T10. El sector de serveis Flashcards
Característiques del sector serveis
Inclou activitats immaterials, impossibles d’emmagatzemar i heterogènies. A més, en els països desenvolupats ocupa a la major part de la població.
Classificació dels serveis (i subsectors dels serveis)
Serveis de:
- consum final
- distribució i producció
- serveis públics (sanitat, habitatge, educació…)
Subsectors:
- serveis socials (atenció social)
- administració pública (de l’Estat, autonòmiques i locals)
- comunicacions, finances i serveis a l’empresa
- empreses comercials
Poden ser:
- Públics: objectiu social
- Privats: benefici econòmic
El sector terciari a Espanya
A partir del 1970 es produeix la terciarització de l’economia espanyola i, cap a principis del s. XXI, ja ocupa a més del 70% de la població.
Però, n’hi ha una distribució desequilibrada dels serveis, que es concentren a les grans ciutats, a zones industrials i a àrees turístiques. Les principals empreses terciàries es troben a Madrid, Barcelona, València i Andalusia. Mentre que la taxa més gran d’ocupats en aquest sector es troben a Ceuta i Melilla (presència militar), Madrid (serveis públics), Illes Balears i Canàries (sector turístic).
Crisi del 2008 i la problemàtica d’aquest sector
La crisi del 2008 va ser menys notada en el sector serveis. No obstant això, aquest sector presenta problemàtiques, ja que inclou els salaris més baixos d’Espanya en l’hostaleria i els serveis comercials i concentra al nombre més gros de dones en serveis amb rendiments escassos (serveis de restauració o de neteja).
Comerç (definició)
El comerç és l’intercanvi de mercaderies i serveis en un mercat concret o abstracte.
Característiques del comerç
El comerç:
- demandada a zones industrials i urbanes
- dominada per multinacionals
- en creixement, augment dels intercanvis
Creixement del comerç internacional
El creixement del comerç internacional té dues causes principals:
- La liberalització del mercat: GATT (Acord General sobre Aranzels i Comerç) i les polítiques de l’Organització Mundial del Comerç.
- Noves tecnologies: augmenten la facilitat de consumir i la comunicació entre empreses a escala mundial.
Però hi ha una distribució desigual del comerç exterior, que es troba concentrada a la UE, Xina, Japó i EUA.
El comerç exterior a Espanya
Espanya realitza les seves importacions i exportacions majoritàriament amb la UE, tot i que, també manté relacions comercials amb Amèrica i el Golf Pèrsic.
- Les exportacions inclouen productes químics, maquinàries i elements de transport.
- Les importacions inclouen energia (sobretot), minerals i maquinària.
La balança de pagaments representa el conjunt de transaccions econòmiques amb l’exterior, el de comerç, la diferència entre exportacions i importacions. En el cas d’Espanya, el saldo sempre està en negatiu, ja que importa més del que exporta. La majoria d’aquestes importacions són d’energia, ja que Espanya és un país energèticament dependent de l’exterior.
El comerç interior a Espanya, característica principal
El comerç interior d’Espanya destaca per la seva dualitat; la convivència de grans empreses i les PIME (malgrat la desigualtat en la distribució)
Els canals de comercialització
Els canals de comercialització són els mecanismes emprats per empreses per poder fer arribar el producte al consumidor final.
El canal de distribució de béns d’equipament (instal·lacions industrials, maquinària, grues…) té un nombre reduït d’intermediaris i la seva finalitat és produir en lloc de consumir. Aquests béns es poden assolir mitjançant el lísing o rènting.
El canal de distribució de béns de consum es divideix entre els béns frescos i els béns durables. El canal dels béns frescos es caracteritza per l’elevat nombre d’intermediaris i la priorització en la rapidesa de la distribució que suposa l’encariment del bé. Com a solució, es creen agrupacions/cooperatives dels productors que venen els productes directament al mercat central, reduint costos i el nombre d’intermediaris. Respecte al canal dels béns, es tracta d’un sector molt atomatitzat, però amb una competició elevada a causa dels preus baixos i les marques blanques de les grans botigues, com supermercats i hipermercats.
La distribució del comerç, les jerarquies urbanes i les àrees comercials.
La distribució del comerç es basa en el desenvolupament econòmic, el poder adquisitiu i la facilitat de transportar els béns de la zona. Per tant, trobem que el comerç es potencia sobretot a les zones urbanes, les localitzacions ben connectades, comunitats amb rendes elevades i espais amb moltes empreses. De manera que, s’acaben creant jerarquies urbanes i àrees comercials en les localitzacions on la població pot comprar béns no essencials i demanda serveis especialitzats. En el cas d’Espanya, trobem que aquestes zones són ciutats com Barcelona, Madrid, València i Sevilla.
El transport (definició)
El transport permet el desplaçament de persones i mercaderies. Per tant, és important invertir en infraestructures (carreteres, ports, aeroports…) i mitjans de transport.
Funcions del transport
El transport s’encarrega de desplaçar persones, mercaderies i integrar els diferents grups socials. La seva importància per desplaçar a l’individu ha anat augmentant, cosa que ha causat problemes de circulació a les grans ciutats. A més, satisfà la necessitat de transportar mercaderies, per tant, aporta a l’economia i distribueix béns i serveis. Finalment, permet la cohesió social de diferents grups i contribueix a la globalització.
Característiques principals del transport
El transport té sobretot importància, en l’aspecte econòmic, a les xarxes de Madrid i el litoral Mediterrani.
