Presocràtics, sofistes i Sòcrates Flashcards
Qué és la filosofia?
i etimologia
La filosofia és la disciplina sistemàtica i racional sobre preguntes fonamentals.
La paraula prové de l’antic grec, “filo” vol dir amor (d’amistat) i “sofia” vol dir saviesa pràctica, per tant, filosofia vol dir amor a la saviesa.
Tipus d’amors
Eros: de menys a més
Agape: de més a menys (caritas)
Filia: d’amistat, afinitat
Causes del sorgiment de la filosofia a Grècia
Causes culturals: L’escriputra era sil·làbica, accessible i fàcil d’aprendre. Les lleis estaven escrites i havia igualtat de lleis (isonomia).
Causes socioeconòmiques: Grècia es dividia en polis, cadascuna amb un govern propi, però compartien totes la mateixa llengua i religió. La societat estava dividida en homes lliures, estràngers, dones i esclaus. Les dones i els esclaus s’encarregaven de les tasques físiques, mentres que els homes feien les tasques intel·lectuals, d’aquesta forma impulsaven la argumentació i el debat.
Causes geogràfiques: Grècia es trobava al costat del Mar Egeu, considerat un centre marítim. Això permetia la interacció de la població amb altres cultures, de manera que, rebien diferents punts de vista i creençes, permetent-los formar una pensament alternatiu.
Causes religioses: La religió grega era una sense llibre sagrat ni castes sacerdotals.
Pas del mite al logos
Els mites es plantejen qüestions sobre la realitat i els models de conductes i les expliquen a través de Déus i elements fnatàstics. En canvi, la filosofia es planteja aquestes mateixes preguntes, però utilitza la raó, la deducció i l’observació per trobar les respostes.
Arkhé
Primer principi essencial i cronològic de la physis (natura/realitat)
Monista i milesi
Tales de Milet
- Arkhé: aigua
- Hilozoisme: tot esà plé de déus (tot té ànima)
- Predicció d’eclipsi 25 de maig 585 aC
Monita i milesi
Anaxímenes
- Arkhé: l’aire, conectat amb l’espèrit
- Aer pneuma: Aire, esperit
Monista i milesi
Anaximandre
- Arkhé: l’apeiron (substància que no es pot percebre pels sentits)
- Injusticia existència: quan surts de l’apeiron, ocupes un lloc, per tant has de tornar per deixar a altres ocupar aquell lloc. Tenim un temps limitat fora de l’apeiron.
- Precedent de la teoria de l’evolució: creia que els humans eren éssers marins.
Quines eren les característiqus que determinaven la naturalesa segons els milesis?
El racionalisme, l’hilozoisme i el evolucionisme
Monista
Pitàgores i els pitagòrics
- Arkhé: números, essencia de totes les coses (tot es pot reduir a numeros, tot es pot matematitzar, tot és proporcional)
- Hi ha harmonia entre totes les coses
- Escola filsòfica, secta religiosa i associació política : acusmàtics, fora de la secta; matemàtics, dins la secta (coneixements secrets: nombres irracionals).
- Metempsicosis: transmigració de les ànimes, reencarnació
Monista
Xenòfanes de Colofó
- Arkhé: la terra
- Fa una critica als déus homèrics per la seva ètica i l’antropomorfisme (els déus perfectes tenen una forma esfèrica)
Monista
Parménides d’Elea
- Arkhé: El Ser (és i és impossible que no sigui)
- Característiques del Ser: un, indivisible, etern, inmutable, homogeni, limitat, esfèric
- El No Ser no és i és impossible que sigui
Monista
Zenó d’Elea
Deixeble de Parménides
- Defensava la filosofia de Parménides
- Nega el moviment, una distància es pot dividir infinitament
Monista
Heràclit d’Efes
- Arkhé: foc (símbolic de que tot flueix), logos és l’unitat dels contraris.
