Maman Flashcards
Fitxa tècnica
- Maman
- Louise Bourgeois
- 1999
- Escultura exempta
- Bronze, Acer inoxidable i marbre
- 8,95 x 9,80 x 11,60
- Expressionista
- al·legòric
- Museu Gugghenheim, Bilbao
Context històric i cultural
Al llarg de la segona meitat del segle XX, els artistes van participar tant en escultura com en pintura; de fet es va arribar a trencar aquest binomi. Tot i això, s’han de destacar alguns artistes que van destacar concretament en aquest camp.
Henry Moore:
Simplificà la figura humana a partir de formes orgàniques jugant amb el ple i el buit.
Té la figura femenina com a referent.
Rep influència des de les cultures primitives al surrealisme i abstracció.
Alberto Giacometi:
treballà l’estilització de la figura treballant les textures de les superfícies fins al punt de deformar-la.
Recreava l’angoixa i la solitud del món.
Alexander Calder:
Posa en qüestió l’obra escultòrica com a una obra estàtica aportant moviment a les seves obres.
Els seus mòbils creaven espai a partir del moviment de les formes geomètriques de colors plans.
Eduardo Chillida i Jorge de Oteiza:
Els dos artistes recerquen la relació entre buit i ple a partir de l’abstracció.
No arriben a considerar-se minimalistes ja que van conservar textures i irregularitats dels materials tot apropant-se a la natura.
Chillida treballà amb ferro forjat amb influència de Pablo Gargallo i Júlio González.
Lectura formal i anàlisi estilístic
Maman s’eleva desafiant sobre vuit gegantines potes de bronze a l’exterior del museu Guggenheim de Bilbao. Aquestes potes, amb una estructura que recorda vagament la de arcbotant de les catedrals gòtiques, no estan tenses, tot i la
duresa del material, sinó que reprodueixen molt bé la mobilitats de les extremitats de l’aranya. Alhora, també mostren una superfície rugosa i imperfecta, fruit de les nombroses plaques que les conformen a manera de trossos de tela.
Totes les potes conflueixen en un cos central de dimensions força més reduïdes, sota la qual hi ha un teixit metàl·lic que conté el que podria representar els ous de l’aranya, un conjunt de pedres blanques de marbre. Bourgeois conjuga molt bé la
fragilitat que es desprèn de la indefensió de la bossa que
guarda els ous, suspesa en el buit, amb la protecció que, a
manera de presó, ofereix al mateix temps la posició de les
vuit extremitats, lleugerament més elevades que la bossa
materna.
Interpretació conceptual
Maman forma part de la sèrie d’escultures anomenada Spider (Aranya). De fet, el motiu de l’aranya ha estat present d’una manera o altra en l’obra d’aquesta escultora des de l’any 1940.
aquestes escultures són un homenatge que fa l’artista a la seva mare, que tenia un negoci de tapisseria en el qual treballava com a artesana. Per a Bourgeois, la seva mare, a qui considerava la seva millor amiga, era, com les aranyes,
deliberada, intel·ligent, pacient, calmada, raonable, fina, subtil, indispensable, neta i útil. No obstant, el vincle d’aquesta
escultura amb la figura materna va més enllà, perquè connecta directament amb els traumes psicològics de la infantesa de
l’artista.
Quan era petita, va patir el menyspreu del pare, que havia esperat tenir un fill mascle, i va haver de ser testimoni de la relació amorosa que el pare va mantenir amb la institutriu que l’educà quan era petita, una relació que la seva mare va voler
ignorar. Per Bourgeois l’aranya expressa la duplicitat de
la naturalesa materna: utilitza la seda tant per fabricar el poll que protegeix els ous, com per filar la teranyina amb la qual caça les preses. Una doble funció totalment contradictòria: vida i mort. Una dicotomia que també es pot veure formalment en el contrast entre les dimensions monumentals de l’escultura i l’aparença amenaçadora de l’aràcnid que està protegint la vida dels seus fills, en contrast amb l’aparent fragilitat de les potes, llargues i primers.
Així doncs, es pot considerar aquesta obra com una reconstrucció tangible de les emocions viscudes per l’artista en el passat, creades amb la voluntat contradictòria de revifar el record i de cercar l’oblit.
La llarga trajectòria artística de Bourgeois, que abraça més de sis dècades engloba una obra sòlida i innovadora que va oscil·lar entre l’abstracció i la representació personal dels estats psíquics de la persona. Alhora, aquesta aposta es va veure enriquida pel contacte amb el Surrealisme parisenc,
l’Expressionisme abstracte de Nova York i el diàleg mantingut amb l’art de les tribus índies i africanes. No obstant, cal recordar també la influència que la traumàtica infantesa tingué en la seva obra. Així, d’alguna manera pot afirmar-se que l’artista francesa trasllada a l’art algunes de les seves vivències, sentiments i emocions més profunds, com ho va fer, també a mig camí del Surrealisme, l’artista mexicana Frida KAHLO.
