David Hume Flashcards
Plantejament
Tot el coneixement prové de l’experiència sensible.
S’ha de trobar el límit del coneixement humà.
Percepcions
Les percepcions són la informació que arriba a l’individu.
- Impressions: percepcions immediates que provenen de l’experiència sensible.
- Idees: copies, menys intenses, de les impressions. Producte de la memòria i la imaginació.
- Simples: no es poden dividir en elements més senzills (color vermell)
- Complexes: combinació de percepcions simples (gos)
Principi de còpia
Tota idea ha de provenir d’una impressió prèvia, ha de tenir un origen. En cas contrari, es tracta d’una idea sospitosa.
Classes de coneixement
(només anomenar-les)
La relació d’idees i les qüestions de fet.
La relació d’idees
La relació d’idees és un coneixement de veritats deductives, que no depèn de l’experiència i que és segur i inqüestionable. Però és un coneixement irrellevant, ja que no explica la realitat.
La qüestió de fet
La qüestió de fet és un coneixement basat en la inducció i l’experiència, és contingent i no es pot conèixer a priori, la sensibilitat ho confirma. Per tant, és un coneixement probable, però mai segur.
Conclusió de les classes de coneixement.
Les relacions d’idees són coneixement absolut, però no aporten informació sobre la realitat. Les qüestions de fet són coneixement empíric, però sempre incert. Per tant, la ciència no pot establir veritats absolutes, només probables.
Associacions d’idees
La ment realitza tres tipus d’associacions:
- Llei de la semblança: una idea porta a l’altra, ja que és una representació d’aquesta.
- Idea de contigüitat: associació d’idees properes en l’espai i temps.
- Idea de causalitat: associació de dos esdeveniments que passen junts com un sent causa de l’altre.
Crítica al principi de causalitat
En la ciència, la llei causa-efecte és una llei necessària per obtenir coneixement. Hume rebutja aquesta llei mitjançant tres objeccions:
1- Quan A és causa de B, només hi ha una successió de fets.
2- No hi ha cap impressió directa que A sigui causa de B.
3- La idea de causalitat prové del costum i de l’hàbit.
Problema de la inducció
Inducció: a partir de casos concrets formar una llei general.
Hume diu:
1- No es poden fer generalitzacions de l’experiència.
2- Els casos concrets del procés d’inducció són qüestions de la imaginació.
3- La inducció és producte del costum i de l’hàbit de la ment humana.
Amb això, Hume carrega tot el procés científic, tot es posa en dubte.
Crítica a la metafísica: substància
La substància
- No té una impressió directa
- És percebuda només en aspectes puntuals
- És resultat del costum i de l’hàbit
Crítica a la metafísica: el món
El món
- No hi ha impressions continuades dels objectes
- Es fa una suposició que segueixen existint quan no són percebudes
- Aquesta suposició és un costum
- L’existència del món és una assumpció no demostrable.
Crítica a la metafísica: el jo
Hume rebutja el “cogito ergo sum”
- No hi ha impressions directes d’un jo estable
- Hi ha una successió d’impressions a la qual la ment dona coherència.
- El jo permanent no és demostrable.
Crítica a la metafísica: Déu
Déu
- No hi ha cap impressió directa de Déu o d’una cosa infinita i il·limitada
- La idea de Déu és producte de la imaginació i la combinació d’atributs humans amplificats.
Conclusió
Hume sosté que l’única font de coneixement fiable és la sensibilitat. La seva filosofia es basa en el fenomenisme, el coneixement de fenòmens, no la cosa en si, i l’escepticisme, no es pot afirmar res, tot és qüestió de costum i d’hàbit.
Intenta conèixer la realitat, però es queda amb el dubte absolut.