El transport més important és el de carreteres, que s’ocupa de la majoria de desplaçaments de persones i mercaderies, per tant, té una inversió forta, cosa que causa desequilibris amb la xarxa ferroviària.
El transport i l’impacte ambiental
El transport té un paper molt important en el canvi climàtic. Suposa quasi la meitat d’energia consumida pel país i Espanya es troba molt endarrerida en les energies verdes, per tant, la seva mitjana de consum és superior a la de la UE. El transport de carreteres és el principal contribuent.
Com a solució, s’ha de potenciar el transport intermodal (de diferents mitjans de transports) amb el ferrocarril com a protagonista.
La logística
La logística connecta la producció i el mercat mitjançant una correcta distribució dels productes. Concentra les activitats de la cadena abastiment-producció-distribució amb l’element principal sent el transport. Té com a objectiu aconseguir aquesta distribució en el menor temps i cost possible.
Transport intermodal
El transport intermodal és aquell que utilitza diferents mitjans per desplaçar tant a persones com a mercaderies. És una opció més eficaç, sostenible i segura, que suposa menys costos que l’ús d’un sol mitjà.
A Espanya aquest tipus de transport no és molt activa, s’intenta potenciar l’ús del ferrocarril en les cadenes per poder substituir a l’ús concentrar de la xarxa de carreteres.
L’estat del benestar
Estat que garanteix serveis socials a la població que són considerats drets: sanitat, educació, administració pública, atenció a la tercera edat… Poden ser proporcionats directament (mitjançant el mateix Estat) o a través d’una empresa privada (contractada per l’Estat).
Administració pública
L’administració pública d’Espanya està descentralitzada en tres nivells:
- Administració general de l’Estat
- Administracions autonòmiques
- Administracions locals
Ofereixen un treball estable, fix, amb bons sous i vacances. Però el percentatge de funcionaris a Espanya és una xifra inferior a la resta d’Europa.
Sanitat
La universalització de la sanitat ha suposat una gran despesa pública que va augmentant a causa de les millores i la diversificació dels serveis.
Espanya és reconeguda per la qualitat de la seva sanitat i per ser pionera en el trasplantament d’òrgans.
La problemàtica es troba en què hi ha una demanda creixent que s’intenta finançar mitjançant la creació de llocs de treball i hospitals. Però el poc personal mèdic i les llargues llistes d’espera que creen un malestar general causen l’auge del sector sanitari privat.
Educació
A Espanya, en les últimes dècades hi ha hagut una millora significant en l’educació.
L’educació obligatòria és fins als 16 anys per proporcionar la igualtat d’oportunitats. L’educació postobligatòria (batxillerat i formacions professionals) ha tingut un notable augment en alumnes, igual que als estudis universitaris.
Malgrat això, Espanya té un percentatge molt elevat en el fracàs escolar i l’abandonament abans d’acabar l’educació obligatòria, de forma que, no s’arriba a aquella igualtat d’oportunitats que s’intenta oferir a tots els ciutadans. A més, les poques sortides laborals després d’acabar el grau universitari suposen el trasllat de moltes persones amb títol a l’estranger, cosa que suposa una gran despesa per a l’Estat.
Transport de carreteres
És el transport més important i amb més inversions, cosa que suposa un desequilibri entre carreteres i ferrocarrils, una congestió de trànsit a les grans ciutats, una alta demanda de noves vies i un fort impacte ambiental.
Segueix el model radial, és a dir, respon a interessos polítics d’enfortir la capital. Madrid és el punt central de la xarxa de carreteres, cosa que suposa una ineficàcia econòmica per la falta d’enllaços entre ciutats claus. A més, la xarxa d’alta capacitat (que segueix la mateixa estructura centralista) suporta més de la meitat del transport de carreteres, però, el seu trànsit és desigual segons la zona, les carreteres urbanes estan molt saturades i les rurals infrautilitzades.
Transport ferroviari
La principal xarxa, de RENFE, pertany a l’Estat i està infrafinançada tot i que existeixen altres operadores com els Ferrocarrils de la Generalitat.
El repte d’aquest transport és la seva amplada de vies que és major a la resta de països, cosa que eleva costos a l’hora de comercialitzar amb l’exterior, molts trams són d’única via i estan en mal estat, a causa de la poca demanda.
Es proposa com a solució l’ús dels ferrocarrils per a transportar mercaderies, ja que suposaria una reducció de la congestió del trànsit, més sostenibilitat i menors costos.
L’alta velocitat a Espanya (AVE) és un mercat amb expectatives elevades d’un bon futur, gràcies a l’augment en inversions i passatgers en els últims anys, cosa que ha permès l’entrada d’empreses internacionals. És una alternativa més sostenible a l’avió, però, segueix el model radial i centralista, per tal, hi ha una falta de connexions imprescindibles entre ciutats a conseqüència de voler enfortir a la capital.
Transport aeri
El transport aeri és tant per persones com per mercaderies (gràcies a la compra online i ràpida). És un mitjà relativament nou, que es va potenciar després de la II Guerra Mundial gràcies a les companyies low-cost.
A Espanya, la xarxa d’aeroports és molt extensa, cada zona del país compta amb nombrosos aeroports, ja que són un element principal per a l’economia del país. L’atracció turística d’Espanya permet potenciar l’ús d’aquest mitjà de transport malgrat que tingui un gran impacte ambiental i no sigui el més eficient per a la població local. Els aeroports principals són el de Madrid, que connecta amb altres aeroports regionals i transatlàntics, i Barcelona, que té connexions molt més minoritàries, però vol prendre el paper de la capital.
