Brainscape's Knowledge GenomeTM

Browse over 1 million classes created by top students, professors, publishers, and experts.


See full index

BIOLOGIA CEL·LULAR > TEMA 1 - CITOESQUELET D'ACTINA > Flashcards

TEMA 1 - CITOESQUELET D'ACTINA Flashcards

1
Q

Citoesquelet

A

Xarxa de filaments proteics que es s’estén pel citoplasma de totes les cèl·lules eucariotes.

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
2
Q

Filaments d’actina

A

2 polímers helicoïdals d’actina. Flexibles. 7-9 nm. S’organitzen en feixos lineals, xarxes bidimensionals i gels tridimensionals.

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
3
Q

Funcions filaments d’actina

A
  • Forma de la superfície cel·lular.

- Locomoció.

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
4
Q

Distribució filaments d’actina

A
  • Microvil·lis.
  • Fibres d’estrès.
  • Sarcòmer.
How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
5
Q

Localització filaments d’actina

A
  • Sota la membrana plasmàtica.

- Mitosi: anell contràctil.

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
6
Q

Distribució filaments d’actina en cèl·lules contràctils

A
  • Fibres d’estrès.
  • Fil·lopodis.
  • Lamelipodis.
How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
7
Q

Fil·lopodis

A 
Estructures especialitzades que es formen al front d'avançament de les cèl·lules per senyals extracel·lulars i que permeten que es desplacin sobre un substrat.
UNIDIMENSIONALS.
Presents en:
- Cons de creixement neural.
- Alguns fibroblasts.
How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
8
Q

Lamepodis

A 
Estructures especialitzades que es formen al front d'avançament de les cèl·lules per senyals extracel·lulars i que permeten que es desplacin sobre un substrat.
BIDIMENSIONALS.
Presents en:
- Cèl·lules epitelials.
- Fibroblasts.
- Alguns tipus de neurones.
How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
9
Q

MreB

A

Ancestre procariota de l’actina.

Responsables de l’estructura bacilar dels bacteris.

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
10
Q

α-actina

A
  • m. Cardíaca.
  • m. Esquelètica.
  • m. Llisa.
How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
11
Q

ß-actina

A

UBÍCUA.

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
12
Q

γ-actina

A
  • m. Llisa.

- Ubícua.

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
13
Q

Expressió actina

A

CONSTITUTIVA.

Es fabrica de manera constant i al cap d’un temps es degrada.

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
14
Q

Tipus d’actina

A
  • Actina G.

- Actina F.

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
15
Q

Actina G

A 
Monòmer globular.
SOLUBLE.
2 dominis:
- Lloc d'unió a ATP/ADP.
- Lloc d'unió a cations bivalents (Mg2+, Ca2+).
4 subdominis d'unió a les ABPs.
How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
16
Q

Actina F

A
  • Polímer filamentós.

- Fracció INSOLUBLE.

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
17
Q

Extrem + (actina)

A

Extrem romo o barbed (fenedura tancada). Creixement més ràpid: velocitat d’addició>velocitat d’hidròlisi. + ATP.

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
18
Q

Extrem - (actina)

A

Extrem punxegut o pointed (fenedura oberta). Creixement més lent: velocitat d’hidròlisi>velocitat d’addició. + ADP.

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
19
Q

L’activitat ATPasa de l’actina G augmenta…

A

quan s’uneix a un filament d’actina.

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
20
Q

Polimerització actina G

A
  • Nucleació.
  • Elongació.
  • Equilibri.
How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
21
Q

Nucleació

A

Formació d’un trímer d’actina G.
1r: formació dímer per enllaços febles.
2n: s’afegeix un tercer monòmer que estabilitza.
Cal que prèviament s’hagi hidrolitzat l’ATP.

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
22
Q

Característiques nucleació

A
  • Procés lent.
  • Termodinàmicament costós: constant de dissociació (Kd) dels dímers i trímers és molt elevada.
  • In vivo: la nucleació espontània és IMPOSSIBLE.
How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
23
Q

Allargament

A

Addició reversible de nous monòmers a ambdós extrems del filament.

