Brainscape's Knowledge GenomeTM

Browse over 1 million classes created by top students, professors, publishers, and experts.


See full index

Biologia Carla > Metabolisme > Flashcards

Metabolisme Flashcards

1
Q

Reaccions metabòliques

A

Conjunt de reaccions progressives de mol·lècules en rutes interconnectades dins d’una cèl·lula

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
2
Q

Ruta/via metobòlica

A

Reaccions de reactius per produir productes, en un “segment” concret

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
3
Q

Metabòlic

A

Substància química

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
4
Q

Cicle de Krebs

A

Cicle de reaccions enllaçades, on els productes es converteixen en reactius d’altres reaccions

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
5
Q

Objectiu reaccions

A

Obtenció d’energia i matèria

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
6
Q

Vies catabòliques

A

Obtenció de molècules senzilles i alliberació d’energia mitjançant el trencament d’enllaços de monòmers

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
7
Q

Vies anabòliques

A

Obtenció de molècules complexes amb l’aportació d’energia

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
8
Q

Sistemes

A

Tancats, aïllats i oberts

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
9
Q

Sistemes oberts

A

Intercanvia matèria i energia amb l’entorn

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
10
Q

Sistemes tancats

A

No intercanvien matèria però sí energia amb l’entorn

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
11
Q

Sistemes aïllats

A

No intercanvien ni matèria ni energia amb l’entorn

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
12
Q

Cicle de matèria

A

Dins de l’ecologia, hi ha un cicle de matèria en les cadenes atrófiques

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
13
Q

Flux d’energia

A

No es crea ni es destrueix, es transforma

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
14
Q

Norma del 10%

A

Cada nivell trófic pot aprofitar un 10% de l’energia del nivell anterior

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
15
Q

Transformació d’energia en un organisme

A

Es trenquen els enllaços de nutrients durant la digestió, després es fa una oxidació que dona energia en forma d’ATP

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
16
Q

Oxidació

A

Procés catabòlic que dona energia en forma d’ATP i llibera calor

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
17
Q

ATP

A

Adenosina-trifosfat (nucleòtid), l’energia està en els enllaços entre fosfats

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
18
Q

Hidròlisi/trencament d’ATP

A

Es passa d’ATP a ADP + Pi (fosfat inorgànic)

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
19
Q

Catabolisme

A

Energia de les molècules dels nutrients - formar ATP a partir d’ADP i Pi - l’ATP és l’energia pel treball cel·lular

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
20
Q

Formes d’obtenció d’ATP

A

Fosforilació a nivell de substrat i oxidativa

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
21
Q

Fosforilació a nivell de substrat

A

Substrat que té un grup fosfat i es transfereix directament a l’ATP (forma l’enllaç fosfòric)

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
22
Q

Exemples fosforilació a nivell de substrat

A

Glucolisi i fermentació làctica

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
23
Q

Fosforilació oxidativa

A

Producció d’ATP a partir de l’enzim ATP sintasa/sintetasa

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
24
Q

Usos d’ATP

A

Treball de transport actiu a la membrana, treball mecànic per proteïnes motores o contracció muscular, treball químic en reaccions químiques

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
25
Q

Pirovat

A

Metabòlit obtingut per glucolisi que entrarà en cicle de Krebs

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
26
Q

Rendiment energètic

A

Canvi de nº d’àtoms, producció neta d’ATP, producció d’intermediaris (NADH, FADH)

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
27
Q

Reaccions exergòniques

A

Delta d’energia de Gibbs menor a 0 (similar a exotèrmic), allibera energia

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
28
Q

Reaccions endergòniques

A

Delta d’energia de Gibbs major a 0 (similar a endotèrmic), guanya energia

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
29
Q

Entalpia

A

Energia dels enllaços, absorció/alliberament

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
30
Q

Entropia

A

Desordre, construcció/destrucció

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
31
Q

Acoplament energètic

A

Catabolisme i anabolisme són complementaris, les reaccions són en dos sentits

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
32
Q

Reaccions Oxido-Reducció (Redox)

A

Reaccions de transferència (agent reductor que s’oxida) i recepció (agent oxidant que es redueix) d’e-

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
33
Q

Oxidació

A

Perd e-, guanya O, perd H, crea enllaços C-O, forma un compost amb menor potencial energètic

