TEMA 5/6

Question 1

Diferents tipus de cel humanes:

Answer 1

Cel musculars, epitelials, mare, cardiovascular

Question 2

A que es deu la diferenciació de les cel humanes?

Answer 2

Es donen a causa d’una expr gènica diferent (síntesi de proteines diferents)

Question 3

Com funciona tot això de les cel immadures i tal

Answer 3

A més de tenir cèl·lules de diferents tipus, tenim cèl·lules més immadures, les quals són cèl·lules que no s’han diferenciato no ho han fet del tot, i altres més diferenciades, que ja han arribat al seu destí cel·lular.
Les cèl·lules immadures són cèl·lules mare, que encara poden (o han) de decidir el seu destí; són pluripotents.

Question 4

Què és una cel mare?

Answer 4

Una cèl·lula mare és una cèl·lula que no està totalment diferenciada,no ha decidit encara el seu destí final (encara es pot expressar en diferents tipus cel·lulars). Ara bé, tot i que són cèl·lules que encara s’han de desenvolupar, n’hi ha de varis tipus.
La formació de les cèl·lules mare és realment la formació de l’embrió (d’un organisme).
A partir d’un òvul fecundat es forma l’estat de mòrula que dona lloc al’estat blastocist i que acabarà donant lloc a un organisme. Això es dona en el procés embriològic.

Question 5

Hi ha cel mare en adults?

Answer 5

Les cèl·lules mare també estan presents en éssers adults, durant tota la vida. Aquestes cèl·lules mare adultes que tenen tots els individus es troben en tot tipus de teixits, tot i que alguns en tenen més que d’altres (el SN i el cor en tenen poques però el múscul o la pell en tenen moltes)

Question 6

Característiques cel. mare

Answer 6

-Poden dividir-se de forma il·limitada - capacitat d’autorenovació (les diferenciades tenen un nombre finit de divisions) produint clons mantenint l’estat pluripotent.
-Tenen potència per continuar sent cèl·lules mare, o bé passar a diferenciar-se. Les cèl·lules diferenciades només poden donar lloc a dues cèl·lules filles iguals a ella mateixa, mentre que les cèl·lules mare poden donar lloc a diferents cèl·lules (té potencial).
La potència es perd a mesura que les cèl·lules es van diferenciant i especialitzant, per tant, en els òrgans més especialitzats trobem menys cèl·lules mare.

Question 7

Com estan relacionades la potència i la diferenciació?

Answer 7

La potència i la diferenciació estan relacionades inversament, quan les cèl·lules es diferencien perden potencialitat.

Question 8

Quins tipus hi ha de divisió cel segons els tipus de cel?

Answer 8

Cèl·lules diferenciades: Dues cèl·lules iguales clons de la mare - divisió
simètrica
Cèl·lules mare: Poden donar lloc a cèl·lules mare clons (divisió simètrica)
o una cèl·lula mare i una cèl·lula diferenciada (divisió asimètrica).

Question 9

Digues els diferents estats de potencia

Answer 9

• Totipotent
• Pluripotent
• Multipotent
• Unipotent

Question 10

Explica l’estat totipotent

Answer 10

Resultat de la fusió entre l’òvul i l’espermatozou. És un estat molt transitori a partir del qual es pot formar qualsevol tipus de cèl·lula incloent la placenta (s’acaba formant un organisme). Abans d’una setmana de vida es perd la totipotència (no existeix fora el context matern) i s’assoleix la pluripotència. Per exemple, les cèl·lules embrionàries són pluripotents mentre que el zigot és totipotent. Podem dir que les cèl·lules són totipotents
fins a l’estadi de mòrula.

