E11 L'activitat cinegètica a Catalunya. Normativa i regulació d'aplicació a Catalunya. Resolució de Flashcards

1
Q
  1. La normativa bàsica que regula l’activitat cinegètica és:
    a) La Llei de caça 1/1970.
    b) La Llei de caça 3/1974.
    c) La Llei de caça 1/1980.
    d) Cap de les anteriors.
A

<p>a</p>

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
2
Q
  1. El període hàbil de caça comprès des del segon diumenge d’octubre fins al primer diumenge de gener correspon a:
    a) Lafotja.
    b) Lafredeluga.
    c) La perdiu roja.
    d) L’ànec griset.
A

<p>c</p>

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
3
Q
  1. El nom científic del senglar és:
    a) Cervus elaphus.
    b) Sus scrofa.
    c) Ovis musimon.
    d) Rupicapra pyrenaica.
A

<p>b</p>

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
4
Q
  1. Per a la regulació cinegètica de la fotja a les terres de l’Ebre cal informe previ de:
    a) Els serveis territorials de Medi Ambient i Habitatge.
    b) La Direcció General del Medi Natural.
    c) La Secció d’Activitats Cinegètiques i de Pesca Continental.
    d) Del Parc natural del Delta de l’Ebre.
A

<p>d</p>

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
5
Q
  1. Resta prohibit l’exercici de la caça menor 5 ttoceüs aquàtics quan ía neu cobreixi tctaíment e l terra:
    a) Per sota dels 1 ..500 m.
    b) Psr sota dels 2.000 m.
    c) Per sota dels 1.700 m.
    d) En qualsevol circumstància.
A

<p>c</p>

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
6
Q
  1. Quina d’aquestes afirmacions no és certa?
    a) L’elaboració del Pla estratègic de caça a Catalunya es va aprovar el 8 d’octubre de 2004.
    b) S’encarrega de formular el Pla estratègic de caça a Catalunya el Departament de Medi Ambient
    c) El Pla estratègic de caça té com a objectiu definir la situació actual i preveure el futur amb l’elaboració d’un marc de referència de l’activitat cinegètica.
    d) El Pla té com a missió integrar eis diferents valors del sector agrari, la caça, la conservació de la natura i tota la societat catalana per aconseguir una natura sostenible
A

<p>a</p>

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
7
Q
  1. Els instruments de planificació cinegètica es coneixen com:
    a) Pla estratègic de caça.
    b) Plans d’Aprofitament Cinegètic.
    c) Plans Tècnics de Gestió Cinegètica.
    d) Cap dels anteriors.
A

<p>c</p>

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
8
Q

Actualment, a Catalunya hi ha declarades:

a) 10 reserves de caça
b) 7 reserves de caça
c) 3 reserves de caça
d) 11 reserves de caça

A

<p>b</p>

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
9
Q

Quina és la reserva creada per a la cada d’oceIIs aquàtics?

a) Ports de Tortosa-Beseit.
b) Cerdanya-Alt Urgell.
c) Freser-Setcases.
d) Encayissada.

A

<p>d</p>

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
10
Q

Els territoris geogràficament delimitats, de característiques singulars, declarades per promoure, fomentar, conservar i protegir espècies de fauna autòctona s’anomenen:

a) Reserva natural.
b) Zona de seguretat.
c) Àrea de caça.
d) Refugi de fauna.

A

<p>a</p>

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
11
Q
  1. Amb relació amb la pràctica cinegètica, els menors de 14 anys:
    a) Gaudeixen, al igual que els jubilats, d’una sèrie d’avantatges econòmiques a l’hora de caçar.
    b) No poden practicar cap modalitat de cacera.
    c) Poden caçar si van acompanyats del seu tutor legal.
    d) Poden caçar si van acompanyats d’un adult que se’n faci càrrec.
A

B

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
12
Q
  1. Com es determinen les espècies que poden ésser objecte de caça a Catalunya?
    a) Anualment, mitjançant una resolució del DARP.
    b) Bianualment, mitjançant una ordre del DARP.
    c) És la Federació Catalana de Caça, prèvia audició del DARP qui estableix les espècies objecte de caça a Catalunya.
    d) Les societats de caçadors estableixen als seus PAC (plans d’aprofitament cinegètic) quines són les espècies objecte de caça a Catalunya.
A

