Kant Flashcards
Obres de Kant i moviments de l’època
- Crítica a la raó pura (teoria del coneixement)
- Crítica a la raó pràctica (ètica)
- Crítica al judici (estètica)
- La il·lustració: mitjançant la raó es pot arribar a transformar el món
- La revolució tecnològica.
Racionalisme
- Afirma les idees innates
- La raó com a font de coneixement per arribar a veritats absolutes.
- Deducció
- Objectiu: trobar principis generals que es poden aplicar al marge de l’experiencia.
Empirisme
- L’home és un full en blanc
- L’experiència sensible com a única font de coneixement fiable.
- Inducció
Revolució copernicana de Kant
Copèrnic canvia la forma d’entendre la ciència i el món. Kant canvia la forma d’entendre la filosofia i l’home.
Crítica al racionalisme i a l’empirisme i dubte de la fiabilitat de les percepcions humanes.
- El racionalisme aplica lleis generals a casos concrets, però, habitualment aquestes lleis no tenen res a veure amb la realitat.
- L’emprisime, a partir de casos concrets, formula lleis generals, però, descarta el coneixement universal i necessari.
- A partir de percepcions concretes es formulen percepcions generals. L’home només veu fenòmens no la cosa en si.
- Fenomen: el que es veu, el que és percebut, el que es presenta.
- Nounemons: la cosa en si
Kant es pregunta que és la cosa en si.
La seva afirmació central és que la ment estructura el coneixement. Els objectes s’adapten a les formes de sensibilitat i d’enteniment de l’home. Només es coneixen els fenòmens.
La importància gira del món cap a l’individu.
Estructures a priori de coneixement
Estructures de coneixement prèvies a l’experiència: la sensibilitat (espai i temps) i l’enteniment (categories pures).
Sensibilitat
La sensibilitat emmarca l’objecte en l’espai i temps.
- Espai: organitza a les impressions externes on els objectes apareixen.
- Temps: organitza els fenòmens en seqüències.
Enteniment
Les categories pures són conceptes a priori que estructuren i donen sentit al coneixement. Hi ha quatre categories:
- Idea de quantitat: unitat, pluralitat, totalitat, exemple.
- Idea de qualitat
- Realitat: propietat que permet conèixer l’existència
- Negació
- Limitació - Relació
- Relació entre substància i accident: allò que persisteix, no es modifica junt amb allò que canvia.
- Idea de causalitat: tendència a generar causa-efectes
- Idea de reciprocitat: un fet implica l’existència de l’altre - De modalitat
- Idea d’existència: si l’objecte és real o imaginari
- Idea de necessitat: necessàriament existent i veritable
- Idea de possibilitat: allò que compleix les condicions per ser percebut mitjançant l’experiència. Implica a la no-possibilitat.
Idees regulatives
Busquen unificar el coneixement:
- Idea de Déu: intent de trobar una causa de tot
- Idea de món: intent de trobar un univers on situar els objectes
- Idea de jo: intent d’unificar la consciència en una substància immutable.
Aquestes idees no es poden conèixer perquè no són fenòmens. Les idees regulatives són estructures a priori que estructuren el coneixement.
Judicis
Analítics: el predicat està inclòs en el subjecte.
Sintètics: el predicat aporta informació al subjecte.
- A posteriori: depèn de l’experiència i és contingent.
- A priori: no depèn de l’experiència, és necessari i universal.
El coneixement i la ciència es basen en els judicis sintètics a priori. L’individu fixa la realitat.
Intuïció i concepte
Intuïció: coneixement immediat mitjançant la sensibilitat.
- Pura: depèn de l’espai i temps.
- Empírica: depèn de l’experiència directa.
Concepte: relació d’intuïcions i estructuració del coneixement mitjançant l’enteniment.
La intuïció és el primer nivell de coneixement que passa per una elaboració que és el concepte.
Conclusió de la teoria del coneixement.
Kant afirma que l’experiència sensible i la raó són necessàries per al coneixement. L’experiència és necessària per a assolir coneixement i la raó per les estructures a priori. La sensibilitat s’elabora mitjançant l’enteniment. El coneixement és una síntesi.
Ètica no es pot basar en…
L’experiència:
No es poden crear lleis universals morals a partir de casos concrets, emocions subjectives o les conseqüències dels actes.
Imperatiu categòric
- Actua segons les normes que puguis voler que es converteixin en lleis universals.
- Actua de tal manera que la tractis a la persona com a fi (llavors té dignitat) i mai com a mitjà.
Ètica heterònoma
L’ètica heterònoma és la que fixa criteris externs per separar el bé del mal. No depèn del subjecte.
Ètica autònoma
L’ètica autònoma és la que fixa el comportament des de la raó, creat pel subjecte i per al subjecte.
Postulats de la raó pràctica
Per fer eleccions morals, hi ha tres condicions:
1- La llibertat de l’home: l’home ha de ser lliure per poder elegir.
2- La immortalitat de l’ànima: per poder assolir el bé absolut es requereix el temps infinit, el qual requereix una ànima infinita.
3- L’existència de Déu: hi ha d’haver una instància en la qual la moral i la virtut coincideixen, aquesta instància és Déu.
Estètica
L’estètica és la bellesa. Kant es pregunta com sabem si una cosa és bella i si hi ha criteris universals per a la bellesa.
Proposa que la bellesa no és objectiva, sinó intersubjectiva: les subjectivitats es complementen i relacionen.
Característiques del judici estètic
- Desinterès: és purament contemplatiu, no té utilitat.
- Universalitat subjectiva: hi ha un sensus communi (sentit comú) compartit.
- Plaer necessari: genera plaer sense cap raonament intern
- Finalitat sense fi: no té cap finalitat pràctica encara que ho sembli.
El sublim
La bellesa màxima, diferent de la bellesa. És una barreja entre la imaginació i la raó, que desborda la capacitat de comprendre.
Hi ha de dos tipus:
- Sublim matemàtic: sensació experimentada davant del que la imaginació no pot concebre.
- Sublim dinàmic: sensació experimentada quan es viu l’experiència d’una cosa que et supera en poder.
Teleologia
Teleos –> finalitat
Hi ha dos tipus de finalitats:
- Finalitat externa: elements externs que defineixen a l’individu.
- Finalitat interna: la dignitat absoluta i la naturalesa de l’individu.
Principi regulador de la raó
La raó dona sentit a l’existència pròpia de l’individu. Pot ser que la natura no tingui cap sentit, però la raó construeix una.
Revolucions de Kant
Kant canvia la teoria del coneixement mitjançant la conciliació de l’empirisme i el racionalisme. Afirma que el coneixement és una síntesi que parteix de la sensibilitat que s’elabora mitjançant l’enteniment.
Realitza la divisió entre el cognoscible i allò no-cognoscible.
Els individus només poden conèixer fenòmens, la realitat és fenomènica. No poden comprendre la “cosa en si”, el noumens.
Fonamenta l’ètica amb la raó.
