Respi Flashcards
1
Q
tracte respiratori superior
A
boca nas-traquea
2
Q
tracte respiratori inferior
A
bronquis-pulmons
3
Q
Requisits per a poder respirar
A
Ventilació (V)
Perfusió (Q)
Difusió
Transport
4
Q
Insipiració. Actiu? Diafragma? P?
A
Procés actiu
Diafragma es contrau
Pressió negativa
5
Q
Ventilació pulmonar
A
intercanvi d’aire entre l’atmosfera i els alvèols pulmonars
6
Q
Ventilació alveolar
A
renovació de l’aire contingut als alvèols a cada cicle respiratori
7
Q
Regulació del procés respiratori
A
Voluntari-
Involuntari- bulb raquidi i receptors perifèrics
Control químic CO2 O2 i pH
Control no químic: Propioreceptos, baroreceptors, termoreceptors
8
Q
Espai mort anatòmic i Volum corrent
A
150ml. 500ml
9
Q
Hipoventilació
A
<VM= Augmenta la pCO2
10
Q
Hiperventilació
A
> VM disminueix pCO2
11
Q
Difusió
A
Moviment a través de la membrana alveolo-capilar de molec. d’O2 i CO2. entre l’aire alveolar i la sang dels capil·lars pulmonars. De 0’2 a 0’6 micres
12
Q
nº causa de mort de les malalties respiratòries
A
3ra causa de mort a esp
13
Q
factors de risc malalties respiratòries
A
tabaquisme, passiu actiu
Exposició a vapors fums i particules danyines
Contaminació de l’aire
Obesitat
Susceptibilitat genètica
14
Q
test de fagerström
A
Mesura la dependència al tabac
15
Q
test de richmond
A
motivació per deixar de fumar
16
Q
IRa
A
Fracàs del Sistema Respiratori per efectuar l’intercanvi de gasos adequadament
17
Q
IRa es diagnostica quan l’O2..
A
Baixa a 60, valor normal es 85
18
Q
Hipoxèmia arterial
A
No es una IRA, s’ha de diagnosticar mitjançant una gasometria
19
Q
IRA hipercàpnica valors
A
pO2 <60
pCO2>50mmHg
pH<7.30
20
Q
IRA hipercàpnica causes
A
fracàs bomba (c. respiratori, vervis, treball respiratori)
Desequilibris V/Q
Hipoventilació alveolar
Augment espai mort
21
Q
IRA hipoxèmica valors i definició
A
Hipoxèmia sense hipercàpnica, fracàs en l’oxigenació
pO2<60mmHg aire ambient
Normo càpnia
Gradient A-a Incrementat
22
Q
IRA hipoxèmica causa
A
Desaquilibris V/Q
Shunt
Defectes difusió
Inadequada FiO2
23
Q
Signes i símptomes hipoxèmia
A
dispnea
desorientació
confusió
alteració funció intel·lectual
Taquicàrdia
Taquipnea
Cianosi
Agitació
24
Q
Signes i símptomes hipercàpnia
A
Cefalea
Confusió,irritabilitat
excitació psicomotora
hipertensió intracraneal
somnolència
asteixis
diaforesis
hipertensió
25
Crisis de gravetat en IRA
Dispnea intensa
agitació
diaforesis
taquipena >35x’
Musc. accesòria
dissociació toraco-abdominal
transtors amb flapping
26
progressió de gravetat en IRA
Gasping
Claudicació musculatura (incapacitat per tussir o eliminar secrecions)
Alteració consciència (obnibulació)
Atruada cardiorespiratoria
mort
27
Escales de medició Dispnea
Escala psicofisica: EVN i Borg (sensació)
Escala clínica: MRS i CRQ
28
proves complementàries en IRA
laboratori: hemograma, creatinina, electròlits, cultius, GSA
imatge: Rx tòrax, TAC tòrax
Fibrobroncoscòpia
Ecografai pulmonar
29
Què es la GSA
una prova que té per objectiu analitzar el ph i els gasos en sang arterial
30
GSA procediment
Pacinet incorporat, assegut comodament
Artèria d’elecció: radial, humeral i femoral
Test d’allen (??)
