T9. La indústria i la construcció Flashcards
Localitzacions industrials fins al 1975
- Catalunya: existència d’una classe burgesa empresarial, dedicada a la indústria tèxtil, més tard, guanyen importància la indústria ferroviària i d’automòbil. Indústries pròximes al port, per facilitar la importació de recursos naturals (dels quals depenen).
- País Basc: extracció del ferro, exportada a Anglaterra. Importància de la indústria siderúrgica com a base per la mecànica.
- Astúries: activitat extractiva de minerals, exportats a l’estranger (gràcies a la proximitat als ports) on són transformats.
- Madrid: existència d’un mercat urbà, abundància de mà d’obra i lloc on es troben tots els centres de decisions.
Localitzacions industrials actuals
- L’eix industrial de la vall de l’Ebre: comprèn l’àrea basca i la catalana, vinculada amb Madrid.
- L’eix industrial del Mediterrani: Múrcia, la Comunitat Valenciana i Catalunya, arribant fins a Itàlia.
- L’àrea industrial de Madrid: la seva centralitat atreu sectors d’alta tecnologia i de capital estranger.
Distribució irregular.
Poca industrialització en llocs on hi ha preu elevat del sòl + poca comunicació→ les illes, dedicada al turisme.
Poca industrialització en espais rurals → Espanya buida.
Tipus de sectors industrials
- Madur: demanda escassa i tecnologia baixa. Indústria metal·lúrgica, minerals i metàl·lics. Aliments, begudes i tabac. Indústria tèxtil, cuir i calçat.
- Dinàmics: demanda elevada, tecnologia intermèdia o alta. Indústria d’automòbil i sector químic.
- De punta: demanda creixent, desenvolupada des de la incorporació d’Espanya a la UE. Tecnologies de la informació, les TIC, depèn de l’exterior a causa de la poca inversió en R+D.
El sector de la construcció
El sector de la construcció té un gran creixement entre 1998 i 2007, arribant a tenir 3 milions de treballadors i formant gran part del PIB nacional. L’augment en l’oferta d’habitatges causa un augment en la compra d’ells.
La bombolla immobiliària i la crisi del 2007.
El creixement desproporcionat de l’immobiliari té com a causa…
- Les expectatives irreals de l’augment del preu dels habitatges.
- Els guanys enormes obtinguts per l’especulació immobiliària.
- La fàcil concessió de crèdits amb interessos baixos.
- Les inversions a curt termini de rendibilitat immobiliària.
- Bancs deixaven diners, per què sabien que el motiu era per comprar un habitatge i, en cas de no poder retornar els diners, el banc podia comprar l’habitatge i vendre’l.
La crisi esclata el 2007 i causa…
- El fi de la bombolla
- Una desacceleració del sector de la construcció i una reacció en cadena per altres indústries relacionades.
- L’augment de l’atur
- La disminució de compres i vendes.
- L’augment de pagaments d’hipoteques.
- Restricció de crèdits.
La indústria de la UE (accions i reptes)
La UE s’assegura que les indústries no contaminin mitjançant:
- finançament de polítiques ambientals.
- promoció de tecnologies netes
- avaluacions de l’impacte ambiental.
Els reptes actuals de la UE són:
- La desacceleració de la productivitat
- La competència amb països emergents en sectors tradicionals i d’innovació.
- La deslocalització d’empreses tradicionals i d’alta tecnologia.
Per tant, ha de canviar el seu plantejament i aconseguir:
- Augmentar la productivitat
- Formacions laborals més desenvolupades
- Invertir en R+D
- La cooperació tecnològica
La indústria espanyola i la UE
El 1986 la UE s’integra a la CEE (Comunitat Econòmica Europea) i inverteix en:
- La millora d’infraestructures
- Modernització de projectes rendibles
- Desenvolupament tecnològic
- Aplicació de polítiques ambientals.
