VASCU Flashcards

1
Q

característiques de l’anatomia vascular arterial

A

Elasticitat
Contractilitat
Absència de vàlvules

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
2
Q

Capes artèries

A

Capa externa o túnica adventícia, teixit conjuntiu laxe
Capa mitja- fibres musculars i elàstiques
Capa interna o endoteli- epiteli escamós simple i fibres elàstiques

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
3
Q

Arterioesclerosi què és?

A

Malaltia coronària, renal crònica i MAP

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
4
Q

que produeix l’arteriopatia degenerativa no inflamatòria

A

Produeix pèrdua d’elasticitat, engruiximent de les parets i enduriment d’aquestes, el que provoca una disminució del diàmetre intern de la llum arterial

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
5
Q

factors de risc arterioesclerosi

A

Tabaquisme
DM
HTA
DL
obestiat
Sedentarisme
Estrès

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
6
Q

MAP Malaltia Arterial Perifèrica

A

Disminució lenta i progressiva del flux sanguini a les extremitats
Xarxa de circulació col·lateral a través de branques arterials secundàries que mantindran la circulació distal

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
7
Q

Quan apareixen les manifestacions clíniques en MAP?

A

Molt tard, quan hi ha obstruccions superiors al 70%. Això és degut a les colaterals

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
8
Q

Causes del MAP?

A

Arteriosclerosi 95% casos
Arteritis (inflamació paret interna de les arteries)
Aneurismes

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
9
Q

Localitzacions habituals on trobem MAP

A

A les zones de bifuracació: Arterial o zones de major curvatura:
Bifurcació aòrtica
Ilíaques
Femorals

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
10
Q

Clínica de la MAP

A

Claudicació intermitent:
Dolor muscular constrictiu intens durant la deabmulació que obliga al malalt a aturar-se i cedeix amb el repòs
Els símptomes es repeteixen quan es camina la mateixa distància i s’escurça en pujar una pendent o pujar escales
Canvis de color als canvis de posició
Pal·lidesa quan s’aixeca 45º
Envermelliment quan es manté en decliu
Pell brillant i fredor
Retard en el reompliment capil·lar i venós després d’aixecar l’extremitat
atrofia muscular

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
11
Q

Fases avançades de la MAP clínica

A

Dolor en repós
S’incrementa amb el decúbit no deixant dormir al malalt (malalt es frega el peu i acaba dormint assegut) Aquesta situació farà que incrementi l’edema empitjorant la situació d’isquèmia
Gangrena X

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
12
Q

estadis clínics de fontaine

A

ESTADI I asmiptomàtic
ESTADI II claudicació intermitent
IIA >150m
IIB<150m
ESTADI III Dolor en repòs resistent a l’analgèsia
ESTADI IV Lesions tròfiques, necrosi o gangrena

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
13
Q

DX

A

Dx interrogar sobre els m que és capaç de caminar sense sentir dolor
Exploració física: Color (pal·lidesa/envermelliment)
edema, palpació de polsos, canvis de temp, atrofia muscular, de pell o annexes, presència d’alteracions tròfiques ulceracions o gangrena.

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
14
Q

Exploracions complementaàries en MAP

A

Pletismofrafia arterial: Mesura fluctuacions de V de líquid per efecte del flux sanguini. Pacient estirat, es col·loquen 3 esfigmomanòmetres a les dues EESS i un a l’altre cama. Pletismògraf mesura els polsos de cada esfingomomanòtres detectant diferències, indicarien bloqueig de la circulació arterial

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
15
Q

Utrasonografia dopples d’emissió contínua o polsada

A

Per medir l’índex turmell braç en exploracions complementàries per la MAP.