Aplicar anestèsic
Dolor provoca hiperventilació
GSA no substitueix GSV (altera els resultats)
garantir extracció en condicions anaeròbiques per evitar l’entrada d’aire a la xeringa
Garantir que la sang es mescli bé amb l’heparina sense sacsejar la mostra
31
Hipoxemia lleu, moderada i ir
ll: 71-80
m:61-70
ir: <60
32
TEP
oculsió o taponament d’un vas del territori arterial pulmonar
33
què trobem en TEP
tromboflebitis
pròtesi valvular
embòlia sèptica
embòlia gasosa
embòlia greixosa
embòlia per líquid amniòtic
34
etiologia del TEP
estasi venosa
alteracions de la coagulació
lesions parets dels vasos
35
factors de risc TEP
pròtesis o fractura de fèmur o genoll
cirugia major
politraumatisme
lesió espinal
36
factors de rsic moderat TEP
immobilització amb guix EEII
Ictus amb paràlisis d’EEII
Puerperi
cas previ
fàrmacs hormonals esterogènics
trombofília
càncer
qmt
37
signes i símptomes TEP
dispnea sense dolor
dolor pelurític
tos no productiva
hemoptisi
taquipnea
taquicàrdia
alteracions pressions diastòliques
palpacions
ansietat
síncope cardiogènci
dolor opressiu retroesternal
38
tractactament TEP preventiu
Profilaxi tromboembolica a tots els pacients sensibles a patir TEP
Movilització precoç
Mitjes compressives o pneumàtiques
Quirúrgic + farmacoteràpia
39
Tractament TEP fase Aguda
Repòs absolut
oxigenoteràpia a FiO2 elevades
Anticoagulants
Enzims fibrinolítics
tto quirúrgic si no respon a farmacoteràpia-gravetat
40
EPOC
Conjunt de patologies que presenten una limitació/obstrucció permanent i iireversible al flux d’aire amb dificultat per buidar l’aire dels pulmons
41
Clínica de EPOc
Alvèols i bronquíols perden elasticitat
Destrucció de les parets fines dels alvèols
Engruiximent dels bronquis
Producció de més mucositat
Obstrucció de les vies respiratòries
42
la limitació/obstrucció del flux aeri és progressiva i està associada a:
Hàbit tabàquic
exposició a tòxics industrials
factors inmunològics
predisposició-familiar i substànces irritants.
Hi ha resposta inflamatòria dels pulmons del tabac i altres agents nocius
43
Escala GOLS
Global obstructive lung disease
Classificació de la gravetat de la limitació del flux aeri a l’EPOC basada en el FEV.
Es necessaria una espirometria per establir el diagnostic: la presencia de un valor de FEV/FVC posbroncodialtador<70 confirma la presencia d’una limitació persistent del flux aeri
44
niveles de GOLD
G1 FEV>80% del valor predit LLEU
G2 50%
45
escala gold surt a examen
.
46
FENOTIPS EPOC
-no aguditzador amb emfisema o bronquitis crònica
-mizte MPOC-asma
-Aguditzador amb emfisema
-Aguditzador amb bronquitis crònica
47
ventilació pulmonar i ventilació alveolar
VP: Intercanvi d’aire entre l’atmosfera i els alveols pulmonars
VA: Renovació de l’aire contingut als alveols a cada cicle respiratori
48
Regulació voluntària i involuntària
Voluntària: La podem controlar
Involuntària: a càrrec del bulb raquidi i els receptors perifèrics.
Control químic: CO2, O2, pH
Control no químic: propioceptos, baroreceptors, termoreceptors
49
de què depen la ventilació alveolar
via aèria permeable
caixa toràcica integra
musculatura eficient
distensibilitat pulmonar
generació de fluxes aeris adequatss
control centre respiratori
50
Espai mort anatòmic
espai mort anatòmic 150ml
51
VM i VA
VM= FRxVC
VA=FRx(VC-espai mort)
52
Hipoventilació Hiperventilaciió
hV: VM disminueix la pCO2, augment de la FR o Vt o les dues
53
malalties respiratories com a causa de mort
3r a espanua
54
factors de risc per malalties respiratòries
Tabaquisme, actiu/passiu
Exposició a vapors, fums, partícules danyines
Contaminació de l’aire
Obesitat
Susceptibilitat genètica
55
com efecta el tabac a l’aparell respiratori
destruïnt l’epitel·li i la mucosa
56
qui és fumador i qui exfumador
fumador: una cigarreta o més diàriament durant un mes o més
Exfumador: persona que ha deixat de fumar fa un any o més
57
Cooximetria, medidor de monòxid de caboni CO (en parts per milió, ppm)
No intoxicació: 0-5ppm. normal 0-1’5%
Lleugera: 6-10ppm. Fumadors 4% a 9%
Moderada:11-30ppm. A partir de 10 mortal
Severa intoxicació >30ppm
58
que li passa a l’aparell respiratori a causa de l’envelliment
-disminució dels mecanismes de defensa
-disminució de la distensibilitat de la caixa toràcica i retracció elàstica del parènquima pulmonar
-augment anterioposterior de la caixa toràcica
-disminució dels alveols funcionants
-broncoconstricció precoç dels vèrtex
-atendre i cuidar els pacients gerontològics que tinguim o no problemes respiratoris implicarà: Prevenir infecció respiratòria.
