VASCU

Question 1

característiques de l’anatomia vascular arterial

Answer 1

Elasticitat
Contractilitat
Absència de vàlvules

Question 2

Capes artèries

Answer 2

Capa externa o túnica adventícia, teixit conjuntiu laxe
Capa mitja- fibres musculars i elàstiques
Capa interna o endoteli- epiteli escamós simple i fibres elàstiques

Question 3

Arterioesclerosi què és?

Answer 3

Malaltia coronària, renal crònica i MAP

Question 4

que produeix l’arteriopatia degenerativa no inflamatòria

Answer 4

Produeix pèrdua d’elasticitat, engruiximent de les parets i enduriment d’aquestes, el que provoca una disminució del diàmetre intern de la llum arterial

Question 5

factors de risc arterioesclerosi

Answer 5

Tabaquisme
DM
HTA
DL
obestiat
Sedentarisme
Estrès

Question 6

MAP Malaltia Arterial Perifèrica

Answer 6

Disminució lenta i progressiva del flux sanguini a les extremitats
Xarxa de circulació col·lateral a través de branques arterials secundàries que mantindran la circulació distal

Question 7

Quan apareixen les manifestacions clíniques en MAP?

Answer 7

Molt tard, quan hi ha obstruccions superiors al 70%. Això és degut a les colaterals

Question 8

Causes del MAP?

Answer 8

Arteriosclerosi 95% casos
Arteritis (inflamació paret interna de les arteries)
Aneurismes

Question 9

Localitzacions habituals on trobem MAP

Answer 9

A les zones de bifuracació: Arterial o zones de major curvatura:
Bifurcació aòrtica
Ilíaques
Femorals

Question 10

Clínica de la MAP

Answer 10

Claudicació intermitent:
Dolor muscular constrictiu intens durant la deabmulació que obliga al malalt a aturar-se i cedeix amb el repòs
Els símptomes es repeteixen quan es camina la mateixa distància i s’escurça en pujar una pendent o pujar escales
Canvis de color als canvis de posició
Pal·lidesa quan s’aixeca 45º
Envermelliment quan es manté en decliu
Pell brillant i fredor
Retard en el reompliment capil·lar i venós després d’aixecar l’extremitat
atrofia muscular

Question 11

Fases avançades de la MAP clínica

Answer 11

Dolor en repós
S’incrementa amb el decúbit no deixant dormir al malalt (malalt es frega el peu i acaba dormint assegut) Aquesta situació farà que incrementi l’edema empitjorant la situació d’isquèmia
Gangrena X

Question 12

estadis clínics de fontaine

Answer 12

ESTADI I asmiptomàtic
ESTADI II claudicació intermitent
IIA >150m
IIB<150m
ESTADI III Dolor en repòs resistent a l’analgèsia
ESTADI IV Lesions tròfiques, necrosi o gangrena

Question 13

DX

Answer 13

Dx interrogar sobre els m que és capaç de caminar sense sentir dolor
Exploració física: Color (pal·lidesa/envermelliment)
edema, palpació de polsos, canvis de temp, atrofia muscular, de pell o annexes, presència d’alteracions tròfiques ulceracions o gangrena.

Question 14

Exploracions complementaàries en MAP

Answer 14

Pletismofrafia arterial: Mesura fluctuacions de V de líquid per efecte del flux sanguini. Pacient estirat, es col·loquen 3 esfigmomanòmetres a les dues EESS i un a l’altre cama. Pletismògraf mesura els polsos de cada esfingomomanòtres detectant diferències, indicarien bloqueig de la circulació arterial

Question 15

Utrasonografia dopples d’emissió contínua o polsada

Answer 15

Per medir l’índex turmell braç en exploracions complementàries per la MAP.

