PATOLOGIA TESTICULAR Flashcards
criptorquídia
- patologia del desenolupament embrionari (malformació congènita)
- testicles no descendeixen des de l’abdomen fins a la bossa escrotal (normalment ho fan per estimulació de la testosterona amb l’objectiu de fer l’espermiogènesi perquè necessita una temperatura lleugerament inferior - 35ºC)
- 2 tipus
- testicles palpbles: criptorquídia vertadera, els testicles es troben en algun punt del trajecte de descens habitual
- testicles no palpables: ectòpics (fora del trajecte habitual), retràctils (testicles que ascendeixen de la bossa escrotal per hiperactivitat cremastèrica); inguinals o canalicular
criptorquídia epidemiologia
- 3-4% nounat –> la majoria descendeixen durant el primer any de vida
- 30% si són prematurs
- 0,8% adults
- és més freqüent en el testicle dret i unilateral (40%)
complicacions criptorquídia sense tte
- atròfia testicular
- hèrnia inguinal
- torsió testicular
- infertilitat
- degeneració maligna (fins i tot després de la reubicació escrotal)
associacions de la criptorquídia
síndromes malformatius congènits com l’agenèsia renal
DX criptorquídia
EF amb visualització de l’absència de testicle a la bossa escrotal
farem seguiment periòdic actiu dels nadons perquè la majoria descendeixen durant el primer any de vida
maneig clínic criptorquídia
si després del 1r any de vida veiem que no han descendit, tte precoç als 2 anys
- injecció gonadotropines 6-8 setmanes
- orquidopèxia qx: reubicació del testicle a la bossa escrotal davant fallada tte hormonal. nens <5a
- orquiectomia: extirpació completa dels testis >6 anys o orquidopèxia fallida com a maneig preventiu per alt risc de malignització
- seguiment clínic durant la pubertat per al risc de malignització fins i tot en pacients amb orquiectomia
criptorquídia lateralitat vs varicocele
criptorquídia: dreta
varicocele: esquerre perquè la vena gonàdica esquerra drena a la vena renal i la vena gonàdica dreta drena a la VCI (més fàcil)
varicocele - plexe afecte
plexe pampiniforme del testicle
dilatació varicosa del plexe pampiniforme
diferències entre varicocele i hidrocele clínica i dx
- varicocele: augment progressiu i dolor sord per estasi sanguínia + bossa de cucs. DX: ecoDoppler
- hidrocele: augment progressiu d’una massa líquida INDOLORA, llisa i rodona que no permet la palpació testicular. DX: prova de transluminació positiva
etiologia hidrocele nens
maltancament de la bossa peritoneal - normalment oblitera 10 dies post-naixement i reabsorció líquid serós
- si no oblitera: hidrocele congènit comunicant
- si oblitera pero no reabsorció líquid: hidrocele congènit no comunicant
tte hidrocele
- nens: resolució espontània en 1 any- si no ho fa qx
- adults: resolució espontània en 6 mesos –> HIDROCELECTOMIA (3 indicacions)
- no resolució espontània
- desagradable
- molest
hidrocelectomia - tècnica quirúrgica
tte hidrocele adults
1. escrototomia amb extracció de líquid
2. extirpació del revestiment sacular de l’hidrocele
3. inversió túnica vaginal (interna) per evitar la formació de líquid
etiopatogènia hidrocele
cúmul de líquid serós o trassudat a l’escrot per fricció entre la túnica vaginal i l’escrotal
hidrocelectomia: inversió túnica vaginal per evitar la formació de líquid
epidemiologia del càncer de testes
incidència baixa 1% (24.000 casos / any)
tumor sòlid més freqüent en home jove (<45a)
>90% tumors germinals:
- 20-30a: tumor de testis no seminoma
- 30/40a: seminoma
factors associat al càncer de testis amb relació causal clara
- neoplàsia germinal intratubular
- criptorquídia (RR x2-10)
factors associats al càncer de testis sense relació causal clara
(7)
- excés estrogènic matern durant embaràs
- pubertat tardana
- subfertilitat
- dieta hiperlipidèmica
- neoplàsia testis contralateral