A

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
13
Q
  1. Què és un xarxet?
    a) Una espècie d’ànec protegit a Catalunya.
    b) Una espècie d’ocell no cinegètic a Catalunya.
    c) Una espècie d’ocell cinegètic a Catalunya.
    d) Un art de caça prohibit, consistent en una xarxa de malla molt prima i gairebé invisible, que serveix per a caçar ànecs mentre migren.
A

C

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
14
Q
  1. Els ocells fringíl·lids són espècies cinegètiques?
    a) Sí, si no ho fossin no es podrien caçar.
    b) No.
    c) Sí, encara que la seva captura és molt regulada.
    d) Només hi ha quatre espècies d’ocells fringíl·lids cinegètics, la resta, són protegits.
A

B

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
15
Q
  1. Quins són els límits màxim i mínim que ha de tenir una zona d’ensinistrament de gossos de caça?
    a) Ha de tenir un màxim de 80 ha. i un mínim de 10 ha.
    b) Ha de tenir un mínim de 80 ha. i un màxim de 160 ha.
    c) No hi ha límit mínim, però si un límit màxim de 80 ha.
    d) Ha de ser de com a mínim un 5% de la superfície total de l’APC i com a màxim un 15%.
A

C

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
16
Q
  1. Com s’anomena al tipus de cacera que consisteix a caçar als animals més ben formats, de majors dimensions, i amb cornamentes més grans, poderoses i ben conformades, i que es realitza a les reserves nacionals de caça?
    a) Cacera de selecció, perquè són seleccionats els millors individus per a ser caçats.
    b) Cacera d’elit, perquè resulten caçats els individus que formen l’elit dels individus caçables.
    c) Cacera de dominància, perquè resulten caçats els individus dominants.
    d) Cap és correcta.
A

D

17
Q
  1. Quantes reserves nacionals de caça hi ha a Catalunya?
    a) Sis.
    b) Set.
    c) Vuit.
    d) Només una: la del Parc Nacional d’Aigüestortes.
A

B

18
Q
  1. Si parlem d’un terreny cinegètic, en el qual la protecció, la conservació i l’aprofitament de la caça s’han d’adaptar als plans d’aprofitament aprovats per l’òrgan competent, estem parlant de:
    a) Una àrea de caça amb reglamentació específica.
    b) Una zona de caça controlada.
    c) Una àrea de caça d’interès natural.
    d) Una àrea local de caça.
A

B

19
Q
  1. Quina ha de ser l’extensió mínima d’una àrea privada de caça que pertanyi a diferents titulars i en la qual es vulgui practicar la caça del senglar?
    a) 150 ha.
    b) 250 ha.
    c) 500 ha.
    d) 1.000 ha.
A

D

20
Q
  1. Quina és la superfície mínima que ha de tenir una àrea privada de caça amb reglamentació especial?
    a) 300 Ha, i a més ha de tenir destinada un 25% del total de l’àrea, com a zona de refugi de fauna on serà prohibida la caça durant tot l’any.
    b) 250 Ha, i a més ha de tenir destinada un 30% del total de l’àrea, com a zona de refugi de fauna on serà prohibida la caça durant tot l’any.
    c) 300 Ha, i a més ha de tenir destinada un 30% del total de l’àrea, com a zona de refugi de fauna on serà prohibida la caça durant tot l’any.
    d) No hi ha límit mínim però si màxim de 300 Ha.
A

B

21
Q
  1. Pot un ajuntament amb una extensió total de 1.100 Ha en tot el seu terme municipal, declarar una àrea local de caça on es puguin caçar cérvols?
    a) Sí, sempre que els titulars cedeixin l’aprofitament de la caça voluntàriament a aquest ajuntament.
    b) Sí, però en aquest cas concret, no es podran caçar femelles.
    c) Sí, perquè per a que sigui declarada una ALC destinada a la caça major, ha de ten un mínim de 1.000 ha.
    d) No, perquè una ALC no pot excedir del 75% de la superfície del terme municipal on estigui ubicada.
A

D

22
Q
  1. Per a què una zona sigui de seguretat, cal la declaració expressa per part de l’Administració?
    a) Sí. Fins que no sigui reconeguda com a tal per part de l’Administració una zona no es pot considerar de seguretat.
    b) Depèn de la zona.
    c) No.
    d) Sí, encara que la sol·licitud és estimatòria transcorreguts tres mesos després presentació de la mateixa a l’Administració.
A