Es privatitzen les empreses creades per l’INI, i les que no es venen s’integren en la Societat Estatal de Participacions Industrials (SEPI)
La indústria espanyola i el món
La indústria espanyola es veu afectada per la concentració de capital i les decisions estan a les mans d’empreses multinacionals. Per tant, l’Estat té un paper reduït en les decisions econòmiques i té poca importància a escala mundial.
Les empreses estan començant a deslocalitzar part del procés productiu a països en desenvolupament, ja que hi ha menors costos laborals i millors condicions fiscals. Això causa un augment de l’atur a Espanya i la desaparició del sector secundari a favor de la terciarització del treball. L’Estat proporciona ajudes a les empreses, però no semblen canviar la situació.
Model de desenvolupament industrial actual.
El 1974, junt amb la crisi industrial, té lloc la tercera revolució industrial (revolució tecnològico-informàtica), aquest dona pas a un nou model de planificació d’empresa, que té com a objectiu l’augment de la productivitat, el manteniment de la competència i oferir productes de nova generació.
Apareixen xarxes d’empreses atentes als canvis tecnològics i nous factors de localització. Disminueix la importància de la proximitat als recursos naturals (gràcies als costos de transport reduïts) i les innovacions tècniques permeten l’obtenció i la transmissió d’informació en temps real. Les empreses prioritzen els costos laborals reduïts, de forma que, molts es traslladen a països en desenvolupament.
Passem d’un model nuclear a un teixit industrial interconnectat i difós.
Característiques del teixit industrial espanyol.
El teixit industrial actual es basa en el model industrial previ, amb els nuclis industrials, connectats mitjançant eixos industrials, que han anat augmentant (eix de la vall de l’Ebre, eix del Mediterrani). Apareixen grans àrees metropolitanes com Barcelona i Madrid, on es concentren les infraestructures bàsiques i les seus socials i de gestió de les empreses. Cosa que atreu indústries auxiliars, provocant una aglomeració d’activitats i creant un paisatge difós, amb l’existència d’elements urbans i industrials.
A més, els elevats preus d’aquestes zones causen un procés de dispersió, és a dir, les indústries es localitzen en els eixos industrials per reduir costos.
La situació actual de la indústria espanyola
La indústria espanyola s’ha modernitzat des de la incorporació en la Unió Europea, cosa que es va veure reflectida durant els anys 90, quan hi va haver una etapa de bonança econòmica i el sector més productiu era aquest. Malgrat això, actualment la seva importància està disminuint pel fet de la terciarització general del treball.
Els reptes actuals per la indústria espanyola són els següents:
El domini de les PIME, que són vulnerables a crisis econòmiques i permeten poc desenvolupament tecnològic, de forma que, dificulten l’augment de la productivitat, la reducció de preus i la millora tecnològica. A més, la productivitat industrial és menor a la resta de la mitjana europea, fet que implica un major cost laboral. Finalment, la baixa intensitat tecnològica i la insuficient inversió en R+D impulsa a les empreses a comprar patents per fabricar, suposant una despesa enorme per l’Estat.
Els canvis tecnològics
El 1948 apareix el xip, el 1971 el microprocessador, però, el que més impacte té sobre la indústria és el sorgiment d’un nou sector (informàtica i electrònica) el 1990. Causa un canvi en el desenvolupament productiu, cosa que permet automatitzar processos industrials, fragmentar la producció per zones geogràfiques i la comunicació entre seus i subseus a temps real.
Els canvis en l’organització empresarial.
Gràcies a les innovacions tècniques, que permeten l’obtenció i la transmissió d’informació en qüestió de segons, apareixen xarxes industrials, denses i complexes, per on es transmeten els fluxos materials i immaterials.
L’objectiu d’aquesta nova planificació és estudiar i gestionar les inversions per poder crear nous productes i processos industrials innovadors, per poder obtenir més beneficis.
Canvis en la localització
Les indústries que necessiten mà d’obra abundant es traslladen a països en desenvolupament, on els costos laborals són inferiors i els drets laborals incipients. Fet que permet redirigir les inversions al desenvolupament tecnològic.
