Brainscape's Knowledge GenomeTM

Browse over 1 million classes created by top students, professors, publishers, and experts.


See full index

Biologia Carla > Biologia Molecular > Flashcards

Biologia Molecular Flashcards

1
Q

Bioelements primaris

A

C, H, O, N (proteïnes, àcids nucleics), S (proteïnes), P (àcids nucleics) = CHONSP

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
2
Q

Bioelements secundaris

A

indispensables però menys abundància Na, K, Mg, Cl…

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
3
Q

Oligoelements

A

molt poca abundància <0.1% Fe

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
4
Q

Conjunt bioelements

A

Biomolècula

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
5
Q

C base estructura

A

esquelet central, 4 valències –> 4 enllaços covalents=forts, estabilitat, no limita la reactivitat

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
6
Q

Biomolècules orgàniques / principis immediats de vida

A

proteïnes, glúcids, lípids, àcids nucleics

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
7
Q

Biomolècules inorgàniques

A

aigua i sals minerals

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
8
Q

Vitalisme

A

“tota forma de vida prové d’una altra forma de vida” = “tota molècula orgànica prové d’una altra orgànica”

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
9
Q

Refutació vitalisme

A

creació de urea amb matèria inorgànica (ammoni+CO2)

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
10
Q

Hidrocarburs

A

lineals o alifàtiques, cadenes cícliques

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
11
Q

Cadenes alifàtiques

A

enllaços simples: metà, età, propà, butà, pentà…, dobles: metè, etè… X- nº carboni on hi ha el doble enllaç, triple: metí, etí…

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
12
Q

Cadena ramificada

A

H substituit per una cadena ramificada – prefix “il”: metil (-CH3), etil, propil…

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
13
Q

Grups funcionals

A

hidroxil, aldehid, cetònic, carboxil, amino

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
14
Q

Alcohol o hidroxil

A

-OH: etanol/alcohol etílic, propantriol/glicerina (3 OH)

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
15
Q

Aldehid

A

acaba amb -CHO = -C-H–O: propanal

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
16
Q

Cetònic

A

-CO- = -C–O-: propanona/acetona

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
17
Q

Àcid o Carboxil

A

acaba amb -COOH = -C–O-OH: etanoic/àcid acètic

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
18
Q

Amino

A

-NH2: etilamina

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
19
Q

Carac. glúcids

A

carbohidrats, grup hidroxil

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
20
Q

Carac. lípids

A

grup carboxil

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
21
Q

Carac. proteïnes

A

grup amino, carboxil i sulfhidril

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
22
Q

Metabolisme

A

conjunt de reaccions químiques que trobem en un organisme

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
23
Q

Catabolisme

A

Nutrients: carbohidrats, grasses, proteïnes + Residus Energia = Residus: CO2, H2O, NH3, Energia: ATP, NADH, NADPH…

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
24
Q

Anabolisme

A

Molècules: aminoàcids, sucres, àcids grassos, bases nitrogenades + Energia = Macromolècules: proteïnes, polisacàrids, lípids, àcids nucleics, Residus Energia: ADP+HPO4, NAD, NADP…

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
25
Q

Condensació (anabolisme)

A

monòmer+monòmer = polímer+H2O

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
26
Q

Hidròlisi (catabolisme)

A

polímer+H2O = monòmer+monòmer

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
27
Q

Processos anabolisme

A

síntesi de proteïnes als ribosomes, síntesi ADN, fotosíntesi, síntesi de carbohidrats

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
28
Q

Processos catabolisme

A

digestió, respiració cel·lular

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
29
Q

Ponts d’H

A

força intermolecular entre un H+ i un X- (de mol. polars)

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
30
Q

Prop. cohesives H2O

A

unió de mol. d’H2O pels ponts d’H creant la tensió superficial

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
31
Q

Prop. adhesives H2O

A

unió de mol. d’H2O amb altres mol. fent que l’aigua s’hi adhereixi

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
32
Q

Prop. tèrmiques H2O

A

alta capacitat de calor específica: molta energia per pujar la temperatura donats els ponts d’H que ajunten les mol., alt calor latent de vaporització: quantitat de calor per canviar de líquid a gas, alta ja que s’han de trencar els ponts d’H, alt punt de fusió: temperatura max en estat líquid