Question 16

Claudicometria

Answer 16

S’estudia a quina distància claudica el pacient. Pacient sobre cinta a 12% d’inclinació i 1’8km. Cal valorar quanta estona aguanten sense claudicar, si més de 500m o 15min no hi ha patologia

Question 17

ECO_doppler

Answer 17

Permet conèixer la morfologia del vas així com la presència i direcció de turbulències

Question 18

Índex turmell-braç ITB o de YAo

Answer 18

quocient entre la PAS del turmell i PAS del braç. Doppler + manegots arterials per determinar pressions

Question 19

Resultats ITB

Answer 19

> 1.2 arteries calcificades (DM, IRC)
0.9-1.2 Valoració normal
<0.9 Resultat patològic, claudicació
<0.5 isquèmia crítica obstrucció greu
<0.3 presència de gangrena isquèmica

Question 20

Exploracions complementàries de la MAP

Answer 20

AngioTAC: permet delimitar l’anatomia de les arteries i la seva permeabilitat al contrast
Arteriografia: S’injecta contrast a la artèria i s’explora la progressió d’aquest mitjançant raigs X

Question 21

aneurisme

Answer 21

lesió més greu, potencialment mortal. Es una malformació que provoca una vasodilatació. Donarà clínica quan es trenqui.

Question 22

Isquèmia Aguda

Answer 22

Interrupció brusca de l’aportació sanguínia a una extremitat

Question 23

Signes d’isquèmia

Answer 23

Dolor intens i sobtat que no cedeix amb el repòs
Pal·lidesa
Fredor
Impotència funcional
Formigueig
Alteracions sensitives
Absència de polsos distals

Question 24

Causes de l’isquèmia

Answer 24

Trombosi: Degenerativa per arteriosclerosi o malaltia inflamatòria
Embòlia: Típicament es produeix durant la fibril·lació auricular, cardioversió cardíaca recent o manipulació arterial (cirugia o angiografia)
Traumatismes o mecanismes de compressió externa (tumors, immobilització, hematomes)

Question 25

Urgència vital en isquèmia cardíaca

Answer 25

Hipòxia tissular
Alteracions endoteli
Vasoconstricció
Agregació plaquetària
Trombosi
Acidosi i mionecrosi (amputació)

Question 26

Arteriopatia Diabètica

Answer 26

Trastorns vasculars (diabetis) de les petites artèries, arterioles i capil·lars
Malaltia vascular perifèria no ateromatosa
Engrossiment de la membrana bassal arteriolar, co-existència lesions ateromatoses, estretament de la llum vascular que causa angiopatia o neuropatia
Pell freda brillant i atròfica (si neuropatia+vasculopatia)

Question 27

Cínica de l’arteriopatia diabètica

Answer 27

Pell calenta si neuropatia
Disminució del pèl del dors del peu
Engruiximent de les ungles
Increment de la freqüència d’infeccions fúngiques que triguen molt a curar
Atrofia del teixit subcutani
Associació amb neuropatia: Parestèsis i disminució o absència de sensibilitat tèrmica i dolorosa

Question 28

Úlceres en arteriopatia diabètica

Answer 28

Úlcera neuroàtica: apareix quan hi ha una afectació neuropàtica del peu. Es localitza en els punts de major pressió. Absència de símptomes.
Úlcera vasculopàtica o isquèmica: apareix quan hi ha malaltia vascular perifèrica
Úlcera neuroisquèmica: produïda pels dos processos anteriors.

Question 29

AAA

Answer 29

Dilatació prominent i localitzada que es forma en un punt afeblit de la paret arterial

Question 30

Causes AAA

Answer 30

Arteriosclerosi
Carència hereditària d’elastina
Traumatismes
Defectes congènits
Hipertensió severa
Infeccions

Question 31

tipus AAA

Answer 31

Ascendent: operació a cor obert
Descendent o abdominal: cirugia per KT

Question 32

complicacions AAA

Answer 32

Trencament i hemorràgia
Ruptura AAA més greu, dolor abd. intens i sobtat, pal·lidesa, sudoració hTA, TC, inquietud, pèrdua de consciència per hipovolèmia i mort

Question 33

TTO en AAA. AAS i Clopidrogrel

Answer 33

AAS (100-150mgrs/dia) VO Evitar l’adhesió plaquetària i el risc de formació de nous trombes
Clopidrogrel (75mgrs/dia) VO Evitar l’adhesió plaquetària i el risc de formació de nous trombes
Indicacions: Isquèmia aguda o antecedents, Arteriopatia crònica: en claudicació intermitent
Consideracions per infermeria
RAM: Dispèpsia, risc úlcera gàstrica o duodela, hemorràgia GI, urticària i erupcions
Suspendre en cas d’hemorràgia
No s’aconsella administrar conjuntament amb ACO ja que redueixen la seva absorció
Suspendre el tto 7 dies abans de IQ en Clopidrogrel

