TEMA 12 Flashcards
Diferencies eucariotes procariotes
PROCARIOTES - Sense nucli. - Cromosoma únic empaquetat amb poques proteïnes associades. - Paret cel·lular bacteriana. - Sense orgànuls. - 17s RNA
EUCARIOTES
- DNA al nucli.
- Cromosomes amb moltes proteïnes
(histones) . - Sense paret cel·lular.
- Orgànuls (mitocondris, cloroplasts).
- 18s RNA.
Com és l’arquitectura dels genomes procariotes?
Les cèl·lules procariotes no tenen embolcall nuclear, els nucleòtids estan formats en un 60% DNA i petites porcions de RNA i proteïnes. Els genomes poden compactar-se enormement com a forma d’alliberar la tensió torsional produïda per d’addició o sostracció de voltes en una molècula circular de DNA.
Com son els genomes procariotes?
La majoria de procariotes (eubacteris i arqueus) tenen genomes circulars
(amb algunes excepcions com borrelia i agrobacterium). Normalment hi ha un, però hi ha excepcions
Què és un plasmidi?
Els plasmidis són petits cromosomes circulars, amb una mida petita, que no
contenen informacions essencials, sinó que confereixen avantatges a l’hoste
en condicions de creixement determinades com, per exemple, conferir resistència a diferents antibiòtics.
Quin problema hi ha amb la mida dels genomes procariotes?
La seva mida és un problema ja que el genoma d’E. Coli mesura aproximadament 1mm, mentre que les cèl·lules mesuren
entre 2.0 µm d’allargada i 0.25 - 1.0 µm de diàmetre.
El volum de la cèl·lula és de 0.6 – 0.7 µm3
.
És per això que el genoma s’ha de compactar unes 1.000 vegades.
Com funciona la compactació del genoma en procariotes?
En la compactació del genoma en procariotes hi ha dos passos:
Primer, tenim un cromosoma circular d’uns 350 µm d’amplada.
En el cromosoma hi ha unes proteïnes estructurals en les quals
s’ancla el cromosoma formant la figura que veiem a la b). (mirar foto) Això fa que
el diàmetre del cromosoma disminueixi molt.
D’aquesta forma està 10 vegades més compactat
El segon pas consisteix en el “supercoilding”, enrotllar les cadenes. 1.000 vegades més compacte. Aquest últim estat no és rígid, ja que el cromosoma ha de ser capaç de desenrotllar-se quan la cèl·lula necessita informació.
Es fan i es desfan segons la necessitat.
Com és el genoma d’E. Coli?
L’E - coli té un nucli central proteic del que irradien 40 - 50 llaçades de DNA
superenrotllat que contenen unes 100 kb de DNA. El seu genoma:
Té gens sense introns, poc DNA codificant (11%), molt poc DNA repetitiu i gens
organitzats en operons.
Densitat gènica a procariotes
Aparentment hi ha una relació entre la mida del genoma, nombre de gens i la seva complexitat.
1 gen per kb
Quina és la comparació de tamany de cel eucariotes i procariotes?
Les cèl·lules eucariotes solen ser molt més grans que les procariotes i tenen nucli.
Com funciona la compactació del genoma en eucariotes?
Cada nucleosoma conté: o Octàmer d’histones: - 2 (H3 + H4). - 2 (H2A + H2B). - Histones d’unió (H1). o 140 - 150 parells de bases (pb). o 50 - 70 pb linker DNA. o Total: 190 - 220 pb.
Quina és la forma més compacta?
El cromosoma a la metafase (deprés de la replicación del DNA).
A quin genoma hi ha més DNA repetitiu?
En procariotes no hi havia casi DNA repetitiu, mentre que en eucariotes n’hi ha molt.
El 50% del nostre genoma està constituït per repeticions de certs elements que no aporten informació però que formen gran part del genoma. Per tant, est pot veure que el tamany del DNA eucariota no té res a veure amb la complexitat. En el genoma humà hi ha uns 24.500 gens, però, en un segment de DNA hi ha altres elements que contribueixen en la seva complexitat
Quants gens hi ha al genoma humà? (codificants)
Va variant amb el temps, però al 2019 sabem que hi ha aprox. 20.000
Composició del DNA
Hi ha dos tipus de DNA:
> DNA amb una sola còpia (majoria dels gens)
> DNA repetitiu (té una estructura important com els telòmers i el DNA no té
una funció coneguda).
1. Transposons
2. Duplicacions segmentals
3. Repeticions de seqüències simples (en tandem)
Què són els transposons? I caracteristiques
> Elements mòbils, elements paràsits (45% del genoma humà)
Fragments de 100bp-10kbp amb l’habilitat de moure’s en el genoma
Deixen còpies d’ells mateixos
Els transposons actius són transcrits i les seves còpies són insertades a altres
llocs del genoma
Poden guanyar mutacions estructurals majoritàriament benignes però poden tenir
conseqüències fenotípiques i patològiques
