TEMA 7/8 Flashcards

1
Q

Què fan els virus especifics?

A

Nomes infecten un tipus de cel

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
2
Q

Els virus que ataquen a bacteries o plantes poden afectar als humans?

A

No

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
3
Q

Maneres en els que son bons els virus per nosaltres

A

-Manteniment decosistemes aquatics: mitjançant el manteniment de bacteries que hi ha en aquest
-Formacio placenta humana
-Essencial en el viroma, encarregat de mantenir les poblacions bacterianes
-Teràpia amb bacteriòfags (per combatre la resistència a antibiòtics).
- Teràpia gènica (modificar gens del nostre genoma, utilitzen parts dels virus que són necessaris per integrar-se al genoma), virus oncolítics (són virus que infecten més a les cèl·lules cancerígenes que a les cèl·lules bones, de manera que s’està intentant modificar aquests virus perquè siguin encara més específics).
- Desenvolupament de vacunes, hi ha vacunes que utilitzen vectors virals, és a dir, posen una determinada informació
d’una proteïna al DNA d’un virus.
- També s’utilitzen virus en la biologia sintètica.

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
4
Q

Reptes actuals a la virologia

A

-Hi ha l’objectiu de curar infeccions cròniques com l’VIH o l’hepatitis B.
-També l’objectiu de ser capaços de diagnosticar, contenir i tractar els nous virus emergents.
- I erradicar malalties que es poden prevenir ja que en tenim les respectives vacunes (polio, xarampió, virus del
papil·loma humà)
Un altre repte és l’ús positiu d’aquests virus (modificant-los, utilitzant-los en biologia sintètica, etc.).

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
5
Q

Tamany dels virus

A

20-300 nm

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
6
Q

Conseqüències del tamany dels virus

A

Al ser tant petits tenen poca informació genètica ja que no n’hi cap més dins de
la seva càpsida. És per això que han evolucionat amb la finalitat d’utilitzar tot el
que hi ha a les nostres cèl·lules. És per això que els virus són paràsits
intracel·lulars obligats, és a dir, necessiten de cèl·lules vives per a la seva
expansió i/o reproducció

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
7
Q

Els virus tenen el seu propi metabolisme o estructura cel?

A

No tenen cap mena d’estructura cel·lular ni tenen el seu propi metabolisme, simplement quan entren a la cèl·lula, per
tal d’expressar les seves proteïnes els virus han de crear mRNA, aquest el que fa és enganyar a la cèl·lula de manera que
aquesta el llegirà com si fos seu i expressarà les proteïnes del virus.

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
8
Q

Dna viral

A

Els virus estan compostos per material genètic (RNA o DNA, ss o ds) envoltat
per una càpsida constituïda per proteïnes.
El genoma viral conté la informació per iniciar i completar el cicle d’infecció
dins de la cèl·lula.

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
9
Q

Fases cel dels virus

A

A la fase extracel·lular els virus són inerts, no expressen res (virió). I, per altra banda,
quan entra a la cèl·lula i el seu genoma s’allibera, que és la fase intracel·lular.

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
10
Q

Com es repliquen els virus?

A

Els virus no es repliquen per fissió binaria com les cèl·lules, sinó que primer es fan parts i després aquestes s’uneixen per tal de crear el producte final.

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
11
Q

Composició dels virus

A

Càpsida (fet per capsides)
Capsomers
Acid nucleic
Enzims virals (virus)

Virus “envoltat”
Embolcal viral
Nucleocapsida

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
12
Q

De que esta formada la capsida?

A

De proteines

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
13
Q

Tipus de forma de capsida

A
  • Icosaedrica
  • Helicoidal
  • Complexa
How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
14
Q

Funcions principals de la càpsida:

A
  • Protecció.
  • Enquadernar el receptor cel·lular (en virus descoberts).
  • Entrar dins la cèl·lula.
  • Deixar anar el genoma viral
  • Funcions immunològiques.
  • La càpsida “s’autoensambla”, és a dir, totes aquestes unitats anomenades capsòmers s’uneixen sense necessitat d’una energia externa
How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
15
Q

Per què la càpsida es forma mitjançant la unió de molts capsòmers en comptes d’estar formada per una unitat gran que es plegui sobre si mateixa?

A

Necessitat: La mida del genoma limita el nombre de proteïnes virals formades pel genoma viral. Solució: utilitzar la mateixa proteïna una vegada i altra.

