Descartes Flashcards
Punt de partida
El punt de partida de Descartes és la crisi de l’escolàstica, quan cau l’autoritat de Déu i de l’Església. Descartes posa en dubte el mètode aristotèlic, el qual, formalment és correcte, però, no n’hi ha cap evidència que afirma que la premissa major sigui veritat. Per tant, quan posem a Déu com a la premissa major, pot ser formalment correcte, però, no demostra l’existència de la divinitat.
Per tant, l’objectiu de Descartes és construir un coneixement basat en veritats sòlides i indubtables. Estableix que la base de tot el coneixement és la metafísica, seguida de la física i, finalment, de totes les altres ciències.
Mètode cartesià
El mètode cartesià té com a objectiu la correcta aplicació de la raó, seguint el mètode matemàtic i quatre preceptes:
1- Evidència
L’evidència ha de ser clara i distinta. Que una cosa sigui clara, vol dir que el coneixement es manifesta directament a la ment, que una cosa sigui distinta és que es diferencia de la resta de coneixement.
La claredat i la distinció són naturaleses simples (intuïció), presents a la ment.
2- Anàlisis
S’ha de descompondre la realitat complexa per trobar les veritats simples captades per la intuïció.
3- Síntesi
S’han de reagrupar i deduir les veritats captades
4- Revisió
El dubte metòdic
Descartes utilitza el dubte com a mètode per arribar a les veritats més senzilles. Aquest mètode té una fase de destrucció i una de construcció.
En la de destrucció, utilitza l’escepticisme, dubte de totes les veritats que han estat admeses.
Dubta dels sentits, l’experiència sensible no és una font de coneixement fiable. Dubta del món, no sabem si el món és real o un producte de la ment. Dubta de la certesa de la realitat, no sabem si la realitat falsa creada per un geni maligne.
En la construcció, a partir dels dubtes previs, arriba a la seva primera veritat: “Cogito ergo sum” (penso, llavors existeixo). Afirma la substància pensant (res cogitans), el ser és una cosa que pensa.
Ara s’ha de trobar la causa externa que permet l’existència de jo pensant…
Tipus d’idees
Idees innates: naixem amb elles.
Idees adventícies: provenen de l’experiència sensible.
Idees fictícies: provenen de la imaginació
Argument de la idea de perfecció i infinit
La idea de la perfecció i l’infinit és present a la ment humana. Però, l’home no és infinit ni perfecte, per tant, no pot conèixer aquesta idea a través de l’experiència ni la imaginació. Ha de ser una idea innata, que un ésser perfecte i infinit ha manifestat a les ments dels individus.
Argument ontològic
Déu és la màxima perfecció, per poder ser perfecte, has d’existir. Per tant, Déu ha d’existir necessàriament, si no no seria perfecte.
Déu és la substància infinita, la “res infinita”.
Déu com a garant epistemològic
Déu és un garant del coneixement, ja que és perfecte i, per tant, no ens pot enganyar. Les idees clares i distintes, que apareixen a la ment, han de ser certes
Món material consta de…
El món material està format per les qualitats primàries i les secundàries.
Les qualitats primàries (extensió, moviment, quantitat i figura) són les idees clares i distintes que provenen del coneixement, utilitzant estrictament la raó. Per tant, són una font de coneixement segura.
Les qualitats secundàries (color, olor, sabor, temperatura…) són idees i percepcions sensibles. No són un coneixement segur, ja que no ens podem fiar dels sentits.
Demostració de l’existència del món físic.
Descartes utilitza arguments metafísics per demostrar que la realitat existeix.
Déu és perfecte, una característica de la perfecció és existir, l’existència ha d’existir, si no Déu seria imperfecte. Això és impossible, per tant, l’existència existeix.
Res extensa
La res extensa és el món físic, la substància extensa. Té extensió, moviment, quantitat i figura. És un coneixement indirecte, ja que segueix les lleis físiques.
Substàncies i els seus atributs
Res infinita - substància infinita - Déu
Res cogitans - substància pensant - Imaginació i sentiments
Res extensa - substància extensa - figura i moviment
Mecanicisme cartesià
Té tres idees principals:
1- La matèria és extensió geomètrica
2- Déu, que és immutable, garanteix el moviment.
3- Els cossos inorgànics (plantes, animals, minerals) són màquines biològiques.
El món material segueix les lleis matemàtiques i biològiques, és un mecanicisme.
El món material és una màquina determinada (determinisme) sense llibertat ni pensament.
Dualisme cartesià
L’ànima forma part de la substància pensant i el cos de la substància extensa (màquina). Es relacionen i interaccionen mitjançant la glàndula pineal. Aquesta glàndula es troba al cervell, en mig de dos hemisferis i possibilitat la relació entre el que és visible i el que és invisible, mitjançant el control dels esperits animals.
És l’explicació de Descartes per l’origen de la consciència.
Els humans tenen la possibilitat d’elegir, mentre que els animals no.
El plantejament de la glàndula pineal per donar resposta al problema de la consciència és fals.
Principi de causalitat
Descartes explica que el pensament és la causa del cos, de les coses sensibles. Però, com és possible que una cosa immaterial sigui causa d’una cosa material?
Filòsofs posteriors
Descartes estableix com a base de coneixement a la metafísica i defineix com funcionen les persones (màquines amb ànima). Els filòsofs posteriors es carreguen la metafísica de Descartes i es queden amb el mecanicisme.