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
16
Q

Claudicometria

A

S’estudia a quina distància claudica el pacient. Pacient sobre cinta a 12% d’inclinació i 1’8km. Cal valorar quanta estona aguanten sense claudicar, si més de 500m o 15min no hi ha patologia

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
17
Q

ECO_doppler

A

Permet conèixer la morfologia del vas així com la presència i direcció de turbulències

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
18
Q

Índex turmell-braç ITB o de YAo

A

quocient entre la PAS del turmell i PAS del braç. Doppler + manegots arterials per determinar pressions

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
19
Q

Resultats ITB

A

> 1.2 arteries calcificades (DM, IRC)
0.9-1.2 Valoració normal
<0.9 Resultat patològic, claudicació
<0.5 isquèmia crítica obstrucció greu
<0.3 presència de gangrena isquèmica

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
20
Q

Exploracions complementàries de la MAP

A

AngioTAC: permet delimitar l’anatomia de les arteries i la seva permeabilitat al contrast
Arteriografia: S’injecta contrast a la artèria i s’explora la progressió d’aquest mitjançant raigs X

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
21
Q

aneurisme

A

lesió més greu, potencialment mortal. Es una malformació que provoca una vasodilatació. Donarà clínica quan es trenqui.

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
22
Q

Isquèmia Aguda

A

Interrupció brusca de l’aportació sanguínia a una extremitat

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
23
Q

Signes d’isquèmia

A

Dolor intens i sobtat que no cedeix amb el repòs
Pal·lidesa
Fredor
Impotència funcional
Formigueig
Alteracions sensitives
Absència de polsos distals

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
24
Q

Causes de l’isquèmia

A

Trombosi: Degenerativa per arteriosclerosi o malaltia inflamatòria
Embòlia: Típicament es produeix durant la fibril·lació auricular, cardioversió cardíaca recent o manipulació arterial (cirugia o angiografia)
Traumatismes o mecanismes de compressió externa (tumors, immobilització, hematomes)