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
34
Q

Reducció

A

Guanya e-, perd O, guanya H, crea enllaços C-H, forma un compost amb major potencial energètic

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
35
Q

Coenzims

A

NAD+, NADP+, FAD+

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
36
Q

Catabolisme

A

Reaccions de degradació que traspassa l’energia dels enllaços a les molècules com l’ATP, els substrats s’oxiden i el NAD+ o el FAD+ es redueixen

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
37
Q

Substrats preferents

A

Glúcids

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
38
Q

Procés citoplasmàtic aeròbic

A

Glicòlisi i oxidació del piruvat, beta-oxidació d’àccids grassos, respiració de proteïnes

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
39
Q

Procés citoplasmàtic anaeròbic

A

Fermentació anaeròbica de la glucosa

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
40
Q

Procés mitocondrial

A

Cicle de Krebs i cadena respiratòria (aeròbic)

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
41
Q

Diferència combustió i respiració cel·lular

A

La combustió és un alliberament d’energia sobtat mentre que la respiració cel·lular té presència d’ATP i llavors és esglaonada

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
42
Q

Glicòlisi

A

Oxidació de glucosa a 2 pirovats (-2ATP+4ATP = +2ATP i +2NADH +2H+) i després passa al cicle de Krebs i la cadena respiratòria, és una reacció universal, anaeròbica

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
43
Q

A ver si, cuando estudies, te acuerdas de lo que puse detrás de esta carta a la primera jejeje

A

Ha tocado el timbre, cállese señor

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
44
Q

Fermentació làctica

A

Cicle de piruvat a lactat i de lactat a piruviat recíprocament

45
Q

Etapes de la glicòlisi

A

La primera via (fase de preparació) divideix la glucosa en dos compostos de 3 carbonis, que segueixen la mateixa via repetida dos cops = 1 piruvat/via (fase de rendiment)

46
Q

Generació d’ATP en la glicòlisi

A

A partir d’afegir Pi en el mateix moment en què s’afegeix el NAD+ que es reduirà i després s’afegeix ADP, formant finalment ATP

47
Q

Cicle de Krebs / cicle dels àcids tricarboxilis / cicle de l’àcid cítric

A

2 piruvats - 2 acetil CoA - àcid cítric - CO2 + H20, com està acoblat a la cadena respiratòria, necessita O2 tot i que no hi intervé (ja que sense O2 no s’oxida NADH - NAD+ que intervé en processos)

48
Q

Reacció de transició

A

Pas del piruvat del citosol a la matriu mitocondrial, on hi ha una descarboxilació que forma CO2, una deshidrogenació (amb l’enzim piruvat deshidrogenasa) que redueix el NAD+ i unió al coenzim A

49
Q

Acetil-CoA - àcid crític

A

Acetil-CoA (2C) + oxalacetat (amb el citrat sintetasa) = citrat (6C)

50
Q

Reduccions, descarboxilacions i oxidacions en Krebs

A

3 reduccions de NAD+, 2 descarboxilacions, 1 reducció de FAD (=FADH2) i genera 1 ATP a nivell de substrat (el substrat li transfereix a l’ADP l’enllaç de fòsfor)

51
Q

GTP

A

GDP + Pi, serveix per fosfolirar l’ADP

52
Q

Cadena transportadora d’e-

A

Hi ha 4 complexos: complex I, II, III, IV que bombegen p+ de la matriu a l’espai intermembranós per mantenir el gradient de fora a dins - per generar ATP amb una altra proteïna

53
Q

Provinença dels e-

A

El NADH (3H+) en el complex I i el FADH2 (2H+) al complex II

54
Q

Elements en la cadena respiratòria

A

O2, complexos proteics (citocroms, grup hemo), ubiquinona (coenzim Q, lípid), citocrom C

55
Q

Teoria quimosmòtica

A

Es substitueix la fosforilació a nivell de substrat per una fosforilació oxidativa (cadena respiratòria)

56
Q

Via dels triacilglicèrids

A

Triacilglicèrids - hidròlisi amb lipasa - àcids grassos - activació de l’àcid gras - beta-oxidació = acetil CoA

57
Q

Beta-oxidació/Hèlix de Lynen

A

Divisió de la cadena d’àcid gras en cadenes de 2C (tallant pel C3 de la cadena = Cbeta), per després afegir el coenzim A, creant una hèlix d’acetil-CoA. Es genera FADH2 i NADH+ a partir de FAD i NAD per la cadena respiratòria

