TEMA 12 - TRÀNSIT VESICULAR Flashcards
Rutes de transport
- Biosintètica-secretora: RE, Golgi, MP, endosomes i lisosomes.
- Endocítica: pinocitosi, endocitosi o fagocitosi.
- De reciclatge: reciclatge de receptors i internalització de proteïnes.
Tipus de vesícules
- COPII. - COPI. - Clatrina. Les vesícules de pinocitosi i fagocitosi no tenen cobertes.
COPII
2 capes. Surten del RE i tenen com a destí el Golgi. Zona desproveïda de ribosomes.
COPI
1 capa. Totes les vésicules que es formen al GOLGI i que fan un transport Retrògrad.
Clatrina
2 capes. Vesícules del TGN, MP i ENDOSOMES.
Etapes transport vesicular
- Vesículació. - Transport. - Fusió.
Vesículació
- Inserció de la GTPasa de reclutament de la coberta al compartiment donador.
- Acoblament de la coberta.
- Captura de la càrrega.
- Captura de la v-SNARE.
- Incorporació de Rab.
- Escissió de la vesícula.
Transport
- Solubilització de la coberta.
- Interacció de Rab amb el citoesquelet.
Fusió
- Interacció Rab i efector de Rab.
- Interacció v i t-SNARE.
- Fusió i alliberament de la càrrega.
- Reciclatge de la v-SNARE.
- Reciclatge de membrana.
GTPasa de reclutament de la coberta
GTPasa monomèrica que s’insereix al compartiment donador i recluta les proteïnes de la coberta.
- Sar1: COPII.
- ARF: COPI i clatrina.
Sar1
GTPasa de reclutament de COPII.
Unida al GDP es troba inactiva soluble i unida al GTP activa unida a la membrana.
ARF
GTPasa de reclutament de COPI i clatrina.
v-SNARE
Proteïna de membrana, formada per una única cadena polipeptídica, responsable de la FUSIÓ de la vesícula amb la membana diana.
S’ha de tornar al compartiment donador després de la fusió de la vesícula.
Rab
GTPasa que interacciona amb els microtúbuls (quinesines i dineïnes) i informa a la cèl·lula d’on ve la vesícula i on va. Determina l’especificitat del TRANSPORT i de l’ANCORATGE a la membrana diana.
Efector de Rab
Contrareceptor de Rab que es troba a la membrana del compartiment diana i que quan interacciona amb Rab, permet l’ancoratge de la membrana al compartiment diana.
Proteïnes coberta COPII
- Coberta interna: Sec23/Sec24. - Coberta externa: Sec13/Sec31.
Proteïnes coberta COPI
Polimeritza el COATÒMER.
Coàtomer
Unitat formada per 7 subunitats que polimeritza i forma la coberta de COPI.
Proteïnes coberta clatrina
- Coberta interna: Proteïnes adaptadores que seleccionen la càrrega. - Coberta externa: Clatrina. Triesqueleton: 3 cadenes pesades i 3 lleugeres.
Vesiculació COPII
Sar1 es troba al citosol unida al GDP (inhibida).
- Sar1-GEF (membrana) activa Sar1, que pateix un canvi conformacional que fa que estengui l’extrem N-terminal, que s’ancorarà a la membrana.
- Sec23 reconeix Sar1 i s’hi uneix.
- Sec24 reconeix les proteïnes a transportar o el receptor de càrrega.
- Sec13/31 polimeritza la membrana i la vesícula forma un coll d’ampolla, que s’acaba estrangulant.
- Sec23 (Sar1-GAP) inactiva Sar1 per produir la despolimerització perquè la vesícula pugui interaccionar amb el citoesquelet.
Sar1-GEF
Factor intercanviador de nucleòtids de guanina que es troba ancorat a la membrana del RE i activa Sar1, ja que canvia el GDP per GTP.
