TEMA 5 Flashcards

1
Q

Com s’estudia l’estructura bacteriana?

A
  • MO, fluorescència, ME
  • Genètica bacteriana, biologia molecular i bioquímica: mitjançant la identificació i anàlisis de gens (proteïnes), necessaris per la síntesis i la regulació de les estructures
How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
2
Q

Diferències entre cel eucariotes i procariotes: mida

A

eucariotes mes grans o iguals que 5 micrometres

procariotes un micrometre

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
3
Q

Diferències entre cel eucariota i procariota: Nucli

A

eu: membrana
pro: no membrana

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
4
Q

Diferències entre cel eucariota i procariota: Cromosoma

A

Eu: filaments de dna
pro: un filament, dna tancat

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
5
Q

Diferències entre cel eucariota i procariota: Mitocondri

A

eu: si
pro: no

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
6
Q

Diferències entre cel eucariota i procariota: aparell de golgi i rendoplasmatic

A

eu: si
pro: no

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
7
Q

Diferències entre cel eucariota i procariota: Ribosomes

A

eu: 80 s
pro: 70 s

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
8
Q

Diferències entre cel eucariota i procariota: Membrama plasmatica

A

eu: si
pro: si

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
9
Q

Diferències entre cel eucariota i procariota: Paret celular

A

eu: no i si té esta formada de celulosa o quitina
pro: si (peptidoglicans)

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
10
Q

Diferències entre cel eucariota i procariota: Reproducció

A

eu: sexual o asexual
pro: exclusivament asexual

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
11
Q

Diferències entre cel eucariota i procariota: Respiració

A

eu: mitocondri
pro: membrana plasmatica

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
12
Q

Conseqüències del petit tamany i uncel dels bacteris:

A

UNICEL·LULARS:estan més exposats al medi ambient. Per tant:
• Més accessibilitat als nutrients
• Colonització
• Resistència a agents perjudicials

PETIT TAMANY:maximitza l’eficiència metabòlica. Com que el tamany disminueix, vol dir, que augmentarà la relació superfície/volum (en relació als nutrients). Tenint en compte que la taxa metabòlica ve regulada per la difusió de nutrients a través de la membrana, aconseguirem un augment de la taxa metabòlica (bastant més que els eucariotes

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
13
Q

Característiques bacterianes

A
  • Procariotes unicel·lulars
  • Petits
  • Varietat considerable en forma, tamany color i disposició.
  • Ubics. Toleren condicions extremes
  • Simbionts, paràsits o lliures
How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
14
Q

Estructures bacterianes

A
• Intern:
Cytoplams, ribosomes, 
inclusions,Microcompartament
cromosomes, plasmidis
Citoeskeleton,
• Sobre de cel·la:
Paret cel·lular
Membrana cel·lular
• Extern:
Apèndixs: flagels, Pili, 
Fímbria
Capes superficials: S 
capa,Capa de llim de càpsula
How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
15
Q

Citoplasma

A

El citoplasma conté: un cromosoma circular format de dsDNA, plasmidis (són opcionals i estan involucrats en virulència i en la resistència antibiòtica). Pel que fa al mRNA és important remarcar que la transcripció i la traducció passen de manera
simultània.
A més, hi ha ribosomes (70s), reserva de nutrients, microcompartiments i el citoesquelet.

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
16
Q

Microcompartiments bacterians

A

Microcompartiments bacterians: Són estructures dins del citoplasma, semblants als orgànuls, però que realment són com unes càpsules de proteïnes que a dins tenen tots els enzims que funcionen en un determinat metabolisme.

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
17
Q

Citoesquelet

A

Citoesquelet: En aquet cas no està format d’actina sinó d’una altra proteïna bacteriana. És important perquè contribueix a donar la forma bacteriana i la segregació del DNA, no esta presents en els cocs i són components únics de les cèl·lules
bacterianes.

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
18
Q

Què són els cossos d’inclusió? I quines aplicacions podrien tenir?

A

Es tracta d’una reserva de nutrients com ara de carboni (glicogen), de fosfat (polifosfat)…
Una aplicació interessant són els magnetosomes (cristalls de ferro magnètic que produeixen quimiomagnetotaxis i es troben al citoplasma dels bacteris).
1. Retirar metalls pesats de l’ambient.
2. Mini imants en nanotecnologia.
3. Targeted drug delivery  augmentar la concentració d’un medicament en unes zones concretes del nostre cos per tal de combatre les zones afectades. Per tant, evitem que la resta del cos en pateixi les conseqüències

19
Q

Paret bacteriana/cel.ular:

A

És una estructura que només es dona en procariotes i és essencial per a la seva supervivència.
-Protegeix al bacteri de ser lisat per la pressió osmòtica.
-Determina la forma del bacteri (coc, bacil, espiril,…),
-Dona propietats patogèniques
(adhesió a les cèl·lules, conté toxines,…)
-Actua com a barrera en front a algunes molècules (resistència a sals biliars)

20
Q

Tipus de paret cel

A

Gram positiu/gram negatiu/ no típiques/alguns bacteris no tenen

21
Q

Com son els bacteris gram positiu?

