TEMA 5 - ADHESIÓ CEL•LULAR Flashcards
Adhesió cel·lular
Mecanisme que permet que les cèl·lules dels organismes pluricel·lulars estiguin cohesionades, es comuniquin i interactuïn entre elles i amb la matriu extracel·lular.
Unió comunicant
Tipus d’unió de comunicació que permet el pas d’ions i petites molècules hidrosolubles
Hemidesmosoma
Tipus d’unió d’ancoratge que ancora els FILAMENTS INTERMEDIS d’una cèl•lula a la làmina basal.
Desmosoma
Tipus d’unió d’ancoratge que connecta els FILAMENTS INTERMEDIS d’una cèl•lula amb els de les veïnes.
Unió hermètica
És un tipus de unió oclusiva present en la làmina epitelial que segella les cèl•lules veïnes per evitar l’intercanvi de molècules entre elles.
Banda d’adhesió
Tipus d’unió d’ancoratge que connecta els feixos d’ACTINA d’una cèl•lula amb feixos semblants de les cèl•lules veïnes.
CAM (molècules d’adhesió cel•lular)
Proteïnes transmembrana de tipus I que adhereixen les cèl·lules entre si i amb la matriu. Interactuen amb proteïnes citoplasmàtiques (adaptadores/ancoratge) que estan connectades a elements del citoesquelet (filaments intermedis o d’actina)
Cadherines
CAM (molècula d’adhesió cèl•lular) que fa unions homofíliques (unió a la mateixa molècula d’adhesió) dependents de calci. Hi ha les adherines clàssiques i les no clàssiques.
Superfamilia de Ig
CAM (molècula d’adhesió cel·lular) que fa unions homofíliques i heterofíliques.
Integrina
CAM (molècula d’adhesió cel·lular) que fa unions heterofíliques (reconeix molècules d’adhesió diferents i són dependents de cations bivalents Ca2+, Mg2+ i Mn2+). Responsable de la unió de les cèl·lules a la matriu extracel·lular (col·lagen, fibronectina, Laminina). Són característiques dels hemidesmosomes i de les adhesions focals.
Selectines
CAM (molècules d’adhesió cel·lular) que fa unions homofíliques i heterofíliques.
Altres CAM (molècules d’adhesió cel·lular)
Claudines Ocludines Sindecans ADAMS
Estructura de les integrines
Glucoproteïnes heterodimèriques amb 2 subunitats transmembrana alfa i beta unides de manera no-covalent entre si.
Activació de les integrines
Activació reversible de fora a dins que suposa un canvi de conformació. Quan les sibunitats estan molt juntes i els dominis extracel·lulars estan creuats les integrines estan inhibides i té baixa afinitat pel lligand. Quan els dominis extracel·lulars estan rígids o rectes, les cues citoplasmàtiques es separen i els permet interaccionar amb els elements del citoesquelet. Estan activades i tenen afinitat pel lligand.
M: miopaties congènites
Malalties de caràcter no progressiu les quals originen conseqüencies d’un desenvolupament muscular anormal.
M: alfa7beta1
M: miopaties congènites. Mutacio de la integrina alfa7. És el principal receptor de laminina en els mioblasts i les fibres de la musculatura esquelètica. Si la mutació fos en beta 1 causaria la mort, ja aue beta 1 es una integrina expressada en tots els teixits.
M: deficiència d’adhesió leucocitària de tipus I
Immunodeficiència de caràcter congènit causa per un dèficit de beta 2.
M: alfaLbeta2
M: deficiència d’adhesió leucocitària de tipus I. Es muta la beta2. Leucòcita com els neutròfils no són capaços d’unir-se (no diapedesi)
M: trombastènia de Glanzmann
Trombocitopatia congènita deguda a una deficiència funcional del receptor plaquetari del fibrinogen. Exemple: alfaIIbeta3
M:epidermòlisi ampul·lar juntural
Malalties congènites de la pell originades per mutacions de gens que codifiquen components estructurals dels hemidesmosomes: Laminina 5, el col·lagen de tipus 17 i la integrina alfa6beta4.
Distribució de les Integrines
HEMIDESMOSOMES: còrnia, pell, mucosa de la cavitat oral, vagina, esfòfag. La CAM és la integrina alfa6beta4. Les cues citoplasmàtiques estan unides per proteïnes adaptadores (plectina i distonina) ADHESIONS FOCALS: fibroblasts, fibres musculars en la unió miotendinosa, cèl·lules endotelials de l’aorta. La CAM és la integrina alfaVbeta3 i les cues unides per talina, vinculina i alfa-actinina.