Question 11

Explica l’estat pluripotent

Answer 11

Descendents de les totipotents, provenen de la capa interna del blastocist i són cèl·lules embrionàries que poden donar lloc a tot tipus de cèl·lules menys les de la placenta (no poden donar lloc a un organisme sencer). Tota la investigació en cèl·lules mare es centra en aquestes. També és un estat molt transitori que dura uns pocs dies. Només vam tenir cèl·lules pluripotents la primera setmana de la nostra vida.
Ho són les cèl·lules embrionàries però no el fetu

Question 12

Explica l’estat mutlipotent

Answer 12

Cèl·lules mare però ja una mica especialitzades. Són capaces de donar lloc a cèl·lules d’una família concreta (no qualsevol tipus cel·lular). Per exemple, les cèl·lules mare hematopoètiques poden donar lloc a qualsevol cèl·lula de la sang (glòbuls blancs, vermells…). Pot donar lloc a cèl·lules multipotents i/o cèl·lules mare més diferenciades que passaran a donar cèl·lules totalment diferenciades.

Question 13

Explica l’estat unipotent

Answer 13

Cèl·lules mare que només poden donar lloc a un tipus cel·lular, ara bé, continuen podent fer divisió simètrica.

Question 14

Tipus de cèl mare

Answer 14

Cel mare embrionaries

Cel mare adultes

Question 15

Explica les carac de les cel mare embrionaries

Answer 15

Són les úniques pluripotents i s’obtenen del blastocist.
El blastocist és un estat transitori que es dona en els primers dies de vida (4-
5 dies) on es contenen 50-150 cèl·lules. Un cop passin aquest estat les cèl·lules ja no són pluripotents. Aquestes cèl·lules són les més interessants científicament ja que poden donar lloc a qualsevol cèl·lula però la seva investigació és molt complicada ja que la seva obtenció ja és molt complicada.

Question 16

Com son els cultius de les cel mare embrionaries?

Answer 16

S’han d’obtenir cèl·lules de la capa interna del blastocist que es faran créixer en una placa petri sobre altres cèl·lules que han d’haver estat irradiades (inactivades) (només poden créixer sobre altres cèl·lules irradiades).
Aquesta capa de cèl·lules s’anomena fider i proporciona capacitat d’anclatge, és a dir que les cèl·lules puguin créixer en petites colònies.És molt important que les cèl·lules del fider siguin inactives (o no divisibles) ja que si es dividissin contaminarien el teixit de cèl·lules mare.
L’objectiu més important de l’estudi i treball amb aquestes cèl·lules és la medicina
regenerativa on es busca que, mitjançant la injecció de cèl·lules mare els teixits, es puguin regenerar.
És un tractament molt utilitzat en càncers com leucèmies on es fa un
autotransplant després del filtrat de les cèl·lules on només ens quedem amb les cèl·lules mare sanes. També es fa en trasplants de cèl·lules multipotents de la medul·la que poden
donar lloc a totes les cèl·lules del sistema immunitari.

Question 17

Carac de les cel mare adultes

Answer 17

Són les cèl·lules mare no pluripotents (multipotents, unipotents…). Les
cèl·lules d’un embrió passat un temps (1 mes, 2mesos…) ja són cèl·lules
mare adultes. Totes aquelles que no es troben a l’interior del blastocist ja
es consideren adultes. Aquestes cèl·lules mare que no poden donar lloc a tants tipus cel·lulars diferents també s’utilitzen per alguns tractaments com és el cas de les
cèl·lules hematopoètiques, que són multipotents i per tant poden donar
lloc a cèl·lules mare més diferenciades que acabaran formant molts tipus
cel·lulars diferents.

Són cèl·lules que es troben en el teixit postnatal que poden produir
només els tipus cel·lulars especialitzats del teixit a partir dels quals
es van originar.
– Cèl·lules mare hematopoètiques – donen lloc a cèl·lules sanguínies
– cèl·lules mare mesenquimals – donen lloc a cèl·lules de
teixits connectius i ossos

Question 18

Aplicacions futures de les cel mare

Answer 18

Es creu que les cèl·lules mare són el futur de la medicina ja que permeten la regeneració de teixits en malalties com:
Reparació del teixit muscular cardíac després d’un infart, la pèrdua de cèl·lules pancreàtiques per la diabetis, la pèrdua de neurones en l’Alzheimer, ceguesa per despreniments de retina, estudi del càncer o per a transplants d’òrgans.

