TEMA 9 Flashcards

1
Q

Què va fer Darwin?

A

Charles Darwin va formar part de l’expedició científica a bord del vaixell Beagle. En aquesta expedició va fer la volta al món en cinc anys (1831-1836), temps durant el qual va poder estudiar i recollir nombroses dades. A partir d’aquestes dades i també de llargues reflexions va deduir una nova teoria per explicar el procés de l’evolució, explicada a l’obra L’origen de les espècies (1859).
Darwin introdueix el terme Selecció Natural en el seu llibre. No parla d’evolució

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
2
Q

Quines aportacions va fer Darwin?

A
  1. Unes espècies provenen d’altres. Per tant, totes les espècies tenen avantpassats comuns.
  2. El món viu no és constant sinó que està en un canvi permanent; és a dir, evoluciona gradualment.
  3. El principal mecanisme del canvi és la selecció natural.
How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
3
Q

Evidències de la selecció natural

A
  1. Observació directa (a la natura o al laboratori)
  2. Continuïtat entre espècies (no són unitats estàtiques i tancades)
  3. Similituds en la diversitat de la vida
  4. Registre fòssil
How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
4
Q

Observació directa

A

Tota la genètica de poblacions es basa en canvis a petita escala que es relacionen amb l’evolució.
Un exemple, serien els pinsans de Darwin.

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
5
Q

Continuitat entre espècies (prova geogràfica)

A

Com més allunyades o aïllades estan dues zones, més diferències presenten les espècies.

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
6
Q

Similituds en la diversitat de la vida (proves anatòmiques)

A

Les evidències més òbvies a favor de l’origen comú procedeixen de les similituds
entre espècies:
o Analogies → similituds que podem atribuir al fet de desenvolupar una mateixa funció com a resultat d’una adaptació.
o Homologies → similituds que es deuen al fet de compartir un mateix origen.
o Elements vestigials

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
7
Q

Registre fossil (proves paleontològiques)

A

en el registre fòssil hi ha un augment de la diversitat de les espècies i un augment de la complexitat estructural dels organismes. Permet observar canvis evolutius grans com la distribució en el temps dels diferents grups d’animals

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
8
Q

Com es la selecció natural? (en quant a ritme de canvi?)

A

Si els processos lents i subtils actuen durant molt de temps poden causar canvis enormes → erosió dels rius, formació de canons.
Aquesta acumulació gradual de canvis pot permetre el sorgiment d’una nova espècie a partir d’un ancestral. Per tant, podem veure que la selecció natural és acumulativa i gradual (no es produeixen adaptacions en un sol pas).

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
9
Q

L’evolució progressa cap a un objectiu específic?

A

No. Les poblacions/espècies sorgeixen en resposta a variacions a l’atzar i al seu ambient → això comporta un canvi cap a la diversificació més que no pas un
progrés cap a un punt en particula

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
9
Q

L’evolució va ser idea de Darwin?

A
  1. L’evolució és el canvi hereditari al llarg del temps i aquest punt, no va ser la idea original de Darwin.
  2. Les contribucions de Darwin són:
    a) Descendència comuna
    b) Gradualisme
    c) Selecció natural
How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
10
Q

L’evolució és només selecció natural?

A

NO. L’evolució no és només selecció natural, pot donar-se per altres processos com la deriva genèrica. La selecció natural pot donar qualsevol canvi evolutiu.Una característica pot no ser donada per selecció natural excepte efectes en la reproducció o supervivència

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
11
Q

Tres principis de l’evolució

A
  • A les poblacions hi ha variació (teoria de la variació
  • Part d’aquesta és heretable (teoria de la variació)
  • Pot donar lloc a diferències de supervivència i/o d’èxit reproductor, anomenat fitness.

Adaptació dels individus a l’ambient, -
evolució de les espècies

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
12
Q

Breu història de l’evolució

A

La selecció natural permet l’adaptació dels individus a l’ambient, evolució de les espècies.
El terme selecció natural va ser principalment introduït per Charles Darwin en el seu llibre l’Origen de les espècies (1859).
No obstant, la selecció natural no va ser totalment acceptada degut al desconeixement dels mecanismes de l’herència.
Gregor Mendel explica l’herència al 1065 però els seus descobrimentspassen desapercebuts fins al 1900, on la seva teoria es veu reforçada pel descobriment de l’estructura de l’ADN per James Watson, Francis Crick i
Rosalind Franklin.

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
13
Q

Tipus de processos de selecció evolutius

A
  • Selecció fenotípica (causa)

- Selecció genotípica (efecte)

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
14
Q

Tipus de selecció fenotípica:

A

-Selecció negativa (purificadora o estabilitzadora).
-Selecció positiva (també anomenada selecció Darwiniana o direccional si
passa en un locus quantitatiu)
- Selecció balancejadora (disruptiva o diversificadora)

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
15
Q

Selecció negativa

A

Aquella que afavoreix allò mes ben adaptat, els extrems d’una característica son seleccionats en contra. Aquest és probablement el mecanisme d’acció mes comú de la selecció natural

Elimina selectivament els al·lels nocius. Actua sobre les
noves mutacions perjudicials o deletèries.