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
33
Q

Prop. solvents H2O

A

dissols substàncies polars formant ponts d’H

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
34
Q

Hidrofílic vs Hidrofòbic

A

atracció i adhesió amb l’aigua (polars o ions) vs repulsió i no solubilitat (apolars/no-polars) ex: glucosa, sodi, cel·lulosa vs lípids, olis

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
35
Q

H2O vs CH4

A

H2O - ponts d’H, enllaços covalents –> altes prop. tèrmiques, rang de temperatures en què és líquida + gran

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
36
Q

Refrigeració per suor

A

H2O + temperatura - trencar ponts d’H - canviar d’estat, evaporar-se – retira calor

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
37
Q

Transport de mol. en la sang

A

NaCl, aminoàcids, glucosa - solubles en H2O, O - apolar, transportat per l’hemoglobina, lípids i colesterol - apolar, transportats per lipoproteïnes complexes

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
38
Q

Caplil·laritat

A

cohesió+adhesió de l’aigua

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
39
Q

Aigua al cos

A

sistemes circulatoris (circulant)zona interstical dels teixits (interstical), l’interior de les cel. (intracel·lular)

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
40
Q

Funcions de l’aigua al cos

A

dissolvent universal, implicada en les reaccions químiques, funció mecànica, termoreguladora, estructural (pressió aigua cel·lular interna, osmosi)

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
41
Q

Proteïna de transport

A

albúmina, dispersa en aigua

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
42
Q

H2O estat sòlid

A

-cohesió, +volum, - densitat, ponts d’H +estables

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
43
Q

Dissolució

A

H2O+partícules<5nm

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
44
Q

Dispersió col·loidal

A

no homogènia, H2O+5nm

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
45
Q

Sals minerals als éssers vius

A

precipidades (dents), associades a subst orgàniques (ferro a hemoglobina), dissoltes (canals Na K)

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
46
Q

Funcions sals minerals

A

estructural, cel·lulars específiques (el Ca en la contracció), tampons de pH, regulació de l’osmosi

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
47
Q

Dissolucions tampó

A

subs com H2PO4 (fosfat) o HCO3 (bicarbonat) que regulen el pH ja que lliberen H+

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
48
Q

Ex regulació ph ansietat

A

atac ansietat - respirar en una bossa - augmentar CO2 - s’ajunta amb dissolució tampó - llibera H+. H2+CO2 = HCO3+H+

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
49
Q

Glúcids

A

(CH2O)n, grups hidroxils, carbonils: aldehids - aldoses (polihidroxialdehids)/cetona - cetoses (polihidroxicetones)

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
50
Q

Monosacàrids

A

1 carbonil

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
51
Q

Oligosacàrids

A

2-10 repeticions dels monosacàrids, 2-10 carbonils

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
52
Q

Polisacàrids

A

+10 repeticions dels monosacàrids, +10 carbonils

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
53
Q

Òsids

A

holòsids (repeticions de monosacàrids), heteròsids (monosacàrids+altres substàncies)

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
54
Q

Bioelements plàstics

A

elements que constitueixen el 99% del pes de la matèria viva

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
55
Q

Grup fosfat

A

-PO3-PO3-PO3, quan es trenca l’enllaç s’allibera energia (ex: ATP)

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
56
Q

Grup sulfhidril

A

acaba amb -SH

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
57
Q

Cadenes cícliques

A

cadenes d’hidrocarburs tancades, pròpies dels compostos aromàtics

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
58
Q

Ions antagònics

A

ions que provoquen reaccions contràries, alteracions de la permeabilitat, l’excitabilitat i la contractilitatde les cel.