Mecanisme de senyalització de les integrines
Intervenen: la talina que s’uneix a la subunitat beta i recluta la vinculina que permet la unió del citoesquelet a la membrana plasmàtica i recluta La paxilina que permet la unió de la FAK
FAK
És una quinasa de les adhesions focals. És una tirosina quinasa, fosforila les tirosines d’altres FAKs per un procés de transautofosforilació.
Estructura de les cadherines
La regió extracel·lular de les cadherines hi ha dominis que són repeticions de tipus cadherina. Formen dímers. Els domini cadherina són flexibles fins que se’ls uneix calci i deixen de ser flexibles. Aquesta conformació els permet interaccionar amb la cadherina veïna.
Cadherines clàssiques
VE-Cadherines: endotelials i vasculars. E-cadherines: teixit epitelial N-cadherina: neurones P-cadherines: placenta
Cadherines no clàssiques
Desmocolin: pell Desmogleina: pell
Distribució de les cadherines clàssiques
BANDES D’ADHESIÓ: cèl·lules epitelials, endotelials i múscul cardíac. Les CAM són cadherines clàssiques que les seves cues citoplasmàtiques estan unides a filaments d’actina a través de proteïnes adaptadores (catenines, vinculines i alfa-actinines).
Distribució de les cadherines no clàssiques
DESMOSOMES: són contactes puntiformes que mantenen unides les cèl·lules entre si. Estan a la pell, el múscul cardíac i en el coll de l’úter. Les CAM són cadherines desmosomals. Les cues citoplasmàtiques de les cadherines estan unides per proteïnes adaptadores (desmoplaquina, placoglobina i placofilina) a filaments intermedis.
Distribuició de la superfamília de les Ig
Són glucoproteïnes transmembrana amb un o més dominis del tipus immunoglobulina acompanyat de dominis fibronectina. Fan bucles als extrems on hi ha cisteïnes que formen ponts disulfur. Funció: neural, morfogènesi, reaccions immunes dependents de antígens, extravasació de cèl·lules circulants, etc No necessita calci per fer l’adhessió.
Unions de les Ig
Unions homofíliques: NCAM:neurones Unions heterofíliques: ICAM: endoteli JAM:unions hermètiques VCAM independents de calci: Vascular Nectina
Distribució de les selectines
Expressades pels leucòcits, cèl·lules endotelials i plaquetes. Fan unions heterofíliques transitòries dependents de calci. Tenen un domini lectina que s’uneix a un oligosacàrid específic de glucoproteïnes i glucolípids. Funció: mediador entre adhesions cel·lular en el compartiment vascular i faciliten la migració dels leucòcits als teixits circumdants.
Tipus de Selectines
L-selectines: leucòcits (expressió constitutiva) E-selectines: cèl·lules endotelials (induïble) P-selectines: Plaquetes i cèl·lules endotelials (induïble)
Grànuls de Weibel-Palade
Grànuls que trobem per sota la mp de les cèl·lules endotelials que secreten E-selectina mitjançant una expressió induïda.
Migració transendotelial
- Rodament o rolling: els neutròfils circulen pels capil·lars molt ràpidament, però quan es produeix una infecció s’alenteix la velocitat de circulació. Dependent de E-selectines. Les etapes següents són dependents d’integrines: 2. Adhesió forta: es produeix una forta adhesió entre el neutròfil i l’endoteli i permetrà la detenció. 3. Migració transendotelial o diapadesi: el neutròfils passen entre 2 cèl·lules. 4. Migració: migrarà i secretarà metaloproteases que degradaran la matriu.
s-Le^x
Siàlic Lewis X: reconeix les selectines. l’àcid siàlic té glucoproteïnes que seran reconegudes per E-selectines.
Integrina alfaLbeta2 de la superfície del neutròfil
S’uneixen a les proteïnes d’adhesió Ig (ICAM-1 expressió constitutiva). Aquesta integrina s’activa de dins a fora. La unió immobilitzarà al neutròfil.
Interleuquina 8
Citoquina que són mediadors solubles de la inflamació. Sintetitzades per: cèl·lules del conjuntiu, macròfags, fibroblasts, etc. Són atrapades pel glicocàlix.