59
IRA
Fracàs del sistema respiatori per efectuar l’intercanvi de gasos adequadament
Trastorn greu
% de gasos insuficients pel funcionament d’òrgans i teixits.
No és una malaltia en si mateixa, es conseqüència final de gran arietat de processos (respiratories, cardiologics, neurologics, toxics o traumatics)
HIPOXÈMIA ARTERIAL PaO2<60mmHg
60
IRA hipoxèmica
Hipoxèmia sense hipercàpnia. Fracàs en l’oxigenació
pO2<60mmHg aire ambient
Normocàpnia
gradient A-a incrementat
desaquilibris V/Q shunt defectes a la difusió
inadequada FiO2
Patologies associades: EAP, SDRA, Pneumonia, Atelectàsies, T. toràcics…
61
IRA Hipercàpnica
Hipercàpnia amb hipoxèmia. Fracàs ventilació
pO2 <60mmHg
IRA AGUDA: pCO2 >50mmHg
Fracàs de la bomba (centre respi) nervis, treball respiratori…
Desaquilibris V/Q
hipotensió alveolar
augment de l’espai mort
Patologies associades: MPOC, Asma, COMA, Patologies neuromusculars, postoperats, intoxicats
62
SiS IRA
S/A infecció respiratòria: febre, secrecions, roncus a la auscultació…
S/A crisis asmàtica: silbilàncies i dispnea
63
Escales per a la Dispnea
Escala psicofísica: EVN i Borg (quantifiquen la sensació)
Escala clínica: MRS (Medical Research council) i CRQ Qüestionari de percepció de salut en malalties respiratòries croniques. Valoració que fa el pacient de la seva pròpia dispnea al realitzar una sèrie de tasques quotidianes d’intensistat creixent.
Escala MCR: recomanada per SEPARAR pels malalts MPOC.
Escala analògica visual: recomanada pels malalts amb asma
64
Proves complementàries de laboratori
hemograma, creatinina, elctròlits, cultius i GSA
65
Proves complementàries, proves d’imatge
Rx de Tòrax
TAC de torax
fibrobroncoscòpia
ecografia pulmonar
66
gasometria arterial
la GSA és una prova que té per objectiu analitzar el pH i els gasos en sang arterial
67
preparació al pacient a la GSA
pacient incorporat, assegut còmodament
artèria d’elecció: radial, humeral i femoral
Test d’Allen. Controversia
Aplicar anestèsic ja que el dolor provoca hiperventilació
la GSV no subsituteix la GSA
S’ha de garantir l’extracció en condicions anaeròbiques per evitar l’entrada d’aire a la xeringa
Garantir que la sang es mescli bé amb l’heparina sense sacsejar la mostra
68
GSA valors
pH 7’35-7’45
PaO2 80-100mmHg
PaCO2 35-45mmHg
HCO3 22-26mEq/l
SaO2 95-99%
69
Tractament, mesures generals
Via aèria permeable ABCDE: Retirar cossos extranys, pròtesis dentals, tractar edema…
Evitar medicació depressora del SNC
Antitèrmics si apareix febre
Tractament postural
70
Tractament, mesupres específiques
Oxigenoteràpia.
OAF oxigenoteràpia d’alt flux
VMNI Ventilació Mecànica no Invasiva
VMI Ventilació Mecànica Invasiva
71
Tractament etiològic
Drenatge pleural si hi ha hemotòrax o pneumotòrax
Antibiòtics si hi ha pneumònia
Broncodilatadors, corticoides si hi ha broncopsasme i crisis asmàtica
diurètis si apareix EAP
72
Crisis de gravetat!!!!!!!
Dispnea intensa
Agitació
Diaforesis
Taquipnea>35’
Utilització de la musculatura accesòria
dissociació toraco-abdominal
trastorns de la conducta amb flapping
73
progressio cap a gravetat apareix:
Gasping
Claudicació muscularura (incapacitat de tussir o eliminar secrecions)
Alteració cosciència (obnubilació)
Aturada respiratòria
Aturada cardíaca
Mort
74
Tromboembolisme Pulmonar
Malaltia Tromboembòlica venosa (MTEV)
oclusió o taponament d’un vas del territori arterial pulmonar impedint l’aport de sang al teixit pulmonar
75
Que trobem al TEP
Tromboflebitis: allitats, VArius EEII
Pròteis valvular, IAM, ICD (prevenció amb heparina)
Embòlia sèptica: format per patògens i fibrina
76
Embòlia gasosa:
Embòlia greixosa
Embòlia….