A

Els bacteris Gram Positius protegeixen el citoplasma amb una paret cel·lular molt
gruixuda formada per peptidoglicans (mureïna)

22
Q

Com són els bacteris gram negatiu?

A

Els bacteris Gram Negatius: Les bactèries Gram - han trobat una altra solució per protegir la membrana plasmàtica: construir una membrana externa. Les cadenes altament hidrofíliques de l’antigen cobreixen
tota la superfície del bacteri creant un ambient hidrofílic que exclou compostos hidrofòbics. La membrana externa és una estructura bicapa asimètrica. A l’extrem exterior està el lipopolisacàrid (LPS)

23
Q

Que fan les porines i el periplasma a les bacteris gram -?

A

Les porines s’encarreguen de permetre l’entrada de molècules hidrofiliques (nutrients).
Periplasma: Quan entren les substàncies, tenen enzims que degraden aquestes substancies de pes molecular més gran
a més baix i en faciliten així el transport cap a la membrana interna.

24
Q

Què fa la mureïna?

A

La mureïna és crucial per mantenir la rigidesa i només està present en els bacteris. La paret cel·lular està formada per moltes capes de mureïna, degut als sucres i alguns aa, la mureïna és un compost molt polar. La paret cel·lular és una densa capa hidrofílica que impedeix el pas a compostos hidrofòbics tals com les sals biliars, la penicil·lina actua evitant la síntesi de mureïna.

25
Q

Què fan l’àcid teïcoic i el lipoteicoic a les bacteries gram +?

A

Són importants pel que fa a l’adherència, actuen com toxines i tenen propietats antigèniques.

26
Q

Quins bacteris seran més resistents a la sequera? G+ o G-?

A

Els gram-positius (es troben a la terra, etc.)

27
Q

Quins bacteris són més resistents als antibiòtics? G+ o G-?

A

Els gram-negatius perquè són més selectius. Alguns antibiòtics com la penicil·lina són inactivats al periplasma. Un altre exemple és la rifampicina, que actua al les RNA
polimerases dels bacteris. Aquest hauria d’actuar sobre G+ i G-, no obstant, els G- són 1000 vegades més resistents gràcies a la membrana externa que dificulta l’entrada.

28
Q

Parets no típiques

A

Els representants són els bacteris que formen part del gènere
Mycobacterium (tenim mycomacterium leprae i mycobacterium
tuberculosis). Aquests bacteris tenien la membrana externa, una capa de
peptidoglicans bastant fina, després tenen arabinogalactà, però, pel que
es caracteritzen principalment és per la capa d’àcids mycolics.
Això fa que siguin molt resistents a la sequera.
Un dels problemes que té és que al ser tant hidrofòbica la paret, com ho faran els nutrients que són hidrofílics per entrar?
És per això que tenen també porines que en faciliten l’entrada, tot i que aquesta és molt lenta.

29
Q

Bacteris sense paret

A

El típic exemple són els mycoplasma, que és un bacteri molt petit (0,1 a 0,5 μm), és pleomòrfic (al no tenir paret. No té
forma), donen molts problemes al laboratori (quan es contaminen s’han de tirar) i s’utilitzen a la biologia sintètica.
Com poden sobreviure sense paret? Sobreviuen perquè tenen una mena de bomba que treu soluts a l’exterior per tal de crear un microambient al voltant del bacteri

30
Q

Membrana plasmàtica

A

La membrana plasmàtica és la típica bicapa lipídica, i es caracteritza per tenir moltes més proteïnes que la nostra membrana a més de no contenir esterols.
Com que no tenen membrana interna, ha de fer moltes de les seves funcions, com ara tota la cadena de transport d’electrons i la producció d’energia. També fa la funció de
permeabilitat selectiva i transport de soluts (nutrients i residus).

31
Q

Flagells

A

Els bacteris poden tenir un, diversos o no tenir flagels.
Els flagels són filaments llargs helicoidalsnecessaris pel moviment (quimiotaxis) i estan formats per flagelina. Són el motor perfecte, roten sobre una estructura fixe (15.000 rpm).
La seva estructura és tant perfecta que molts creuen que és un argument pel disseny
intel·ligent.
Els bacteris no estan constantment movent-se ja que requereix de molt ATP. Per
això, moltes vegades es mouen a causa d’un estímul (fototaxis, quimiotaxis…) i
llavors tots els flagels es sincronitzen per fer un determinat moviment (CCW). Per
altra banda el CW és un moviment de rotació, una mica a l’atzar.
Aquest moviment dels bacteris és únic ja que és un moviment en forma de “sacacorchos”, helicoidal. Això és a causa del medi on viuen.

