TEMA 2 Flashcards
Com beneficien els microorganismes la nostra salut?
Els microorganismes poden beneficiar la nostra salut de diferents maneres: mitjançant la formació de placenta, la
microbiota, els prebiòtics i probiòtics, la teràpia gènica i els virus per detectar i destruir tumors.
Què és la bioremediació?
Procés que utilitza microorganismes, fongs, plantes o enzims per retornar a l’estat natural un medi que ha estat alterat per contaminants.
- Bioestimulació: Addició de nutrients (N, P, Fe) per activar el creixement de microbiota autòctona.
- Bioaugmentació: Addició de microorganismes degradadors del contaminant.
Els avantatges principals són que els canvis físics són mínims sobre el medi, no produeixen efectes adversos i és una solució més simple, completa i econòmica que les tecnologies mecàniques. El inconvenients principals són que els
efectes no es donen a curt termini, que l’aplicació a mar obert és difícil, que l’efectivitat no esta determinada en molts casos i que es necessitaria una implantació específica per a cada cas.
Què és el microbioma?
Colecció de gens que hi ha a la microbiota
Què és la microbiota?
La microbiota fa referencia al conjunt de microbis que viuen en un individu sa (humans) o també podem parlar de la
microbiota de la terra, de les plantes… (virus, bacteria, fongs i protozous)
Com anem obtenim els microbis?
A mesura que creixem i ens alimentem anem obtenint més microbis. (L’alimentació aporta estabilitat al microbioma. Part del microbioma l’obtenim gràcies al neixement, quan simpregna amb el microbita de la mare.
Que hi ha? Més cels o gens de microoganismes o humans?
90% cel bacterianes
99% gens bacterians
On trobem majoritàriament la microbiota?
- Es troba en les superfícies externes i algunes internes del nostre organisme (oral, vaginal, fecal i epitelial majoritàriament).
- No existeix a la sang, fluït cerebroespinal , teixits interns…
- La majoria resideix en el tracte intestinal i és la que més s’estudia perquè té un fàcil accés.
Funcions microbioma
Entrenar el sistema immunitari.
Ajuda en la digestió.
Protegeixen contra els patògens (produeixen antibiòtics).
Ens aporten factors del creixement que nosaltres no podem produir: aminoàcids, vitamines…
Tenen un gran impacte sobre la salut, no influeixen només en l’intestí sinó que tenen influencia en tots els òrgans, fins i tot al cervell.
Què defineix la microbiota de l’intestí?
Alguns dels factors que condicionen al nostre microbioma són l’edat, l’alimentació, la genètica i els antibiòtics que es
prenen, entre d’altres.
Segons l’edat, la concentració i estabilitat del microbioma dins el nostre cos varia:
Pel que fa als antibiòtics, el problema que tenen és que no només eliminen la bacteria patògena sinó que també eliminen el microbioma el qual pot tardar bastant temps a regenerar-se i aquesta regeneració és pitjor a mesura que ens fem grans.
La dieta també te una gran relació amb el microbioma.
És molt ràpid canviar la microbiota mitjançant la dieta (3 - 4 dies), tot i que cal saber que una ingesta que té més carbohidrats que proteïnes, allarga la vida, en canvi més proteïnes millora l’eficàcia reproductiva.
Quines malalties estan associada amb la microbiota?
La major part de microorganismes moren quan ens prenem antibiòtics per tal de combatre tots aquells que són patògens.
L’associació que podem trobar entre microbiota i malaltia és:
En humans: obesitat, inflamació de l’intestí, càncer de colon, malalties relacionades amb el cor.
En ratolins: esclerosis múltiple, autisme, alteracions psiquiàtriques.
Quina relació té la obesitat amb la microbiota?
En el cas de la obesitat hi ha dos grans dominis de bacteris que són els
firmicutes i els bacteroidetes els quals han d’estar en equilibri.