- Ekpynosis: tot comença i acaba amb foc
- Els contraris són el mateix (unitat dels contraris). Una cosa no pot existir sense el seu contrari
Pluralista
Anaxàgores
- Arkhé: homeomeries (substància que es pot dividir infinitament i conté parts de tota la physis).
- Tot està infinitament mesclat, excepte el nous (pensament).
- Primer dualista (món material: homeomeries; món inmaterial: nous/pensament)
- Primer teòleg
- Porta la filosofia a Atenes
Pluralista
Empèdocles
- Arkhé: terra, aire, foc i aigua
- 2 forçes: l’amor (filia) i l’odi
Atomista
Demòcrit
- Arkhé: Àtom (etimologicament no tall) allò que no és pot dividir més.
- Existència del buit i els àtoms
- Tot es per l’atzar
- L’ànima està formada per àtoms
Sofistes
Context general/ definció dels sofistes
Hi ha un moviment filosòfic a Atenes (s. V aC), tots els assumptes jurídics i polítics es dcideixen a l’àgora. Tenen un govern de la paraula.
Els sofistes són relativistes, escèptics i convencionalistes. Utilitzen la retòrica, l’art de ser convincent i ensenyen l’excel·lencia i l’arité (la virtut).
Hi ha dos etapes de la sofística: la primera és el moment de màxim esplendor polític i cultural per als filòsofs, en la segona apareixen mestres que només persegueixen els seus propis interessos a causa de la inestabilitat política i la guerra.
- Escepticisme: no creuen en les veritats absolutes o les definicions universals, i si existeixen la raó no és un mitjà pel qual es pot arribar a elles.
- Relativisme: l’home assigna els valors a totes les coses, segons el lloc i l’época una cosa serà correcta i l’altra no, tot és relatiu.
- Convencionalistes: no hi ha res dolent o bo per naturalesa, tot s’acorda per les lleis i les costums d’una societat (nomos).
Sofista
Protàgores
“L’home és la mesura de totes les coses”
- Reafirma el convencionalisme
Sofista
Gòrgies
Res no existeix
Si alguna cosa existís, no seria cognoscible
Si es pogués conéixer alguna cosa, no es podría comunicar
- Reafirma el relativisme i escepticisme dels sofistes
Sofista
Calicles i Trasímaco
Creien que la physis (naturalesa) de l’humà és actuar com un animal. Buscam el plaer i evitam el dolor. La força i el poder determinen qui sobreviu (llei del més fort).
El nomos (lleis i costums socials) era una forma de controlar aquestst instintes naturals. Però això perjudica a l’humà i és antinatural.
Sofista
Critias
Afirma que el nomos (lleis i costums) existeixen per protegir als més febles dels més forts i que la religió va sorgir per assegurar-se del comportament correcte de l’humà.
Sòcrates
Sòcrates preferia el diàleg, per tant, no hi ha cap escriptura seva, però hi ha fonts, que denominem fonts socràtiques: Plató, Xenofont, Aristòfanes, Aristòtil.
Aquest creia en les definicions universals, que es poden coneixer a través de la raó.
La seva filosofia era una de la subjectivitat, tot passa a l’interior de l’home.
- Intel·lectualisme moral: Qui fa el mal és perque es ignorant. Les males accions són producte del desconeixement. Qui coneix el bé fa el bé, l’acció moral deriva del coneixement (la saviesa).
- Mètode socràtic: Sòcrates utilitzava la dialèctica (contraposició d’arguments, procediment inductiu de preguntes…). Hi havien de dos tipus:
a) Ironia (descendent): condueix a l’interlocutor a un estat d’indefinició/indeterminació, eliminant cap prejudici.
b) Maièutica (ascendent): condueix a l’interlocutor a la definició universal, dona llum al coneixement dels altres.
- Daimon: era una veu interior que tenia i que el guiava i ajudava a diferenciar el correcte del incorrecte.
- Mort de Sòcrates: va ser acusat de irreligiós i corrupte dels joves de la polis pels sofistes, als quals Sòcrates qüestionava. Va ser condemant a la mort i va haver de beure cicuta (verí).