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
59
Q

Difusió

A

repartició homogènia de les partícules d’un fluid en un altre

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
60
Q

Osmosi

A

pas del dissolvent entre dues solucions de concentració diferent, l’impuls s’anomena pressió osmòtica

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
61
Q

Medi isotònic

A

= concentració que l’altre medi

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
62
Q

Medi hipotònic

A

< concentració que l’altre medi - la cel. s’infla (turgència)

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
63
Q

Medi hipertònic

A

> concentració que l’altre medi - la cel. s’arruga i la membrana es pot trencar (plasmòlisi)

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
64
Q

Biomolecula + abundant

A

cel·lulosa

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
65
Q

Formació cel·lulosa

A

glucoses unides per enllaços β-glicosídic

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
66
Q

Digestió cel·lulosa

A

enzims digestius humans no trenquen l’enllaç però els herbívors tenen bacteris simbionts que ho digereixen amb l’enzim cel·lulasa

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
67
Q

Funcions glúcids

A

combustible (glucosa: ADP+R=ATP-energia), reserva energia (midó, glicogen: glucosa polimeritzada), síntesi d’altres mol. (vitamines), àcids nucleics, estructures cel·lulars (cel·lulosa, quitina)

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
68
Q

Hidròlisi ATP

A

llibera energia al trencar l’enllaç

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
69
Q

Característiques monosacàrids

A

nombren -osa, solubles en aigua, polars, s’oxiden, les aldoses redueixen altres substàncies, formen enllaços O-glicosídic, es poden aminar (associar-se a -NH2), reaccionar amb àcids, incorporar grups fosfats (-H2PO4) i grups sulfats (-HSO4)

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
70
Q

Reaccions de condensació

A

formació de l’enllaç O-glicosídic que llibera aigua

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
71
Q

Funcions monosacàrids

A

energètica (glucosa, fructosa) – reaccions redox, estructural (ribosa, desoxiribosa)

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
72
Q

Classificació monosacàrids segons nº C

A

trioses, tetroses, pentoses, hexoses, heptoses

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
73
Q

Isòmers

A

molècules amb la mateixa composició però diferent disposició en l’espai – diferents propietats

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
74
Q

Carboni asimètric

A

4 valències substituïdes per grups diferents, els monosacàrids tenen 1 min

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
75
Q

Carboni de referència

A

carboni asimètric més allunyat del grup funcional

76
Q

Forma D/L - isòmers espacials

A

al C de referència HO-C (forma L), al C de referència C-OH (forma D) – enantiòmers (mirall, imatge especular)

77
Q

Formes que utilitzen els éssers vius

A

formes D SI, formes L NO

78
Q

Fórmula de Fisher

A

representació mol. simplificant els C

79
Q

Projecció de Haworth

A

representació de la ciclització dels monosacàrids

80
Q

Disacàrids

A

2 monosacàrids units per enllaç O-glicosídic, unint els -OH (enllaç per un atm O) i es despren H2O (reacció de condensació), gasta ATP

81
Q

Enllaç monocarbonílic

A

C carbonílic + C no carbonílic - queda lliure i llavors redueix el reactiu de Fehling

82
Q

Enllaç dicarbonílic

A

C carbonílic + C carbonílic - no redueix el reactiu de Fehling

83
Q

Pentoses

A

D-ribosa, D-2-desoxiribosa (aldoses), D-ribulosa (cetoses), cíclica - angles entre C – pentàgons semblant a la mol furan – furanoses: ribofuranosa i desoxiribofuranosa

84
Q

Hexoses

A

glucosa (aldosa), fructosa (cetosa), cíclica - glucosa: hexàgons semblants a la mol piran – piranoses: glucopiranosa, cíclica - fructosa: pentàgons semblants a la mol furan – furanoses: fructofuranosa

85
Q

Hidròlisi

A

Separació de disacàrids/polisacàrids en monosacàrids trencant els enllaços

86
Q

Reactiu Fehling

A

prova per comprovar la reactivitat/capacitat d’oxidar d’un glúcid, si és vermell s’ha oxidat i si és blau no

87
Q

Trioses

A

gliceraldehid, dihidroxiacetona

88
Q

Tetroses

A

eritrosa, treosa (aldoses) i eritrulosa (cetoses)

89
Q

Glucosa

A

energia per cel com neurones o glòbuls vermells, als fruits, citoplasma i medi intern d’animals, sang…, =dextrosa (és dextrogira)

