TEMA 7/8 Flashcards
Què fan els virus especifics?
Nomes infecten un tipus de cel
Els virus que ataquen a bacteries o plantes poden afectar als humans?
No
Maneres en els que son bons els virus per nosaltres
-Manteniment decosistemes aquatics: mitjançant el manteniment de bacteries que hi ha en aquest
-Formacio placenta humana
-Essencial en el viroma, encarregat de mantenir les poblacions bacterianes
-Teràpia amb bacteriòfags (per combatre la resistència a antibiòtics).
- Teràpia gènica (modificar gens del nostre genoma, utilitzen parts dels virus que són necessaris per integrar-se al genoma), virus oncolítics (són virus que infecten més a les cèl·lules cancerígenes que a les cèl·lules bones, de manera que s’està intentant modificar aquests virus perquè siguin encara més específics).
- Desenvolupament de vacunes, hi ha vacunes que utilitzen vectors virals, és a dir, posen una determinada informació
d’una proteïna al DNA d’un virus.
- També s’utilitzen virus en la biologia sintètica.
Reptes actuals a la virologia
-Hi ha l’objectiu de curar infeccions cròniques com l’VIH o l’hepatitis B.
-També l’objectiu de ser capaços de diagnosticar, contenir i tractar els nous virus emergents.
- I erradicar malalties que es poden prevenir ja que en tenim les respectives vacunes (polio, xarampió, virus del
papil·loma humà)
Un altre repte és l’ús positiu d’aquests virus (modificant-los, utilitzant-los en biologia sintètica, etc.).
Tamany dels virus
20-300 nm
Conseqüències del tamany dels virus
Al ser tant petits tenen poca informació genètica ja que no n’hi cap més dins de
la seva càpsida. És per això que han evolucionat amb la finalitat d’utilitzar tot el
que hi ha a les nostres cèl·lules. És per això que els virus són paràsits
intracel·lulars obligats, és a dir, necessiten de cèl·lules vives per a la seva
expansió i/o reproducció
Els virus tenen el seu propi metabolisme o estructura cel?
No tenen cap mena d’estructura cel·lular ni tenen el seu propi metabolisme, simplement quan entren a la cèl·lula, per
tal d’expressar les seves proteïnes els virus han de crear mRNA, aquest el que fa és enganyar a la cèl·lula de manera que
aquesta el llegirà com si fos seu i expressarà les proteïnes del virus.
Dna viral
Els virus estan compostos per material genètic (RNA o DNA, ss o ds) envoltat
per una càpsida constituïda per proteïnes.
El genoma viral conté la informació per iniciar i completar el cicle d’infecció
dins de la cèl·lula.
Fases cel dels virus
A la fase extracel·lular els virus són inerts, no expressen res (virió). I, per altra banda,
quan entra a la cèl·lula i el seu genoma s’allibera, que és la fase intracel·lular.
Com es repliquen els virus?
Els virus no es repliquen per fissió binaria com les cèl·lules, sinó que primer es fan parts i després aquestes s’uneixen per tal de crear el producte final.
Composició dels virus
Càpsida (fet per capsides)
Capsomers
Acid nucleic
Enzims virals (virus)
Virus “envoltat”
Embolcal viral
Nucleocapsida
De que esta formada la capsida?
De proteines
Tipus de forma de capsida
- Icosaedrica
- Helicoidal
- Complexa
Funcions principals de la càpsida:
- Protecció.
- Enquadernar el receptor cel·lular (en virus descoberts).
- Entrar dins la cèl·lula.
- Deixar anar el genoma viral
- Funcions immunològiques.
- La càpsida “s’autoensambla”, és a dir, totes aquestes unitats anomenades capsòmers s’uneixen sense necessitat d’una energia externa
Per què la càpsida es forma mitjançant la unió de molts capsòmers en comptes d’estar formada per una unitat gran que es plegui sobre si mateixa?
Necessitat: La mida del genoma limita el nombre de proteïnes virals formades pel genoma viral. Solució: utilitzar la mateixa proteïna una vegada i altra.