Canvis del procés productiu
El capital concentrat en les grans empreses suposa l’existència d’empreses multinacionals que controlen gran part de la quota de mercat i tenen com a objectiu el benefici privat.
La fragmentació del procés productiu és una forma de produir més beneficis, ja que disminueixes els costos laborals. L’empresa pot deslocalitzar (trasllat un altre país) o externalitzar (subcontractació) una part de la producció.
La diversificació de productes també aporta als beneficis empresarials, hi ha grans empreses dedicades a produir producte estandarditzat, que es consumeixen en masses, però, també n’hi ha d’altres que tenen una producció més flexible (empreses d’alta tecnologia) que alteren el producte en funció de la demanda.
La industrialització espanyola del 1830 - 1959
Espanya té una introducció lenta i endarrerida a la resta de països a causa d’una societat arrelada a l’agricultura i la inestabilitat política. És a partir del 1830, quan Espanya comença a desenvolupar la seva indústria, gràcies a uns pocs emprenedors, inversions a l’estranger, el capital repatriat de les colònies i les lleis proteccionistes.
La indústria experimenta un creixement accelerat a partir del 1900, quan creix la demografia i, permet l’augment de la mà d’obra. A més, la neutralitat espanyola durant la Gran Guerra, assegura l’establiment d’un bon mercat entre els països en guerra. Però, a causa del fi de la guerra, la crisi econòmica dels anys 30 i la Guerra Civil, Espanya experimenta una notable recessió econòmica.
A principis dels anys 40, hi ha un estancament de la indústria. Amb el fi de la Segona Guerra, Espanya es veu sotmesa a un aïllament polític i econòmic. La dictadura franquista aplica una política autàrquica, és a dir, d’autoabastament, establint un mercat interior, però, impedint la modernització de la indústria i la importació de recursos naturals. La creació de l’Institut Nacional d’Indústria permet el desenvolupament de la indústria i la instal·lació d’indústries de base.
Pla d’Estabilització
El 1959 s’estableix el Pla d’Estabilització, que marca el fi de la política autàrquica i l’inici de l’obertura a l’exterior i la liberalització econòmica d’Espanya (amb l’ajuda dels EUA). Permet el creixement econòmic i industrial, l’augment de la productivitat i l’eliminació de les lleis proteccionistes. A més, la instal·lació de multinacionals provoca un èxode rural, el fi de la conflictivitat laboral i un augment de la demanda. Les indústries principals són la de l’automòbil, la química i l’electromagnètica.
La crisi mundial del model fordista (1973 i 1974)
La causa d’aquesta crisi és…
- La caiguda de beneficis a causa de la negociació sindical de les empreses.
- La competitivitat amb nous països industrials que tenen costos més baixos.
- La crisi energètica (1973) a causa dels països de l’OPEP (Organització de Països Exportadors de Petroli) que disminueixen la producció i augmenten els preus. Causen la pujada de preus, la disminució de consum i vendes, disminuint la circulació del capital.
La crisi a Espanya 1975
La crisi mundial coincideix amb una indústria deficient i una crisi política (fi de la dictadura, transició a la democràcia). La indústria espanyola presenta un greu retard tecnològic, un elevat consum energètic, una estructura poc competitiva i una alta dependència a l’exterior. La crisi causa una elevada inflació, una disminució de la demanda, una disminució de les vendes, causant el tancament de moltes indústries i l’augment de l’atur.
Procés de reconversió industrial dels anys 80
S’inicia una reconversió de la indústria durant els anys 80, és a dir, es creen les condicions necessàries per al funcionament correcte del sistema i la garantia d’un desenvolupament empresarial rendible.
Mesures que es prenen:
- Creació del “Instituto de la Pequña y Mediana Empresa”
- Facilitació de la concessió de crèdits per poder obrir noves empreses.
- Tancament d’empreses amb poca demanda.
- Establiment de zones urgents d’industrialitzar.
- Elaboració de lleis per afavorir la reconversió industrial
- Fomentar l’explotació del carbó per tenir menys dependència a l’exterior
