Sopa Campbell's Flashcards
Fitxa tècnica
Sopa Campbell’s
Andy Warhol
1965
acrílic i serigrafia sobre tela
92 x 61 cm
pop art
natura morta contemporània
Producció seriada present en moltes col·leccions i museus diversos
Context històric i cultural
Les primeres avantguardes van iniciar una ruptura amb l’art tradicional tal com s’havia entès fins el moment. Les Segones Avantguardes van continuar aquest camí. Així doncs, durant la segona meitat del segle XX van sorgir una gran quantitat d’artistes que crearen noves tendències.
Després de la 2a Guerra Mundial, amb una Europa devastada, EUA agafa l’hegemonia i l’art serà conseqüència de la nova tendència de consum. EUA serà “la meca” de l’art. És el model “American Way of life” traslladat a l’art. Els artistes que defensen aquest nivell de vida seran els que triomfaran (Dalí o Andy Warhol,per exemple) mentre que els marxistes seran denostats. Les tendències seran marcades en gran part per les galeries i els crítics d’art, tot fixant el preu de les obres més aviat per la possibilitat de venda que pel valor artístic. També es va potenciar la creació de museus d’art contemporani així com col·leccions privades i institucionals. D’aquesta manera, l’art es generalitzà i va ser possible que les obres es realitzessin en nous formats de grans dimensions.
- La nova recerca de la figuració però té el seu màxim exponent en el Pop Art. El nom d’aquests corrent l’encunyà el crític d’art Lawrence Alloway i l’emprà per designar l’art que sorgí a la dècada dels anys 50 fins els 70 paral·lelament a Londres i Nova York. Aquest art es caracteritzava per:
Art inspirat en productes populars de consum de masses.
Marcat caràcter figuratiu a partir de imatges relacionades amb el consum i de fàcil comprensió ( a diferència de l’Expressionisme Abstacte).
Els artistes es fixen en models del seu propi món. No els cal buscar models antics.
Aquests models sorgeixen del seu món amb una mirada irònica: còmics, revistes, retrats de personalitats famoses,
Aplicació del color pla, amb pocs matisos.
Tècniques de producció serigrafiada ( per tal d’incidir més en l’aspecte consumista de l’art).
Entre els màxims representants d’aquest moviment destaquen: Andy Warhol ( màxim representant), Lichtenstein, Rauschenberg,Johns,Wesselman, Oldenburg, Hockney i Segal.
Lectura formal i anàlisi estilístic
En observar una pintura pop, el primer element de reflexió
que sorgeix és que els temes no són pas originals, és a dir,
no constitueixen un producte de la imaginació. L’artista no
crea, es limita a observar el seu entorn i en tria el que vol
representar.
En les nombroses representacions de la llauna de sopa
Campbell’s, Warhol introdueix diferències respecte del model
objecte de còpia: prescindeix del logotip central, ressalta les
lletres amb unes línies més precises, en canvia els colors o
la posició, presenta algunes llaunes obertes i altres de
tancades, agredides per obrellaunes, amb l’etiqueta trencada
que deixa al descobert la llauna oxidada, superposades en
fileres interminables les unes sobre les altres i, fins i tot,
algunes que encara hi conserven el preu.
En l’obra que comentem els canvis són següents: la franja
superior és blava en lloc de vermella i la inferior és verda en
lloc de blanca; les lletres Campbell’s i condensed apareixen
en groc, en lloc del blanc perfilat amb negre de l’original; el
mot Tomato és escrit en blau, en lloc de vermell; el segell del
premi a la qualitat de l’Exposició Universal, normalment groc,
és rosa, com la sanefa inferior, que en general és negra; el
contorn rosa de les lletres de Soup substitueix el blanc, i la
tapa i la vora inferior són vermelles, en lloc de conservar el
to metàl·lic de la llauna.
Warhol, fent servir la imatgeria popular i mitjançant la reproducció plana i el procés impersonal de la impressió, atorga la dignitat d’icona a un producte de consum de
masses. En aquesta obra prescindeix de les lleis de la perspectiva i mostra la visió frontal de la llauna i la visió aèria de la tapa, simultàniament.
Cultiva de manera conscient una imatge trivial i desafia els principis tradicionals que fan referència a l’objecte artístic com a objecte únic, autèntic i fruit de la creació de l’autor.
Fa servir el mètode de la serigrafia, que consisteix a transferir tinta a través d’una seda. El pas de la tinta es bloqueja mitjançant una emulsió als llocs on no hi ha d’haver
imatge, de manera que només passa per la zona que queda lliure. Es tracta d’un mètode immediat per a l’apropiació de la imatge, fàcil d’aplicar i que es pot reproduir indefinidament. Les primeres serigrafies sobre tela foren les de la sèrie
dedicada als bitllets de dòlar; després vingué la sopa Campbell’s (Warhol confessà que l’havia escollit perquè era el que menjava cada dia de petit i l’havia arribat a avorrir), la
salsa de tomàquet Heinz, les ampolles de Coca-Cola o el detergent Brillo.
Interpretació conceptual
L’art de Warhol té com a destinatària la massa: és un art per
a tots i no pas per a uns quants escollits. Per això surt al
carrer i s’apropia els productes més habituals, els del
supermercat. D’aquesta manera, la seva obra esdevé
intel·ligible i propera. Els objectes més barats, com ara la
sopa Campbell’s, poden sublimar-se i acabar convertides en
obres d’art. És un home del seu temps, admirat per una societat que aprecia el caràcter transgressor de la seva exaltació del consumisme com a forma d’igualitarisme.
Ens mostra una Amèrica del Nord immersa en el consum i en
la rutina. Però l’artista no adopta cap mena d’actitud crítica,
sinó que s’identifica amb aquesta manera de relacionar-se
amb la vida.
Warhol va ser un àvid lector de Berthold Brecht i interpretà
que la sublimació del comunisme en la societat capitalista és
donada pel fet que tots tenim els mateixos ídols, mirem les
mateixes coses, pensem de la mateixa manera… i mengem
la mateixa sopa.
Warhol concep la seva obra com una resposta contra tots
aquells espectadors d’elit que defensen una única manera
d’abordar la contemplació d’una creació artística. Per tant,
inclou una important càrrega de ruptura i dessacralització
dels mites tradicionals i es dirigeix a una societat en què la
cultura i els productes de baix cost sembla que van plegats.
Ens trobem, però, davant un tipus d’art que corre un alt risc:
la fugacitat. Perquè, en el moment en què les generacions
futures no reconeguin els objectes que representa, la seva
raó de ser haurà desaparegut.
Per a un bon sector de la crítica, l’obra de Warhol és un
símbol de la banalitat i la frivolitat de la societat de consum
americana.