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
25
Urgència vital en isquèmia cardíaca
Hipòxia tissular Alteracions endoteli Vasoconstricció Agregació plaquetària Trombosi Acidosi i mionecrosi (amputació)
26
Arteriopatia Diabètica
Trastorns vasculars (diabetis) de les petites artèries, arterioles i capil·lars Malaltia vascular perifèria no ateromatosa Engrossiment de la membrana bassal arteriolar, co-existència lesions ateromatoses, estretament de la llum vascular que causa angiopatia o neuropatia Pell freda brillant i atròfica (si neuropatia+vasculopatia)
27
Cínica de l’arteriopatia diabètica
Pell calenta si neuropatia Disminució del pèl del dors del peu Engruiximent de les ungles Increment de la freqüència d’infeccions fúngiques que triguen molt a curar Atrofia del teixit subcutani Associació amb neuropatia: Parestèsis i disminució o absència de sensibilitat tèrmica i dolorosa
28
Úlceres en arteriopatia diabètica
Úlcera neuroàtica: apareix quan hi ha una afectació neuropàtica del peu. Es localitza en els punts de major pressió. Absència de símptomes. Úlcera vasculopàtica o isquèmica: apareix quan hi ha malaltia vascular perifèrica Úlcera neuroisquèmica: produïda pels dos processos anteriors.
29
AAA
Dilatació prominent i localitzada que es forma en un punt afeblit de la paret arterial
30
Causes AAA
Arteriosclerosi Carència hereditària d’elastina Traumatismes Defectes congènits Hipertensió severa Infeccions
31
tipus AAA
Ascendent: operació a cor obert Descendent o abdominal: cirugia per KT
32
complicacions AAA
Trencament i hemorràgia Ruptura AAA més greu, dolor abd. intens i sobtat, pal·lidesa, sudoració hTA, TC, inquietud, pèrdua de consciència per hipovolèmia i mort
33
TTO en AAA. AAS i Clopidrogrel
AAS (100-150mgrs/dia) VO Evitar l’adhesió plaquetària i el risc de formació de nous trombes Clopidrogrel (75mgrs/dia) VO Evitar l’adhesió plaquetària i el risc de formació de nous trombes Indicacions: Isquèmia aguda o antecedents, Arteriopatia crònica: en claudicació intermitent Consideracions per infermeria RAM: Dispèpsia, risc úlcera gàstrica o duodela, hemorràgia GI, urticària i erupcions Suspendre en cas d’hemorràgia No s’aconsella administrar conjuntament amb ACO ja que redueixen la seva absorció Suspendre el tto 7 dies abans de IQ en Clopidrogrel
34
Acenocumarol i Warfarina
VO. Interfereixen en la formació de la vit. K i per tant inactiven els factors de coagulació. Profilaxi i tractament de la malaltia tromboembòlica. Precisen especial maneig per les seves característiques farmacocinètiques i farmacodinàmies. Pautes mòbils amb control analític, INR Suspendre 4-5 dies abans de la intervenció quirúrgica programada i es substitueix per HBPM
35
Heparina
Heparina no fraccionada (sòdica o càlcica) Isquèmia arterial aguda per trombosi embòlia (Hep. Na) Dosi: 1mgr/Kg en bolus IV Hepparina fraccionada (de baix pes molecular) SC. Malaltia vascular crònica. Malalts amb risc de trombosi. Llargs períodes d’immobilitat (2 dosis diàries) Monitoritzar probes de coagulació per càlcul dosi (TTPa) RAM: Hemorràgia, trombocitopènia… si intoxicació= protamina
36
Uroquinasa Estreptocinasa Tecneteplasa
IV Trencament o lisi dels coàguls ja formats Isquèmia aguda per trombosi o embòlia Elecció seleccionada del candidat segons criteris No demorar inici tto. Vigilar signes d’hemorràgia particularment hemorràgia intracerebral Monitorització arrítmies per reperfusió Monitorizació constants vitals: hTA
37
TTO quirúrgic Indicacions i classificació
Isquèmia aguda de causa trombòtica o per embòlia Malaltia vascular crònica amb símptomes progressius greus o incapacitants, especialment mal control del dolor AAA Classificació Tècniques desobliterants Reparació d’AAA Empelts Amputacions
38
Tècniques desobliterants
Eliminar l’obstrucció o estenosi que impedeix el flux normal de sang a través de les artèries: Isquèmia aguda Arteriopatia crònica
39
Tècniques desobliterants percutànies
Angioplastia transluminal percutania ATP Dilatació de la llum arterial a través d’un KT amb baló i/o stent
40
Tècniques desobliterants quirúrgiques
Endarterectomia: Extracció placa d’ateroma Trombectomia: Extracció trombe Embolectomia: Extracció èmbol
41
Complicacions ATP