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
24
Q

Velocitat de polimerització

A

És proporcional a la concentració d’actina G. (Kon)

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
25
Q

Velocitat de despolimerització

A

És independent de la concentració d’actina G. (Koff)

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
26
Q

Kon

A

Constant de la velocitat d’addició. (M-1.s-1).

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
27
Q

Koff

A

Constants de la velocitat de pèrdua (s-1).

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
28
Q

Taxa d’addició

A

+: 12 µM-1.s-1.

-: 1,3 µM-1.s-1.

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
29
Q

Velocitat de dissociació

A

+: 1,4 s-1.

- : 0,8 s-1.

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
30
Q

Equilibri

A

El filament no creix: Vpol=Vdespol.
S’arriba a la concentració crítica.
Degut a l’absència de de monòmers.

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
31
Q

Concentració crítica

A

Concentració de subunitats lliures d’actina en solució en la fase d’equilibri. Koff/Kon
+: 0,12 µM.
-: 0,60 µM.

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
32
Q

Intercanvi rotatori

A

Suposa que una molècula d’actina que s’incorpora per l’extrem (+) acaba passant per totes les posicions de l’actina i acaba sortint del filament.
És degut a la diferència en les Cc.
Té lloc a concentracions monomèriques intermèdies entre les concentracions crítiques dels extrems (+) i (-).
Existeix una dissociació neta de monòmers (unit a ADP) de l’extrem (-), equilibrada per l’addició de monòmers (units a ATP) a l’extrem (+).

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
33
Q

Concentració crítica en conjunt

A

Quan la velocitat de creixement de l’extrem (+) s’iguala a la velocitat de decreixement de l’extrem (-): 0,25 µM.

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
34
Q

Fal·loïdina

A
  • S’obté del fong Amanita phalloides.
  • S’uneix als filaments d’actina estabilitzant-los i produint un increment net de la polimerització de l’actina. Té molta afinitat per aquests.
  • És un heptapèptid bicíclic (els aminoàcids estan units entre si). Alguns d’aquests aminoàcids són estranys, poc freqüents.
How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
35
Q

Citocalasina

A
  • Fàrmac d’origen fúngic.

* Bloqueja l’extrem + del filament d’actina i impedeix el creixement d’aquest.

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
36
Q

Latrunculina

A
  • S’obté de l’esponja Latrunculia magnifica.
  • No s’uneix ni al llarg del filament ni las extrems, sinó que s’uneix a les subunitats lliures i impedeix que s’incorporin al polímer.
How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
37
Q

ABPs

A
  • Regulen la dinàmica dels filaments d’actina, la polimerització, la despolimerització i el lloc on es donaran aquestes.
  • Regulades per les senyals extracel·lulars.
  • A l’interior de la cèl·lula a concentracions fisiològiques no es pot produir la nucleació espontània, la cèl·lula ho regula i per això existeixen proteïnes nucleadores que permetran la polimerització del filament.
How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
38
Q

PROTEÏNES DE CONTROL DE LA POLIMERITZACIÓ

A
  • Nucleadores.
  • Estabilitzadores.
  • Segrestadores/transportadores.
  • Fragmentadores.
How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
39
Q

Nucleadores!

A
  • Formina.

- Complex Arp2/3.

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
40
Q

Formació filament d’actina

A
  • De novo (formina).
  • Ramificant a partint d’un microfilament preexistent (complex Arp2/3).
  • Trencat un filament ja preformat.
How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
41
Q

Formina

A

Proteïna nucleadora que uneix dos monòmers d’actina, canvien de conformació i llavors permet que s’hi uneixi un tercer monòmer.

