Fisiologia Flashcards
Parts del sistema digestiu
boca, esòfag, estómac, intestí prim, fetge, pàncrees, intestí gruixut, recte, anus
Funció sistema digestiu
separar els aliments en biomolècules
Descomposició aliments
amb enzims com l’amilasa, lipasa o proteasa
Proteases (=peptidases)
proteïna – aminoàcids
Principal peptidasa
pepsina, s’activa amb HCl secretat a l’estómac pel procés d’autocatàlisi
Autocatàlisi pepsina
pepsinogen (secretat per una cel zimogena) + HCl (secretat per una cel parietal) = pH 2 + pepsina
Amilases
degraden el midó, es troben a la saliva i sucs pancreàtics
Lipases
degraden els lípids, es troben als sucs pancreàtics (pH 7)
Digestió mecànica i química
fibres musculars - motilitat (moviment dels aliments de la boca fins l’anus), cel (aparell de Golgi) i glandules (intestinals) secretores - enzims (ex: salivals) i mucus (ex: gàstriques), capa simple de cel epitelials
Boca
control de la ingestió i deglució (digestió mecànica voluntaria i química) - saliva (amilasa)
Peristaltisme
peristalsi = musculatura circular i longitudinal que deixa el pas del menjar de manera involuntària (controlat pel sistema nerviós entèric)
Fetge
bilis - neutralitza el pH, emulsió greixos en micel·les, trencament gotes lipídiques (pels surfacants), detoxificació, fagocitosi bacteris
Pàncrees
glàndula endocrina: insulina i glucagó a la sang, glàndula exocrina: tracte digestiu - enzims pancreàtics (amilasa, lipasa, peptidasa) + bicarbonat - conducte pancreàtic - lumen de l’intestí prim (tot controlat pel sistema nerviós entèric)
Glàndules intestinals
nucleasa, maltasa, lactasa, sacarasa, peptidasa (enzims)
Intestí prim
vellositats intestinals = capa mucosa (microvellositats amb filaments d’actina, glicoproteïnes al glicocàlix, enteròcits (cel epitelials revestiment - absorció)) + capa submucosa (vasos sanguinis, limfàtics (lípids)=conducte lacteal/quilífer, xarxa neuronal) + capa muscular (musculatura circular, musculatura longitudinal) + serosa (capa externa de teixit conjuntiu)
Absorció
mol digestió es transporten a la sang a través de les cel epitelials de l’intestí prim
Assimilació
productes digestió s’utilitzen o s’emmagatzemen per les cel de l’organisme (la major part a l’intestí prim)
Replegament intestí prim
augmenta la superfície d’absorció
Moviments peristàlics
moviment de les cel musculars longitudinals i circulars que segmenta el menjar i el fa avançar + barrejar amb enzims, controlat pel sistema nerviós entèric
Intestí gruixut
reabsorbeix H2O i sals minerals, té microbiota intestinal (bacteris mutualistes a la zona d’exclusió amb la mucositat), fa avançar les femtes fins la defecació
Endoscòpia i colonoscòpia
endoscòpia - des de la boca i esòfag fins a la sortida de l’estómac, colonoscòpia - des de l’anus i el còlon fins a l’entrada de l’intestí gros
Sistema circulatori humà
tancat, doble i complet, format pel cor, vasos sanguinis, sang, sistema perifèric i sistema pulmonar (circulació sistemàtica - circulació pulmonar)
Sistema circulatori primitiu obert
cor tubular perforat - remou la hemolimfa i l’O i nutrients estan dissolts allà - difusió simple - cel
Venes
porten la sang pobre en O2 al cor (excepte la vena pulmonar), paret fina, vàlvules-perquè la sang flueixi en una direcció i no torni als capil·lars, pressió baixa
Artèries
porten la sang oxigenada als teixits (excepte l’artèria pulmonar), paret gruixuda, no vàlvules, pressió alta, principal - artèria aorta
Capil·lars
relaciona arterioles (branques de les artèries) i vènules, parets permeables d’1 cel de gruix, no vàlvules, pressió baixa
Pressió arterial
sistòlica - max (sense que arribi a abultar-se = aneurisma), diastòlica - min (sense que arribi a trencar-se)
Cor
2 aurícules, 2 ventrícles, 4 vàlvules unidireccionals - tricúspide i mitral (vàlvules auriculoventriculars esquerra i dreta), sigmoidees (pulmonar i aòrtica) (vàlvules semilunars esquerra i dreta)
Aurícules
reben sang de les venes i la passen als ventrícles, baixa pressió, parets fines
Ventrícles
bombegen la sang fora del cor, alta pressió, parets gruixudes
Aterosclerosi
acumulació de lipoproteïnes de baixa densitat (LDL) a les artèries
Malaltia coronària
acumulació de lípids com el colesterol a les artèries coronàries
Cicle cardíac