- Sagnat punt d’inserció del KT - Coàgul de sang o lesió en el punt d’inserció - Coàgul desang en el vas tractat amb Angioplàstia o endopròtesi -Infecció en el lloc d’inserció - Re-estenosi -Embòlia
42
Cures al malalt sotmès a ATP
Repòs durant les primeres 24h Constants vitals horàries Observació de l’apòsit compressiu a la zona de punció Control de polsos perifèrics de l’extremitat puncionada Valoració de coloració, temperatura i sensibilitat de l’extremitat afectada Observar l’emissió d’orina (característiques i quantitat)
43
TTO dels AAA
La cirugia sobre l’aorta es realitza bàsicament mitjançant dures tècniques: Cirugia oberta (per laparatomia mitja s’accedeix a la orta obint el sac anurismàtic del que es retirarà qualsevol resta de placa d’ateromia i/o coall.) Posteriorment es realitzarà un empelt amb material biològic o sintètic i es cobrirà de nou amb la artèria. Cirugia amb endopròtesis (tractament endovascular) Els avenços en la cirugia vascular i les tècniques radiològiques invasives han permès el tractament endovascular dels aneurismes aòrtics. L’abordatge es fa mitjançant dues incisions inguinals per on s’arriba ales femorals i per on s’introdueix l’endopròtesis que substituirà i esfixarà a la part de l’aorta on es troba l’aneurisma
44
Diferència entre Cirugia oberta i endopròtesi
CO: SNG (risc d’ili paralític) Dieta absoluta Cirugia més dolorosa Faixa abdominal Mobilització més lenta Ingrès més perllongat Cirugia difinitiva D’elecció en pacients joves sense patologies concomitants ENDO: Inici dietga 24h Deambulació precoç
45
Bypass o empelt
Manteniment d’un segment arterial ocluït establint un nou pont o derivació mijançant la col·locació d’un empelt per eludir-lo Arteriopatia crònica de les EEII O: Portar la sang des d’un punt de l’artèria anterior a la lesió a un més enllà de l’obstrucció. Procediment: Mantenir continuitat arterial amb : Pròtesi sintètica, vena safena invertida in situ, arteria cadàver. Aortobifemoral, femoropopliti. Axilofemoral, Axilobifemoral,Femorofemoral
46
Amputacions
Procediment pel qual s’extirpa una part del cos, ja sigui per traumatisme o mitjançant cirugia. Criteris: -Isquèmia greu amb lesions tròfiques molt extenses - Isquèmia aguda de més de 24h d’evolució i afectació sensitivo-motora -Repercussió sistemàtica de la isquèmia -Impossibilitat de revascularització (bypass) O: Eliminar tot el teixit no viable, preservar funció residual òptima (que es pugui protetitzar)
47
Mirar CURES PReoperatòries al malalt sotmès a cirugia VASCULAR
.
48
CP Ulceració/NEcrosi SA Isquèmia
Úlcera Vascular: Lesió elemental amb pèrdua de substància cutània produïda per deficiències en la circulació de les extremitats inferiors Causes: Arteriosclerosi avançada, diabetis,, tabaquisme, edat avançada Localitzacions: Peus (entre dits), sobre el mal·lèol, diabètics (al cap dels metatarsians, laterials planta del peu…) Característiques: Vores ben delimitaades, teixit negre o necrosat, profundes, amb base pàl·lida, molt doloroses excepte en diabètics amb neuropatia O: Detectar precoçment signes is símptomes d’ulceració o necrosi Instaurar mesurees de prevenció per evitar l’aparició d’úlceres vasculars
49
Activitats a la persona amb risc d’ulceració per isquèmia
Valorar estat de pell; tto tòpic aigua i sabó, força mecància mínima, no retallar vores necròtiques, mantenir pell perilsesional neta, lliure de crostes. No cura humida amb escares seques o gangrena, mentre no es revascularitzin. No ús d’anticèptics cutanis a excepció de la cura seca amb povidona en ferides isquèmiques sense possiblilitat de revascularització: Citotòxics, retard cicatrització, dermatitis. Cobrir amb apòsit estèril. Cura segons estat ferida i protocol Valoració per angiòleg que determinarà tto control de la patologia associada control metabòlic en peus diabètics no utilitzar apòsits molt compressius
50
CP Infecció/trombosi de l’empelt/ endopròtesi SA intervenció quirúrgica
O: Detectar precoçment signes is símptomes d’infecció i/o trombosi de l’empelt A: Valorar signes de perfusió extremitats Observar estat de la ferida i signes d’infecció Realitzar extraccions analítiques Identificar altres signes d’infecció: rubor, calor… repòs sense flexió d’EEII primeres 24h per assegurar la viabilitat de l’empelt Informar al pacient sobre la reducció de la sensibilitat de la zona de la intervenció inici tractament antiagregant i acoagulant