90
Q

Polímers formats per glucosa

A

reserva energètica: midó i glicogen, funció estructural: cel·lulosa

91
Q

Carboni anomèric

A

1r carboni en la forma cíclica, asimètric

92
Q

Anòmers α o β Glucosa

A

segons el radical -OH (hidroxil hemiacetàlic) del C anomèric, α si està al costat oposat que el grup funcional, β si estan al mateix costat – enllaç α/β hemiacetàlic

93
Q

Anòmers α o β Fructosa

A

segons el radical -OH (hidroxil hemicetal) del 2n C, α si està al costat oposat que el grup funcional, β si estan al mateix costat – enllaç α/β hemicetal

94
Q

Galactosa

A

igual que la glucosa però el -OH del 4rt C està cap amunt, es troba a la llet, glicoproteïnes, glicolípids de membranes cel., teixit nerviós

95
Q

Enllaç α-glicosídic o β-glicosídic

A

α - 1r monosacàrid és α, β - 1r monosacàrid és β

96
Q

Maltosa

A

2 α-D-glucopiranosa unides per enllaç α(1–>4), monocarbonílic, enzim maltasa - hidrolitza=separa en glucoses, s’obté per hidròlisi de midó/glicogen, es troba als cereals com l’ordi

97
Q

Cel·lobiosa

A

2 β-D-glucopiranosa unides per enllaç β(1–>4), monocarbonílic, s’obté per hidròlisi de cel·lulosa

98
Q

Lactosa

A

β-D-galactopiranosa + α-D-glucopiranosa unides per enllaç β(1–>4), monocarbonílic, es troba a la llet, enzim lactasa - hidrolitza=separa en galactosa i glucosa

99
Q

Sacarosa

A

α-D-glucopiranosa + β-D-fructofuranosa unides per enllaç β(1–>2), dicarbonílic, dextrogira, enzim sacarasa - hidrolitza=separa - levogira (sucre invertit), es troba a la canya de sucre i la remolatxa sucrera

100
Q

Dextrogira o Levogira

A

dextrogira: desvia la llum polaritzada cap a la dreta, levogira: desvia la llum polaritzada cap a l’esquerra

101
Q

Polisacàrids

A

molts monosacàrids, enllaços O-glicosídics, insolubles/fan dispersions, NO Fehling

102
Q

Homopolisacàrids

A

1 tipus de monosacàrid: midó, glicogen, cel·lulosa, quitina

103
Q

Heteropolisacàrids

A

+1 tipus de monosacàrid: pectina, agar, goma aràbiga

104
Q

Midó

A

reserva energètica vegetal, acumulat en grànuls de midó, format per glucosa, insoluble en aigua freda però dispers en aigua calenta (polímers +petits), es troba a llavors de cereals, llegums i tubercles

105
Q

Components del Midó

A

amilosa (30%)+amilopectina (70%)

106
Q

Amilosa

A

maltoses unides per enllaç α(1–>4), helicoïdal (6 mol. glucosa/ 3 maltoses), hidròlisi amb àcids/enzim amilasa - dextrina límit i després maltosa

107
Q

Amilopectina

A

maltoses unides per enllaç α(1–>4) amb ramificacions en posició α(1–>6) (cada 25-30 glucoses), helicoïdal (6 mol. glucosa/ 3 maltoses), hidròlisi amb àcids/enzim amilasa - maltosa i dextrines límit=nuclis de ramificació amb enllaços α(1–>6) que es degraden amb l’enzim R-desramificador

108
Q

Glicogen

A

reserva energètica animal, maltoses unides per enllaç α(1–>4) amb ramificacions en posició α(1–>6), branques cada 6-10 glucoses, enzim amilasa - maltosa i dextrina límit - enzim maltasa i R-desramificador - glucosa, es troba al fetge i cel musculars

109
Q

Cel·lulosa

A

funció estructural/esquelètica vegetal, fructoses unides per enllaços β(1–>4), cadenes moleculars no ramificades unides per ponts d’H, es troba al tronc dels arbres i el cotó

110
Q

Quitina

A

exosquelet d’artròpodes, N-acetilglucosamines unides per enllaços β(1–>4), cada dues mol. formen una quitobiosa, polímers en capes