- ètnia caucàsica
- AF
marcador específic genètic del càncer de testis
isocromosa 12p
100% dels tumors germinals i in situ
imp la detecció perquè podem tte QT amb bon resposta fins i tot en M1
tumors germinals tipus
- seminoma (45): més diferenciat, millor px
- no seminoma: més agressiu –> carcinoma embrionaro o teratoma/teratocarcinoma/coriocarcinoma/tumor del si endodèrmic
expressió AASS dels diferents tumors germinals
seminoma: B-HCG i elevació LDH, MAI aFP
carcinoma embrionari: aFP
teratoma, teratocarcioma, tumor si endodèrmic i coriocarcinoma: aFP i B-HCG
utilitat dels marcadors tumorals càncer testis
- diagnòstic
- pronòstic
- resposta a QT
- evolució de la malaltia
marcadors tumorals càncer testis
(3)
- LDH: inespecífica, es pot elevar en altres tumors i situacions
- B-HCG
- alfa-fetoproteïna: elevació indica un no seminoma
marcadors tumorals diferents tumors testiculars
- seminoma: B-HCG 5-10; aFP: 0
- teratoma: B-HCG 25; aFP: 19-38
- teratocarcinoma: B-HCG 57; aFP: 64
- carcinoma embrionari: B-HCG 60; aFP: 70-93
- coriocarcinoma: B-HCG 93-100; aFP: 0
- tumor del sac vitel·lí: B-HCG 0; aFP: 93-100
estadiatge càncer testicle
TNM
T:
-Tx: no avaluat
-T0: no tumor
- pT1: testicle
- pT2: testicle + afectació vascular/vaginal
- pT3: cordó espermàtic
- pT4: invasió escrot
N
- Nx: no avaluat
- N0: no ganglis regionals
- N1: 1-5 ganglis <2cm
- N2: 1-5 ganglis 2-5cm o >5 ganglis <2cm
- N3: gangli >5cm
M
- Mx: no avaluat
- M0: no
- M1a: M1 ganglionars a distància o pulmonars
- M1b: qualsevol altra localització
S:
- Sx: no avaluat
- S1: BHCG <5000, AFP<1.000, LDH <x1,5 LSN
- S2: BHCG 5.000- 50.000, AFP1.000-10.000, LDH x1,5-10 LSN
- S3: BHCG >50.000, AFP>10.000, LDH >x10 LSN
ESTADIS CÀNCER TESTIS
- estadi I: confinat a testicle (pT1-4, NO, MO)
- estadi IS: S1 (elevació marcadors tumorals en absència de malaltia radiològica
- estadi II: afectació ganglionar local: N1-N3
- estadi III: M1 (afectació metastàsica no peritoneal)
tumors testis bon px
seminoma (90%)
- no AFP, BHCG, no elevació LDH
- no M1 viscerals extrapulmonars
supervivència als 5a: 86%, no progressió als 5a: 82%
no seminoma (56%)
- S1
- tumor primari testicular o retroperitoneal
- no M1 extrapulmonars viscerals
supervivència 5a: 92%
no progressió 5a: 89%
factors de risc de recaiguda en estadi I postqx
- seminoma: pacient <30a, >4cm, afectació rete testis –> TTE adjuvant QT carboplatí // RDT profilàctica ganglis inguinals i retroperitoneals
- no seminoma: invasió vasculolimfàtica, >70% carcinoma embrionari o absència del solc sac –>QT 1 cicle CEB: cisplatí, etopòsid i bleomicina
s’iguala el risc de recidiva al que tindria un pacient de baix risc estadi I –> assolim un 80% de curacions sense augmentar supervivència global
estadi III - factors que influeixen la curació
- histopatologia
- marcadors tumorals
- localització del tumor 1a: testicular/extratesticular
estadi III maneig clínic
orquiectomia inguinal radical + QT (davant de M1 podem assolir curació de malaltia metastàsica amb QT variable segons la histoptologia, tumor primar testicular/extratesticular, marcadors tumorals)
masses residuals post-qx i post-QT:
- elevació marcadors tumorals + detecció masses radiològiques: tte 2a línia
- seminoma amb masses residuals i absència elevació marcadors tumorals –> masses M1 poden fer reacció fibròtica peritoneal:
- masses residuals<3cm: seguiment (baix risc de malaltia viable)
- masses residuals 3-6cm: PET-TC (per detectar malaltia viable) –> negatiu: seguiment; positiu: RT de rescat
- masses residuals >6cm: RDT de rescat per alta probabilitat de malaltia viable - no seminoma <1-1,5cm farem QX i estudi AP:
- 33% tx necròtic
- 33% teratoma: extirpació per alt risc de malignització no germinal
- 33% malaltia viable: QT de resat post-qx