El problema és que les tècniques d’ús de les cèl·lules mare encara no estan del tot dominades. No obstant, són molt importants en malalties que afecten a òrgans interns als quals l’accés és impossible o molt complicat i no es poden manipular.

Question 19

Com funciona la fertilització in vitro?

Answer 19

Entre 2 i 4 dels embrions produïts per fecundació in-vitro s’implanten en estat de
blastocist a la mare, però la resta d’embrions es congelen per a fins futurs.
Aquests embrions poden ser donats a la ciència com a font de cèl·lules mare
embrionàries per a la investigació. Això ha permès treballar amb cèl·lules mare
in-vivo i avançar molt en el món de la investigació.
Si fóssim capaços de treballar de forma precisa i adequada amb les cèl·lules
mare, a partir d’aquests embrions in-vitro hauríem de ser capaços de produir
qualsevol tipus cel·lular de forma in-vitro.

Question 20

Quins problemes va haver en la investigacio de cel mare

Answer 20

En els inicis de la investigació de les cèl·lules mare embrionàries els problemes van venir per àmbits no científics: religiosos, ètics… Hi havia el debat sobre si treballar amb cèl·lules mare era matar possibles vides.
Això va produir un retràs en la investigació en aquest àmbit en moltes zones fins que no es va liberalitzar la investigació amb cèl·lules mare embrionàries. Actualment, no hi ha cap país occidental que tingui prohibida la investigació amb cèl·lules mare embrionàries.

En canvi, això no passa amb les cèl·lules mare adultes ja que l’extracció d’aquestes cèl·lules és molt més senzilla al poderse obtenir de qualsevol individu (en el cordó umbilical, en nadons o en adults).
Ara bé, en alguns casos, tot i ser factible, no és senzill, com per exemple a l’hora d’extreure-les de la medul·la òssia. del cervell o al cor (on és gairebé impossible).
A més, poden tenir certa incompatibilitat genètica causant rebuig en altres individus, és necessària una compatibilitat en elsistema immunitari. És per això que són molt utilitzades en autotransplantaments.

Question 21

Quina es lhistoria de les cel mare embrionaries

Answer 21

1981 - Obtenció de les primeres línies de cèl·lules mare
embrionàries de ratolí.
1994 - Inici de la fertilització in-vitro. Es comença la investigació
amb aquests embrions de donants.
1996 - Obtenció de les primeres cèl·lules mare embrionàries no
humanes de primats.
1998 - Obtenció de les primeres línies de cèl·lules mare
embrionàries en cultiu. (Cèl·lules de Thomson)

Question 22

Per a que podrien ser bones les cel mare pluripotents?

Answer 22

-desenvolupament de farmacs i tests de toxicitat (Prova de nous fàrmacs en
teixits generats a partir de cèl·lules mare in vitro. Desenvolupament de fàrmacs més ràpid)
- Creacio de teixits per teràpia
- Realització d’experiments per estudiar desenvolupament i control de gens

Question 23

Possibles problemes amb el trasplantament de cèl·lules mare (embrionàries) i possibles solucions?

Answer 23

Les cèl·lules serien reconegudes com teixit estrany i podrien ser rebutjades per el sistema immunitari
El millor seria poder tenir cèl·lules pluripotents com les embrionàries, però en ves de ser derivades d’un embrió de donants
fossin del propi pacient. El mètode fer poder aconseguí això s’anomena “somatic cell nuclear transfer” que es basa en
la idea del clonatge.

Question 24

Hi ha clons humans?

Answer 24

Si, els bessons (“gemelos”) no la bb y yo

Question 25

Què és la clonació?