111
Q

Heteropolisacàrids

A

subst que per hidròlisi donen a +1 tipus de monosacàrids: pectina - es troba a la paret cel. vegetal, com a la poma o pera, capacitat gelificant, agar- s’extreu d’algues vermelles o rodofícies, hidròfil, usat per preparar medis de cultiu en microbio i preparació industrial d’aliments, goma aràbiga - secretada per plantes, tanca ferides, s’usa com a goma d’enganxar

112
Q

Heteròsids

A

monosacàrid+mol no glucídica de baix pes mol: antocianòsids - color de flors, tannòsids - arbres, prop astringents i adobadores, estreptomicina - antibiòtic

113
Q

Peptidoglicans

A

N-acetilglucosamina (NAG) + àcid N-acetilmuràmic (NAM) unides per aminoàcids, formen la paret dels bacteris

114
Q

Proteoglicans

A

polisacàrids+proteïnes: àcid hialurònic i sulfats de condroïtina - formen la matriu extracel·lular dels teixits cartilaginós, ossi i conjuntiu, heparina - es troba en la subs intercel·lular al fetge i pulmó, impedeix la coagulació de la sang

115
Q

Glicoproteïnes

A

glúcids+proteïnes per enllaços covalent: mucines de secreció - salivals, glicoproteïnes de la sang - immunoglobulines, glicoproteïnes de la membrana plasmàtica - receptors específics de membrana

116
Q

Glicolípids

A

monosacàrids/oligosacàrids + lípids: cerebròsids i gangliòsids, es troben a la membrana, receptors específics de membrana

117
Q

Reactius per reconeixement de glúcids

A

Fehling, Lugol i Benedict

118
Q

Lípids saponificables

A

contenen àcids grassos

119
Q

Lípids insaponificables

A

no contenen àcids grassos (ex: colesterol)

120
Q

Bioelements als lípids

A

C, H, O i a vegades N, S, P

121
Q

Funcions lípids

A

combustible, reserva energètica (adipòcits), estructural (fosfolípids), aïllant tèrmic, regulador (cofactor d’un enzim que és una vitamina lipídica, hormones), transportadora

122
Q

Reserva energia lípids

A

metabolisme aeròbic (intervé l’O), procés +lent que els glúcids però el doble d’energia, hidròfobs

123
Q

Metabolisme aeròbic i anaeròbic

A

aeròbic (intervé l’O), anaeròbic (no intervé l’O, cel musculars)

124
Q

Adipòcits

A

el citoplasma són greixos

125
Q

Molècules hidròfobes

A

tendeixen a ajuntar-se perquè no es dissolen amb aigua

126
Q

Àcids grassos

A

grup àcid (-COOH), mol amfipàtiques, formen bicapes lipídiques o micel·les, àcid gras + alcohol = éster + H20, àcid gras + base = sal, saturats (enllaços simples) o insaturats - monoinsaturats (1 enllaç doble) o polinsaturats (varis enllaços dobles)

127
Q

Micel·les

A

estructures d’àcids grassos on la part hidròfoba queda a l’interior (és com una esfera)

128
Q

Reacció d’esterificació

A

condensació (llibera H2O), forma un enllaç éster (-COO) entre un grup carboxil i un alcohol

129
Q

Àcids grassos insaturats cis

A

el doble enllaç fa una forma de barca, són líquids, oxidables

130
Q

Àcids grassos insaturats trans

A

el doble enllaç fa una forma de cadira, són sòlids, fan interaccions hidrofòbiques al apilar-se (ja que son linials)

131
Q

Àcids grassos saturats

A

sòlides, s’apilen (ja que són linials) i llavors fan interaccions hidrofòbiques

132
Q

Nomenclatura àcids grassos

A

C1, C2=α, C3=β, C4…, Cn=ω

133
Q

β-oxidació

A

via catabòlica d’obtenció d’energia tallant al C 3

134
Q

Punt fusió àcids saturats

A

alts, +C - +T, sòlids a T ambient

135
Q

Punt fusió àcids insaturats

A

baixos, +C - +T, +dobles enllaços - -T, líquids a T ambient

136
Q

Interaccions entre àcids grassos

A

ponts d’H entre els grups funcionals (caps polars), forces Van der Waals entre parts hidròfobes (cues) - hi ha més en els saturats, s’acumulen, ja que no formen angles en les cues