Van veure que els ratolins que presentaven obesitat a la vegada tenien més
firmicutes que bacteroidetes. El que fan és introduir els gens/microbiota del ratolí obès i del
ratolí sa a uns ratolins esterilitzats. D’aquesta manera es va
veure que la malaltia a causa dels desordres de la microbiota. El fet de que una persona s’engreixi menys o més menjant el mateix que una altra és degut a la microbiota.
L’any 2019 es va dur a terme un estudi pel qual es comprovava que l’eficàcia d’una dieta pot venir determinada per la
microbiota de la gent que t’envolta (companys de pis)
Què passa amb els nens que neixen per cesàrea?
Els nens i nenes que neixen per cesària tenen en conseqüència la microbiota alterada. Això fa que aquests tinguin una
més alta probabilitat de desenvolupar asma i al·lèrgies.
Què són els probiòtics?
Els probiòtics consisteixen en la ingestió de microorganismes vius, els quals quan s’ingereixen en quantitats adequades
confereixen beneficis. Un dels exemples més típics és el Lactobacillus. Aquests probiòtics han de ser segurs (no tenir
efectes secundaris), han de tolerar les condicions gastrointestinals com el pH i les sals biliars i han de poder-se adherir a
la mucosa intestinal
Què són els prebiòtics?
Els prebiòtics són uns ingredients que permeten canvis específics en relació a la composició i/o activitat a la microbiota
gastrointestinal a la vegada que confereixen beneficis. Exemples: inulina, lactulosa…
Quines quantitats de DNA estan destinades a la síntesi proteica?
Només el 30% del DNA transcrit correspon a la síntesi proteica, el 42% del genoma humà està compost per retroelements,
el 8% dels quals tenen un origen retroviral.
Quins problemes tenim amb els combustibles?
La principal font d’energia actual son els combustibles fòssils, que no són renovables, contaminen (escalfament global),
produeixen conflictes polítics i són limitats. Aquests són el carbó, el petroli i el gas natural.
Un biocombustible és qualsevol tipus de derivat de biomassa, la
seva combustió emet CO2 però alguns autors defensen el balanç
zero:
Un dels problemes dels biocomusibles és que ocupen molt d’espai que llavors no tenim per produir aliment.
Solucions a biocombustible
Una bona solució és modificar els bacteris per a que generin
energia sostenible d’una forma més eficient (biologia
sistèmica), és a dir, utilitzar bacteris per produir
biocombustible i energia sense necessitat d’una altra
biomassa.
Per exemple, cianobacteris que fan fotosíntesi:
i amb això obtindríem:
- Llum solar + H2O + CO2 podem fixar el carboni hidrocarburs i H2 combustible.
- Llum solar + H2O energia (i poden actuar com a panells solars “vius”).
Tot i això, l’ús de cianobacteris en panells solars comporta certs problemes com els residus que generen o la baixa
eficiència de conversió d’energia respecte panells convencionals.
Què és la microbial fuel cell?
Microbial fuel cell és una unitat autònoma de generació d’electricitat a partir de microorganismes, utilitza terra i desfets
orgànics, de manera que és energia renovable i es pot utilitzar en sensors ambientals en llos remots, viatges espacials,
tractament d’aigües residuals… l’inconvenient és que té baixa potència.
Quins materials contaminen més?
- Minerals fòssils: carbó, petroli…
- Plàstics
- Organoclorats: dioxines, DDT (com pesticides)
- Components orgànics xenobiòtics: Metalls pesats, compostos radioactius, polímers sintètics (plàstics).
- Excés de fertilitzants, herbicides, pesticides
Què tenen a veure els microorganismes amb el cicle del carboni?
L’augment del CO2 atmosfèric és un dels causants de l’efecte hivernacle i a llarg termini pot modificar el cicle del carboni
en la terra de forma impredictible. L’oceà juga un paper dominant en el cicle del carboni:
• Fitoplàncton: Cianobacteris i algues unicel·lulars fixen el CO2 en la fotosíntesi.
• Coccòlits: Incorporen HCO3- creant unes estructures insolubles carbòniques anomenades coccòlits que es despenen
del microorganisme i es dipositen al fons.
• Experiment Lohaflex: Fertilització d’aigües antàrtiques.