51
Anatomia vascular venosa Centrípeta Unificació i contra gravetat i capes
Centrípeta: dels teixits al cor Unificaci: de vasos petits a grans Contra gravetat: presència de vàvules sigmoidees a venes d’EII CApa interna= endoteli, vàlvules capa mitja= més fina que en artèries (menys quantitat de fibres elàstiques i musculars) capa externa (adventícia)= més gruixuda i amb més teixit connectiu 2 sistemes Sistema venós superficiali profund Tipus de venes: Superficials, profundes, perforants, comunicants Retorn de sang cap al cor gràcies a: Bomba cardíaca, bomba toracoabdominal, bomba valvulomuscular
52
Factors que afecten al retorn venos
1. Bomba valvulomuscular: La contracció rítmica dels músculs de les extremitats al caminar… promou el retorn venós pel mecanisme de bomba muscular 2. Bomba respiratòria o toracoabdominal: Durant la inspiració, la pressió intratoràcica és negativa ila pressió abdominal està augmetnada. Aquesta diferència de pressió entre les parts infra i supradiafragmàtiques de le vena cava inferior impula la sang cap al tòrax i en conseqüència de retorn a la aurícula dreta 3. Bomba cardíaca: Durant el cicle cardíac els canvid en la pressió auricular ddreta alteren la pressió venosa central degut a que no hi ha vàlvules entre venes i l’aurícula dreta 4. Disminució de la capacitància venosa: L’activació simpàtica de les venes disminueix la distensibilitat venosa perquè augmenta el to venomotor, augmenta la pressió venosa central i això promou indirectament el retorn venòs. 5. Compressió de la vena cava: Un augment en la resistència de la vena cava, com passa quan la vena cava toràcica es comprimeix durant la manioba de valsalva o durant l’embaràs, disminueix el retorn venós 6. Gravetat: Al posar-se dempreus les forces hidrostàtiques produeixen una disminució a l’aurícula dreta ia ugmenta la pressió venosa en les extremitats. el retonr venos diminueix, ja que quan la persona es para, el cabal cardíac i la pressió arterial disminueix, el flux a través de tot el sistema ciruclatori disminueix porque la pressió arterial cau més que la pressió de l’aurícula dreta
53
Insuficiència venosa
Incapacitt del sistema venós de les EEII per conduir el flux de sang en direcció centrípeta, cor, adaptat a les necessitats de drenatge dels teixits, termoregulació i reserva hemodinàmica, amb independència de la posició i l’activitat.
54
causes insuf. venosa
Incompetència valvular trombosi fallada dels mecanismes de bombeig
55
complicació i tipus insuf. venosa
htV (edema tissular, inflamació i hipòxia) Tipus di’insuf V IVA o malaltia tromboembòlica venosa: TVP o TEP IVC reflux venós per incompetència valvular superficial (varius)o profunda
56
A les EEII—>
Malaltia tromboembòlica venosa Trombosi venosa profunda TVP: Per coàguls a les venes profundes de les cames
57
Varius
Dilatacions permanents i irregulars de les venes superficials de les EEII Venes que presenten una direcció del flux no cardiòpet (es detecta reflux) Les venes s’allarguen, s’ingurgiten i adquireixen un aspecte tortuós Poden provocar dolor o sensació de pesadesa Lolaitzacions habitals: Vena safena externa i interna
58
Varius primaries secundaries i factors de risc
p: edat>40a Sexe femení Factors que incrementen la pressió abdominal (obesitat, embaràs restrenyiment crònic) Antecedents de TVP Professions que obliquen a mantenir-se molt de temps en bipedestació Predisposició hereditària Sedentarisme perllongat TTo amb contraceptius hormonals S a trastorns venosos per incompetència valvular: trombose venosa, tromboflebitis, traumatisme i oclusió
59
Estadis Venosos
EI: Asimptomàtic, importància estètica. Talangiesctàsies, varícules, incrementen relleu del dibuix EII: Símptomes ortoestàtics. VArius tronculars, edema, sensació de fatiga, edema tou amb fòvea, enrampades nocturenes EIII: Lesions tròfiques cutànies, signes de patiment cutani: Prurit, sensació de cremor, hiperpigmentació, capil·laritis, induració i atròfia EIV: Úlcera flebostàtica, per incompetència de ddrenatge de la sang. Estasi venós
60
Dx de Insu. venosa
Anamnesi Exploració física: Calor, edema, trajecte venós, sensibilitat paravenosa, prurit,… Atrofia de la pell Presència d’alteracions tròfiques, ulceracions… Proves complementàries no invasives Pletismografia venosa= detecció dels canvis de V de l’extremitat L’ECO_Doppler: amb o sense color