  • Nucleja principalment filaments d’actina llargs no ramificats que componen les fibres d’estrès, els anells contràctils, els fil·lopodis i els filaments fins de les cèl·lules musculars.
  • Moltes formines estan connectades indirectament amb la membrana plasmàtica.
  • És activada per la proteïna Rho, que pertany a la família de les GTPases monomèriques (les petites).
How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
42
Q

Complex Arp2/3

A
  • És una proteïna nucleadora, però en realitat és ramificadora. Tot i que també té capacitat de nuclear, no igual que la formina però si que ho pot fer de novo.
  • Està format per 7 subunitats, de les quals 2, les denominades Arp2 i Arp3 tenen una estructura pràcticament idèntica a l’actina.
  • Una vegada unida al filament ja format és capaç de ramificar filaments d’actina en un angle de 70º.
  • Sotmès a regulació: s’activa quan s’associa amb WASP.
How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
43
Q

Estabilitzadores!

A
  • CapZ (+).

- Tropomodulina (-).

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
44
Q

CapZ

A
  • Heterodímer.
  • S’uneix a l’extrem + i impedeix el seu creixement.
  • Regulada - per 2ns missatgers (PIPI i PIP2).
  • S’uneix al disc Z en el sarcòmer.
How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
45
Q

Tropomodulina

A
  • S’uneix a l’extrem - i així estabilitza els filaments.
  • És típica dels eritròcits (còrtex) i de les cèl·lules musculars (sarcòmer).
  • S’uneix a l’actina en presència de la tropomiosina.
How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
46
Q

Nebulina

A

Proteïna del sarcómer qu emarca la longitud del filament d’actina. S’associa a la tropomodulina i al capZ.

47
Q

Titina

A

Proteïna més gran que es coneix. Es troba al sarcòmer i és la responasble de què els filaments de miosina es trobin intercalats amb el d’actina.

48
Q

Transportadores/segrestadores!

A
  • Profilina.

- ß-timosina.

49
Q

Profilines

A
  • Gran afinitat per l’actina-G.
  • Afavoreixen l’intercanvi d’ADP per ATP: afavoreixen la polimerització.
  • S’uneix a la formina: transportadora.
50
Q

ß-timosina

A
  • Quan s’uneix a l’actina impedeix que aquesta pugui associar-se a un altre proteïna.
  • S’uneix a l’actina-G-ATP impedint la seva polimerització.
51
Q

Fragmentadores!

A
  • ADF-Cofilina.

- Gelsolina.

52
Q

ADF-Cofilina

A
  • ADF, cofilina-1 (cèl·lules no musculars) i cofilina-2 (cèl·lules musculars).
  • Fragmenta i afavoreix la despolimerització. S’uneix als monòmers amb ADP.
  • Regulada - per fosforilació (LIMK i TESK) i fosfatidilinositols (PIP i PIP2).
53
Q

Gelsolina

A
  • Activitat fragmentadora. Una vegada fet, bloqueja l’extrem +.
  • 6 subunitats.
  • Regulada per Ca2+ i per derivats fosforilats del fosfatidilinositol (PIP2).
    Quan els nivells d’actina augmenten en la cèl·lula l’estructura lobular es desfà i es converteix en una lineal. Envolta el filament d’actina estrangulant-lo fins separar els dos trossos. S’hi mantindrà unida fins que els PIP2 facin que es dissociï.
54
Q

Migració cel·lular

A

Fibroblast: adherit a la matriu per les adhesions focals on s’acumulen integrines.

  1. Extensió: emissió d’un lamel·lipodi, que s’acaba ancorant de nou al substrat i establint una nova adhesió cel·lular.
  2. Adhesió.
  3. Translocació: tot el citoplasma de la cèl·lula es desplaça cap endavant en el sentit de moviment de la cèl·lula.
  4. Desadhesió: la cèl·lula deixa d’estar unida a algunes de les adhesions focals. Les integrines seran transportades mitjançant un transport endocític per passar a forma una altra adhesió focal.
55
Q

Model per la formació d’una protuberància de la xarxa d’actina en el front d’avenç

A

.

56
Q

α-actinina

A

Permet que dos filaments d’actina s’ajuntin i formin un feix.

57
Q

Twinfilina

A

Funció idèntica a la timosina, proteïna segrestadora de monòmers.

58
Q

Proteïnes d’entrecreuament

A

Són proteïnes que formen feixos o xarxes.