EG: manipulació catèter, mala descompressió en immersió aquàtica
EGR: ciurgia fractures òssies
Per líquid amniòtic
77
Etiologia del TEP
Estasi venosa
alteracions de la coagulació
lesions parets dels vasos
causa reversible de ACR (aturada cardio-respiratòria)
78
Triada de
Virchow.
Alteracions del flux sanguini (estasi venosa)
Disfunció endotelial
Hipercoagulabilitat
79
factors de risc ALT a l’hora de desenvolupar un TEP
pròtesis o fractura de fèmur o genoll
cirugia major
politraumatisme
lesió espinal
80
resic moderat a l’hora de desenvolupar un tep
Immobilització amb guix d’EEII
Ictus amb paràlisis d’EEII
Puerperi
TEP O TVP previ
Fàrmacs hormonals estrogènics
Trombofília
Càncer
QMT
81
risc baix a l’hora de desenvolupar un TEP
Edat avançada
Cirugia laparoscòpica
Repòs al llit > 3 dies
viatges perllongats
obesitat mòrbida
varius
embaràs
82
Signes i Símptomes del TEP
El diagnòstic es fa bàsicament a partir de la clínica!!!
Les proves analitzen la magnitud de l’afectació
Dispnea amb o sense dolor 73%
Dolor pleurític 66%
Tos no productiva 37%
Hemoptisi 15%
Taquipnea i Taquicardia
83
Quins criteris mostren més predisposició a patir TEP
Els criteris de Wells
84
Proves complementàries pel TEP
Rx de tòraz, pot ser normal, amb elevació del diafragma o amb infiltrats alveolars.
Analítica: D-dímer elevat
AngioTAC: scaner de vasos. Prova principal
ECG: Taquicardia, P pulmonale, inversió ona T…
ECOCARDIO: sobrecàrrega del ventricle dret
85
Tto preventiu en TEP
Profilaxi tromboembòlica a tots els pacients sensibles a patir TEP. Heparina de BPM c/24h
Quirúrgic + farmacoteràpia. en casos extrems, implantació filtre en vena cava, a nivell renal, per evitar que passin trombus a cavitat cardiopulmonar.
86
Tto específic davant del TEP
Repòs absolut
Oxigenoteràpia a FiO2 elevades
Anticoagulants
Enzims fibrinolítics
Tto quirúrgic (si no respon farmacoteràpia/gravetat) Embolectomia pulmonar (accés artèries pulmonars per cateterisme)
87
Tto profilàctic TEP
Mètode farmacològic a heparina càlcica
Mètode físic: Movilització precoç les primeres 24h, excercicis passius. Mesures elàstiques compressives p.24h.
88
Tto En fase aguda
Anticoagulants a bols d’heparina Na + bomba d’heparina endovenosa (control TTP)
fibrinolítics a uroquinasa
Tto quirúrgic a embolectomia, trombectomina percutània. Col·locació de filtres a la vena cava inferior.
89
Tto en fase estable del TEP
Mesures preventives
Antiocoagulants via oral, wargarina (aldocumar), acenocumarina (sintron). Pas progressiu amb tractament mixt.
Mesures preventives:
Selecció pacients senseibles a patir TEP: allitats, operats, operats de trauma, fumadors, +anticonceptius orals, antecedents de TEP, neurològics.
Manipulació de catèters: purgar/ no desobstriur
Mobilització precoç
Pacients allitats: embenats compressius
Educació sanitària mesures preventives a l’hospital i al domicili.
90
MPOC què és?
conjunt de patologies que presenten una limitació/obstrucció permanent al flux d’aire amb dificultat per buidar l’aire dels pulmons.
pneumopatia causada principalment per: alvèols i bronquíols que han perdut elasticitat
destrucció de les parets fines dels alvèols
engruiximent dels bronquis
producció de més mucositat
obstrucció de les vies respiratòries
La limitació/obstrucció del flux aeri és progressiva i està associada a:
Hàbit tabàquic
Exposició a tòxics industrials
Factors immunològics
Predisposició familiar + subs. irritants
91
Escala i nivells per l’EPOC
Escala GOLD 1-4
Lleu: FEV1 superior al. 80% del valor predit
Moderada FEV1 entre el 50-80% del valor predit
Greu: FEV1 entre el 30-50% del valor predit
Molt greu: FEV1 inferior al 30% del valor predit
Per això és important una espirometria per establir el diagnòstic; la presència d’un valor de FEV1/FVC posbroncodilatador < 0’7 confirma la presència persistent del flux aeri
92
Fenotips EPOC
És una malaltia molt heterogènia no es classifica només per la FEV1
Segons GesPOC, hi ha 4 fenotips.
