TEMA 6: Àcids nucleics Flashcards
Què és un nucleòtid?
Unitat estructural bàsica dels àcids nucleics. També es poden trobar lliures a totes les cèl·lules.
Cada nucleòtid està format per tres subunitats:
• Un glúcid de cinc àtoms de carboni, aldopentosa (ribosa o 2-desoxiribosa)
• Una base nitrogenada (amina heterocíclica) derivada de pirimidina o purina.
• Un grup fosfat que està format per fòsfor i oxigen
tmb es podria dir: Nucleòsid unit a un grup fosfat a través del C5 del sucre.
Quines són les bases púriques?
Derivades de la purina
Adenina, Guanina
Quines són les bases pirimidíniques?
Derivades de la pirimidina
Uracil, Timina, Citosina
Què és un nucleòsid?
És un nucleotid sense el grup fosfat Molècula que es forma a partir de la unió covalent de la base nitrogenada i el C1 del sucre mitjançant un enllaç de tipus β-N-glicosídic. 1. Adenosina: adenina + sucre. 2. Guanosina: guanina + sucre. 3. Citidina: citosina + sucre. 4. Timidina: timina + sucre. 5. Uridina: uracil + sucre.
Estructura primària
Tenim RNA i DNA
Estructuralment, són macromolècules formades per un encadenament de nucleòtids (polímers lineals de nucleòtids) a través d’enllaços fosfodièster.
Enllaç Fosfodièster: Enllaç covalent que es produeix entre un grup hidroxil (–OH) en el carboni 3’ i un grup fosfat (H3PO4) en el carboni 5’ del nucleòtid entrant, formant-se així un doble enllaç èster
Quines són les regles de Chargaff?
Chargaff (1950) va demostrar que les proporcions de les bases nitrogenades eren diferents en els diferents organismes, tot i que seguien algunes regles. Aquestes regles de Chargaff es compleixen en els organismes amb ADN de doble hélix com a material hereditari i són les següents:
1) Proporció d’Adenina= Timina
2) Proporció de Guanina=Citosina
3) Proporció bases púriques (A+G) = pirimidíniques (C+T)
4) La proporció de (A+T) i (C+G) és característica de cada organisme
Què és la difracció de rajos X?
-DIFRACCIÓ DE RAIGS X sobre fibres d’ADN. S’incideix un feix de rajos X sobre fibres
d’ADN i s’obté la difracció dels rajos sobre una pel·lícula fotogràfica
Que va dir cada científic sobre l’estructura tridimensional?
- Les bases púriques i pirimidíniques es troben unes sobre les altres, apilades al llarg de l’eix del polinucleòtid, a una distancia de 3,4 Å. Les bases són estructures planes orientades deforma perpendicular a l’eix (Astbury, 1947)
- Existeix més d’una cadena polinucleotídica enrotllada helicoïdalment (Wilkins et el. 1953 (Frankling & Gosling, 1953)
Mòdel Doble Helix (Watson i Crick, 1953)
- Les cadenes de polinucleòtids formenuna doble hèlix dextrogira al voltant d’un eix comú.
- Posició de les bases nitrogenades (interna; perpendiculars a l’eix de l’hèlix) i els sucres / grups fosfats (externs). Les càrregues negativesorientades cap a l’exterior.
- Cada base nitrogenada està unida perponts d’H a una base de la cadena
oposada per formar parells de bases(purina / pirimidina) → aparellamentde bases complementàries. (2 pontsd’H: A i T / 3 ponts d’H: G i C). - Les bases nitrogenades estanapilades unes sobre lesaltres a una distància de 3,4
Å. Cada 10 bases, cada 34 Å,es produeix una voltacompleta de la doble hèlix (360º). - El diàmetre de la doble hèlixés de 20 Å.
- Les dues hélix, per raons de complementarietat de les bases són antiparal.leles,tenint seqüències d’àtoms inverses. Una hélix té la seqüència 5’P → 3’ OH ,mentres que la complementària segueix laseqüència d’àtoms 3’OH →5’P.
Més carac de DNA
-Replicació semi conservativa: les dues hèlix se separen y cada una serveix de motlle
per sintetitzar una nova hèlix seguint les regles d’aparellament de les bases nitrogenades.
-La mutació a nivell molecular consistiria en un canvi en la seqüència de bases
- La seqüència de nucleòtids pot ser qualsevol, no existeix cap restricció. Posseeix suficient variabilitat com per ser el material hereditari.
-La informació hereditària està codificada en la seqüència lineal de bases de qualsevol de les dues cadenes.
Formes biològiques DNA
B: la forma biològica més comú del DNA és el B-DNA. Solc petit / gran; 10 bases/gir.
A: Quan hi ha deshidratació o presència de riboses. Plans de les bases aparellades
inclinades; hèlix menys compacte (solcs similars); 11 bases/gir.
Z: Quan hi ha altes concentracions salines o en seqüències específiques. Hèlix levogira i menys compacte; 12 bases/gir; enllaços glucosídics anti i syn.
BASES TERMODINÀMIQUES DEL PLEGAMENT DEL
DNA:
• forces Van del Waals:
interaccions d’apilament (ᴨ-stacking) entre anells
aromàtics de les bases nitrogenades; depèn de la
seqüència.
• Efecte hidrofòbic:
Parts apolars agregades (bases).Poca rellevància.
• Ponts d’hidrogen: importància relativa en el
plegament; si en l’estabilitat.
Desnaturalització i Renaturalització
Temperatura de fusió (Tm):
La necessària para desnaturalitzar la mitat del ADN.Està directament relacionada amb el contingut en G+C.
A major contingut en G+C -major temperatura de fusió (Tm).
El DNA és capaç de re-naturalitzar-se (aparellament o annealing / hibridació).
Què és el ARN
Estructura monocatenària que requereix sovint una estructura terciària específica. La bastida per a aquesta estructura és proporcionada pels elements de l’estructura secundària, és a dir, els ponts d’hidrogen de dins la molècula. Això dirigeix diversos dominis com fulles plegades, llaços, bucles i altres formes. Com que l’ARN està carregat, es necessiten els ions metàl·lics com el Mg2+ per estabilitzar l’estructura secundària.
Modificacions post-transcripcionals mRNA
Capping: L’extrem 5’ del mRNA es troba modificat (formació del cap): residu 7-metilguanosina (m7G).
Cues poli-A: 200 adenina
Edició RNA: El mRNA pot modificar la seva composició en bases
Splicing: Al mRNA madur li falten fragments presents al mRNA precursor