Sec23
Proteïna de coberta de COPII que reconeix Sar1 i l’inactiva per produir la despolarització quan ja s’ha estrangulat la vesícula. És Sar1-GAP.
Sec24
Proteïnes de coberta de COPII que reconeix les proteïnes a transportar o el receptor de càrrega.
Vesiculació COPI
En aquest cas, la GAP és una proteïna CITOSÒLICA que quan la vesícula adopta una determinada curvatura, s’hi enganxa.
Vesiculació Clatrina
- Les proteïnes adaptadores de la capa interna seleccionen les proteïnes càrrega, mentre es va acoblant la coberta de clatrina. 2. Es forma la gemma fins que es fa un coll d’ampolla. 3. La dinamina ajuda a l’estrangulació de la vesícula. 4. Es produeix el desacoblament de la coberta gràcies a l’auxulina i les Hsc70.
Dinamina
GTPasa helicoïdal que s’enrotlla al voltant del coll d’ampolla de les vesícules de clatrina i, amb consum de GTP, tanca el coll fins que s’allibera la vesícula. Les vesícules de clatrina necessiten aquesta proteïna perquè es formen a la mp, que té molt colesterol i, per tant, té molta rigidesa.
Auxulina
Proteïna, que gràcies a les Hsc70, s’uneix a la clatrina i, per despesa d’ATP, produeix el desacoblament.
Transport i fusió
El direccionament ha de ser ESPECÍFIC. - Rab: transport i ancoratge. - v-SNARE: fusió.
t-SNARE
Contrareceptor de v-SNARE que es troba ancorat a la membrana diana i que normalment està compost per 2 o 3 cadenes polipeptídiques.
Quinesines
Golgi–>lisosomes o vesícules.
Dineïnes
RE–>Golgi.
Unió neuromuscular
- Rab-GTP s’uneix a l’efector de Rap sobre la membrana diana apropiada.
- La v-SNARE (sinaptobrevina) interactua amb les t-SNARE relacionades (sintaxina i SNAP-25) i es formen els complexos trans-SNARE superenrotllats (dominis helicoïdals) que mantenen la vesícula prop de la membrana diana.
- Les membranes es fusionen.
- NSF, en conjunció amb α-SNAP, s’uneix als complexos cis-SNARE.
- NSF catalitza la hidròlisi d’ATP. la qual cosa condueix a la dissociació dels complexos cis-SNARE i allibera les proteïnes SNARE per a un altre cicle de fusió vesicular.
Sinaptobrevina
v-SNARE de la unió neuromuscular. Domini helicoïdal, igual que t-SNARE.
Sintaxina
t-SNARE associada a la sinaptobrevina en la unió neuromuscular. És de PAS ÚNIC.
SNAP-25
t-SNARE associada a la sinaptobrevina en la unió neuromuscular. S’ancora a la MEMBRANA mitjançant un AG.
NSF
Xaperona molecular amb un anell hexamèric que, gràcies al consum d’ATP, ajuda al desacoblament del complex cis-SNARE. S’hi associa gràcies a α-SNAP Complex.
α-SNAP Complex
Coxaperona d’NSF que permet que NSF interaccioni amb el complex SNARE.
Complex trans-SNARE
Quan la v-SNARE està a la membrana de la vesícula i la t-SNARE a la de la membrana diana. És el responsable final que es fusioni la vesícula, ja que actua com un torn ajuntant la vesícula a la mp i desplaçant l’aigua.
Complex cis-SNARE
Quan tant la v-SNARE com la t-SNARE estan a la membrana diana.
Botox
Toxina que produeix botulisme i que actua com a proteases de les SNARE de les vesícules que contenen el neurotransmissor acetilcolina.
Indicacions botox
- Blefaroespasme: contracció involuntària de la parpella.
- Estrabisme: desviació de l’alineament d’un dels ulls.
- Hiperhidrosi: sudoració excessiva principalment en els palmells de les mans.
- Tractaments d’estètica: correcció d’arrugues facials.