58
Q

Rendiment triacilglicèrids

A

Produeix molt més acetil CoA i llavors després amb el cicle de Krebs i la cadena respiratòria produeix el triple d’ATP

59
Q

Reaprofitament del glicerol

A

De la hidròlisi dels triacilglicèrids amb lipasa, surten glicerols que s’aprofiten per la glicòlisi - cicle de Krebs

60
Q

Activació de l’àcid gras

A

Uneix l’àcid gras amb el coenzim A = acil-CoA, utilitzant ATP que es transforma en AMP i l’enzim acil-coA-sintetasa

61
Q

Requeriment d’O2 en la beta-oxidació

A

Es necessita NAD i FAD oxidats que provenen de la cadena respiratòria (aeròbica), per tant necessita O2 de manera indirecta

62
Q

Via de les proteïnes

A

Proteïnes - proteòlisi/degradació - aminoàcids - degradació dels aminoàcids - cicle de Krebs (entrada repartida segons l’aminoàcid)

63
Q

Enzims de proteòlisi

A

Pepsina, quimiotripsina i carboxilasa, en l’estómac i el duodè

64
Q

Proteïnes exògenes o endògenes

A

Exògenes - sintetitzades, endògenes - utilitzades provinents de fora

65
Q

Separació del grup amino

A

Transaminació/desaminació que elimina l’amoni i l’envia al cicle de la urea per ser eliminat, gràcies a un intermediari

66
Q

Intermediari en la transaminació

A

L’intermediari capta el nitrogen formant glutamat i després allibera el seu grup amino amb l’enzim glu-deshidrogenasa

67
Q

Activació i inhibició del glu-deshidrogenasa

A

S’activa amb la presència d’ADP i GDP i s’inhibeix amb ATP i GTP. Per tant, si la cèl·lula ja té energia, no farà la via proteïca ja que no acostumen a ser fonts d’energia

68
Q

Respiració bacteris

A

Respiració anaeròbica que usa una cadena transportadora d’e- i l’acceptor final no és O2 sino NO3 o SO4

69
Q

Fermentacions

A

En absència d’O2, el piruvat s’oxida per fermentació per reciclar el NAD+ utilitzat durant la glicòlisi

70
Q

Rendiment fermentacions

A

De la fosforilació a nivell de substrat de la glicòlisi (2ATP)

71
Q

Tipus fermentació

A

Alcohòlica (2 pasos/enzims) - produeix etanol i làctica (1 pas/enzim) - produeix àcid làctic

72
Q

Fotosíntesi

A

Vía anabòlica autòtrofa - passa de matèria inorgànica a orgànica

73
Q

Tipus fotosíntesi

A

Oxigènica (produeix O2) i anoxigènica

74
Q

Fotòlisi de l’aigua

A

Trencament d’H2O que llibera O2, es troba al fotosistema II en els til·lacoides, genera un gradient de H (+H en l’espai intratil·lacoidal)

75
Q

Energia lluminosa

A

La llum excita atòms per alliberar e- utilitzats per reaccions químiques

76
Q

Fases de la fotosíntesi

A

Fase lluminosa i fase fosca

77
Q

Fase lluminosa

A

Es capta llum amb la clorofil·la per generar ATP (fotofosforil·lació), NADPH i O2 dins de les membranes til·lacoidals

78
Q

Fase fosca

A

Es fixa el CO2 gràcies a l’ATP (hi ha una “regeneració”) i el poder reductor (es fan reduccions) dels metabòlics en l’estroma del cloroplast

79
Q

Rubisco

A

Enzim que fixa el CO2 a la fase fosca

80
Q

Conexió cloroplast i mitocondri

A

El mitocondri utilitza les molècules orgàniques i l’O2 del cloroplast

81
Q

Cicle de Calvin

A

Conjunt de reaccions encadenades que fa la fixació del CO2 en la fase fosca, produint matèria orgànica (gliceraldehid-3-fosfat)

82
Q

Parts del cloroplast

A

Cal saber-les i dibuixar-ho, estroma, grana, til·lacoides, lameles, doble membrana, estomes…

