U Flashcards
Fitxa tècnica
- U (Boirina d’espigol, 1950)
- Jackson Pollock
- 1950
- oli, esmalt i pintura d’alumini sobre tela
- 1,60 x 2,59 m
- Expressionisme abstracte
- Tema: Abstracte
- National Gallery (Washington)
Context històric i cultural
Les primeres avantguardes van iniciar una ruptura amb l’art tradicional tal com s’havia entès fins el moment. Les Segones Avantguardes van continuar aquest camí. Així doncs, durant la segona meitat del segle XX van sorgir una gran quantitat d’artistes que crearen noves tendències.
Després de la 2a Guerra Mundial, amb una Europa devastada, EUA agafa l’hegemonia i l’art serà conseqüència de la nova tendència de consum. EUA serà “la meca” de l’art. És el model “American Way of life” traslladat a l’art. Els artistes que defensen aquest nivell de vida seran els que triomfaran (Dalí o Andy Warhol,per exemple) mentre que els marxistes seran denostats. Les tendències seran marcades en gran part per les galeries i els crítics d’art, tot fixant el preu de les obres més aviat per la possibilitat de venda que pel valor artístic. També es va potenciar la creació de museus d’art contemporani així com col·leccions privades i institucionals. D’aquesta manera, l’art es generalitzà i va ser possible que les obres es realitzessin en nous formats de grans dimensions.
- L’expressionisme abstracte es caracteritzava per:
renunciar a la racionalitat compositiva ( o formal).
recerca cap a l’automatisme espontani. Predomini de l’expressió a través del traç espontani.
Dins l’anomenat expressionisme abstracte hi conviuen diferents tendències com els pintors gestuals, la pintura cal·ligràfica o la pintura espacialista.
Als EUA destaca dell corrent gestual: Jackson Pollock. Fou el principal integrant d’aquest corrent. De fet, el moviment de l’expressionisme abstracte s’inicia l’any 1947 amb el seu primer dripping, una pintura que s’allunya del llenguatge figuratiu i fusionava l’automatisme surrealista amb l’abstracció. Fou el creador de l’action painting, que integrava l’artista dins l’obra i del dripping tècnica que es basava en el degoteig i els regalims de la pintura. Pollock pretenia integrar-se en la pintura tot donant vida a l’obra. Per aquesta raó, l’autor s’estenia a terra i a partir dels traços i esquitxos intentava expressar el seu estat d’ànim.
Lectura formal i anàlisi estilístic
Pollock pintava movent-se sobre la tela, que no estava col·locada en un cavallet sinó que reposava directament al terra, alliberada del bastidor. D’aquesta manera, el pintor veia la tela des de dalt, en una posició de domini. Els moviments de l’artista eren ràpids i convulsius, semblants a un ball ritual, i aconseguia omplir tota la superfície de la tela. Aquest procediment s’anomena dripping (‘degoteig’) i consisteix a
deixar caure la pintura amb un degoteig del pinzell, fent un o
més forats al pot o utilitzant un pal; també es poden llançar dolls o esquitxos sobre la tela, per a la qual cosa es fa servir pintura sintètica i metàl·lica. El pintor treballa al voltant de la tela, s’inclina des dels costats o s’hi posa a sobre. El sistema emprat és el que defineix l’obra, no pas el resultat final.
Mitjançant la pintura gestual, el ritme crea arabescos, traços, esquitxades i retícules. Les taques constitueixen els pols d’atracció entre els quals es distribueixen els diferents elements de la composició. Ja no hi ha una forma que es pugui veure o llegir, sinó un moviment de la línia de color, el que
s’anomena «espai òptic». En un primer moment, Pollock feia servir colors vius. Posteriorment, la gamma cromàtica es tornà més austera (és l’etapa de Número I ) i, finalment, es va limitar al blanc i el negre.
La composició es desenvolupa per mitjà de ritmes
entrecreuats. L’extrema delicadesa del grafisme i de les
seves gradacions contribueix a crear un espai
d’aparença immensa, amb la qual cosa l’espectador es
troba envoltat del conjunt de l’obra com si ell també
estigués dins el quadre.
Al mateix temps, la doble qualitat de les trames lineals
suggereix impenetrabilitat i obertura. Aquesta trama
cobreix completament la tela –tècnica anomenada all-
over–, en una mena d’horror vacu.
Les obres de Pollock presenten una profunditat espacial,
derivada de la superposició de trames i dels contrastos
cromàtics.
Interpretació conceptual
En Número I, l’objecte del desig ha estat eliminat en benefici exclusiu del desig de pintar en estat pur. Aquesta obra és citada, sovint, com l’obra mestra de l’artista.
Convida la mirada de l’espectador a realitzar un recorregut d’exploració que no té fi i que es desenvolupa en una tercera dimensió. L’univers de Jackson Pollock és complex, perquè integra fonts de totes les èpoques i civilitzacions. S’ha dit que la seva pintura és «un tall transversal en la història universal».
El procés de creació d’aquest pintor passa per les fases següents:
1. Llargues etapes de reflexió davant la tela, fins que decideix dur a terme «l’acció».
2. Realització d’una primera trama monocroma, que constitueix el que s’anomena «la imatge».
3. Diverses etapes de traços complicats de forma generalment el·líptica, que «velen» la fase anterior.
4. Finalment, cobriment de tota la trama pictòrica amb colors que s’interrelacionen sense seguir les lleis del contrast.
Per entendre la funció de la pintura de Pollock, en general, i
d’aquesta obra, en particular, fem ús de les paraules del crític d’art Giulio Carlo Argan: «Portar un missatge suprem a la humanitat extenuada per crisis terribles era un deure per a Pollock».
Els expressionistes abstractes canvien la relació de
l’espectador amb el quadre i la pintura. Si fins aleshores
el llenç era un objecte quasi per adorar, que es mirava
només d’una manera i es posava sobre un cavallet, els
expressionistes abstractes amb Pollock al capdavant,
posen la tela al terra, la miren per tots cantons i, fins i
tot, la trepitgen i la pinten, l’empastifen amb les seves
pròpies mans, segons l’estil de cadascú.