61
TTO mèdic habitual
O: Retardar la progressió de la patologia Allejar la simptomatologia Reduir el risc de complicacions (ulcerqacions) Millorar la imatge corporal
62
TTO farmacològic vonòtic o venofàrmacs O
Modificar la permeabilitat i/o augmentar la resistència de la paret vascular per: REtardar l’aparició de les complicacions i millorar simpotmatologia, edemes i cansament. VO
63
TTO IQ venos
Indicacions: VArius essencials amb simptomatologia IV afectació de safenes i perforants VArius poc simptomatiques però amb risc potencia lde complicacions VArius recidivants Fleboextracció o safenectomia (stripping) Extirpació quirúrgica de la vena safena externa i les seves branques, prèvia lligadura de les comunicants Incisió a l’engonal i al turmell i s’introdueix el fleboextractor Indicat en vaius primàries amb símptomes severs Postoperatori: EMbenat compressiu, deambulació precoç Flebectomia ambulatòria Incisions a la pell 1mm Extració en petits segments no precisa sutura Extracció a nivell ambulatori Complicacions. inflamació, hematomes, dolor i hemorràgia. Pot IQ: Embenat compressiu 1 set. Mitges de compressió 6-8 setmanes per prevenció de l’edema o de forma permanent per prevenció de aparició de noves
64
Cura CHIVA
Cura Hemodinàmica de la Insuficiència Venosa Ambulatòria Cura conservadora: Es preserva la vena varicosa i es crea uan vida alternativa de drenatge Cal conèixer prèviament funcionament hemodinàmic i cartografia venosa (punts de fuga, reflux) a través de l’ECO-doppler venós Ambulatòria amb anestèsia local. Durada entre 30-60min Tècnica poc agressiva. Beneficiosa en edat avançada o patologia associada. Postoperatori: Deambulació immediata 2h, no repòs després de cirugia, caminar amb mitges de comptessió tot el que pugui durant la setmana potIQ per restaurar la nova via de circulació, retirada punt de sutura a la setaman.
65
CP: vaircoflebitis/ varicorràgia SA insuficiència i estasi venosa
O: Instaurar mesures per prevenir l’aparició i/o progressió de varicoflebitis o caricorràgia A: Mantenir extremitats aixecades respecte al cor Embenat compressiu, excepte si patologia vascular mixte amb afectació arterial Si hemorràgia, compressió local, valorar cauterització nitrat de plata o punts de sutura.
66
CP: ulceració SA insuficiència i estasi venosa
Úlcera vascular: Lesió elemental amb pèrdua de substància cutània produïda per deficiències en la circulació de les extremitats inferiors Causes: Insuficiència venosa crònica (superficial)—> Insuf. venes perforants Síndrome postflebítica: zones prèviament afectades per flebitis Localitzacions ()úclera vascular venosa Mal·leòl intern i terç inferior de la cama, àrea pretibial
67
Característiques de les lesions venoses:
Vpres mal delimitades Teixit granulació vermell base úlcera Superficials Dolor mínim o moderat Prurit intens zona perilesional Podem trobar úlceres mixtes amb component arterial i venós alhora, seran de tto molt complex MIRAR FOTO
68
CP: Infecció SA tècniques invasives
O: Detectar precoçment signes i simptomes d’ulceració o infecció i instaurar mesurs per prevenir l’aparició d’úlceres vasculars venoses i d’infecció.
69
Activitats infermeres pacient amb patologia venosa
Valorar l’estat de la pell descansa amb extremitat elevada Col·locació mitjes compressió intermitent o embenat compressiu, control factors de risc, control estricte de la temperatura, valorar signes de prefusió extremitats: color, temperatura, dolor, tumefacció, sensibilitat, funció motora Observar estat de la ferida i signes d’infecció. Cultius i tto atb i antitèrmic si s’escau Realitzar extraccions analítiques , leucocitosi? Repòs amb extremitats aixecades un 30º Comunicar a l’infermera si augment temperatura local o sistèmica, inflamacií i/o dolor
70
TTO tòpic 3 fases
Neteja: netja aigua i sabó. Desbridament: Quirúrgic (si col·leccions o abscessos o necrosi) Enzimatic (promades amb col·lagenasa) Autolític (ambient humit i anaerobi) Granulació: Cura humida hidrocol·loides, alginats, hidrogels, poliuretans, carbó, plat Canvi segons esta de la ferida i producte Valorar canvis de cures o mantenir fins epitelització
71
mirar activitat infermera