Answer 25

Reproducció asexual
Examples:
Animals granja
Fongs, bcteris
Plantes

Question 26

Per a que serveix el SCNT (Somatic cell nuclear transfer)?

Answer 26

• Per establir i estudiar models de
malalties humanes
• Per a la generació de cèl·lules/òrgans específics del pacient per a
trasplantament i reparació

Question 27

En que consisteix el snct?

Answer 27

Aquest mètode tenia la mateixa idea de tenir cèl·lules pluripotents per generar teixits i òrgans però buscant que derivessin de la mateixa persona per tal de tenir en un futur òrgans que fossin completament compatibles (provenen de cèl·lules del
propi pacient). El que es fa és agafar l’oòcit de la dona donant i se’n extreu el DNA, el qual d’inserta al nucli d’una cèl·lula qualsevol (pot ser d’home o de dona) i posteriorment d’inserta a un oòcit. Quan està a la fase de blastòcit s’agafen les cèl·lules mare embrionàries i es diferencien a l’òrgan o teixit que es vulgui reparar. Aquest mètode mai s’utilitza per obtenir una altra persona idèntica, sempre té finalitats mèdiques (almenys en humans

Question 28

Clonatge terapeutic: organogènesi

Answer 28

El que es pretenia fer era, en ves de partir d’un
embrió d’una parella donant, utilitzar lareproducció asexual, és a dir, treure el nucli
del oòcit i insertar-hi el nucli d’una cèl·lula de la pell per exemple.
Llavors les cèl·lules internes del blastocist, en ves de derivar de la fusió d’un espermatozoide i un oòcit, venen d’una transferència del nucli d’una cèl·lula totalment diferenciada de manera que tot el material genètic ve de la cèl·lula del
donant i, aquestes cèl·lules pluripotents poden donar lloc al desenvolupament d’òrgans.

Question 29

Explica de que va el somatic cell transfer

Answer 29

l descobriment del “somatic cell nuclear transfer” data de la dècada dels 60 i va ser recompensat amb el premi Nobel de medicina l’any 2012.
Els primers experiments els va fer John B. Gurdon. El que va fer va ser agafar un ou d’una granota, treure-li el nucli i transferir-li el nucli d’una cèl·lula d’un capgròs i al final del desenvolupament embrionari va néixer un capgròs. Es va
veure així que aquest mètode, el “somatic cell nuclear transfer” era capaç de generar sers vius, sempre passant per un oòcit i per la transferència del nucli.
Posteriorment aquests mètode s’ha utilitzat per fer animals de granja (animals transgènics)

Question 30

Quan va ser el primer mamifer creat per clonatge?

Answer 30

L’any 1997 es va aconseguir el primer mamífer creat per clonatge.
Ian Wilmut en va ser l’autor i no va ser reconegut amb el premi Nobel perquè es
considerava que el seu experiment era molt similar al de John B. Gurdon.

Question 31

Exemple de clonatge d’una ovella

Answer 31

Partim d’una ovella amb la cara negra que dona un oòcit del qual s’extreu el nucli. A
la vegada, una ovella de cara blanca dona una cèl·lula de la pell. Es produeix llavors
una fusió que dona lloc a un oòcit que té com a contingut genètic només el de la
cèl·lula donant. Llavors, mitjançant processos in vitro es dona lloc a l’embrió, el qual
s’implanta en una mare gestant de cara negra la qual acaba donant lloc a una ovella
de cara blanca (ja que tot el DNA provenia de l’ovella donant de cara blanca).
exemple del somatic cell nuclear transfer (mirar pag 54 apunts bio)