B

23
Q
  1. Si caminant pel límit d’una APC, trobem cartells indicadors de la mateixa, només de primer ordre, distanciats entre ells aproximadament cada 500 metres, estaria complint la normativa vigent pel que fa a senyalització?
    a) Sí, perquè com a màxim s’han de situar a 600 m. els uns dels altres.
    b) Sí, sempre i quan també estiguessin senyalitzats també els accessos a la mateixa.
    c) No, perquè faltarien els de segon ordre.
    d) Sí, perquè la col·locació dels cartells de segon ordre, no és obligatòria si la dels de primer ordre és correcta.
A

C

24
Q
  1. Un refugi de fauna salvatge i una zona de seguretat declarada per l’Administració, tenen en comú la prohibició expressa de caçar dins dels seus espais:
    a) Vertader, l’única diferència entre totes dues figures és la naturalesa de l’entitat promotora (privada o pública).
    b) Vertader, l’única diferència entre totes dues figures és a qui va dirigida la protecció de la mateixa (als animals o a les persones).
    c) Vertader, l’única diferència entre totes dues figures és l’extensió de la zona.
    d) Fals, en una zona de seguretat declarada per l’Administració no està prohibida la caça.
A

D

25
Q
  1. Un caçador que caci amb una carabina d’aire comprimit, estaria cometent una infracció?
    a) No, perquè una carabina d’aire comprimit no està considerada arma de foc, i per tant no està subjecta a cap regulació ni prohibició.
    b) Sí, perquè es tracta d’una arma expressament prohibida pel Decret legislatiu 2/2008 de protecció dels animals.
    c) No, sempre i quan tingui la documentació necessària a sobre, ja que les carabines d’aire comprimit són perfectament legals.
    d) Sí, perquè es tracta d’una arma expressament prohibida per la Llei 1/1970 de caça.
A

B

26
Q
  1. Si com a resultat d’una infracció resulta comissada una peça de caça abatuda i morta, què s’ha de fer amb aquest comís?
    a) S’ha de lliurar a un centre de beneficència.
    b) La peça de caça passa a disposició de l’agent de l’autoritat que fa el comís.
    c) S’ha d’enterrar immediatament 0 bé abandonar en un punt d’alimentació de carronyaires (voltors, trencalossos, etc.).
    d) Es portarà a un taxidermista i després es realitzarà una subhasta pública per a sufragar les despeses.
A

A

27
Q
  1. Per a la pràctica de l’activitat cinegètica a les àrees privades de caça, què es necessita a banda de la llicència?
    a) Document que acrediti la pertinença a una societat de caçadors federada.
    b) L’autorització nominal de la Secció de Conservació de la Natura.
    c) El permís del titular dels drets cinegètics del terreny.
    d) Cap altre document.
A

C

28
Q
  1. Quants tipus de llicències de caça existeixen?
    a) Només existeix un únic tipus de llicència per a practicar qualsevol modalitat de caça.
    b) Dos: una per caçar amb armes de foc i l’altra per caçar sense aquestes.
    c) Tres: una per caçar amb armes de foc, altra per caçar sense aquestes i finalment una altra per tenir canilles.
    d) Quatre: una per caçar amb armes de foc, altra per caçar sense aquestes, una altra per tenir canilles, i finalment la que es concedeix excepcionalment per a la captura de fringíl·lids.
A

C

29
Q
  1. Les persones que intervenen únicament com a gossers en una batuda, poden dur arma?
    a) Sí, sempre.
    b) No, mai.
    c) No, i a més han de dur llicència de caça per a canilles si aquestes tenen nombre superior a 15 gossos.
    d) Sí, si es tracta d’una arma blanca
A

D

30
Q
  1. Quina peculiaritat té la batuda enfront la cacera d’altres tipus?
    a) Per a la pràctica de la mateixa és necessària un tipus de munició especial.
    b) Només es pot practicar en la modalitat d’acostament o espera nocturna.
    c) Sempre s’ha de portar una peça de roba de color que vagi del groc al vermell, d’alta visibilitat, per raons de seguretat.
    d) És indispensable anar vestit amb colors discrets que tendeixin al camuflatge amb l’enton, ja que els senglars poden distingir els colors llampants, fent-los més fàcils les fugides.
A

C