83
Q

Estoma

A

Obertures de les fulles, per controlar la concentració d’aigua i gasos

84
Q

Mesòfil

A

Part central d’una fulla, les seves cèl·lules fan la fotosíntesi

85
Q

Molècula clorofil·la

A

Anell, presència de Mg, estructura lipídica i proteïca. Hi ha dos tipus: a (grup metil) i b (grup aldehid)

86
Q

Espectres de la fotosíntesi

A

Espectre d’absorció (absorbeix totes les longituds menys el color verd) i el d’acció (tasa fotosintètica segons longitud d’ona)

87
Q

Pigments accessoris

A

Absorbeixen altres longituds d’ona per aprofitar la seva energia

88
Q

Fotoactivació

A

L’energia de la llum excita electrons que es desprenen i són captats per una molècula receptora

89
Q

Plastoquinona

A

Molècula receptora d’un parell d’e-, que el porta del fotosistema II al I

90
Q

Complex antena

A

Centre col·lector de llum i redirigeix l’energia fins que arriba al centre de reacció, on es desprèn l’e-

91
Q

Citocrom

A

Proteïna que permet el pas d’e- juntament amb la plastoquinona

92
Q

Diferència entre compensació d’e- en els fotosistemes

A

En el fotosistema II es desprenen 2 e- i obté 2 e- per compensar a partir de la fotòlisi de l’aigua, en canvi, en el fotosistema I es desprenen 2 e- per la llum i es compensen amb 2 e- que venen del fotosistema II

93
Q

Poder reductor del fotosistema I

A

Despren 2 e- que van a la NADP+ reductasa per reduir NADP+ = NADPH

94
Q

Fotofosforilació acíclica

A

Fase lluminosa que proporciona NADPH, sense tornar a començar (cicle Z)

95
Q

Fotofosforilació cíclica

A

Fase lluminosa on es produeix ATP per la fase fosca, compensant els nivells

96
Q

Quimiosmosi

A

Teoria que diu que es pot generar ATP a partir d’un gradient de protons amb l’ATP sintetasa

97
Q

Diferència fase cíclica i acíclica

A

A la acíclica no hi ha NADP+ reductasa ni H20

98
Q

Regeneració

A

Amb ATP es converteix la gliceraldehid-3-fosfat al reactiu de 5C que s’ajunta amb el C inorgànic al principi del cicle de Calvin

99
Q

Conseqüències calor per les plantes

A

Els estomes (porus) pels quals entra CO2 i surt O2 pel cicle de Calvin es tanquen per la calor i llavors s’evapora l’H2O que absorbeix la planta

100
Q

Fotorespiració

A

Tancament dels estomes i augment del O2, fent que la RuBisCo passi a tenir acció oxidativa i no faci la carboxilació en el cicle de Calvin - baixa l’eficiència

101
Q

Adaptacions a la fotorespiració

A

Ruta C4 i ruta CAM

102
Q

Plantes C4

A

Separen la fase lluminosa (cèl·lules del mesòfil) i fosca (cèl·lules de la beina fascicular) espaialment, en cèl·lules diferents

103
Q

Plantes CAM

A

Separen la fase lluminosa (dia - calor, estomes tancats) i fase fosca (nit - fred, estomes oberts) temporalment

104
Q

Factors que influeixen en la fotosíntesi

A

Llum, aigua, CO2, O2, temperatura

105
Q

Influència llum a fotosíntesi

A

Major intensitat llumínica, major rendiment fotosintètic fins un punt de saturació

106
Q

Influència CO2 a fotosíntesi

A

Major concentració, major rendiment fotosintètic, fins un punt de saturació perquè no hi ha suficients enzims de carboxilació

107
Q

Influència O2 a fotosíntesi

A

Major concentració, menor rendiment fotosintètic, ja que la RuBisCo passa a la seva funció oxidativa

108
Q

Influència aigua a fotosíntesi

A

Menor disponibilitat d’aigua, menor rendiment fotosintètic, ja que els estomes es tanquen per evitar dissecar-se i falta el CO2

109
Q

Influència temperatura a fotosíntesi

A

Major temperatura, major rendiment fotosintètic, ja que disminueix l’energia d’activació de les reaccions fins arribar al límit de la desnaturalització dels enzims

Biologia Carla (16 decks)

Brainscape helps you reach your goals faster, through stronger study habits.
© 2024 Bold Learning Solutions. Terms and Conditions