No aguditzador amb emfisema o bronquitis crònica
Mixte MPOC_Asma
Aguditzador amb emfisema, emfisema:
Malaltia que cursa amb major grandària dels espais aeris més enllà dels bronquíoñs terminals, observant-se pèrdua elasticitat i destrucció parets alveolars. Criteri anatomofisiopatològic de dx…
Aguditzador amb bronquitis crònica:
Malaltia pulmonar que cursa amb tos i expectoració durant un període mínim de tres mesos a l’any durant dos anys consecutius***. Per inhalació repetida de fum del tabac.
Hipertròfia i hiperlàsia de la mucosa, major producció de mos, obstrucció via.
Tos matutina (productiva), silbilàncies, roncus, dispnea d’esforç, cianosi i rubefacció facial.
Als 10 o 20 anys de fumar
Trastorn de la fase de V
93
TTo MPOC
El tto dependrà del fenotip que presenti el pacient
els objectius seran: reduir els símptomes, disminuir la frq. i la gravetat d’exacerbacions, millorar el pronòstic.
Abandonament del tabar, conell i tto especiífic SP
Educació terapèutica: fomentar autocura i adherència terapèutica
94
TTO farmacologic en Epoc
Broncodilatadors
Tto comorbilitat
rehabilitació respiratòria
Valorar oxigenoteràpia contínua a domicili
Valorar VMNI
Molt important la vacuncació antigripal i antinumococcia
95
Complicacions MPOC
Infeccions respiratòries de repetició
Insuficiència respiratòria crònica
Cor pulmonale
Poligolbúlia
Incapacitat crònica
Pneumotòrax
96
ASMA què és?
Transtorn inflamatori crònic de gravetat variable caracteritzat per l’obstrucció bronquial i dificultat del pas de l’aire per una hiperreactivitat de les vies aèries inferiors
97
signes més característics de l’asma
dispnea i silbilàncies
98
tractament mèdic davant l’asma objectiu
minimitzar la simptomatologia diürna i nocturna
minimitzar la necessitat de recórrer a la medicació
no exacerbació
no limitació de les AVD
normalització funció pulmonar
99
què donem davant broncospasme? que donem davant inflamació
BE= broncodilatadors
IN= corticoides
100
pneumònia que es
inflamacio del teixit pulmonar per una infecció vírica o bacteriana. Evolució aguda.
Trastorn freqüent i potencialment greu
Baixa mortalitat en el nostre entorn gràcies als atb
101
condicions que efecten a l’infecció
estat immunològic de la persona
Característiques de l’agent infecciós
Quantitat de l’agent infecciós
102
Classificació dels tipus de bacteris o virus causants de la pneumonia
extrahospitalaria:
-streptococ pneumoniae
-mycoplasma pneumonia
- Pandèmia Virus H1N1
Nosocomial:
-pnuemococ
staphylococus aureus
streptococ
klebsiella pneumonia
pseudonoma aureginosa
haemophilus influenzae
103
per què també es pot generar pneumonia
per l’aspiració de contingut gàstric o inhalació de tòxics o irritants
104
simptomatologia pneumonia
hipertèrmia
calfreds
tos productiva
expectpració mucolpurulenta
dispnea i taquipnea
hipoventilació
hipòxia
dolor toràcic
MEG
105
tractament mèdic pneumonia
antibiòtic si infecció bacteriana
oxigenoteràpida si precisa
hidratació via entera i/o parenteral
106
tuberculosis que es
malaltia infecciosa produida pel Mycobacterium Tuberculosis o Bacil Kack. El 80% dels casos afecta al pulmó però pot avectar a qualsevol part del cos.
Evolució lenta, amb presentacions agudes
Signes i simptomes variants segons l’organ afectat/asimptomàtica.
Tenir la infecció no vol dir tenir la malaltia, es pot desenvolupar o no.
