdiccions supremes per interpretació i validesa. Tribunals d’última instància han de fer-ho perquè ja no hi ha cap altra possibilitat de recurs.
EXCEPCIONS: El jutge pot decidir que la qüestió prejudicial no és pertinent o si ja existeix jurisprudència sobre el tema.
(ii) Jurisdiccions que no decideixen en última instància però que troben una invalidesa en un acte de la UE. Ex. Cas 314/85, Foto Frost
Qui por presentar una qüestió prejudicial?
- Qualsevol òrgan jurisdiccional por plantejar una qüestió prejudicial davant el TJUE
- No obstant, certes jurisdiccions estan obligades a fer-ho, especialment:
i. Tribunals suprems d’última instància quan la qüestió és sobre interpretació o validesa del DUE
ii. S’aplica la teoría del litigi concret, és a dir, la obligació recau sobre el tribunal que decideix en última instància en el cas concret.
Quines excepcions a la obligació de presentar la qüestió prejudicial hi ha?
- Control de perinença
És el propi jutge qui decideix la qüestió prejudicial és pertinent. Si considera que la qüestió no és rellevant per resoldre el cas, no té la obligació de plantejar-la. - Existència d’un precedent.
Si ja existeix una sentència previa del TJUE que resol exactament la mateixa qüestió, el tribunal nacional no ha de tornar a plantejar-la.
A més a més, si hi ha un precedent ampliat, és a dir, tot i que no sigui exactament igual,però la qüestió hagi estat resolta de manera clara pel TJUE, tampoc cal presentar-la.
- Teoria del acte clar. No és necessari plantejar una qüestió prejudicial si el jutge nacional té totalment clara la correcta interpretació del DUE
Funcions del Jutge Comunitari i del Jutge Nacional
JUTGE COMUNITARI
No pot conèixer els fets del cas ni els motius de la qüestió prejudicial. La seva funció és interpretar el DUE, NO resoldre el litigi nacional.
No respondre si la pregunta és innecessària o irrellevant. Pot rebutjar la qüestió si la sol·licitud no té relació amb el cas principal, també pot negar-se si conisdera que el litigi no és real o que la pregunta ja ha estat resolta en el passat.
JUTGE NACIONAL
Decideix quan és necessari presentar la qüestió prejudicial
Qüestió d’interpretació
A) EFECTE OBLIGATORI I D’ABAST GENERAL
La interpretació del TJUE és obligatòria i vuncula a tots els órgans jurisdiccionals que s’ocupen del DUE en tots els EEMM
La interpretació que es dona en la qüestió prejudicial sempre ha d’aplicar a tots els casos futurs que tractin el mateix tema.
B) RETROACTIVITAT DE LA SENTÈNCIA
La sentència té efectes retroactivus, és a dir, s’aplica com si sempre hagués estat la interpretació correcta des del principi
C) POSSIBILITAT DE LIMITAR LA RETROACTIVITAT
En casos excepcionals el TJUE pot limitar la retroactivitat si:
1) Afecta a la seguretat jurídica
2) Pot causar greus porblemes econòmics o administratius
3) pot generar alteracions en l’ordre públic.
Qüestió de validesa
Quan el TJUE declara que un acte de la UE és invàlid, la invalidesa també té efectes retroactius i es considerarà un acte invàlid des de el seu inici.