137
Q

Oxidació àcids trans o cis

A

els trans costen més d’oxidar perquè segueixen una linealitat, i llavors s’acumulen, els cis costen menys d’oxidar

138
Q

Acilglicèrids o greixos

A

funció reserva energia, glicerina, els -OH formen un enllaç èster (COO+H2O) amb els àcids grassos (s’esterifiquen): monoacilglicèrids (1 OH esterificat) i diacilglicèrids (polars ja que hi ha -OH lliures), triacilglicèrids (greixos naturals) (apolars ja que tots els -OH estan units a un àcid gras)

139
Q

Hidròlisi acilglicèrids

A

acilglicèrid + H2O (trencant els enllaços èster amb un enzim com la lipasa pancreàtica) = glicèrid + àcids grassos

140
Q

Reacció saponificació

A

àcids grassos + base = sal de l’àcid gras (ex: sabó), trenca els enllaços èster

141
Q

Ceres

A

àcid gras + monoalcohol de cadena llarga (1 -OH) units per un èster, funció estructural de revestiment (apolar)

142
Q

Lípids saponificables complexos

A

contenen N, P, un grup carregat en un extrem - comportament amfipàtic, formen la membrana plasmàtica, fosfolípids - grup carregat és l’àcid fosfòric, esfingolípids (aminoalcohol) - grup carregat és l’àcid fosfòric (fosfoenfingolípids) o glúcids (glicoesfingolípids)

143
Q

Fosfolípids

A

2 àcids grassos (cues apolars) + glicerol + fosfat (cap polar)

144
Q

Esfingolípids

A

N, X: cerebròsid (sucre senzill), gangliòsid (sucre complex)

145
Q

Exemples esfingolípids

A

fosfoesfingolípids a les capes de Mielina (sistema nerviós), glicoesfingolípids als grups sanguinis

146
Q

Lípids insaponificables

A

no contenen àcids grassos, esteroides o terpens

147
Q

Esteroides

A

colesterol (a la membrana) i hormones esteroides (com les sexuals)

148
Q

Terpens

A

monoterpens (2 isoprens), diterpens (4 isoprens), tetraterpens (8 isoprens) i politerpens (+8 isoprens)

149
Q

Isoprè

A
150
Q

Formació Proteïnes

A

DNA - transcripció - RNA - traducció - aminoàcids - proteïnes

151
Q

Interespecifitat proteïnes

A

proteïnes específiques diferents segons l’espècie

152
Q

Estructura aminoàcids

A

grup amino (éssers vius: a l’esquerra (L) o dreta (D)) - C α central asimètric - grup carboxil (-COOH), - R. comportament amfòter segons el pH del medi

153
Q

Punt isoelèctric

A

gràcies al comportament amfòter, si el pH del medi és àcid llavors actúa com a base i viceversa. el punt isoelèctric és el valor de pH en què pot actuar tant com a base o àcid (àcid-base alhora)

154
Q

Unió aminoàcids

A

formen pèptids (dipèptid, tripèptid…, oligopèptid, polipèptid) i a la llarga proteïnes (50-100 aminoàcids) per un enllaç peptídic (amida) entre el 1r grup amino i el 2n (direccionalitat). (C-C–O-NH-C) . llibera H2O (condensació)

155
Q

Girs enllaç peptídic

A

No giren, només en les unions dels plans on es troba un grup R - interaccions entre residus dels aminoàcids

156
Q

Desviació llum polaritzada aminoàcids

A

si tenen un C asimètric, el costat no depèn de L o D. la glicina és la única que no desvia la llum

157
Q

Direccionalitat proteïnes

A

aminoterminal – carboxiterminal (N-ter–C-ter)

158
Q

Estructures proteïnes

A

primària - seq en si, ordenada. secundària (3D) - ponts d’H entre -COOH i -NH2 verticalment (hèlix α) o horitzontalment (làmina β) (reprs. fletxa). terciària (3D en medi aquós: conjunt d’estructures secundàries) - ponts d’H, afinitat/repulsió magnètica entre grups carregats, forces Van der Waals, forces hidrofòbiques, ponts de disulfur entre cisteïnes (un tipus d’aminoàcid). quaternària - associació de 2/+ pèptids (estructures terciàries)

