TEMA 9 Flashcards

1
Q

Quines son les 3 capes germinals?

A

Ectoderm, mesoderm i endoderm. Aquestes tres capes són l’origen dels diferents teixits.

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
2
Q

Per que son tan importants aquestes capes?

A

Aquestes capes són importants perquè per exemple les neurones provenen de l’ectoderm de manera que, agafant cèl·lules del mesoderm mai podrem donar lloc a neurones.

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
3
Q

Que forma cada capa?

A

Ectoderm: Cèl·lules de la pell (epidermis), neurones del cervell, pigment cells.
Mesoderm: “Notocorda”, teixit dels ossos, ronyó, cèl·lules de la sang, músculs (facial).
Endoderm: Donarà lloc a totes les vísceres (sistema digestiu i respiratori).
Germ cells: Separades molt d’hora en l’embrió (no formen capes)

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
4
Q

Com es construeix el sistema nervios central?

A
  1. En un embrió, l’ectoderm s’especifica en teixit neural.
  2. Després, aquest teixit neural s’ha de regionalitzar al llarg dels eixos. És a dir, les cèl·lules, que segueixen sent pluripotents, reben ja instruccions de si han de donar lloc a cèl·lules de la part anterior del SNC (cervell) o a cèl·lules de la part posterior (medul·la espinal). Malgrat en els dos casos siguin neurones, aquestes difereixen molt unes de les altres.
  3. Posteriorment es dona el procés de neurogenesis i l’especificació del destí neuronal - quin tipus de neurona es genera (neurones sensorials, motores…).
  4. Després s’estableixen les enervacions entre les neurones i les seves dianes i per això aquestes han de migrar.
  5. Finalment, per tal de mantenir les connexions, hi ha una sèrie de neurotrofines que mantenen les connexions estables i es genera així l’activitat funcional de les neurones.
How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
5
Q

Què són les neurotrofines?

A

Són factors de creixement; Les neurones creen diverses connexions però només es mantenenles que són funcionals gràcies a aquestes neurotrofines. Es poden considerar una senyal

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
6
Q

A quins dies (aprox) de gestació es dona linduccio neural?

A

La inducció neural, és a dir, la primera senyal que s’estableix per decidir si la cèl·lula ha de ser epidermis o teixit neural, es dona aproximadament als 18/20 dies de gestació. Sobre aquesta estructura simple s’anirà afegint complexitat.

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
7
Q

Com es genera el primordi del SNC (tub neural)

A

Nosaltres tenim la inducció neural que genera el primordi del SNC que l’anomenem tub neural i aquest tub neural ha de patir aquest procés de patterning o regionalització espaial, que vol dir que es regionalitza a través d’unes senyals al llarg dels eixos (a l’eix anterior i posterior).
A la part de baix del dibuix podem veure en verd el SNC el qual esta protegit mitjançant uns plegaments neurals convertintse així en un tub. Finalment aquest tub neural es cobreix per l’epidermis i per l’esquelet (cervell i medul·la espinal
estan protegits). (mirar pag 27)
Pel mig del tub hi passa el líquid cefaloraquidi. Moltes malalties estan associades a un mal tancament del tub neural.

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
8
Q

Regionalitazió tub neural a l’eix antero posterior

A

Dins del cervell o encèfal tenim tres vesícules:
- Prosencèfal → Donarà lloc a l’escorça cerebral (còrtex).
- Mesencèfal → Fa de pont entre les dues vesícules.
- Romboencèfal → Donarà lloc a la regió que controla totes les
funcions bàsiques (respiració, deglució….)

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
9
Q

Regionalitazió tub neural a l’eix dorso ventral

A

A la part ventral del tub neural es generen les neurones motores, encarregades d’enervar el múscul (negres del dibuix). (28)
Però també hi ha un altre tipus de neurones, les neurones sensorials, que enervaranels òrgans sensorials i rebran els estímuls (grogues del dibuix).
En aquest cas s’hauran d’integrar els dos eixos perquè aquestes dorso-ventrals (DV)tenen el mateix temps identitat en antero-posterior.
Diferents colors → diferents tipus cel·lulars en funció de la posició en l’eix DV
Neurones sensorials: Transmeten informació al SNC.
Motoneurones: El cos de la cèl·lula està al SNC i l’axó enerva músculs i glàndules.

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
10
Q

Com les cèl·lules són capaces de discernir la seva posició al llarg de l’eix antero-posterior?

A

Això està controlat mitjançant els gens HOX en vertebrats i els gens homeòtics en Drosophila. Aquests dos gens són factors de transcripció i son capaços de controlar la posició exacta de les cèl·lules al llarg de l’eix AP.

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
11
Q

Que son els gens homebox?

