Presocràtics, sofistes i Sòcrates Flashcards

1
Q

Qué és la filosofia?

i etimologia

A

La filosofia és la disciplina sistemàtica i racional sobre preguntes fonamentals.

La paraula prové de l’antic grec, “filo” vol dir amor (d’amistat) i “sofia” vol dir saviesa pràctica, per tant, filosofia vol dir amor a la saviesa.

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
2
Q

Tipus d’amors

A

Eros: de menys a més
Agape: de més a menys (caritas)
Filia: d’amistat, afinitat

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
3
Q

Causes del sorgiment de la filosofia a Grècia

A

Causes culturals: L’escriputra era sil·làbica, accessible i fàcil d’aprendre. Les lleis estaven escrites i havia igualtat de lleis (isonomia).

Causes socioeconòmiques: Grècia es dividia en polis, cadascuna amb un govern propi, però compartien totes la mateixa llengua i religió. La societat estava dividida en homes lliures, estràngers, dones i esclaus. Les dones i els esclaus s’encarregaven de les tasques físiques, mentres que els homes feien les tasques intel·lectuals, d’aquesta forma impulsaven la argumentació i el debat.

Causes geogràfiques: Grècia es trobava al costat del Mar Egeu, considerat un centre marítim. Això permetia la interacció de la població amb altres cultures, de manera que, rebien diferents punts de vista i creençes, permetent-los formar una pensament alternatiu.

Causes religioses: La religió grega era una sense llibre sagrat ni castes sacerdotals.

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
4
Q

Pas del mite al logos

A

Els mites es plantejen qüestions sobre la realitat i els models de conductes i les expliquen a través de Déus i elements fnatàstics. En canvi, la filosofia es planteja aquestes mateixes preguntes, però utilitza la raó, la deducció i l’observació per trobar les respostes.

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
5
Q

Arkhé

A

Primer principi essencial i cronològic de la physis (natura/realitat)

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
6
Q

Monista i milesi

Tales de Milet

A
  • Arkhé: aigua
  • Hilozoisme: tot esà plé de déus (tot té ànima)
  • Predicció d’eclipsi 25 de maig 585 aC
How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
7
Q

Monita i milesi

Anaxímenes

A
  • Arkhé: l’aire, conectat amb l’espèrit
  • Aer pneuma: Aire, esperit
How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
8
Q

Monista i milesi

Anaximandre

A
  • Arkhé: l’apeiron (substància que no es pot percebre pels sentits)
  • Injusticia existència: quan surts de l’apeiron, ocupes un lloc, per tant has de tornar per deixar a altres ocupar aquell lloc. Tenim un temps limitat fora de l’apeiron.
  • Precedent de la teoria de l’evolució: creia que els humans eren éssers marins.
How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
9
Q

Quines eren les característiqus que determinaven la naturalesa segons els milesis?

A

El racionalisme, l’hilozoisme i el evolucionisme

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
10
Q

Monista

Pitàgores i els pitagòrics

A
  • Arkhé: números, essencia de totes les coses (tot es pot reduir a numeros, tot es pot matematitzar, tot és proporcional)
  • Hi ha harmonia entre totes les coses
  • Escola filsòfica, secta religiosa i associació política : acusmàtics, fora de la secta; matemàtics, dins la secta (coneixements secrets: nombres irracionals).
  • Metempsicosis: transmigració de les ànimes, reencarnació
How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
11
Q

Monista

Xenòfanes de Colofó

A
  • Arkhé: la terra
  • Fa una critica als déus homèrics per la seva ètica i l’antropomorfisme (els déus perfectes tenen una forma esfèrica)
How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
12
Q

Monista

Parménides d’Elea

A
  • Arkhé: El Ser (és i és impossible que no sigui)
  • Característiques del Ser: un, indivisible, etern, inmutable, homogeni, limitat, esfèric
  • El No Ser no és i és impossible que sigui
How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
13
Q

Monista

Zenó d’Elea

Deixeble de Parménides

A
  • Defensava la filosofia de Parménides
  • Nega el moviment, una distància es pot dividir infinitament
How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
14
Q

Monista

Heràclit d’Efes

A
  • Arkhé: foc (símbolic de que tot flueix), logos és l’unitat dels contraris.
  • Ekpynosis: tot comença i acaba amb foc
  • Els contraris són el mateix (unitat dels contraris). Una cosa no pot existir sense el seu contrari
How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
15
Q

