TEMA 11: Metabolisme dels lípids Flashcards

1
Q

Explica l’importancia dels lipids com a reserva d’energia

A

Lípids com a reserva d’energia:
Oxidació més eficient (9 Kcal/g àcids grassos
vs 4 Kcal/g carbohidrats i proteïnes).
Emmagatzematge en forma anhidra
(acumulació d’energia: 1 g greix equival a 6 g
de glicogen).

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
2
Q

Origen dels lípids a l’organisme:

A
  • Dieta

- Síntesis i degradació

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
3
Q

On s’acumulen els triacilglicerids

A

Els triglicèrids s’acumulen en el
citoplasma dels adipòcits (gran gota).
La funció del teixit adipós és la síntesis,
reserva i mobilització de triacilglicerols
com a molècules combustibles.

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
4
Q

Que es fa al texit adipos amb els TG?

A

Teixit adipòs:

Acumulació TG

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
5
Q

Que es fa al corrents circulatori amb els lipids

A
  • Àcids grassos circulants
    (associats a albúmina)
  • TG (associats a lipoproteïnes)
  • Cossos cetònics
How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
6
Q

Que es fa al fetge amb els lipids

A

Lipogènesi

Cetogènesi

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
7
Q

Que fan els lipids quan els alimentem

A

Primer de tot, entren a l’intestí prim, on s’emulsionen gracies a les sals biliars i son degradats pels enzims pancreatics

Després son transportats gracies als quilomicrons (lipoproteines) per entrar a la celula

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
8
Q

Com es transporten els lipids a la celula segons els tipus

A

Albúmina Àcids grassos

Lipoproteïnes Triacilglicèrids (TAG), colesterol, fosfolípids,

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
9
Q

Tipus de lipoproteines

A

 Quilomicrons (TAG-dieta) - ApoB48
 VLDL (TAG-lipogènesi fetge) – ApoB100
 LDL (colesterol)
 HDL (colesterol)

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
10
Q

Que passa quan els tg son captats:

A

Es divideixen en acids grassos i glicerol (LIPASA), i aquests:

-Àcids grassos (entren a cel. musculars o adipòcits o són transportats en sang mitjançant
l’albúmina. Per obtenir energia a diferents teixits o per ser reesterificats a triacilglicèrids en
adipòcits i ser emmagatzemats com a font de reserva d’energia.)
-Glicerol (a fetge per produir glicerol 3-P; glucòlisis o gluconeogènesis.)

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
11
Q

On son els teixits mes importants on es dirigeixen els TG?

A

TG: Teixits més importants: múscul i teixit adipós (cor, pulmó, ronyó i fetge residualment).

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
12
Q

Que fan les molec que no son acids grassos quan estan als quilomicrons

A

La resta de compostos dels quilomicrons (colesterol / fosfolípids /…) són captats pel fetge
on són hidrolitzats a components senzills, i reciclats posteriorment.

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
13
Q

Quan es dona la biosintesi d’acids grassos

A

Aquesta síntesis es dóna quan hi ha un excés de carbohidrats i proteïnes obtingudes de dieta i si hi ha un exces d’ATP, per tant citrat pel qual el cicle de krebs no dona abast

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
14
Q

Quina classe d’acids grasoss es sintetitzen

A

Àcids carboxílics amb grups
laterals hidrocarbonats de
cadena llarga

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
15
Q

Precursor sintesi d’acids grassos

A

Síntesis a partir d’ Acetil-CoA

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
16
Q

On es dona la sintesi d’acids grassos

A

Majoritàriament en fetge i glàndula mamària (lactància); també es pot donar en teixit adipós i ronyó.

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
17
Q

Que es necessita per sintetitzar acids grassos

A

Procés global: Incorporació de carbonis d’acetilCoA en una cadena creixent d’àcid gras.
Es necessita ATP i poder reductor (NADPH).

18
Q

Quin acid gras es sintetitz aprimerament i quines modificacions pot patir

A

Biosíntesis de l’àcid palmític o palmitat (16 àtoms
caboni): CH3-(CH2)14-COOH;
A partir d’aquest, síntesi dels altres àcids grassos.
- Biosíntesis del palmitat (Citosol)
- Elongació de la cadena (RE-mit)
- Desaturació (RE)

Àcids grassos:

  • Nº par de carbonis
  • Malonil-CoA primer intermediari
19
Q

Com entra el acetil coa del mitocondri al citosol

A

1) Formació de citrat per la condensació de l’oxalacetat + acetil-CoA (primer pas de TCA;
citrat sintasa).
2) Hidròlisi del citrat al citosol (citrat liasa) per donar altre cop oxalacetat + acetil-CoA.

Tmb pot anar del oxalacetat al piruvat i anar a la gluconeogenesi

20
Q

Proces per passos sintesi acids grassos

A

1) Entrada acetil-coA al citosol
2) Carboxilacio acetil-coA
3) Síntesi àcid palmitic
4) Modificacions acid palmitic

21
Q

Com es fa la carboxilacio acetil coa

A

per formar malonil-CoA
(acetil-CoA carboxilasa).
Consum 1 ATP

22
Q

Com es fa la sintesi de lacid palmitic

A

(àcid gras sintasa).
7 activitats enzimàtiques.
Molt eficient catalíticament i
sintesi coordinada.

23
Q

Que requereix el proces d’acid palmitic

A

1 acetil i 7 malonil

Energeticament
Necessitem 14 NADPH
8 NADPH provenen del transport 
acoblat d‘acetil-CoA de mitocòndria a 
citoplasma en el cicle de transport 
piruvat-citrat (es transporten 8 acetilCoA).

6 NADPH de la via pentoses fosfat 
per tant, perquè aquest procés es
pugui donar hi ha d’haver glucosa en
excés en fetge o teixit adipós.