Question 34

Acenocumarol i Warfarina

Answer 34

VO.
Interfereixen en la formació de la vit. K i per tant inactiven els factors de coagulació.
Profilaxi i tractament de la malaltia tromboembòlica.
Precisen especial maneig per les seves característiques farmacocinètiques i farmacodinàmies.
Pautes mòbils amb control analític, INR
Suspendre 4-5 dies abans de la intervenció quirúrgica programada i es substitueix per HBPM

Question 35

Heparina

Answer 35

Heparina no fraccionada (sòdica o càlcica)
Isquèmia arterial aguda per trombosi embòlia (Hep. Na)
Dosi: 1mgr/Kg en bolus IV

Hepparina fraccionada (de baix pes molecular)
SC. Malaltia vascular crònica. Malalts amb risc de trombosi. Llargs períodes d’immobilitat (2 dosis diàries)

Monitoritzar probes de coagulació per càlcul dosi (TTPa)
RAM: Hemorràgia, trombocitopènia…
si intoxicació= protamina

Question 36

Uroquinasa
Estreptocinasa
Tecneteplasa

Answer 36

IV
Trencament o lisi dels coàguls ja formats
Isquèmia aguda per trombosi o embòlia
Elecció seleccionada del candidat segons criteris
No demorar inici tto.
Vigilar signes d’hemorràgia particularment hemorràgia intracerebral
Monitorització arrítmies per reperfusió
Monitorizació constants vitals: hTA

Question 37

TTO quirúrgic Indicacions i classificació

Answer 37

Isquèmia aguda de causa trombòtica o per embòlia
Malaltia vascular crònica amb símptomes progressius greus o incapacitants, especialment mal control del dolor
AAA

Classificació
Tècniques desobliterants
Reparació d’AAA
Empelts
Amputacions

Question 38

Tècniques desobliterants

Answer 38

Eliminar l’obstrucció o estenosi que impedeix el flux normal de sang a través de les artèries:
Isquèmia aguda
Arteriopatia crònica

Question 39

Tècniques desobliterants percutànies

Answer 39

Angioplastia transluminal percutania ATP
Dilatació de la llum arterial a través d’un KT amb baló i/o stent

Question 40

Tècniques desobliterants quirúrgiques

Answer 40

Endarterectomia: Extracció placa d’ateroma
Trombectomia: Extracció trombe
Embolectomia: Extracció èmbol

Question 41

Complicacions ATP

Answer 41

• Sagnat punt d’inserció del KT
• Coàgul de sang o lesió en el punt d’inserció
• Coàgul desang en el vas tractat amb Angioplàstia o endopròtesi
  -Infecció en el lloc d’inserció
• Re-estenosi
  -Embòlia

Question 42

Cures al malalt sotmès a ATP

Answer 42

Repòs durant les primeres 24h
Constants vitals horàries
Observació de l’apòsit compressiu a la zona de punció
Control de polsos perifèrics de l’extremitat puncionada
Valoració de coloració, temperatura i sensibilitat de l’extremitat afectada
Observar l’emissió d’orina (característiques i quantitat)

Question 43

TTO dels AAA

Answer 43

La cirugia sobre l’aorta es realitza bàsicament mitjançant dures tècniques:
Cirugia oberta (per laparatomia mitja s’accedeix a la orta obint el sac anurismàtic del que es retirarà qualsevol resta de placa d’ateromia i/o coall.) Posteriorment es realitzarà un empelt amb material biològic o sintètic i es cobrirà de nou amb la artèria.
Cirugia amb endopròtesis (tractament endovascular) Els avenços en la cirugia vascular i les tècniques radiològiques invasives han permès el tractament endovascular dels aneurismes aòrtics. L’abordatge es fa mitjançant dues incisions inguinals per on s’arriba ales femorals i per on s’introdueix l’endopròtesis que substituirà i esfixarà a la part de l’aorta on es troba l’aneurisma

Question 44

Diferència entre Cirugia oberta i endopròtesi

Answer 44

CO:
SNG (risc d’ili paralític)
Dieta absoluta
Cirugia més dolorosa
Faixa abdominal
Mobilització més lenta
Ingrès més perllongat
Cirugia difinitiva
D’elecció en pacients joves sense patologies concomitants

