TEMA 4 Flashcards
Com es comuniquen les cel entre elles?
Les cèl·lules es comuniquen entre elles a través de diferents tipus de senyals que emeten i reben que és clau en la supervivència dels éssers pluricel·lulars. El més habitual és la senyalització per senyals solubles
que permeten que la cèl·lula emissora estigui propera o llunyana a la
receptora (cèl·lula diana).
Com funciona el mecanisme de comunicacio entre cel diana i cel senyal?
La cèl·lula diana conté receptors (solen ser proteïnes de membrana) que per la unió de la molècula senyal posa en marxa proteïnes efectores que s’encarreguen d’induir els efectes desitjats per la senyalització (actua en tot el comportament cel·lular metabolisme, moviment, proliferació, supervivència i diferenciació).
Les cel diana poden rebre més d’un tipus de senyal?
SI
Les cèl·lules reben més d’un tipus de senyal de forma que l’efecte final d’aquests en la cèl·lula diana és una combinació de les senyals que rep.
De vegades, algunes senyals o l’absència de senyalització provoca l’apoteosi.
Tipus de comunicacio cel segons la distancia a la que es troben la cel senyal i la cel diana
- Senyalització endocrina
- Senyalització paracina
- Senyalització autocrina
- Senyalització depenent de contacte (yuxtacrina)
- Senyalització sinàptica
Explica la senyalització sinàptica
És el tipus de senyalització que es dona en les neurones que utilitzen l’axó per transmetre la senyalització cel·lular. A l’espai sinàptic (espai entre l’axó i la cèl·lula diana, que sol ser una altre neurona) s’hi acumulen vesícules de neurotransmissors que són reconeguts per la cèl·lula diana. És una senyalització a llarga distància ja que la cèl·lula diana pot estar molt allunyada de la neurona senyalitzadora (els axons poden ser molt llargs).
Explica la senyalització endocrina
La cèl·lula senyalitzadora allibera el senyal soluble a la sang i quan aquest surt del torrent sanguini és captat pel receptor específic de la cèl·lula diana. Les hormones són unes molècules senyalitzadores de senyalització endocrina, com la Insulina, que és secretada al pàncrees i actua a tot el cos.
Explica la senyalització paracina
La cèl·lula senyalitzadora es troba molt a prop de la cèl·lula diana de forma que la senyal s’allibera al fluid extracel·lular i captada per les cèl·lules veïnes.
Explica la senyalització autocrina
El que pot passar és que la cèl·lula senyalitzadora tingui els receptors específics i actuï també com a cèl·lula diana. La inflamació és un exemple de senyalització paracrina.
Explica la senyalització depenent de contacte (yuxtacrina)
La cèl·lula senyalitzadora i la diana són veïnes de forma que la senyalització es dona per l’expressió d’una proteïna de membrana en la cèl·lula senyalitzadora que és reconeguda per el receptor de la cèl·lula diana.
Nomena i explica els tipus de receptors
-Receptors de membrana: Es situen a la superfície de la membrana cel·lular.
Detecten senyals hidrofíliques ( pèptids o petites proteïnes i molècules).
-Receptors intracel·lulars:El receptor es troba al nucli cel·lular. Detecten senyals hidrofòbiques que solen ser hormones (esteroides, tiroxina…). En aquest cas la
molècula senyalitzadora es transporta associada a proteïnes que en permeten el transport per medis aquosos i s’alliberen a la cèl·lula diana on viatgen fins al nucli per arribar al receptor. Aquest tipus de receptors solen ser factors de transcripció que s’activen per la unió del senyal.
En què consisteix la trasmissio de senyal?
Un cop el lligand ha sigut captat pel receptor, hi ha una cadena d’esdeveniments bioquímics que transmeten el senyal des del receptor als efectors a mode de
cascada de proteïnes. Els elements que formen part d’aquest procés són enzims que solen ser quinases (fosforilen - activen) i fosfatases (defosforilen – retornen a l’estat original) que s’activen per la unió del lligand i fan que la proteïna transductora estigui activa (transmet senyal) o no (per fosforilació).
També hi ha altres mecanismes de transmissió del senyal com l’activitat GTPasa o la generació de segons missatgers
(flux d’ions, AMP cíclic…).
Què són les proteines adaptadores?
Són proteïnes que permeten l’inici de la cascada de transmissió. En estat normal es troben inactives, però quan el receptor està actiu s’hi uneixen i permeten l’inici de la transmissió del senyal.
N’hi ha de molts tipus i amb funcions diferents. N’hi ha que s’uneixen al receptor i a la membrana, n’hi ha que s’encarreguen
d’estabilitzar el complex…
Que són els dominis proteics?
Els dominis proteics són parts de les proteïnes que permeten la interacció entre les proteïnes adaptadores.
Digues alguns dominis proteics i explicals
- SH2 i PTB: S’uneixen a residus fosforilats en tirosina (fosfotirosines). Hi ha uns receptors que són tirosina-quinases que a l’activar-se fosforilen residus en fosfotirosines.
- SH3 i WW: S’uneixen a seqüències riques en prolines.
- PH: Uneix fosfoinositols (formes fosforilades de fosfolípids de la membrana). Això permet la interacció de les proteïnes amb la membrana plasmàtica.
Què és la ruta de les MAP quinases?
També se li pot dir (MAPK – Mitogen-Activated Protein Kinases)
És una cadena d’activació de quinases que participa en la transmissió de senyals a partir de molts receptors. Consta de tres passos en els que una quinasa fosforila i activa a la quinasa que té per sota i així successivament.