16
Q

Selecció positiva

A

Fa referencia a l’augment fins a la fixació d’un al·lel que augmenta la fitness dels individus. Aquella que actua sobre un al·lel beneficiós.

17
Q

Selecció balancejadora (disruptiva o diversificadora):

A

Dos o més al·lels s’afavoreixen simultàniament. Augmenta la variabilitat en les poblacions.

18
Q

Selecció genotípica

A

1 locus. 2 al.els

19
Q

Què és l’eficacia biològica o fitness? (w)

A

Probabilitat relativa d’un determinat genotip de deixar descendència respecte al genotip més ben adaptat.

20
Q

Coeficcient de selecció (formula)

A

0=>w=>1

w=1-s

21
Q

Exemple de selecció balancejadora (arreglarla aquesta)

A

Un exemple de selecció balancejadora (sobre dominància) es l’hemoglobina. A baixes concentracions d’oxigen, l’hemoglobina forma llargs cristalls que porten oxigen menys efectivament causant que els glòbuls vermells adoptin forma de falç i es puguin
deteriorar mes ràpidament (anèmia falciforme).
Només els individus homozigots presentaran anèmia falciforme, els heterozigots (portadors) presenten una forma molt dèbil de la
malària.
El Plamodium Falciparun causa la forma més greu de la malària i es desenvolupa als eritròcits humans.
Els individus amb HbA | HbA tenen molta més mortalitat per malària que els individus HbA | HbS perquè els eritròcits d’aquests últims es trenquen més ràpidament i disminueixen així el creixement del plasmidi

22
Q

Què passara finalment amb la resistencia a la malària?

A

Només els individus que són homozigots HbS | HbS presentaran anèmia falciforme.
o Els individus que són homozigots HbA | HbA són sans però donen més facilitat al plasmòdium per multiplicar-se. És a
dir, tenen una major susceptibilitat a patir la malària.
o Els individus heterozigots (HbA | HbS) són més resistents a la infecció de la malària.
Per tant, en zones amb malària, hi ha una pressió selectiva per a mantenir l’al·lel HbS tot i que en homozigosi causi anèmia
falciforme.

23
Q

Per què hi ha estructures complexes clarament poc

adaptatives en alguns éssers vius?

A

Per la selecció sexual (Preferència d’un sexe per unes certes característiques en els individus de l’altre sexe).

24
Q

Què fa la selecció sexual?

A

No adapta l’individu a l’ambient però millora la probabilitat d’aconseguir parella.
Pot produir individus amb ornamentacions elaborades que poden ser energèticament mes costoses de desenvolupar i mantenir.
Elecció femenina o competició entre mascles.

25
Q

Altres mecanismes evolutius, (apart de la selecció natural)

A

Atzar (deriva genètica),Efecte fundador
Migració
Mutació

26
Q

Deriva genètica (què és?)

A

La deriva genètica és un canvi de les freqüències al·lèliques d’una població per atzar. Els seus efectes seran més intensos com més petita sigui la població. Per altra banda, les poblacions grans, que són més estables, no es veuran afectades.
El canvi de freqüències al·lèliques per deriva genètica, a diferència de quan hi ha selecció que es tendeix a la fixació d’un al·lel afavorit o cap a un equilibri, és un canvi oscil·lant.

27
Q

Explica l’efecte coll d’ampolla com a exemple de la deriva genètica

A

Quan la mida d’una població es redueix sobtadament (per desastre natural…). Com que la deriva genètica té més efecte en poblacions petites, la diversitat genètica de la població es redueix dràsticament, tot i que el coll d’ampolla no duri moltes generacions.

28
Q

Efecte fundador

A

Consisteix en la formació d’una nova població a partir d’un nombre reduït d’individus (baixa diferenciació genètica). Per exemple, albinisme a gitanos, el Síndrome d’Ellis - Van Creveld als Amish o la malaltia de Huntingon.

29
Q

Migració

A

Moviment d’alels entre poblacions. El seu efecte dependrà de la proporció d’individus migrants
• Diferència genètica inicial entre les poblacions
• Les poblacions no estan aïllades
• La diferenciació es dilueix

30
Q

Què és la teoria sintètica de l’evolució?

A

Integració de la unitat genètica (els gens) amb el mecanisme de l’evolució (la selecció natural)
Genètica mendeliana + Darwinisme
- Proporciona una teoria de la variació.
- La variació dins les poblacions és la matèria primera de l’evolució (el paradigma poblacional).

31
Q

Mutació

A

És l’únic procés que genera nous al·lels
• En cada generació, individu, cèl·lula
• Diferents mecanismes, diferents conseqüències
• A l’atzar!
– Una mutació succeeix independentment de les seves conseqüències
• Mutació somàtica vs. línia germinal
• La taxa de mutació és lenta
– Depèn de l’organisme (o orgànul)
– Estimació: entre 1 i 0.998 per cada 1,000 generacions
– No “canviarà” les freqüències al·lèliques de la població
– La seva freqüència augmenta degut a la selecció o deriva genètica

32
Q

Equilibri de Hardi-Weinberg

A

HWE: La variació genètica (freqüències al·lèliques) d’una població ideal romandrà constant de generació en generació en absència de factors que l’alteri.
Si les generacions parental i descendent tenen les mateixes freqüències al·lèliques, no hi ha evolució.
Mirar diapo 51