Museu Guggenheim de Bilbao Flashcards
Fitxa Tècnica
- Museu Guggenheim de Bilbao
- Frank O. Gehry
- 1991-1997
- Museu
- Pedra calcària, vidre i titani
- Desconstructivista
- Bilbao
Context històric i cultural
L’arquitectura de la segona meitat del segle XX va haver d’assolir la tasca de reconstrucció de l’Europa de la postguerra. Tot i això, també generà una nova arquitectura per la creació de ciutats de nova planta com el cas de Brasília ( Brasil). L’arquitectura posterior a la Segona Guerra Mundial destacà per la gran personalitat dels seus arquitectes amb grans projectes adjudicats a partir de concursos internacionals.
Tot i que en un primer moment es mantingué el funcionalisme de l’etapa anterior, a partir de la dècada dels 70 es van començar a imposar nous plantejaments arquitectònics on la tecnologia va passar a ser un element més de la construcció.
Un altre aspecte que marcà l’arquitectura d’aquesta etapa fou l’exili dels grans arquitectes i que continuaren la seva tasca als EUA. En un primer moment els principals arquitectes van seguir els paràmetres funcionalistes de l’etapa anterior a la guerra.
Tot i que en un primer moment es mantingué el funcionalisme de l’etapa anterior, a partir de la dècada dels 70 es van començar a imposar nous plantejaments arquitectònics on la tecnologia va passar a ser un element més de la construcció.
Un altre aspecte que marcà l’arquitectura d’aquesta etapa fou l’exili dels grans arquitectes i que continuaren la seva tasca als EUA
- De forma paral·lela al moviment postmodern, durant les dècades dels anys 80 i 90, sorgeix un nou corrent arquitectònic: l’arquitectura High Tech. Aquesta tendència es caracteritza per:
L’exhibició dels components tecnològics de l’edifici.
Els arquitectes a destacar dins aquest corrent són: Santiago Calatrava, Norman Foster i Richard Roger que juntament amb Renzo Piano foren els creadors del Centre Georges Pompidou de Paris.
Per altre cantó, i al mateix moment, sorgeix el moviment desconstructivista basat en la premisa del filòsof Jaques Derrida “ la forma és el resultat de la fantasia”.
DIns aquest corrent hi destaca sobretot Frank Gehry o l’arquitecta iraniana Zaha Hadid.
Les noves tendències així com les necessitats de les grans ciutats crearen museus, centres comercials, estadis, hospitals…Aquestes construccions en gra part foren promogudes per l’Administració pública amb finalitats com revitalitzar zones deprimides o simplement cobrir les necessitats de la societat actual.
Lectura formal i anàlisi estilística
El Museu Guggenheim de Bilbao ofereix una visió exterior creada a partir de dos tipus de volums interconnectats: els ortogonals, recoberts de pedra calcària, i els corbats i retorçats, recoberts de làmines de titani. Tots aquests
elements es combinen i s’uneixen a través dels murs a manera de cortina de vidre que dóna transparència al museu i relaciona l’exterior i l’interior. És remarcable especialment la vidriera de la part posterior del vestíbul, realçada per
una impressionant marquesina que fa de terrassa i que descansa en una columna de pedra colossal.
L’entrada principal del museu s’amaga darrere d’una escalinata descendent que salva el desnivell existent en relació amb la plaça. Amb això, l’arquitecte aconsegueix crear una visió global del conjunt en lloc de prioritzar un punt focal dominant.
L’interior es vertebra a partir de l’enorme vestíbul de 50 m d’alçada, al voltant del qual s’articulen els tres nivells de sales d’expositives, connectades per mitjà de passarel·les curvilínies, ascensors envidrats i torres d’escales. La superfície d’exposicions, amb un total de’11.000 m2, es distribueix en
dinou galeries: deu de planta ortogonal i nou de planta irregular, en correspondència totes amb les formes destacades a l’exterior. La més espectacular és la sala gran, o sala del peix, de 30 m d’ample i 130m de llarg, l’espai de la qual, lliure de columnes, la fa apta per a l’exposició de peces de grans
dimensions. Gairebé totes les sales reben una il·luminació natural zenital per mitjà de claraboies.
El museu s’aixeca en una de les ribes de la ria de Nervión, 16 m per sota de la cota de l’eixample de la ciutat. Aquesta diferència permet que, malgrat els 50 m d’alçada, l’edifici no
sobrepassi l’alçada de les construccions circumdants. La seva construcció no solament ha servit com a eix vertebrador de la
urbanització de la zona on es troba, sinó que ha aconseguit una integració urbanística total en l’entorn. Això s’ha aconseguit gràcies al seu atractiu reflex en l’aigua i al color metàl·lic dels murs, que combinen perfectament amb la totalitat del cel i l’atmosfera de Bilbao. Actualment, el Museu
Guggenheim ha esdevingut una imatge característica de la ciutat.
Interpretació conceptual
El Museu Guggenheim de Bilbao és un dels museus que la fundació Solomon R. Guggenheim té al món. La seva funció principal és exposar a les seves sales qualsevol manifestació artística contemporània, de qualsevol format, a partir d’un
fons propi i de les exposicions temporals itinerants en el circuit de museus de la fundació. Vistes des del riu, les seves formes
orgàniques han estat identificades amb un vaixell, interpretació que ret homenatge a la tradició portuària de
la ciutat. Seguint el símil marítim, els panells lluents de l’exterior es projecten en l’aigua com si fossin l’escata d’un peix.
L’obra de Frank Gehry es vincula a les teories
desconstructivistes del filòsof Jacques Derrida al final dels anys
vuitanta. En arquitectura, aquest moviment se centra principalment en la fragmentació de la forma, que explora
els desequilibris de la geometria. Aquesta voluntat d’experimentació formal té també com a referent el
moviment constructivista, sorgit a Rússia a mitjan dècada del 1910, i que té com a construcció més representativa el monument a la Tercera Internacional. Frank Gehry va utilitzar un programa de simulació per ordinador per calcular l’estructura de l’edifici, i així, a partir dels avenços tecnològics, va obrir noves portes a l’arquitectura.