Fidelitat: La síntesi de DNA, RNA i proteïnes corre constantment el risc de que es produeixi algun error. El fet d’utilitzar una proteïna més petita fa que hi hagi menys possibilitat d’error. I, a més, en el cas de que hi hagués error i s’hagués
d’eliminar, al seu més petit es perd menys informació.
Economia: L’estructura correcta es pot formar amb els mínims residus. Llavors, si una subunitat és sintetitzada o plegada incorrectament, només una petita unitat ha de ser descartada.
Què és l’embolcall viral?
L’embolcall viral està format per glicoproteïnes (fils vermells) que travessen
la bicapa lipídica de la membrana cel·lular de l’hoste, la membrana nuclear,
la membrana plasmàtica, el reticle endoplasmàtic i l’aparell de Golgi.
Les funcions principals de l’embolcall són: protegir, embolcallar, deixar entrar i
dessensemblar.
Com es el genoma viral?
En quant al genoma podem torbar virus que contenen DNA i d’altres que contenen RNA i aquesta informació pot presentarse en forma continua o segmentada així com poden ser d’una sola cadena (amb polaritat positiva o negativa) o de doble cadena.
Sol ser molt petit, tenen entre 200 (poxvirus) i 4 gens (HBV).
Enzims virics
Els enzims són essencials pels virus a l’hora d’infectar la cèl·lula. No es troben a la cèl·lula o al compartiment on el virus
es multiplica.
Exemples d’enzims en el virió:
vih transcriptasa inversa
Com es poden classificar els virus?
L’hoste infectat: Animal, planta o bacteri.
• Aspectes clínics: Virus respiratoris…
• El seu genoma
• Àcid nucleic: DNA o RNA.
• Simetria de la càpsida.
• Presència o absència d’embolcall.
• Dimensions del virió i la càpsida
Com estudiem els virus?
Mitjançant cultius cel·lulars, desenvolupament de l’efecte citopàtic durant la infecció del poliovirus… Hi ha diferents nivells
de bioseguretat:
-P1. Baix risc tant per l’investigador com per la comunitat de recerca (BMV).
- P2. Risc moderat per la comunitat de recerca (CMV, HBV). Accés restringit al personal autoritzat, necessitat de control de rosegadors i insectes, bata i cabina de flux laminar.
- P3. Elevat risc per l’investigador, baix per la comunitat (HCV, HIV).
- P4. Risc elevat per l’investigador i la comunitat (ex. Ebola).
Cicle d’infecció d’un virus
- Fase de fixació (attatchment): el virus es fixa a la superfície de la cèl·lula gràcies al reconeixement de receptors a la membrana o paret d’aquesta.
- Fase de penetració: el virus penetra a la cèl·lula gràcies a que allibera substàncies que trenquen la paret i alhora injecten el material genètic a la cèl·lula hoste.
- Fase d’eclipsi: L’àcid nucleic del virus paralitza totes les funcions de la cèl·lula hoste, només es fabriquen components vírics.
- Fase de síntesi molecular: Procés de còpia del material genètic del virus i síntesi de les proteïnes víriques.
- Fase d’assemblatge: Es munten les partícules víriques unint els components i les molècules d’ADN víric van ficant-se dins les càpsides recent formades.
- Fase d’alliberament: Sortida de la cèl·lula hoste.
Fase de fixació
Les nostres cèl·lules tenen uns receptors específics de membrana que són reconeguts pels virus mitjançant col·lisions a l’atzar. Aquests receptors són els que permeten als virus entrar a la cèl·lula. Per tant, com menys virus entrin al nostre cos, menys possibilitats de que es donin aquestes col·lisions.
Determinant clau de l’abast de l’hoste i del tropisme tissula
Aquests receptors poden ser carbohidrats o proteïnes units a la membrana plasmàtica
Els “naked virus”, que són aquells que no tenen membrana, utilitzaran estructures de la càpsida, mentre que aquells virus
que tenen embolcall, utilitzaran les glicoproteïnes que tenen en el seu respectiu embolcall.
ENTRADA I ECLIPSI
Es dona una penetració directa, una fusió de la membrana i endocitosi.
SÍNTESI MOLECULAR
Es dona la replicació del genoma i la producció de proteïnes virals.