59
Q

PROTEÏNES QUE PROMOUEN LA FORMACIÓ DE SUPERESTRUCTURES

A
  • Formadores de feixos.

- Formadores de xarxes.

60
Q

Formadores de feixos!

A
  • Fimbrina.

- α-actinina.

61
Q

Fimbrina

A

Proteïna monomèrica de 68kDa. En microvil·lsi, fil·lopodis i adhesions focals.
Que els enteròcits tinguin microvil·lis és gràcies a aquesta. Els extrem + es troben units a unes proteïnes que es troben a l’extrem del microvil·li. Els filaments perifèrics s’associen amb la membrana plasmàtica gràcies a la miosina 1 (ha perdut la seva capacitat motora) i la calmodulina.

62
Q

α-actinina

A

Homodímer.

Fibres d’estrès, fil·lopodis i sarcòmer (línia Z). Contràctils.

63
Q

Formadores de xarxes!

A
  • Espectrina.

- Filamina.

64
Q

Espectrina

A

Heterotetràmer.

Important per formació de xarxes de filaments d’actina en el còrtex de la cèl·lula. Paper important eritròcits.

65
Q

Filamina

A

Front d’avanç, fibres d’estrès i fil·lopodis.

66
Q

PROTEÏNES ORGANITZADORES DEL CITOESQUELET PERIFÈRIC

A
  • Proteïnes ERM.
  • Talina.
  • Vinculina.
  • Anquirina.
    El còrtex s’associa de manera indirecta amb la membrana plasmàtica.
67
Q

Proteïnes ERM

A

2 dominis: amino (regió citosòlica proteïnes transmembrana) i carboxil (actina).
Regulació per senyalització extracel·lular: pot ser que algunes quinases les fosforilin o bé per la interacció amb derivats fosforilats del fosfatidilinositol.

68
Q

Tal·lina i vinculina

A
  • Proteïnes citosòliques.
  • Adhesions focals (fibroblast en cultiu, fibres musculars i cèl·lules endotelials aorta).
  • α-actinina–>vinculina–>talina–>integrina αVß3–>matriu.
  • Es troben organitzats gràcies a l’α-actinina.
69
Q

Anquirina

A

Proteïna fonamental en l’organització del còrtex eritrocitari, que associa el FA amb la mp. Gràces a la Banda 3 i la Glicoforina.
Filaments Actina: dóna flexibilitat i rigidesa a l’eritròcit. Es troben units entre ells gràcies a l’espectrina.
L’anquirina s’associa amb l’espectrina.

70
Q

Espectrina

A

Proteïna que uneix els filaments d’actina del còrtex eritrocitari entre ells.

71
Q

Banda 3

A

Proteïnes de membrana del còrtex eritrocitari.

72
Q

Glicoforina

A

Proteïna transportadora del còrtex eritrocitari.

73
Q

Banda 4.1

A

S’uneix a aquells llocs en què l’espectrina s’ha associat al filament d’actina i a més a la glicoforina. Per tant s’associa a la membrana mitjançant dos mecanismes.

74
Q

PROTEÏNES MOTORES

A

Transformen l’energia química de l’ATP en energia mecànica i la utilitzen per moure’s pels filaments o per exercir força en aquests.
Miosines

75
Q

Miosines

A
  • Proteïnes motores dels filaments d’actina.
  • Les cadenes lleugeres regulen l’activitat de la miosina, i solen ser calmodulines.
  • Miosina II: única capaç de formar polímers polaritzats unint-se per la cua.
76
Q

Miosines monomèriques

A

I, III, IX i XIV.

77
Q

Quina és la única miosina que no es desplaça cap a l’extrem +?

A

VI

78
Q

M. I

A

Monomèrica. Té una cadena pesada. S’associa amb la membrana amb la cua (als fosfolípids) i amb el domini motor al filament d’actina. En alguns tipus cel·lulars esta implicada en endocitosi.
Microvil·li, oòcit (endocitosi de recilatge), adipòcits (transport vesícules amb Glut-4), bastons oïda, neutròfils…

79
Q

Quina és la única miosina implicada en estructures contràctils?