ENDO:
Inici dietga 24h
Deambulació precoç

Question 45

Bypass o empelt

Answer 45

Manteniment d’un segment arterial ocluït establint un nou pont o derivació mijançant la col·locació d’un empelt per eludir-lo
Arteriopatia crònica de les EEII
O: Portar la sang des d’un punt de l’artèria anterior a la lesió a un més enllà de l’obstrucció.
Procediment: Mantenir continuitat arterial amb : Pròtesi sintètica, vena safena invertida in situ, arteria cadàver.
Aortobifemoral, femoropopliti.
Axilofemoral, Axilobifemoral,Femorofemoral

Question 46

Amputacions

Answer 46

Procediment pel qual s’extirpa una part del cos, ja sigui per traumatisme o mitjançant cirugia.
Criteris:
-Isquèmia greu amb lesions tròfiques molt extenses
- Isquèmia aguda de més de 24h d’evolució i afectació sensitivo-motora
-Repercussió sistemàtica de la isquèmia
-Impossibilitat de revascularització (bypass)
O: Eliminar tot el teixit no viable, preservar funció residual òptima (que es pugui protetitzar)

Question 47

Mirar CURES PReoperatòries al malalt sotmès a cirugia VASCULAR

Answer 47

.

Question 48

CP Ulceració/NEcrosi SA Isquèmia

Answer 48

Úlcera Vascular: Lesió elemental amb pèrdua de substància cutània produïda per deficiències en la circulació de les extremitats inferiors
Causes: Arteriosclerosi avançada, diabetis,, tabaquisme, edat avançada
Localitzacions: Peus (entre dits), sobre el mal·lèol, diabètics (al cap dels metatarsians, laterials planta del peu…)
Característiques: Vores ben delimitaades, teixit negre o necrosat, profundes, amb base pàl·lida, molt doloroses excepte en diabètics amb neuropatia
O: Detectar precoçment signes is símptomes d’ulceració o necrosi
Instaurar mesurees de prevenció per evitar l’aparició d’úlceres vasculars

Question 49

Activitats a la persona amb risc d’ulceració per isquèmia

Answer 49

Valorar estat de pell; tto tòpic aigua i sabó, força mecància mínima, no retallar vores necròtiques, mantenir pell perilsesional neta, lliure de crostes.
No cura humida amb escares seques o gangrena, mentre no es revascularitzin.
No ús d’anticèptics cutanis a excepció de la cura seca amb povidona en ferides isquèmiques sense possiblilitat de revascularització: Citotòxics, retard cicatrització, dermatitis.
Cobrir amb apòsit estèril. Cura segons estat ferida i protocol
Valoració per angiòleg que determinarà tto
control de la patologia associada
control metabòlic en peus diabètics
no utilitzar apòsits molt compressius

Question 50

CP Infecció/trombosi de l’empelt/ endopròtesi SA intervenció quirúrgica

Answer 50

O: Detectar precoçment signes is símptomes d’infecció i/o trombosi de l’empelt
A: Valorar signes de perfusió extremitats
Observar estat de la ferida i signes d’infecció
Realitzar extraccions analítiques
Identificar altres signes d’infecció: rubor, calor…
repòs sense flexió d’EEII primeres 24h per assegurar la viabilitat de l’empelt
Informar al pacient sobre la reducció de la sensibilitat de la zona de la intervenció
inici tractament antiagregant i acoagulant

Question 51

Anatomia vascular venosa Centrípeta Unificació i contra gravetat i capes

Answer 51

Centrípeta: dels teixits al cor
Unificaci: de vasos petits a grans
Contra gravetat: presència de vàvules sigmoidees a venes d’EII
CApa interna= endoteli, vàlvules
capa mitja= més fina que en artèries (menys quantitat de fibres elàstiques i musculars)
capa externa (adventícia)= més gruixuda i amb més teixit connectiu

2 sistemes
Sistema venós superficiali profund
Tipus de venes: Superficials, profundes, perforants, comunicants

Retorn de sang cap al cor gràcies a: Bomba cardíaca, bomba toracoabdominal, bomba valvulomuscular

