Procés De Síntesi De Les Proteïnes Flashcards
TRANSCRIPCIÓ DEL ADN
Transcripció els gens són fragments del ADN que constitueixen unitats codificadores d’informació. La informació que porten codificada els gens és la informació per la síntesis d’una determinada proteïna, però primer aquesta informació ha de ser traduïda a ARN.
ADN–transcripció–>ARNm–traducció–>proteïna
El procés de transcripció és similar a la replicació del ADN però amb les següents diferències:
És copiada només una de les cadenes del ADN.
S’usa uracil(U) em comptes de timina(T).
Es copien segments de la molècula d’ADN, els gens.
Els enzims que catalitzen la síntesis del ARN durant la transcripció són els RNA polimerases. La síntesis del ARN també es fa en direcció 5’-3’ per addició de ribonucleòtids a l’extrem 3’.
La transcripció comença per la regió promotora i acaba a l’arribar, l’ARN polimerasa, al senyal de terminació. La taxa d’error és de 1.10^-4, es mes elevada ja que si una copia no sirt be sen poden fer de noves.
MECANISMES DE CONTROL DE LA TRANSCRIPCIÓ
la transcripció de cada gen està regulada de manera que es produeixin en cada moment en les molecules del ARNm la proporcio estrictament requerida per la cel.lula.
Gens constiutius: es van generant continuament.
Gens induïbles: contenen seqüències reguladores.
MADURACIÓ DEL ARN
En el cas de les celules eucariotes, la major part dels diversos tipus del ARN no són suntetitzats en la seva forma definitiva sino en forma de transits primaris, que hauran de ser procesats per donar la forma madura i funcional del ARN. Així doncs el ARNm eucariota transcrit conté seqüències inútils anomenades introns i s’ha d’extreure fent splicing per deixar només la part útil, extrons.
Replicació
La deplicació del adn és el procés pel qual una doble hèlix d’ADN progenitora és copiada per originar 2 molècules idèntiques a aquella. La replicació del ADN té lloc cada cop que la cèl.lula es divideix. Les propietats fonamentals i els mecanismes utilitzats en el procés replicatiu són essencialment iguals que en tots els organismes.
La replicació té 3 característiques principals:
1. Semiconservativa: quan la dobles hèlix se separa en una nova cadena es forma complementàries a cadascuna de les cadenes anteriors. Es a dir, les dues dobles hèlixs tindran una cadena provinent a l’antiga.
2. Bidireccional: la replicació es produeix en dos sentits.
3. Semidiscontínua: la polimerització del ADN sempre és en direcció 5’-3’. Les DNA polimeroses addicionen els nous nuclòtids a l’extrem 3’hidroxil de la cadena en creixement. Per la cadena decreixament es van formant fragments curts de polimerització anomenats fragments d’Okazaki. Les ligoses uneixen aquests fragments.
El ADN és l’única biomacromolècula que pot ser reparada. Els topoiromerases són substàncies que relaxen les tensions generades en les ruptures. La taxa d’error: 1 de 1.10^7 nucleòtids. La taxa de reparació: 1 de cada 1.10^10 nucleòtids . La velocitat de replicació en mamífers és de 50 nucleòtids per segon.