Fidelitat: La síntesi de DNA, RNA i proteïnes corre constantment el risc de que es produeixi algun error. El fet d’utilitzar una proteïna més petita fa que hi hagi menys possibilitat d’error. I, a més, en el cas de que hi hagués error i s’hagués
d’eliminar, al seu més petit es perd menys informació.

Economia: L’estructura correcta es pot formar amb els mínims residus. Llavors, si una subunitat és sintetitzada o plegada incorrectament, només una petita unitat ha de ser descartada.

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
16
Q

Què és l’embolcall viral?

A

L’embolcall viral està format per glicoproteïnes (fils vermells) que travessen
la bicapa lipídica de la membrana cel·lular de l’hoste, la membrana nuclear,
la membrana plasmàtica, el reticle endoplasmàtic i l’aparell de Golgi.
Les funcions principals de l’embolcall són: protegir, embolcallar, deixar entrar i
dessensemblar.

17
Q

Com es el genoma viral?

A

En quant al genoma podem torbar virus que contenen DNA i d’altres que contenen RNA i aquesta informació pot presentarse en forma continua o segmentada així com poden ser d’una sola cadena (amb polaritat positiva o negativa) o de doble cadena.
Sol ser molt petit, tenen entre 200 (poxvirus) i 4 gens (HBV).

18
Q

Enzims virics

A

Els enzims són essencials pels virus a l’hora d’infectar la cèl·lula. No es troben a la cèl·lula o al compartiment on el virus
es multiplica.
Exemples d’enzims en el virió:
vih transcriptasa inversa

19
Q

Com es poden classificar els virus?

A

L’hoste infectat: Animal, planta o bacteri.
• Aspectes clínics: Virus respiratoris…
• El seu genoma
• Àcid nucleic: DNA o RNA.
• Simetria de la càpsida.
• Presència o absència d’embolcall.
• Dimensions del virió i la càpsida

20
Q

Com estudiem els virus?

A

Mitjançant cultius cel·lulars, desenvolupament de l’efecte citopàtic durant la infecció del poliovirus… Hi ha diferents nivells
de bioseguretat:
-P1. Baix risc tant per l’investigador com per la comunitat de recerca (BMV).
- P2. Risc moderat per la comunitat de recerca (CMV, HBV). Accés restringit al personal autoritzat, necessitat de control de rosegadors i insectes, bata i cabina de flux laminar.
- P3. Elevat risc per l’investigador, baix per la comunitat (HCV, HIV).
- P4. Risc elevat per l’investigador i la comunitat (ex. Ebola).

21
Q

Cicle d’infecció d’un virus

A
  1. Fase de fixació (attatchment): el virus es fixa a la superfície de la cèl·lula gràcies al reconeixement de receptors a la membrana o paret d’aquesta.
  2. Fase de penetració: el virus penetra a la cèl·lula gràcies a que allibera substàncies que trenquen la paret i alhora injecten el material genètic a la cèl·lula hoste.
  3. Fase d’eclipsi: L’àcid nucleic del virus paralitza totes les funcions de la cèl·lula hoste, només es fabriquen components vírics.
  4. Fase de síntesi molecular: Procés de còpia del material genètic del virus i síntesi de les proteïnes víriques.
  5. Fase d’assemblatge: Es munten les partícules víriques unint els components i les molècules d’ADN víric van ficant-se dins les càpsides recent formades.
  6. Fase d’alliberament: Sortida de la cèl·lula hoste.
22
Q

Fase de fixació

A

Les nostres cèl·lules tenen uns receptors específics de membrana que són reconeguts pels virus mitjançant col·lisions a l’atzar. Aquests receptors són els que permeten als virus entrar a la cèl·lula. Per tant, com menys virus entrin al nostre cos, menys possibilitats de que es donin aquestes col·lisions.

Determinant clau de l’abast de l’hoste i del tropisme tissula

Aquests receptors poden ser carbohidrats o proteïnes units a la membrana plasmàtica

Els “naked virus”, que són aquells que no tenen membrana, utilitzaran estructures de la càpsida, mentre que aquells virus
que tenen embolcall, utilitzaran les glicoproteïnes que tenen en el seu respectiu embolcall.

23
Q

ENTRADA I ECLIPSI

A

Es dona una penetració directa, una fusió de la membrana i endocitosi.