32
Q

Pilis

A

Els pilis o fímbries són estructures rígides molt més fines que els flagels. Funcions:
o Adherència a determinades superfícies (E. Coli)
o Antigènica (Neisseira gonorrhea)
o Moviment Twitching
o Pili sexual (conjugació)

33
Q

Càpsula bacteriana

A

La càpsula bacteriana té un embolcall laxa format per polisacàrids d’elevat PM i la presenten la majoria de bacteris. La
càpsula és dispensable (no tots en tenen) però molt important per la supervivència en certs ambients.
Funcions principals:
1. Es produeix per sobreviure en ambients hostils.
2. Adhesió a superfícies.
3. Resistència a la dessecació.
4. Es produïda per molts bacteris.
5. Protecció front a fagòcits.
6. Formació de biofilms.

34
Q

Què són els bio films?

A

Normalment els bacteris es troben units a superfícies. Una vegada
que s’adhereix el bacteri, aquests van formant aquests biofilms. Els
avantatges que proporcionen són proteccions (antibiòtics i altres
components antimicrobià, comunitat cooperativa i resistència a la
dessecació).

35
Q

Exemples d’infeccions per biofilms

A

Per exemple en el cas dels implants, quan al posar l’implant hi ha
algun bacteri petit (contaminació), aquet al entrar al cos, com que
hi ha nutrients, creix formant aquests biofilms. Moltes vegades s’ha
de treure la pròtesis i tornar a posar-la.

Biofilm sobre catèter:
Viuen en comunitats microbianes, cooperen i es comuniquen mitjançant una regulació gènica diferencial, això fa pensar si
realment és teixit unicel·lular. Les principals avantatges son:
- Lloc d’anclatge (nínxol ecològic, ex el sarro).
-Barrera front la desencadenació i a antibiòtics.
-Quan s’esgoten els nutrients entren en fase estacionària més resistent a antibiòtics i desinfectants.

36
Q

ENDÒSPORES

A

Estructures que tenen només alguns bacteris com els de tipus Bacillus i Clostridium, aquests bacteris, quan detecten que estan creixen en un medi amb condicions no favorables, es generen les anomenades endòspores. Aquestes endòspores s’acaben alliberant i tenen tota la informació genètica del bacteri. De manera que, quan hi torni a haver condicionsfavorables, aquesta germinarà i donarà lloc altre vegada al bacteri.
Les endòspores acostumen a durar de 25 a 40 milions d’anys (quan
no els toca la llum solar)

37
Q

Perquè les endospores son armes biològiques importants?

A

Un altre punt interessant de les endòspores és que són una de les
armes biològiques més importants, ja que alguns d’aquests
bacteris causen malalties greus, com l’Àntrax respiratori que té una
alta mortalitat. I, la producció d’aquestes endòspores és molt
senzilla. 1g d’espores = 100 milions de dosis letals.

38
Q

Com es produeix la comunicació bacteriana?

A

Quorum sensing (percepció de quòrum)

És un mecanisme de regulació de l’expressió gènica segons la densitat de població cel·lular. Les cèl·lules implicades produeixen i excreten substàncies anomenades autoinductors que serveixen de senyal química per induir a l’expressió gènica col·lectiva

39
Q

Autoinductors de quorum sensing a bacteris gram - i gram +

A
  • gram -: HSL

- gram +: oligo pèptids processats

40
Q

Activitats fisiològiques de bacteris Gram (-) i Gram (+) mediades per
l’ús del quorum sensing:

A

-Formació de biofilms
-Simbiosis
-Virulència
-Competència
-Conjugació
-Producció
d’antibiòtics
-Motilitat
-Esporulaci

41
Q

Què són els nanotubs i què tenen a veure amb la comunicació microbiana?

A

Un nou tipus de comunicació bacteriana per nanotubs (extensions
tubulars). Els bacteris són mes “sociables” del que es pensava i poden
intercanviar molècules citoplasmàtiques entre les mateixes espècies.
Els nanotubs son una xarxa de intercanvi de molècules intracel·lulars.

42
Q

Factors que afecten al creixement microbià

A
Alguns d’aquests factors són:
o Nutrients
o Temperatura
o pH
o Pressió osmòtica
o Oxigen
43
Q

Com funcionen els bacteris en quant a metabolisme, energia, i creixement?

A

Els bacteris poden utilitzar una gran diversitat de fonts d’energia. Tot i així cada tipus bacterià utilitzarà la seva pròpia font
d’energia.Pel que fa al metabolisme, els bacteris són extremadament eficients ja que, per una banda, tots els enzims necessaris per degradar, etc. Es troben en un operó, al DNA, de manera que quan es transcriu, es transcriu tot el que fa falta.Pel que fa al creixement, els bacteris creixen de forma exponencial. Alguns bacteris (com E. Coli) es divideixen cada 20
minuts.

44
Q

Com es reprodueixen els bacteris?

A

Encara que es reprodueixen de forma asexual a partir de la fissió, poden canviar material genètic.