A

Són gens de transcripció que es caracteritzen perquè contenen una regió d’unió al DNA de 60aa anomenada“homeodomain”. S’uneixen al DNA perquè reconeixen una seqüència reguladora no codificant.
Aquest “homeodomain” està codificat per una seqüència de 180 pb anomenada “homeobox”.

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
12
Q

Que són els gens homeotics?

A

Dins d’aquests gens homeobox, tenim els gens homeòtics, que són gens homeobox però que a més la seva funció és controlar la identitat posicional al llarg de l’eix AP. En Drosophila s’anomenen gens homeòtics i en vertebrats s’anomenen gens HOX (Hoxa, Hoxb, Hoxc, Hoxd)

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
13
Q

que es la colinealitat espaial als gens HOX?

A

L’ordre dels gens en el genoma, prefigura on s’expressaran al llarg de l’eix AP.
Hi ha 4 complexes: HoxA, HoxB, HoxC i HoxD que tenen diferents gens. S’anomenen
complexes perquè els gens s’hi regulen conjuntament.
Els gens més propers a 3’ s’haurien d’expressar més anteriors que els gens
que estan en 5’
El gen HoxB1 s’expressa més anterior que el gen HoxB4 que s’expressa més posterior
i després trobem el gen HoxB9 que s’expressa encara més posterior.

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
14
Q

Que es la colinealitat temporal als gens HOX?

A

Vol dir que un gen s’expressi abans que un altre.

En un embrió temprà trobaríem HoxA1 i no HoxA9

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
15
Q

Propietats gens HOX

A
  1. Colinealitat espai-temporal
  2. El límit anterior d’expressió d’aquests gens sempre coincideix amb una frontera entre segments (es pot veure a la última imatge).
  3. La combinació d’expressió de gens HOX confereix la informació posicional al llarg de l’eix AP. (Si tens A1 seràs el més anterior, si tens A1 i A2 no seràs tan anterior…)
  4. Les mutacions de pèrdua d’informació d’aquests gens Hox, sempre estan restringides a la part més anterior del domini. Per tant, si nosaltres mutem per exemple el gen HoxA1o el gen HoxA2, el domini es convertirà en posterio
How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
16
Q

Com es regulen els gens HOX?

A

Els gens Hox tenen a la seva seqüència reguladora no codificant unes seqüències anomenades RARE “retinoic acid responsive elements”. És a dir, són elements que responen a l’àcid retinoic (AR) el qual no és res més que una senyal que és un morfogen. D’aquesta manera aquest àcid retinoic regula l’expressió dels gens Hox.

17
Q

Com es detecten les quantitats d’acid retinoic?

A

Es detecten les diferents quantitats d’àcid retinoic
mitjançant un transgènic. Molt AR → marró ; poc
AR → ocre ; no AR → verd.
Molt AR → molts gens HOX
AR actua com a factor de transcripció

18
Q

Que efectes provoca les quantitats varies de AR?

A

Si s’afegeix AR en llocs anteriors aquests es converteixen en posteriors.
Quan fem un guany de funció i afegim AR “posterioritzem” el cervell, perquè les
El resultat d’això és que, si el nervi facial s’origina només en r4, si “anterioritzem” tot el cervell, el que farem és tenir més nervis facials en llocs on hauríem de tenir per exemple nervis que enerven els ulls en ves de la mandíbula.
El control d’un gradient provoca respostes diferents

19
Q

Que fa el gradient SHH

A

A la part més ventral s’expressa SHH i Islet1 (marcador de motoneurones).
Veiem que les motoneurones s’especifiquen només a la part ventral que és a la part on hi ha més SHH.
Després tenim també un gradient dorsal d’una altra proteïna que es diu BMP.
A la part més dorsal hi ha neurones sensorials.
Això es pot veure amb anticossos o RNA

El que si sabem per experiments és que SHH es genera a la part més ventral del tub i, atenent a la quantitat de SHH que reben les cèl·lules, donen un tipus de neurones diferents.Es va veure que si posàvem cèl·lules separades en molt de SHH, totes donaven motoneurones.
Si nosaltres mutem SHH i no s’expressa la part ventral, esconvertirien en dorsals (hi hauria motoneurones en zones dorsals).

20
Q

Com traduïm de gradients a expressió gènica? Com es regula?

A

Els gens que confereixen la identitat neuronal responen als gradients de SHH i BMP.
Tant en el cas AP com el cas DV tenim uns gens que són factors de transcripció que estan regulats per morfògens.
Per activar els factors que s’expressen a la part més dorsal, necessiten molt de BMP i poc SHH.
Per activar els factors que defineixen les motoneurones, es necessita molt SHH i poc BMP.