24
Q

Com es fa la biosintesi d’acids grassos diferents a l’acid palmitic

A

• Síntesis del palmític (16C)
(acetil-CoA carboxilasa i àcid gras sintasa)
• Síntesis d’altres àcids grassos diferents en longitud de la cadena i en el grau
d’insaturació.

Requereix dos processos diferents:

  • Elongació (+malonil-CoA / en RE-mit)
  • Insaturació (creació dobles enllaços / oxigen / NADH Acil-CoA desaturasa) (RE)
25
Q

Es poden sintetitzar tots els acids grassos

A

Podem sintetitzar pràcticament tots els àcids grassos necessaris excepte
aquells amb insaturacions posteriors a carbonis 9-10. Àcids grassos com
linolèic i linolènic (prostaglnadines) han d’adquirir-se per dieta (àcids grassos
essencials).

26
Q

Com funciona la regulacio de la sintesi d’acids grassos

A
  • Regulació espaial (citrat de mitocòndria a citoplasma).
  • Interacció amb altres vies metabòliques (TCA; via pentosas fosfat).
  • Regulació de l’activitat enzimàtica
27
Q

Com funciona la regulació de l’activitat enzimàtica

A

L’acetil-CoA carboxilasa i àcid gras sintasa es regulan per la seva síntesi:
Dejuni - dieta grassa: inhibeixen la síntesis de l’enzim
Dieta rica en CHO i absència de lípids: incrementen la síntesis de l’enzim

L’acetil-CoA carboxilasa es 
regula per:
- Factors alꞏlostèrics -
activada per citrat; inhibida 
per malonil-CoA o palmitoilCoA
- Mecanismes de fosfodesfosforilació: Regulació 
hormonal - inhibit per glucagó 
(nivells alts de PKA que 
fosforila i inactiva l’enzim)
28
Q

Com son els triglicerids

A

Triglicèrids: Trièsters del glicerol amb àcids grassos. Es diferencien d’acord amb la
identitat i la ubicació dels seus àcids grassos (comunament grasses i olis).

29
Q

Don ve el glicerol-P

A

Fetge i teixit adipós: glicerol-P deshidrogenasa (glicòlisi).
Només en fetge: glicerol quinasa

30
Q

A on va la degradacio dels TG als adipocits

A

Destí dels productes:

  • Glicerol -> fetge -> glicerol-P -> DHP (glucòlisis / gluconeogènesis)
  • Àcids grassos -> + albúmina (10 á.g. + 50% prot plasmàtica) - en teixits -> energia
31
Q

Regulació de la degradació dels triacilglicerols

A

Triacilglicerol –> Diacilglicerol
Lipasa sensible a hormones (activat per PKA; glucagó)

glucagó / adrenalina:
- inhibeixen la síntesis actuant 
sobre l’acetil-CoA carboxilasa
- Activa la lipasa per 
Triacilglicerol --> Diacilglicerol
32
Q

Quines son les dues degradacions d’acids grassos

A

beta-oxidacio i degradacio dels cossos cetonics

33
Q

Com es fa la beta-oxidacio d’acids grassos

A

Fases degradació àcids grassos:
1) Activació de l’àcid gras (àcid palmític ➔ Palmitoil-CoA)
2) Transport a la mitocòndria: Transport de l’àcid gras a la mitocòndria (mecanisme de
transport específic que només és actiu quan hi ha una deficiència energètica).
3) Degradació a acetil-CoA: Eliminació progressiva de grups de 2 carbonis al extrem COOH
per obtenir Acetil-CoA que anirà a TCA per produir energia.

34
Q

Rendiment beta-oxidaciob acids grassos

A

Activacio : -2 ATP
Posterior oxidació: 131 ATP
Cost total: 129 ATP

35
Q

Que es mes eficient? La degradacio de glucosa o d’acisds grassos?

A

glucosa 38 / 6 C = 6.3 ATP / carboni

palmític 129 / 16 C = 8.3 ATP / carboni (degradació més eficient)

36
Q

D’on ve mes l’energia? de la degradacio de glucids o lipids

A

De fet quan es compara la utilització de glucosa i lípids, el consum de glucosa representa
només el 20-30 % de l’energia, el 70 % prové de l’oxidació dels lípids.

37
Q

Com funciona la degradacio de cossos cetonics

A

Síntesis en mitocòndries de fetge
(NO utilitzables pel fetge com a font d’energia)
- Quan hi ha un excés d’acetil-CoA (dejuni; degradació
dels àcids grassos).
- Compostos solubles.
- Transportats per la sang a teixits perifèrics i
reconvertits a acetil-CoA per entrar a TCA.
- Provoca una caiguda de pH sanguini.
- Subministren energia a múscul / cor i cervell

38
Q

Quines parts no poden utilitzar els acids grassos com a font de combustible

A

cervell, medulꞏla

adrenal, eritròcits

39
Q

Que provoca la sobreproduccio de cossos cetonics

A

> dejuni / diabetis (0.2 -> 2 -> 20 mM en sang)

40
Q

Com s’integra el metabolisme lipidic amb el de glucids

A

Mentre que només hi ha una forma principal
de carbohidrat circulant en sang (glucosa) i
la seva concentració es sol mantenir
constant, existeixen varies formes de greix
que poden variar de concentració i tipus.

41
Q

Com es l’estat post-absortiu (dejuni)

A

Els acids grassos son alliberats per la lipasa sensible a hormones, a partir TAG emmagatzemats del teixit adipos

42
Q

Com es l’estat postingesta

A

Els TAG entren a la circulacio en forma de quilomicrons i son hidrolitzats per la lipasa als capilars dels teixits