A

II

80
Q

Endocitosi de reciclatge

A

A l’oòcit, quan és fecundat es produeix la reacció cortical. Quan les vesícules corticals s’uneixen a la membrana plasmàtica fan que augmenti i, per això es necessita una endocitosi per compensar. Es recicla la membrana.

81
Q

M. II

A
  • 2 pesades i 4 lleugeres.dimèrica. Pot formar filaments bipolars i és l’única implicada en estructures contràctils.
  • Contracció muscular: regulada per ATP i calci.
  • Rigor mortis: la musculatura queda contreta. Això és degut a que la membrana del reticle es torna permeable i surt el calci del reticle sarcoplasmàtic i s’exposen els lloc ‘unió a la miosina. Quan les reserves d’ATP de la cèl·lula s’esgotin, la miosina estarà fortament unida a l’actina.
82
Q

Quina és la única miosina capaç de formar filaments polaritzats?

A

II

83
Q

Troponina

A

Proteïna que regula la tropomiosina en la contracció muscular. Quan hi ha calci aquest s’uneix a la TnC que fa que es mogui.

84
Q

Tropomiosina

A

Proteïna que recobreix els filaments d’actina i quan els nivells d’actina són baixa, tapa els llocs d’unió de la miosina.

85
Q

Associacions contràctils en cèl·lules no musculars

A
  • Anell contràctil.

- Fibres d’estrès.

86
Q

Anell contràctil

A

A la regió equatorial de la cèl·lula que s’està dividint trobem tot un anell de miosina II. Entre el filament d’actina quan es comença a solapar el filament de miosina, van ajuntant la membrana fins que arriba el moment en que les membranes es van unint i es produeix una citocinesis.

87
Q

Fibres d’estrès

A

N’hi de diversos tipus: ventrals, dorsals i transversals. La diferència entre aquestes és la disposició en la cèl·lula i que estan unides per 1 o 3 extrems a les adhesions focals. Exerceixen tensió a la membrana i permeten el desplaçament. Té una disposició molt semblant a la del sarcòmer.

88
Q

Regulació miosina II

A

Poc calci–> miosina II inactiva (no es podrá ensamblar en filaments bipolars i no es podrà unir a l’actina).
MLCK l’activa (fosforila). Poc calci: doblegada. Quan entra s’uneix a la calmodulina que l’activa.

89
Q

MLCK

A

Quinasa que fosforila la miosina II i l’activa.

90
Q

Calmodulina

A

S’associa a la MLCK i l’activa.

91
Q

M. V

A

Dimèrica. És una de les miosines que contribueix al transport d’orgànuls o de subestructures cel·lulars.

  • 2 pesades i 6 lleugeres de calmodulina.
  • Domini motor: filament d’actina.
  • Domini globular: proteïnes que trobem en vesícules de transport o proteïnes de determinats orgànuls.
  • Regulada: l’estructura a transportar l’activa i llavors es podrà unir al filament.
  • Llevats: gemmació (responsable del transport orgànuls imprescindibles a la nova cèl·lula).
  • Vertebrats: transport dels melanosomes des del cos del melanòcit als extrems. En neurones de l’hipocamp i en les de Purkinje transport d’endosomes.
92
Q

Gemmació

A

Aquests orgànuls es transporten polimeritzant filaments d’actina (proteïnes de nucleació) a la gemma que serveixen com a rials sobre els quals es desplaça la miosina V transportant diverses estructures. Quan la gemma està dotada dels orgànuls es produeix la divisió cel·lular. En vertebrats aquesta funció ja la fan proteïnes motores associades a microtúbuls.

93
Q

Regulació funcional de les ABPs

A
  • Fosforilació.
  • Fosfatidilinositols.
  • Ca2+.
  • Rho.
94
Q

Fosforilació

A

Quinases: fosforilen. Ex: MLCK.
Fosfatases: desfosforilen.
La fosforilació pot ser activadora o inhibidora.