Question 52

Factors que afecten al retorn venos

Answer 52

1. Bomba valvulomuscular: La contracció rítmica dels músculs de les extremitats al caminar… promou el retorn venós pel mecanisme de bomba muscular
2. Bomba respiratòria o toracoabdominal: Durant la inspiració, la pressió intratoràcica és negativa ila pressió abdominal està augmetnada. Aquesta diferència de pressió entre les parts infra i supradiafragmàtiques de le vena cava inferior impula la sang cap al tòrax i en conseqüència de retorn a la aurícula dreta
3. Bomba cardíaca: Durant el cicle cardíac els canvid en la pressió auricular ddreta alteren la pressió venosa central degut a que no hi ha vàlvules entre venes i l’aurícula dreta
4. Disminució de la capacitància venosa: L’activació simpàtica de les venes disminueix la distensibilitat venosa perquè augmenta el to venomotor, augmenta la pressió venosa central i això promou indirectament el retorn venòs.
5. Compressió de la vena cava: Un augment en la resistència de la vena cava, com passa quan la vena cava toràcica es comprimeix durant la manioba de valsalva o durant l’embaràs, disminueix el retorn venós
6. Gravetat: Al posar-se dempreus les forces hidrostàtiques produeixen una disminució a l’aurícula dreta ia ugmenta la pressió venosa en les extremitats. el retonr venos diminueix, ja que quan la persona es para, el cabal cardíac i la pressió arterial disminueix, el flux a través de tot el sistema ciruclatori disminueix porque la pressió arterial cau més que la pressió de l’aurícula dreta

Question 53

Insuficiència venosa

Answer 53

Incapacitt del sistema venós de les EEII per conduir el flux de sang en direcció centrípeta, cor, adaptat a les necessitats de drenatge dels teixits, termoregulació i reserva hemodinàmica, amb independència de la posició i l’activitat.

Question 54

causes insuf. venosa

Answer 54

Incompetència valvular
trombosi
fallada dels mecanismes de bombeig

Question 55

complicació i tipus insuf. venosa

Answer 55

htV (edema tissular, inflamació i hipòxia)
Tipus di’insuf V
IVA o malaltia tromboembòlica venosa: TVP o TEP
IVC reflux venós per incompetència valvular superficial (varius)o profunda

Question 56

A les EEII—>

Answer 56

Malaltia tromboembòlica venosa
Trombosi venosa profunda TVP: Per coàguls a les venes profundes de les cames

Question 57

Varius

Answer 57

Dilatacions permanents i irregulars de les venes superficials de les EEII
Venes que presenten una direcció del flux no cardiòpet (es detecta reflux)
Les venes s’allarguen, s’ingurgiten i adquireixen un aspecte tortuós
Poden provocar dolor o sensació de pesadesa
Lolaitzacions habitals: Vena safena externa i interna

Question 58

Varius primaries secundaries i factors de risc

Answer 58

p:
edat>40a
Sexe femení
Factors que incrementen la pressió abdominal (obesitat, embaràs restrenyiment crònic)
Antecedents de TVP
Professions que obliquen a mantenir-se molt de temps en bipedestació
Predisposició hereditària
Sedentarisme perllongat
TTo amb contraceptius hormonals
S a trastorns venosos per incompetència valvular: trombose venosa, tromboflebitis, traumatisme i oclusió

Question 59

Estadis Venosos

Answer 59

EI: Asimptomàtic, importància estètica. Talangiesctàsies, varícules, incrementen relleu del dibuix
EII: Símptomes ortoestàtics. VArius tronculars, edema, sensació de fatiga, edema tou amb fòvea, enrampades nocturenes
EIII: Lesions tròfiques cutànies, signes de patiment cutani: Prurit, sensació de cremor, hiperpigmentació, capil·laritis, induració i atròfia
EIV: Úlcera flebostàtica, per incompetència de ddrenatge de la sang. Estasi venós

Question 60

Dx de Insu. venosa

Answer 60

Anamnesi
Exploració física: Calor, edema, trajecte venós, sensibilitat paravenosa, prurit,…
Atrofia de la pell
Presència d’alteracions tròfiques, ulceracions…

Proves complementàries no invasives
Pletismografia venosa= detecció dels canvis de V de l’extremitat
L’ECO_Doppler: amb o sense color

Question 61

TTO mèdic habitual

Answer 61

O: Retardar la progressió de la patologia
Allejar la simptomatologia
Reduir el risc de complicacions (ulcerqacions)
Millorar la imatge corporal

Question 62

TTO farmacològic vonòtic o venofàrmacs O

Answer 62

Modificar la permeabilitat i/o augmentar la resistència de la paret vascular per: REtardar l’aparició de les complicacions i millorar simpotmatologia, edemes i cansament. VO