107
tuberculosis simptomes
febre, que de nit empitjora
tos seca o mucopurolenta
hemoptisi
dolor toràcic/ dolor generalitzat
Fatiga, astènia, pèrdua de pes, MEG
108
Dx de la tuberculosi
test de mantoux
Llegir a les 48-72h.
mesurar només la induració, no l’eritema
mesurar el diàmetre major transversal en mm
+= contacte però no desenvolupat o infectat
109
tractament tbc
mesures preventives de l’infecció
detectar/valorar pacients susceptibles de pneumònia
ambient respiratori
rentat de mans
asèpsia manipulacions sondes d’aspiració
neteja canvis circuits d’oxigenoterapia
Prevenció sobreinfecció respiratòria
Isionacida i rifampicina (6mesos) associats a pirazinamida, estreptomicina, etambutol…
Quimioprofilaxi: Infeccions latents
Mesures d’aïllament per evitar transimissió per aire
S’administren antitussígens per evitar l’hemoptisis (expectoració de sang)
Mesures d’aïllament per evitar la transmissió d’aire
110
grip que es
infeccions benignes autolimitades
gran morbimortalitat
brots epidèmics anuals i ocasionalment pandèmics
virus influenza A B i C
període d’incubació= 1-4 dies
111
símptomes
febre
dolors musculars
tos
astenia
cefalea
malestar general
112
Dx grip
aspirat mucositat
hisopos
rentats nasofaringis
113
dx grip
aspirat mucositat
hisopos
rentats nasofaringis
114
tractament de la grip
Vacunació a persones de risc (preventiu)
tto simptomàtic en grip no complicada (antitèrmics i analgèsics)
Antivírics: Oseltamivir 75mg c/12h 5 dies
115
complicacions de la grip
bronquitis aguda
traqueobronquitis
bronquiolitis
pneumonia
afectacio neurologica
116
virus respiratori causant del refredat comú
rinovirus, transimissió x contacte
117
símptomes de la grip
estornuts
tos
rinorrea i obstrucció nasal
odinofagia
118
tractament simptomàtic de la grip
antihistaminics i antiinflamatoris
119
vessament pleural
és l’acumulació de líquid a la cavitat pleural
120
tipus de vessament pleural
hidrotòrax
quilotòrax
hematòrax
121
signes i símptomes del vessament pleural
dolor toràcic (pleurític)
Tos
Dispnea
Asimetria toràcica
Soroll mate a la percusió
Fregament pleural, NO mermull vesicular
122
DX vessament pleural?
Clínica + proves complementàries (Rx de tòrax i ecografia)
123
TTO vessament pleural
Drenatge toràcic (veure pneumotòrax)
Toracocentesi evacuadora: Extracció del líquid de l’espai pleural
124
què és la toracocentesi evacuadora
Recordar pressions hidrostàtiques i coloidosmòtiques en vasos, i moviments osmòtics per diferències entre concentracions a banda i banda.
Exsudat: Líquid inflamatori contingut en una cavitat, amb una elevada concentració de proteïnes (3g/L) i restes cel·lulars.
Transudat: Líquid d’origen no inflamatori en una cavitat. La concentració de proteïnes és menor a 3g/L
125
Pneumotòrax
acomulació d’aire en la cavitat pleural, produïda per un traumatisme obert o per esquinçament de la superfície dels pulmons.
Classificació etiològica
Pneumotòrax espontani
Primari (sense patologia prèvia) Secundari
Pneumotorax traumàtic.
126
S i S del pneumotòrax
5-10% asimptomàtics
Dolor toràcic (pleurític)
Dispnea
Asimetria toràcica
Auscultació sense murmull vesicular
Si hi ha col·lapse—> risc de pneumotòrax a tensió: PA baixa, GC baix, cianosi, risc ACR.
Modificació pressió intrapleural: 756 a 760 (atmosfèrica) hauria de disminuir no augmentar a l’inspirar
127
Dx pneumotorax
Clínica + Proves complementàries (Rx t`roax i Ecografia)
128
TTO pneumotorax
drenatge toràcic
Dispositiu que es col·loca a la cavitat toràcica per evacuar aire (pneumotòrax / líquid(vessament) o ambdós d’aquesta cavitat a través d’un sistema tancat de P negativa.
129
Objectius del drenatge toràcic
Drenar el líquid: hematic, serios i/o purulent
Drenar aire de la cavitat on s’inserten
Controlar/quantificar possibles fuites sdesprés de la cirugia
130
Receptal:
Dispositiu de plàstic rebutjabñe, dividit en tres parts, que permet l’evacuació d’aire o líquid de la cavitat pleural facilitant així la reexpansió pulmonar.
Conceptes bàsics:
- Càmera recollida (3 seccions)
Segell (càmera amb segell hidràulic)
Regulador d’aspiració en sec
Sistema anti-vessament
Vàlvula de alliberació de P positiva
Vàlvula de descàrrega pressió negativa elevada
Finestra monitorització de fugues d’aire amb graduacions d’intensistat
131
Drenatge procediment
No tocar apòsit si no està tacat o es mulla
La primera cura la fa el cirugià
Valorar quantiat i qualitat drenatges c/30min les primeres 2h
Iniciar fisioteràpia respiratòria
Mobilització precoç
Mesures preventives de TEP
Combinar posicions semifowler i/o decúbit lateral sober el costat no afectat.