Question 32

Explica el clonatge de Dolly

Answer 32

1. Van agafar cèl·lules de les glàndules mamàries d’una
   ovella iles van posar en cultiu. D’aquestes, van
   agafar les més quiescents.
2. Llavors, van succionar amb una pipeta el nucli de les
   cèl·lules que havien seleccionat.
3. Van agafar un òvul d’una ovella diferent i el van
   posar en un plat on pogués ser manipulat.
4. Van succionar i eliminar el nucli de l’òvul de la ovella
   i li van introduir el nucli de la cèl·lula de la glàndula
   mamària de l’altre ovella.
5. Van activar la cèl·lula formada i així va començar el
   desenvolupament embrionari.
6. La cèl·lula va començar la divisió fins a la mòrula,
   que va ser implantada a la ovella que havia donat
   l’òvul.
7. Quan la ovella va parir, la seva “filla” no tenia la seva
   informació ètica, era el clon d’una altra ovella.

Question 33

Tipus de clonació

Answer 33

Clonatge reproductiu:
Cel adulta i ou (poses el nucli de la cel adulta a l’ou i lindivuidu resultant es igual al individu que ha posat nucli) Es molt complicat i ilegal en humans

Clonatge molecular:utlitzada molt a labs

Question 34

SCNT a humans: es possible?

Answer 34

Es poden obtenir embrions per obtenir línies de cèl·lules mare embrionàries pluripotents que durin tota la vida per poder
utilitzar-les en les mateixes persones amb l’objectiu de, com hem dit, evitar el rebuig en els transplants i poder treballar
amb cèl·lules pluripotents d’una mateixa persona però això és impossible perquè les nostres cèl·lules nomes son pluripotents la primera setmana de vida.
L’any 2005 es va publicar un article que deia que es podien obtenir cèl·lules pluripotents derivades d’un pacient a partir deblastocists que s’havien obtingut per SCNT. Mesos després es va veure que era mentida, la gent va començar a estudiar
el descobriment amb profunditat i va començar a veure-hi incongruències

Question 35

Incongruencies a l’experiment del any 2005

Answer 35

La SSEA-3 és una proteïna de la membrana de les cèl·lules
pluripotents. En les imatges es mostra una immunofluorescència, és a
dir un anticòs contra aquesta proteïna. Llavors aquí es mostra la línia de cèl·lules embrionàries humanes del pacient 3 i del pacient 8, les quals com es pot observar són
iguals . Això no podia ser, no podia ser que dues cèl·lules derivades del mateix pacient amb un mètode tant complex donés lloc a dues cèl·lules idèntiques.

Altra incongruencia
Aquí es veu la línia derivada del pacient 9 i del pacient 11. Les imatges mostren una
immunofluorescència d’un anticòs contra la proteïna SSEA4 i contra la proteïna TRA-1-60, és a dir dos anticossos diferents que reconeixen dues proteïnes
diferents utilitzades per veure si es poden reconèixer marcadors que indiquin pluripotència. Això no podia ser.

Question 36

Que es va veure a l’any 2013 a Seattle?

Answer 36

Més tard, l’any 2013, a Seattle, el grup de Shoukart Mitalipov va aconseguir publicar que per SCNT es podien obtenir cèl·lules embrionàries derivades de les cèl·lules diferenciades d’un donant i del oòcit d’una dona. En aquest cas no es van trobar errors.

Les avantatges són que aquest estat de pluripotència, al venir d’una persona o d’un pacient, és immunològicament compatible. A més, permet reprogramar fibroblasts de pacients per obtenir cèl·lules pluripotents i tots els destins derivats
d’aquestes.

No obstant, segueix sent extremadament ineficient i tècnicament molt complicat. A part, s’ha de disposar sempre de dones
donants d’òvuls.

Question 37

Millors alternatives?

Answer 37

L’ideal seria poder saltar-se el pas d’obtenció del oòcit de la donant i obtenir directament les cèl·lules pluripotents, però, com?