24
Q

SÍNTESI MOLECULAR

A

Es dona la replicació del genoma i la producció de proteïnes virals.

25
Q

ASSEMBLATGE

A

Un cop ja tenim aquestes proteïnes sintetitzades i el genoma, s’han
d’ensamblar. Aquest assemblatge es dona quan s’arriba a una
concentració apropiada de proteïnes de la càpsida i de genoma viral.
Aquest procés està molt regulat.

26
Q

SORTIDA

A

Poden sortir per exocitosi / budding (virus de la grup) i, per
altra banda, molts altres virus el que fan és matar
directament la cèl·lula i, al matar-la, surten tots els virus.

27
Q

Quin és l’origen dels virus?

A

No es sap encara que va arribar abans si la cèl·lula o el virus.

28
Q

CARACTERÍSTIQUES BÀSIQUES DE LES INFECCIONS DELS VIRUS

A
  1. Tenen una població molt gran que generen en tant sols hores.
  2. Tenen uns mecanismes de variació.
  3. Procés de selecció molt eficaç.

En una persona que està infectada per VIH i que no està tractada, es
produeixen 10 `^10 partícules de virus cada dia.

29
Q

Procés de variació viral

A

Virus que tenen diferents segments. Es creen a partir

de la combinación de segments de dos virus. (mirar diapo pag 45)

30
Q

Quins virus tenen més variació, els de RNA o DNA?

A

Aquesta gran variació dels virus ocorre en els virus RNA. Això passa perquè les RNA polimerases i les retrotranscriptases(les que passen el RNA a DNA) no tenen una funció de correcció d’errors que si tenen les DNA polimerases.
En conseqüència, els virus RNA tenen molts més errors i evolucionen molt més ràpid.

A més a més, tenen una baixa processivitat, és a dir, quan comencen a copiar, tendeixen a deixar-se anar. Llavors a vegades, quan es deixen, s’uneixen a una altra cadena i d’aquesta forma es creen els recombinats.

La part bona d’aquesta gran capacitat de mutació és que si nosaltres impulsem un virus a mutar moltes vegades, acabarem aconseguint que aquest desapareixi ja que acabarà perdent tota la seva informació

31
Q

Pq el proces de selecció es molt eficaç?

A

Procés de selecció molt eficaç:
Cada 6h un 90 % de les partícules són destruïdes. Això fa que hi hagi un procés de generació i selecció continu que pot donar lloc a una gran variabilitat.
Si tu tens una persona que s’infecta amb una molècula de un virus, al final el que generes és una varietat de mutants en la qual cada molècula és semblant a l’anterior però no idèntica.
La seqüència de consens és la posició en que estan majoritàriament.

32
Q

MODEL DE QUASIESPÈCIES

A

En virologia es determina com a quasiespecies una població heterogènia de seqüències que estan molt relacionades però són diferents unes de les altres i que totes provenen d’un aïllat. Aquestes són unes estructures biològiques amb una alta
capacitat d’adaptació als canvis mediambientals.

33
Q

Els virus no són les entitats més petites infeccioses. Són:

A

a) Viroids: non-coding small dsRNA

b) Prions: protein

34
Q

Què són els virioides?

A

Els viroides infecten únicament a plantes. Estan formats per 246 nucleòtids de RNA nu que poden causar efectes devastadors.
Més tard es va descobrir com aconseguien aquests efectes, és mitjançant els microRNAs, que són RNAs petits que desperten un sistema en la cèl·lula que fa que degradi RNAs missatgers.

35
Q

Què són els prions?

A

Són unes proteines toxiques.La toxicitat dels prions ve deguda a unes proteïnes que estan mal plegades. No contenen àcids nucleics. La informació biològica es pot transmetre mitjançant la conformació de les proteïnes.
Aquests causen malalties (Transmissible Spongiforms Encephalopaties: Kuru, scrapie, bovine spongiform encephalopathy (malaltia de les vaques boges) i la malaltia Creutzfeldr-Jakob en humans.
Les malalties no es poden tractar i són letals.

36
Q

Curiositat: Què va ser la malatia de les vaques boges?

A

Malaltia de les vaques boges: Alimentaven les vaques amb farines que provenien de restes de corders morts (que tenien scrapie). Llavors aquesta proteïna priònica del corder era capaç de transformar les proteïnes de les vaques, i aquestes
eren capaces de convertir les dels humans.

37
Q

Els virus fan fissio binaria?

A

No