95
Q

Fosfatidilinositols

A

Fosfolípid. Distribució asimètrica mp-citosol. Contribueix al model del mosaic fluid i a la senyalització i la inducció de resposta. Intervé en el trànsit de membrana, l’organització del citoesquelet, la senyalització i apoptosi. És un grup inositol unit a un glicerol per un fosfat.
Pot ser fosforilitat en posició 3,4 i 5. Una vegada que són fosforilats per les quinases són com plataformes, unides a la membrana plasmàtica, que serveixen com a lloc d’ancoratge per altres proteïnes.

96
Q

Quin és el derivat de PIP més important?

A

PI(,4,5)P2

97
Q

Regulació de les ABPs per PI(,4,5)P2

A

Les proteïnes ERM es poden activar per la unió al PI(,4,5)P2. Quan s’activen es pot organitzar el citoesquelet d’actina en la zona perifèrica.

  • Talina: associada a les adhesions focals. Permet al unió al substrat de proteïnes.
  • WASP: per poder activar-se necessita associar-se a la membrana plasmàtica a través de les plataformes de PI(,4,5)P2. WASP permetrà l’activació del complex Arp2/3. Activa proteïnes que ajuden a la polimerització i inhibeixen a les que no ho fan.
98
Q

Regulació per Ca2+

A

Concentracions baixes al citosol, gràcies a bombes de la mp o bé a través d’un transportador d’intercanvi de calci.
Altes al RE o en el medi extracel·lular.

99
Q

Rho

A

Família de GTPases monomèriques. capaces de regular processos cel·lulars claus. Són responsables de la diferenciació, de regular el transport vesicular, de l’assemblatge de nucli i intervenen en la regulació del citoesquelet. Són interruptors moleculars.
Moltes de les GTPases monomèriques estan regulades per senyals extracel·lulars.

100
Q

Ras

A

GTPases monomèriques implicades en la diferenciació i la proliferació.

101
Q

Ran

A

Regula el transport entre el nucli i el citoplasma.

102
Q

Rab

A

Implicada en el trànsit vesicular, permet la fusió entre vesícules de transport amb el compartiment d’arribada.

103
Q

Sar1/Arf

A

Implicades en el trànsit vesicular.

104
Q

Rho

A

Família formada per Rho (activada per LPA), Rac i Cdc42 (activades per FC). Regulen el citoesquelet d’actina i el de tubulina.

105
Q

Quina és la única GTPasa monomèrica que no es troba associada a alguna membrana cel·lular?

A

Ran

106
Q

GEF

A

Factor intercanviador de nucleòtids de guanina.
Permet que la GTPasa alliberi el GDP i incorpori el GTP.quan actua sobre la GTPasa li provoca un canvi conformacional i surt GTP de manera que la concentració d’aquest serà 10 vegades major que la de GDP i llavors s’hi uneix el GTP. Que estigui actiu vol dir que és capaç de regular les seves proteïnes efectores.

107
Q

GAP

A

Inhibeix a la GTPasa activant la seva activitat GTPàsica.

108
Q

Activació Rho

A

Formació FIBRES D’ESTRÈS i contracció, ja que forma per exemple la formina i la fosfatasa de la cadena lleugera de la miosina.

109
Q

Activació Rac

A

Es formen lamelipodis perquè activa a proteïnes de la família WASP.

110
Q

Activació Cdc42

A

Quan s’activa Cdc42 a través de WASP i formina es formen fil·lopodis.

111
Q

Cdc42

A

el trobem associat a la membrana plasmàtica gràcies a l’àcid gras i està unida al GTP (activa). La WASP s’hi pot unir a través d’un domini de la proteïna que és l’RBD. S’activa la WASP que s’associarà amb el complex Arp2/3 i permetrà el creixement dels filaments d’actina.

112
Q

Domini RBD

A

Domini d’unió a Rho, no només a Rho, sinó a totes.

113
Q

Experiments que van permetre demostrar les funcions de les GTPases

A

Fibroblast quiescent.

BIOLOGIA CEL·LULAR (12 decks)

Brainscape helps you reach your goals faster, through stronger study habits.
© 2024 Bold Learning Solutions. Terms and Conditions