REPROGRAMMACIO CELULAR
L’expressió de factors de transcripció pot reprogramar cèl·lules en un altre llinatge:
Als anys 80 es va veure que el factor de transcripció MyoD era capaç de convertir un fibroblast en mioblast. Dos o tres anys després, es va veure que el factor de transcripció de cèl·lules hematopoètiques Gata1 convertia cèl·lules limfoides o
mieloides en cèl·lules mega o eritroides, és a dir, limfòcits o macròfags en eritròcits.
En conclusió, es podia convertir una cèl·lula d’un llinatge en un altre; era possible la conversió entre cèl·lules ja diferenciades (amb limitacions).
El que es volia era trobar la manera de reprogramar per exemple una cèl·lula vella en una jove o una malalta en una sana;intentar resoldre problemes mèdics mitjançant la reprogramació de cèl·lules.
És a dir, d’una cèl·lula diferenciada, tornar enrere per passar als diferents
estadis de cèl·lules mare i després tornar a tenir totes les cèl·lules

L’objectiu era manipular la potència, és a dir, nosaltres amb una cèl·lula somàtica, a través de SCNT, la podíem portar a l’estat de pluripotència per tal de tenir totes les cèl·lules de l’organisme, no només passar d’un fibroblast a un mioblast

Question 38

Experiment de la inducció de la pluripotencia

Answer 38

Aquest experiment el va dur a terme l’any 2006 Shinya Yamanaka amb la col·laboració de Takahashi. Primer es va fer en ratolins i més tard, l’any 2007 es va dur a terme en cèl·lules humanes. DESCOBRIMENT MOLT IMPORTANT

Explicació detallada
Shinya Yamanaka era un metge que es va fer amb una llista de 24 factors de transcripció que estan en les cèl·lules
pluripotents dels embrions i, mitjançant uns experiments, va començar a combinar-los donant així amb una llista de 4 factors de transcripció: Oct4, Sox2, Klf4 i Myc que, posats en fibroblasts, són capaços de donar lloc a colònies de cèl·lules
pluripotents que, amb diferents anàlisis de morfologia, expressió gènica… va afirmar que eren cèl·lules pluripotents i les va anomenar “induced pluripotents stem (iPS) cells” ja que s’indueix la pluripotència d’aquestes cèl·lules a partir d’unes
cèl·lules somàtiques.

Question 39

Què són les Ips?

Answer 39

Així doncs les iPS són cèl·lules mare obtingudes a partir d’una cèl·lula adulta gràcies a la reprogramació genètica.
Es comporten com cèl·lules mare embrionàries; si es cultiven al laboratori es poden diferenciar en tot tipus de cèl·lules especialitzades. D’aquesta manera no es necessiten embrions

Question 40

Com es creen les ips?

Answer 40

Les cèl·lules adultes es reprogramen (s’inserten determinats gens a la cèl·lula) i s’obtenen cèl·lules pluripotents induïdes(iPS). Són cèl·lules que es comporten com una cèl·lula mare embrionària.
Aquest procés té molt baixa eficiència però el fet de no haver de treballar amb oòcits fa que sigui molt més fàcil.Quan Yamanaka va publicar aquest mètode, en tres setmanes es podien obtenir cèl·lules pluripotents. Actualment aquest mètode s’ha millorat i s’obtenen molt més ràpid.
L’avantatge principal és que no es necessiten oòcits ni portar-lo a l’estadi del embrió; les cèl·lules que s’obtenen ja son directament pluripotents

Question 41

Com es fa la validació de les iPs?

Answer 41

Una vegada s’ha induït aquestes cèl·lules, s’ha de validar que realment siguin iPS, no n’hi ha prou amb veure una colònia de cèl·lules. Això és important ja que a vegades hi ha colònies que no desenvolupen el procés de transdiferenciació d’una cèl·lula diferenciada a una cèl·lula somàtica.