Question 63

TTO IQ venos

Answer 63

Indicacions: VArius essencials amb simptomatologia IV afectació de safenes i perforants
VArius poc simptomatiques però amb risc potencia lde complicacions
VArius recidivants

Fleboextracció o safenectomia (stripping)
Extirpació quirúrgica de la vena safena externa i les seves branques, prèvia lligadura de les comunicants
Incisió a l’engonal i al turmell i s’introdueix el fleboextractor
Indicat en vaius primàries amb símptomes severs
Postoperatori: EMbenat compressiu, deambulació precoç

Flebectomia ambulatòria
Incisions a la pell 1mm
Extració en petits segments
no precisa sutura
Extracció a nivell ambulatori
Complicacions. inflamació, hematomes, dolor i hemorràgia.
Pot IQ: Embenat compressiu 1 set. Mitges de compressió 6-8 setmanes per prevenció de l’edema o de forma permanent per prevenció de aparició de noves

Question 64

Cura CHIVA

Answer 64

Cura Hemodinàmica de la Insuficiència Venosa Ambulatòria
Cura conservadora: Es preserva la vena varicosa i es crea uan vida alternativa de drenatge
Cal conèixer prèviament funcionament hemodinàmic i cartografia venosa (punts de fuga, reflux) a través de l’ECO-doppler venós
Ambulatòria amb anestèsia local. Durada entre 30-60min
Tècnica poc agressiva. Beneficiosa en edat avançada o patologia associada.
Postoperatori: Deambulació immediata 2h, no repòs després de cirugia, caminar amb mitges de comptessió tot el que pugui durant la setmana potIQ per restaurar la nova via de circulació, retirada punt de sutura a la setaman.

Question 65

CP: vaircoflebitis/ varicorràgia SA insuficiència i estasi venosa

Answer 65

O: Instaurar mesures per prevenir l’aparició i/o progressió de varicoflebitis o caricorràgia
A: Mantenir extremitats aixecades respecte al cor
Embenat compressiu, excepte si patologia vascular mixte amb afectació arterial
Si hemorràgia, compressió local, valorar cauterització nitrat de plata o punts de sutura.

Question 66

CP: ulceració SA insuficiència i estasi venosa

Answer 66

Úlcera vascular: Lesió elemental amb pèrdua de substància cutània produïda per deficiències en la circulació de les extremitats inferiors
Causes:
Insuficiència venosa crònica (superficial)—> Insuf. venes perforants
Síndrome postflebítica: zones prèviament afectades per flebitis
Localitzacions ()úclera vascular venosa
Mal·leòl intern i terç inferior de la cama, àrea pretibial

Question 67

Característiques de les lesions venoses:

Answer 67

Vpres mal delimitades
Teixit granulació vermell base úlcera
Superficials
Dolor mínim o moderat
Prurit intens zona perilesional
Podem trobar úlceres mixtes amb component arterial i venós alhora, seran de tto molt complex
MIRAR FOTO

Question 68

CP: Infecció SA tècniques invasives

Answer 68

O: Detectar precoçment signes i simptomes d’ulceració o infecció i instaurar mesurs per prevenir l’aparició d’úlceres vasculars venoses i d’infecció.

Question 69

Activitats infermeres pacient amb patologia venosa

Answer 69

Valorar l’estat de la pell descansa amb extremitat elevada
Col·locació mitjes compressió intermitent o embenat compressiu, control factors de risc, control estricte de la temperatura, valorar signes de prefusió extremitats: color, temperatura, dolor, tumefacció, sensibilitat, funció motora
Observar estat de la ferida i signes d’infecció. Cultius i tto atb i antitèrmic si s’escau
Realitzar extraccions analítiques , leucocitosi?
Repòs amb extremitats aixecades un 30º
Comunicar a l’infermera si augment temperatura local o sistèmica, inflamacií i/o dolor

Question 70

TTO tòpic 3 fases

Answer 70

Neteja: netja aigua i sabó.
Desbridament: Quirúrgic (si col·leccions o abscessos o necrosi) Enzimatic (promades amb col·lagenasa) Autolític (ambient humit i anaerobi)
Granulació: Cura humida
hidrocol·loides, alginats, hidrogels, poliuretans, carbó, plat
Canvi segons esta de la ferida i producte
Valorar canvis de cures o mantenir fins epitelització

Question 71

mirar activitat infermera