159
Q

Desnaturalització proteïnes

A

perd la forma 3D i la seva funció

160
Q

Funció enzims

A

biocatalitzadors específics - acceleren reaccions bioquímiques, sense gastar-se

161
Q

Procés enzimàtic

A

substrats estables + enzim + energia d’activació - mol. inestables (estat de transició) - productes estables – substrats +…

E+S –> ES complex –> E+P

162
Q

Velocitat catàlisi

A

s’expressa per una constant kcat (turnover rate), nº mol substrat convertides en producte / t

163
Q

Classificació enzims

A

segons el que fan (oxidar, hidrolitzar…) i altres factors específics

164
Q

Especificitat enzims

A

depèn de la forma i càrrega del centre actiu, on el substrat s’uneix

complementarietat (clau-pany) o ajust induit (guant-mà (enzim canvia forma))

165
Q

Composició enzims

A

proteïna globular + cofactor

166
Q

Cofactor

A

component no proteica dels enzims

167
Q

Coenzim

A

cofactor = molècula orgànica

168
Q

Grup prostètic de l’enzim

A

coenzim unit fortament i permanentment a la proteïna de l’enzim

169
Q

Apoenzim

A

component proteica inactiva

170
Q

Holoenzim

A

apoenzim+cofactor

171
Q

Equilibri d’una reacció

A

el substrat es pot convertir en producte i viceversa, hi ha un equilibri (expressat per la ctt d’equilibri Keq)

172
Q

Keq

A

Concentració producte/concentració substrat

173
Q

Energia d’activació

A

els enzims baixen l’energia d’activació pel que es més fàcil energèticament passar a l’estat de transició

174
Q

Gràfic de concentració de producte respecte temps

A

recta inicial lineal amb una velocitat inicial, i després va disminuint el gradient (semblant al log)

175
Q

Velocitat inicial procés enzimàtic

A

depèn de la concentració de l’enzim i el substrat, i el pH, la temperatura…

176
Q

Gràfic de velocitat inicial respecte concentració de substrat

A

a baixes concentracions augmenta ràpidament, en concentració Km la velocitat és la màxima/2 i després va tendint a la màxima de manera “logarítmica”

177
Q

Michaelis constant (Km)

A

concentració de substrat requerida per assolir vmax/2, és una mesura de l’afinitat de l’enzim pel seu substrat

178
Q

Velocitat en un punt de la reacció enzimàtica

A

v = (vmax*[S])/(Km+[S])

179
Q

Saturació enzimàtica

A

concentració de substrat en la que la velocitat de reacció s’estabilitza (=vmax), ja que el centre actiu està omplert

180
Q

Influència Km

A

Km baixa - l’enzim actúa a v ctt, no depèn de la concentració del substrat

Km alta - l’enzim actúa a una v que varia segons la concentració del substrat

Enzim - varis substrats – substrat -Km = substrat natural de l’enzim

Substrat - varis enzims – camí -Km = camí (“pathway”) preferit

181
Q

Influència pH i T en activitat enzimàtica

A

hi ha un pH òptim (v inicial vs pH = campana de Gauss), hi ha una temperatura òptima (-T no tanta eficiència, +T molta -eficiència fins a la desnaturalització)

182
Q

Inhibidors

A

redueixen l’activitat enzimàtica, poden ser competitius o no, i reversibles o irreversibles

183
Q

Inhibidors competitius

A

s’uneixen al centre actiu, per tant, competeixen amb el substrat, augmenten Km

184
Q

Inhibidors no competitius

A

s’uneix a un altre lloc de l’enzim i li canvia la forma, pel que perd l’activitat enzimàtica, redueixen la vmax

185
Q

Inhibidors reversibles

A

s’uneix no permanentment i afecta la concentració necessària de substrat (es necessita més), augmenta la Km

186
Q

Inhibidors irreversibles

A

s’uneixen permanentment a l’enzim inutilitzant-lo, són toxines

Biologia Carla (16 decks)

Brainscape helps you reach your goals faster, through stronger study habits.
© 2024 Bold Learning Solutions. Terms and Conditions