Plató Flashcards
Què explica la teoria de les Idees?
La metafísica de Plató, és a dir, les causes, els principis i els origens de la realitat i l’univers.
Com creu què és la realitat?
Teoria de les Idees
Plató afirma l’existència d’un món de les Idees, que és etern, perfecte i infinit i un món sensible, que són les copies de les Idees, finit, imperfecte… Aquests dos mons es relacionen per la participació (methexis), les coses participen en les Idees, i per la imitació (mimesis), les coses són copies imperfectes de les Idees. La separació entre aquests dos mons rep el nom de Jorimos (abisme).
Les Idees
Teoria de les Idees
Les Idees són autònomes, separades i distanciades de les coses, hi poden haver Idees que no s’imiten al món sensible.
Hi existeix un ordre jeràrquic de les Idees, la Idea del Bé sent la més important, ja que fomenta la realitat- és com un Sol que irradia la seva llum al món.
L’orgien cosmogònic de la realitat
Teoria de les Idees
El que Plató no pot explicar amb la raó ho explica mitjançant els mites, en aquest cas, les cosmogonies, que són teories que expliquen la formació de l’univers a partir d’elements mitològics.
Els elements de la cosmogonia són:
- Les Idees: causa inicial i final de la realitat
- La Jora: “recipietn” dins el qual es troba tota la materia
- El Demiurg: ésser mitològic que agafa les Idees i el Jora i crea el món sensible (cosmos oratós).
Les classes socials naturals
Teoria política
- Reis - filòsofs: governadors de la societat, dominats per l’ànima racional, tenen la virtut de la saviesa i la prudència. Coneixen les Idees i són savis justos.
- Els guerrers: defensors de la societat, dominats per l’ànima irascible, tenen la virtut del coratge, coneixen l’episteme.
- Els treballadors i artesans (productors): produeixen els béns bàsics per a la societat, dominats per l’ànima concupisicble, tendeixen a la desmesura i la seva virtut és la moderació, estàn en la doxa.
Les formes de govern de Plató
Teoria política
Segons Plato, la forma de govern d’excel·lència és la monarquia. Un rei governa per sobre de tothom amb l’ajuda del seu consell. Però si aquest rei deixa de pensar per al seu poble i només pensa per ell mateix, doncs tenen lloc les formes de govern en decadència de Plató:
- Timocràcia: govern dels guerrers, els governadors es preocupen pels seus propis interessos i tenen el recolzament dels militars, dirigida de forma passional i impulsiva.
- Oligarquia: govern dels rics, els rics governen en contra de tothom amb l’objectiu d’enriquir-se.
- Democràcia: govern del poble, persones sense qualificacions, amb l’ànima dominant concupiscible, són escoltades, sense coneixer les Idees.
- Tirania: govern del despotisme i l’ignorància, governada per les passions més baixes (concupiscibles) de l’ànima.
Antropologia
L’antropologia de Plató és el dualisme antropològic, estableix una separació entre cos i ànima.
Segons ell, l’ànima pertany al món de les Idees però va caure al sensible i va trobar un cos. Per tant l’ànima és preexistent, perfecte eterna… Per poder coneixer l’home ha de recordar, ja que la seva ànima ja ha vist totes les Idees (reminiscència, anamnesis).
Quan mor l’home, el cos mor i l’ànima retorna al món intel·ligible.
Les parts de l’ànima i les seves virtuts
L’ànima és tripartida:
- Ànima racional: on resideix la raó (cos) - Virtut de la saviesa/prudència (phrónesis)
- Ànima irascible: passions nobles (cor) - Virtut del coratge (andreia)
- Ànima concupiscible: desigs primaris (estòmacs) - Virtut de la moderació (sophrosine)
La virtut de la justícia (diké) és la principal i només s’aconsegueix si la raó domina a les passions i els desigs
Mite del carro alat
Al·legoria per explicar l’ànima segons Plató:
- El carro representa a l’ànima
- L’auriga a l’ànima racional
- El cavall bo al riascible
- El cavall dolent al concupiscible
Per poder arribar al món de les Idees l’auriga ha de controlar i dominar els dos cavalls.
Què és la virtut (areté)?
És un saber que resideix en l’ànima i que s’assoleix mitjançant la raó.
L’ètica de Plató
- És una ètica eudemonista, és a dir, mitjançant el coneixement i la raó, es pot aconseguir la felicitat vertadera.
- Defensa el intel·lectualisme moral de Sòcrates, aquell que coneix el bé fa el bé. L’ànima sana actua de forma sana i justa (physis vs nomos)
- Cada classe natural ha de fer el que li pertoca per poder aconseguir la virtut de la justícia en una ciutat.
- Cada ànima té la seva forma de viure: conrear la intel·ligència (racional), conrear la valentia (irascible), conrear la moderació (concupiscible).
Els graus del coneixement i d’ésser
Teoria del coneixement
Doxa (Món sensible):
- Eikasia - Eikinósis - copia de les coses - imaginació
- Pistis - Dsoa - coses sensibles - creençes
Episteme (Món intel·ligible)
- Dianoia - Mathematikà - representació sensible de les Idees - pensament
- Noesis - Arjai - Idees - enteniment
Mite de la caverna
Interior de la caverna es troben uns pressoners que només veuen les ombres d’uns objectes que tenen darrere. Un aconsegueix escapar i surt a l’exterior, on veu el Sol per primera vegada. Retorna a la caverna per dir-li als seus companys el que ha vist però, no li creuen i el maten.
Representació del simil de la linea en el mite de la caverna
- Interior de la caverna: doxa, món sensible
- Ombres : Eikasia
- Objectes que causen ombres: Pistis
- Foc: Dianoia
- Exterior de la caverna: Episteme, món intel·Ligible
- Sol: Idea del bé
- Pressoner qui escapa: filòsof
Reminiscència
L’ànima humana, abans de pertanyer a un cos, contemplava les Idees. per tant, tothom té la veritat dins, la recordem mitjançant el coneixement. El coneixement ens apropa al món intel·ligible. Coneixer és recordar (reminiscència, anamnesis).
Mite Er
