Dona i Ocell Flashcards
Fitxa tècnica
Dona i ocell
Joan Miró
1983
Escultura exempta
Formigó i ceràmica
22 m (alt) x 5,29 m (diàmetre)
Surrealista
Al·legòric
Parc de l’Escorxador, BCN
Context històric i cultural
Al llarg de la segona meitat del segle XX, els artistes van participar tant en escultura com en pintura; de fet es va arribar a trencar aquest binomi. Tot i això, s’han de destacar alguns artistes que van destacar concretament en aquest camp.
Henry Moore:
Simplificà la figura humana a partir de formes orgàniques jugant amb el ple i el buit.
Té la figura femenina com a referent.
Rep influència des de les cultures primitives al surrealisme i abstracció.
Alberto Giacometi:
treballà l’estilització de la figura treballant les textures de les superfícies fins al punt de deformar-la.
Recreava l’angoixa i la solitud del món.
Alexander Calder:
Posa en qüestió l’obra escultòrica com a una obra estàtica aportant moviment a les seves obres.
Els seus mòbils creaven espai a partir del moviment de les formes geomètriques de colors plans.
Eduardo Chillida i Jorge de Oteiza:
Els dos artistes recerquen la relació entre buit i ple a partir de l’abstracció.
No arriben a considerar-se minimalistes ja que van conservar textures i irregularitats dels materials tot apropant-se a la natura.
Chillida treballà amb ferro forjat amb influència de Pablo Gargallo i Júlio González.
Lectura Formal i anàlisi estilístic
Interpretació conceptual