Pluralista

Anaxàgores

A
  • Arkhé: homeomeries (substància que es pot dividir infinitament i conté parts de tota la physis).
  • Tot està infinitament mesclat, excepte el nous (pensament).
  • Primer dualista (món material: homeomeries; món inmaterial: nous/pensament)
  • Primer teòleg
  • Porta la filosofia a Atenes
How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
16
Q

Pluralista

Empèdocles

A
  • Arkhé: terra, aire, foc i aigua
  • 2 forçes: l’amor (filia) i l’odi
17
Q

Atomista

Demòcrit

A
  • Arkhé: Àtom (etimologicament no tall) allò que no és pot dividir més.
  • Existència del buit i els àtoms
  • Tot es per l’atzar
  • L’ànima està formada per àtoms
18
Q

Sofistes

Context general/ definció dels sofistes

A

Hi ha un moviment filosòfic a Atenes (s. V aC), tots els assumptes jurídics i polítics es dcideixen a l’àgora. Tenen un govern de la paraula.
Els sofistes són relativistes, escèptics i convencionalistes. Utilitzen la retòrica, l’art de ser convincent i ensenyen l’excel·lencia i l’arité (la virtut).

Hi ha dos etapes de la sofística: la primera és el moment de màxim esplendor polític i cultural per als filòsofs, en la segona apareixen mestres que només persegueixen els seus propis interessos a causa de la inestabilitat política i la guerra.

  • Escepticisme: no creuen en les veritats absolutes o les definicions universals, i si existeixen la raó no és un mitjà pel qual es pot arribar a elles.
  • Relativisme: l’home assigna els valors a totes les coses, segons el lloc i l’época una cosa serà correcta i l’altra no, tot és relatiu.
  • Convencionalistes: no hi ha res dolent o bo per naturalesa, tot s’acorda per les lleis i les costums d’una societat (nomos).
19
Q

Sofista

Protàgores

A

“L’home és la mesura de totes les coses”
- Reafirma el convencionalisme

20
Q

Sofista

Gòrgies

A

Res no existeix
Si alguna cosa existís, no seria cognoscible
Si es pogués conéixer alguna cosa, no es podría comunicar

  • Reafirma el relativisme i escepticisme dels sofistes
21
Q

Sofista

Calicles i Trasímaco

A

Creien que la physis (naturalesa) de l’humà és actuar com un animal. Buscam el plaer i evitam el dolor. La força i el poder determinen qui sobreviu (llei del més fort).

El nomos (lleis i costums socials) era una forma de controlar aquestst instintes naturals. Però això perjudica a l’humà i és antinatural.

22
Q

Sofista

Critias

A

Afirma que el nomos (lleis i costums) existeixen per protegir als més febles dels més forts i que la religió va sorgir per assegurar-se del comportament correcte de l’humà.

23
Q

Sòcrates

A

Sòcrates preferia el diàleg, per tant, no hi ha cap escriptura seva, però hi ha fonts, que denominem fonts socràtiques: Plató, Xenofont, Aristòfanes, Aristòtil.
Aquest creia en les definicions universals, que es poden coneixer a través de la raó.

La seva filosofia era una de la subjectivitat, tot passa a l’interior de l’home.

  1. Intel·lectualisme moral: Qui fa el mal és perque es ignorant. Les males accions són producte del desconeixement. Qui coneix el bé fa el bé, l’acció moral deriva del coneixement (la saviesa).
  2. Mètode socràtic: Sòcrates utilitzava la dialèctica (contraposició d’arguments, procediment inductiu de preguntes…). Hi havien de dos tipus:

a) Ironia (descendent): condueix a l’interlocutor a un estat d’indefinició/indeterminació, eliminant cap prejudici.

b) Maièutica (ascendent): condueix a l’interlocutor a la definició universal, dona llum al coneixement dels altres.

  1. Daimon: era una veu interior que tenia i que el guiava i ajudava a diferenciar el correcte del incorrecte.
  2. Mort de Sòcrates: va ser acusat de irreligiós i corrupte dels joves de la polis pels sofistes, als quals Sòcrates qüestionava. Va ser condemant a la mort i va haver de beure cicuta (verí).