Vigilar: Dispnea soptada, aparició d’hemorràgia
Retirada pel metge, després d’haver comprovat radiològicament la reexpansió pulmonar
132
Càncer broncopulmonar
Transformació d’un grup de cèl·lules de la mucosa bronquial, adoptant característiques atípiques i formant una massa tumoral
133
Càncer de pulmó de cèl·lules no petites
80% dels casos. Inclou adenocarcionames, carcinomes escamosis i carcinoma de cèl·lules grans
134
Càncer de pulmó de cèl·lules petites
15-20%
Agressiu, ràpid creixement, tendència a envair ganglis i MT cerebral
135
S i S càncer broncopulmonar
Tos persistent
Dolor toràcic (al respirar o tossir)
Hemoptisi
Silbilàncies i roncus
Dispnea i dispnea d’esforç
Astènia
Fatiga
Disfàgia
Pèrdua de pes
Caquèxia
Marcadors tumorals
Canvis electrolítics
Anèmia
136
TTO càncer broncopulmonar
Carcionama de cèl·lules petites= sensible a QMT
Si CPNCP cirugia si no hi ha MT
Immunoteràpia
Teràpia que estimula el sistema immunitari del pacient per destruir cèl·lules cancerígenes que han de fer resistència
Inhibidors del punt de control
Teràpia de cèl·lules T del receptor antigen quiméric (CAR)
Anticossos monoclonals immunoteràpia viral oncolítica.
137
Tractament quirúrgic del càncer broncopulmonar tècniques
Tècniques de cirugia toràcica:
Toracostomia: Incisió a la paret toràcica per exploració, prendre mostes,…
Mini-Toracotomia: 4cm
Segmentectomia: resecció quirúrgica d’un segment
Lobectormia: REsecció quirúrgica d’un lòbul
Pneumonectomia: Resecció quirúrgica d’un pulmó
138
TTO cirugia càncer broncopulmonar
L’anestèsia general produeix relaxació del diafragma desplaçant-lo a la cavitat toràcica i dificultant l’expansió pulmonar. Desequilibris V/Q.
Ventilació a un pulmó
Cirugia toràcica endoscòpica: Cirugia mínimament invasiva que permet realitzar cirugies de forma menys invasiva i amb una recuperació més ràpida.
Broncoscòpia: Orifici natura, visualitza i recull mostres.
Toracoscòpia: Incisió
139
Hipoxemia SA …
- trastors pulmonars aguts i crónics, trastorns pleurals i càncer broncopulmonar.
140
intervencions davant l’hipoxèmia
Prevenir l’hipoxèmia i la hipercàpnia
- valorar persones amb risc
- controlar l’estat d’oxigenació (SpO2 o GSA)
-instaurar mesures de posició del capçal
-realitzar fisioteràpia respiratòria preventiva
- administrar O2 i medicació
- Evitar esforç activitats
-Informar a la persona i registrar HC
141
acidosi/alcalosi SA
trastorns pulmonars aguts o crònics, trastorns pleurals i càncer broncopulmonar
142
mesures davant acidosi/alcalosi
Detectar precoçment signes i símptomes d’a/A
-Valorar risc-perfil persona afectada.
-Monitoritzar FR i funció cardíaca.
-Valorar proves laboratori (GSA).
-Buscar conseqüències a/A
- Assegurarhidratació valorant la compensació metabòlica.
143
DAvant d’un quadre d’hiperventilació
Tto Bicarbonat/Mascareta
144
Infeció-sobreinfecció-atelectàsies SA…
Trastorns broncopulmonars.
-Mesures per hidratació
-Posició / movilització precoç
-Fisioteràpia respiratòria (Tècniques). Drenatge secrecions
-Extremar les mesures asèpsia aspiració
-Vacunació
-ATB?
Control temp
Identificar signes d’infecció
Valorar proves lab
Hiperhidratació
145
Atelectàsies SA…
Trastorns broncopulmonars
146
Atelectàsies
identificació persones de risc
Fisioteràpia (tècniques)
Auscultació (hipofonesi) i valoració Rx
147
si drenatge toràcic pot aparèixer…
Obstrucció, doblegament i desconnexió tub.
Si desconecció en el punt d’incisió augmenta el risc, tb a la zona de connexió
Tubs preferiblement llargs, segell hidràilic
Revisar signes d’alarma!—> dispnea sobtada, sang vermella surtint del drenatge…
148
Broncoespasme SA …
aspiració de secrecions.
administrar medicació específica en pacient vulnerables.
