PATOLOGIA TESTICULAR Flashcards

1
Q

criptorquídia

A
  • patologia del desenolupament embrionari (malformació congènita)
  • testicles no descendeixen des de l’abdomen fins a la bossa escrotal (normalment ho fan per estimulació de la testosterona amb l’objectiu de fer l’espermiogènesi perquè necessita una temperatura lleugerament inferior - 35ºC)
  • 2 tipus
    - testicles palpbles: criptorquídia vertadera, els testicles es troben en algun punt del trajecte de descens habitual
    - testicles no palpables: ectòpics (fora del trajecte habitual), retràctils (testicles que ascendeixen de la bossa escrotal per hiperactivitat cremastèrica); inguinals o canalicular
How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
2
Q

criptorquídia epidemiologia

A
  • 3-4% nounat –> la majoria descendeixen durant el primer any de vida
  • 30% si són prematurs
  • 0,8% adults
  • és més freqüent en el testicle dret i unilateral (40%)
How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
3
Q

complicacions criptorquídia sense tte

A
  • atròfia testicular
  • hèrnia inguinal
  • torsió testicular
  • infertilitat
  • degeneració maligna (fins i tot després de la reubicació escrotal)
How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
4
Q

associacions de la criptorquídia

A

síndromes malformatius congènits com l’agenèsia renal

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
5
Q

DX criptorquídia

A

EF amb visualització de l’absència de testicle a la bossa escrotal

farem seguiment periòdic actiu dels nadons perquè la majoria descendeixen durant el primer any de vida

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
6
Q

maneig clínic criptorquídia

A

si després del 1r any de vida veiem que no han descendit, tte precoç als 2 anys
- injecció gonadotropines 6-8 setmanes
- orquidopèxia qx: reubicació del testicle a la bossa escrotal davant fallada tte hormonal. nens <5a
- orquiectomia: extirpació completa dels testis >6 anys o orquidopèxia fallida com a maneig preventiu per alt risc de malignització
- seguiment clínic durant la pubertat per al risc de malignització fins i tot en pacients amb orquiectomia

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
7
Q

criptorquídia lateralitat vs varicocele

A

criptorquídia: dreta
varicocele: esquerre perquè la vena gonàdica esquerra drena a la vena renal i la vena gonàdica dreta drena a la VCI (més fàcil)

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
8
Q

varicocele - plexe afecte

A

plexe pampiniforme del testicle
dilatació varicosa del plexe pampiniforme

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
9
Q

diferències entre varicocele i hidrocele clínica i dx

A
  • varicocele: augment progressiu i dolor sord per estasi sanguínia + bossa de cucs. DX: ecoDoppler
  • hidrocele: augment progressiu d’una massa líquida INDOLORA, llisa i rodona que no permet la palpació testicular. DX: prova de transluminació positiva
How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
10
Q

etiologia hidrocele nens

A

maltancament de la bossa peritoneal - normalment oblitera 10 dies post-naixement i reabsorció líquid serós
- si no oblitera: hidrocele congènit comunicant
- si oblitera pero no reabsorció líquid: hidrocele congènit no comunicant

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
11
Q

tte hidrocele

A
  • nens: resolució espontània en 1 any- si no ho fa qx
  • adults: resolució espontània en 6 mesos –> HIDROCELECTOMIA (3 indicacions)
    • no resolució espontània
    • desagradable
    • molest
How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
12
Q

hidrocelectomia - tècnica quirúrgica

A

tte hidrocele adults
1. escrototomia amb extracció de líquid
2. extirpació del revestiment sacular de l’hidrocele
3. inversió túnica vaginal (interna) per evitar la formació de líquid

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
13
Q

etiopatogènia hidrocele

A

cúmul de líquid serós o trassudat a l’escrot per fricció entre la túnica vaginal i l’escrotal

hidrocelectomia: inversió túnica vaginal per evitar la formació de líquid

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
14
Q

epidemiologia del càncer de testes

A

incidència baixa 1% (24.000 casos / any)
tumor sòlid més freqüent en home jove (<45a)
>90% tumors germinals:
- 20-30a: tumor de testis no seminoma
- 30/40a: seminoma

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
15
Q

factors associat al càncer de testis amb relació causal clara

A
  • neoplàsia germinal intratubular
  • criptorquídia (RR x2-10)
How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
16
Q

factors associats al càncer de testis sense relació causal clara

A

(7)
- excés estrogènic matern durant embaràs
- pubertat tardana
- subfertilitat
- dieta hiperlipidèmica
- neoplàsia testis contralateral
- ètnia caucàsica
- AF