Criteris a seguir
Criteris moleculars, histològics i proves in vivo.
-Positiu en la tinció de fosfatasa alcalina (només donen positiu les cèl·lules pluripotents)
-Assaigs d’immunofluorescència contra antígens específics de les proteïnes de la superfície de les cèl·lules pluripotents.
-Mirar l’expressió d’altres gens de pluripotència, aquells que no han estat insertats per l’investigador sinó que són específics de les cèl·lules embrionàries (Ex. NANOG → factor de transcripció de pluripotència).

En conclusió: S’ha de mirar que s’expressi el DNA introduït dels 4 factors de Yamanaka (DNA exogen) i també que s’expressin els gens endògens de pluripotència (DNA endogen)

També s’han de fer assaigs funcionals

Question 42

Com es fan els assaigs funcionalde de iPS i que son?

Answer 42

Per altra banda trobem els assaigs funcionals: Aquests consisteixen en comprovar que, a partir de les cèl·lules pluripotents, es poden obtenir tot tipus de cèl·lules de l’organisme (no és necessari provar tots els tipus cel·lulars; n’hi ha
prou amb provar cèl·lules de l’ectoderm, el mesoderm i l’endoderm).
Els assaigs s’han de fer in vitro I in vivo.El que s’acostuma a fer per provar que la cèl·lules siguin pluripotents és introduir les cèl·lules en un testicle de ratolí.
En els testicles dels ratolins hi ha uns tumors que s’anomenen teratomes i, s’ha vist que hi ha presents cèl·lules de tipus embrionari i cèl·lules de diferents tipus de teixits (teratoma normal).Llavors, el que va fer Yamanaka va ser introduir les cèl·lules en el testicle i, al cap d’unes setmanes, havia crescut un tumor exterior que es pot extreure i s’hi poden fer diferents assaigs d’histologia amb anticossos contra les proteïnes de l’òs (mesoderm), de la pell (ectoderm) i del pulmó (endoderm). Si s’han produït cèl·lules dels diferents tipus serà que es tracta d’una cèlula pluripotent.

Question 43

Perque serveixen les iPS?

Answer 43

Les iPS permeten estudiar malalties que no es podien estudiar a no ser que s’utilitzessin cèl·lules post-mortem. Aquestes
iPS es generen a partir de fibroblasts del pacient. Exemples de malalties:
• Parkinson
• Esclerosis lateral Amiotrófica
• Diabetes tipo 1
Això és molt important ja que no es poden treure cèl·lules neuronals a un pacient que té Parkinson o treure cèl·lules de la medul·la òssia d’un pacient que té esclerosis lateral amiotròfica, llavors el mètode de Yamanaka ens permet tenir models
de malalties. Això si, no és gens fàcil ja que, per exemple en el cas del Parkinson, s’han d’obtenir unes cèl·lules neuronals molt concretes, les dopaminèrgiques.
També es poden obtenir cèl·lules del pacient amb cèl·lules de la sang, pancreàtiques, neuronals..

Question 44

Pros iPS

Answer 44

• No hi ha rebuig immunològic ja que són cèl·lules del mateix pacient.
• No s’utilitzen embrions (això fa que sigui més ràpid)

Question 45

Cons iPS

Answer 45

• Les cèl·lules tenen els defectes genètics del pacient.
• Un dels gens de pluripotència (gen myc) acostuma a estar mutat en molts tipus de càncer.
• Els virus que s’utilitzen com a factor de transferència poden tenir algun problema (els virus es poden integrar o les càpsides del virus podrien causar problemes de rebuig immunològic).

Question 46

Com fer iPS més segures

Answer 46

Per aconseguir-ho:
- Reduir el nombre de factors de transcripció que s’utilitzen o utilitzar alguns més segurs. Exemple: No utilitzar myc.
- Substituir els factors de transcripció per reguladors de senyals que indueixin una acció similar (però que no siguin
factors de pluripotència). Exemple: Inhibidor de TGFb → Es reprodueixin com efectors de Sox2 i de myc i s’indueix
Nanog.
- Utilitzar vectors més segurs que els vectors virals: que no s’integrin, que no creïn rebuig…