Detectem broncoespasme mitjançant l’auscultació i la valoració de dispnees. Fàrmacs broncodilataadors i d’efecte antiespasmòdic.
149
Trastorns gastrointestinals, irritació orofaríngea, trastorns cardíacs SA …
Teràpia inhalatòria amb fàrmacs broncodilatadors, corticoides i atb
150
Com prevenim efectes adversos de la medicació respiratòria?
Instaurant mesures higienico-dietètiques
Revisant-Consultant Servei Farmàcia recomanacions per l’administració i interaccions.
Assegurar hidratació i higiene mucosa oral.
Valorar administarar protecció gàstrica (omeoprazol)
151
Distensió abd, irritació de la mucosa i LESADIC SA…
Oxigenoteràpia, dispositius d’administració fàrmacs i VMNI
-mucosa oral especialment sensible
aplicar cremes
152
% O2
des dels 21 fins als 100. Si més de 50% durant 24 pot ser tòxic.
153
Ulleres nassals; mascareta simple
Baix flux, baixa concentració.
S’administren litres d’O2 1-4L
La % O2 exacta administrada es desconeix depèn de la FR i el Vt
154
Mascareta venturi
Alt flux
Concentració 28-50%
Es pauten %O2 i L
La %O2 administrada és coneguda, connexió a traqueostomies, tubs endotraqueals i nebulitzacions
155
Inspiron (sistema venturi humidificat)
Alt flux
Concentració 28-80%
Es pauten %O2 i L
La %O2 administrada és coneguda
Connexió a traqueostomies, tubs endotraqueals i nebulitzacions
156
Mascareta amb reservori
Baix flux alta concentracio
Aporten un concentració >80%
Vàlvula anti-reflux
157
Oxigenoteràpia en MPOC
Recordar fisiologia per entendre la relació entre O2 i MPOC
Regulació de la respiració
S’adapta a les necessitats de l’organisme
Intervenen sistemes de retroacció sensibles a PaO2, pH i PaCO2 arterial
Les variacions de la PaCO2 son l’estímul més potent pel control reflex de la ventilació
La ventilació s’ajusta per mantenir a PaCO2 a 40mmHg
el pH també varia
LA CO2 baixa i l’O2 alta son l’estímul per respirar, si s’administra O2 alt, es deprimeix l’estímul i el pacient fa depressió respiratòria
158
Manifestacions de toxicitat
Signes de depressió respiratòria
Cefalea intensa
Manca de concentració
Disartria
Inquietud, narcolepsia
Tos Vòmits
Cremor o opressió
Atelectàsies relacionades amb l’administració %O2 superiors a 60%
159
Fisioteràpia respiratòria
per eliminar secrecions traqueobronquials per baixada de resistències a la via i millorar l’intercanvi gasós
Tènciques passives: Vibració i drenatge postural
Tècniques actives: Treballen musculatura. (Tos assistida, respiració diafragmàtica, exercicis d’expansió toràcica i triflow)
Acapella Cough Assist: Combina els beneficis de la teràpia PEP (Pressió Expiratòria Positiva) i la vibració de les vies respiratòries per tal de mobilitzar les secrecions pulmonars
160
Conseqüències de la respiració amb P positiva (VM)
Major P intratoràcica, menys retorn venós, menys gast cardíac, menys Ta
161
VILI Ventilator induced lung injury
Barotrauma; Sobredistenció alveolar que pot comportar emfisema intersticial/ sc
Valutrauma: Sobredistenció alveolar per volums elevats
Atelectrauma: Col·lapse per obertura-tancament-reobertura d’alveols
Biotrauma: mediadors inflamatoris
162
com reduim la PCO2?
Mitjançant la VMNI
163
contraindicacions VMNI
Instabilitat Hemodinámica
arritmies ventriculars potencialment letals
obnibulació profunda o coma
traqueotomia
hemorràgia digestiva alta activa
IQ recent
pH < 7’2 en EPOC aguditzat
164
EEP, Pressió suport i TRIGGER
EEP: Possitive End ESpiratory Pressure. Pressió positiva, continua suau durant tot el cicle respiratori. Millora la oxigenació, reculta alveols i millora la distensibilitat alveolar. Massa elevada, risc de barotrauma
PS: Préssió positiva durant la fase d’inspiració que ajuda al pacient a ventilar i per tant, disminueix el seu treball respiratori. Millora ventilació
Trigger: Sensor que detecta els esforços realitzats pel pacient durant l’inspiraçao