17
Q

marcador específic genètic del càncer de testis

A

isocromosa 12p
100% dels tumors germinals i in situ

imp la detecció perquè podem tte QT amb bon resposta fins i tot en M1

18
Q

tumors germinals tipus

A
  • seminoma (45): més diferenciat, millor px
  • no seminoma: més agressiu –> carcinoma embrionaro o teratoma/teratocarcinoma/coriocarcinoma/tumor del si endodèrmic
19
Q

expressió AASS dels diferents tumors germinals

A

seminoma: B-HCG i elevació LDH, MAI aFP
carcinoma embrionari: aFP
teratoma, teratocarcioma, tumor si endodèrmic i coriocarcinoma: aFP i B-HCG

20
Q

utilitat dels marcadors tumorals càncer testis

A
  • diagnòstic
  • pronòstic
  • resposta a QT
  • evolució de la malaltia
21
Q

marcadors tumorals càncer testis

A

(3)
- LDH: inespecífica, es pot elevar en altres tumors i situacions
- B-HCG
- alfa-fetoproteïna: elevació indica un no seminoma

22
Q

marcadors tumorals diferents tumors testiculars

A
  • seminoma: B-HCG 5-10; aFP: 0
  • teratoma: B-HCG 25; aFP: 19-38
  • teratocarcinoma: B-HCG 57; aFP: 64
  • carcinoma embrionari: B-HCG 60; aFP: 70-93
  • coriocarcinoma: B-HCG 93-100; aFP: 0
  • tumor del sac vitel·lí: B-HCG 0; aFP: 93-100
23
Q

estadiatge càncer testicle

A

TNM
T:
-Tx: no avaluat
-T0: no tumor
- pT1: testicle
- pT2: testicle + afectació vascular/vaginal
- pT3: cordó espermàtic
- pT4: invasió escrot

N
- Nx: no avaluat
- N0: no ganglis regionals
- N1: 1-5 ganglis <2cm
- N2: 1-5 ganglis 2-5cm o >5 ganglis <2cm
- N3: gangli >5cm

M
- Mx: no avaluat
- M0: no
- M1a: M1 ganglionars a distància o pulmonars
- M1b: qualsevol altra localització

S:
- Sx: no avaluat
- S1: BHCG <5000, AFP<1.000, LDH <x1,5 LSN
- S2: BHCG 5.000- 50.000, AFP1.000-10.000, LDH x1,5-10 LSN
- S3: BHCG >50.000, AFP>10.000, LDH >x10 LSN

24
Q

ESTADIS CÀNCER TESTIS

A
  • estadi I: confinat a testicle (pT1-4, NO, MO)
  • estadi IS: S1 (elevació marcadors tumorals en absència de malaltia radiològica
  • estadi II: afectació ganglionar local: N1-N3
  • estadi III: M1 (afectació metastàsica no peritoneal)
25
Q

tumors testis bon px

A

seminoma (90%)
- no AFP, BHCG, no elevació LDH
- no M1 viscerals extrapulmonars

supervivència als 5a: 86%, no progressió als 5a: 82%

no seminoma (56%)
- S1
- tumor primari testicular o retroperitoneal
- no M1 extrapulmonars viscerals

supervivència 5a: 92%
no progressió 5a: 89%

26
Q

factors de risc de recaiguda en estadi I postqx

A
  • seminoma: pacient <30a, >4cm, afectació rete testis –> TTE adjuvant QT carboplatí // RDT profilàctica ganglis inguinals i retroperitoneals
  • no seminoma: invasió vasculolimfàtica, >70% carcinoma embrionari o absència del solc sac –>QT 1 cicle CEB: cisplatí, etopòsid i bleomicina

s’iguala el risc de recidiva al que tindria un pacient de baix risc estadi I –> assolim un 80% de curacions sense augmentar supervivència global

27
Q

estadi III - factors que influeixen la curació

A
  • histopatologia
  • marcadors tumorals
  • localització del tumor 1a: testicular/extratesticular
28
Q

estadi III maneig clínic

A

orquiectomia inguinal radical + QT (davant de M1 podem assolir curació de malaltia metastàsica amb QT variable segons la histoptologia, tumor primar testicular/extratesticular, marcadors tumorals)

masses residuals post-qx i post-QT:

  • elevació marcadors tumorals + detecció masses radiològiques: tte 2a línia
  • seminoma amb masses residuals i absència elevació marcadors tumorals –> masses M1 poden fer reacció fibròtica peritoneal:
    - masses residuals<3cm: seguiment (baix risc de malaltia viable)
    - masses residuals 3-6cm: PET-TC (per detectar malaltia viable) –> negatiu: seguiment; positiu: RT de rescat
    - masses residuals >6cm: RDT de rescat per alta probabilitat de malaltia viable
  • no seminoma <1-1,5cm farem QX i estudi AP:
    - 33% tx necròtic
    - 33% teratoma: extirpació per alt risc de malignització no germinal
    - 33% malaltia viable: QT de resat post-qx