la sang entra a les aurícules en la diàstole auricular - la pressió a les aurícules augmenta en la sístole auricular i s’obren les vàlvules auriculoventriculars - els ventricles s’omplen de sang en la diàstole ventricular - la pressió dels ventricles és major a les artèries - es tanquen les vàlvules auriculoventriculars i s’obren les semilunars - la sang surt per les artèries en la sístole ventricular
Marcapàs
contracció miogènica=la fa el propi múscul (miocardi (múscul cardíac)) sense necessitar un impuls nerviós - genera un ritme de batec - s’inicia al nòdul sinusal (sinoauricular/sinoatrial) = la seva membrana es despolaritza i fa que les cel adjacents tmb es contraguin - nòdul auriculoventricular (atrioventricular) - feix de his i fibres de purkinje - fons dels ventricles
Sistema nerviós autònom
tronc encefàlic - centre cardiovascular - activador (sistema nerviós simpàtic, nervi cranial cardíac) - augmenta freq / - inhibidor (sistema nerviós parasimpàtic, nervi vague) - disminueix freq
Canvis ritme cardíac “naturals”
-pressió arterial, -O2 i -pH - +ritme cardíac (+O2), +pressió arterial, +O2 i +pH - -ritme cardíac
Canvis ritme cardíac extern
alliberació d’adrenalina o epinefrina a la sang de les glàndules suprarrenals als ronyons per factors externs que causen estrés/amenaça - +ritme cardíac
Sang
plasma, eritròcits, leucòcits, plaquetes, funció transport, defensa, homeostasi
Eritròcits
no nucli, hemoglobina - porten O2 i CO2
Malaltia eritròcits
anèmia
Leucòcits
monòcits, basòfils, neutròfils, eosinòfils i limfòcits (anticossos)
Malaltia leucòcits
leucèmia
Plaquetes
=trombòcits, fan coagulació
Malaltia plaquetes
hemofília
Esòfag
conducte de la boca a l’estómac que mou els aliments per peristalisme
Vesícula biliar
emmagatzemació i lliberació regulada de la bilis
Enzims pancreàtics
síntesi als ribosomes del RER de les cel glandulars - processament a l’aparell de Golgi - secreció per exocitosi
Parets arterials
túnica externa - teixit conectiu, túnica mitja - teixit muscular llis i fibres d’elastina (proteïna), túnica íntima - endoteli llis que forma la capa de revestiment, lumen a l’interior
Parets capil·lars
cel endotelials cobertes d’un gel de proteïnes amb porus - permeabilitat - el plasma pot sortir i formar el líquid tisular o interstical - absorbeix substàncies útils i excreta residus de les cel - torna a la red capil·lar
Detoxificació fetge
en l’absorció de nutrients a l’intestí prim, algunes mol petites com l’alcohol surten per difusió simple i van pel cos, però al arribar al fetge, l’elimina per evitar la toxicitat
Estómac
barreja dels aliments amb aigua i HCl (que es neutralitza després a l’intestí prim) per eliminar bacteris + inici de la digestió de proteïnes = quimo (masa homogenia feta dels aliments digerits amb H2O i HCl)
Úlcera
úlcera (peptídica) = lesió epitelial a l’estómac (normalment al duodè) causada per bacteris com l’Helicobacter pylori que provoca la producció de substàncies que danyen la capa de mucus de l’estómac i això provoca la pèrdua de substància (es fa un “forat”)
Cel·lulosa
no es pot digerir, pel que passa per l’intestí gruixut com a component de la fibra alimentària
Digestió grasses
gota lipídica + bilis - lípids emuslionats en micel·les + lipasa pancreàtica - monoacilglicèrid i àcids grassos - difusió simple a l’intestí prim - formació de triglicèrids + quilomicrons (lipoproteïna) - els quilomicrons transporten els triglicèrids fins els vasos limfàtics
Mètodes absorció
glucosa i galactosa - transport actiu secundari amb Na, fructosa - difusió facilitada, aminoàcids - transport actiu o actiu secundari amb Na, pèptids - transport actiu secundari amb H, àcids grassos de cadena curta - difusió simple, grasses - difusió simple + quilomicrons (tots van als vasos sanguinis menys l’últim)
Digestió midó
amilasa trenca els enllaços 1–>4 dividint en fragments de maltosa (2 glucoses) i maltotriosa (3 glucoses), com no pot trencar els enllaços 1–>6 de l’amilopectina queden fragments sense digerir anomenats dextrines - la digestió es completa amb els enzims maltasa, glucosidasa i dextrinasa a les microvellositats = glucoses
Glucosa al fetge
arriba de l’intestí prim per la vena porta hepàtica i l’excés de glucosa s’absorbeix i es transforma en glicogen per emmagatzematge
Vasoconstricció - Vasodilatació
artèries: +pressió - -pressió, arterioles: -flux de sang - +flux de sang
Hematoma
es produeixen quan es trenquen las parets dels capil·lars i es vessa sang - l’hemoglobina es descomposa en pigments biliars verds i grocs - els fagòcits retiren les cel sanguínies
Parets venes
més fines que les arterials, túnica externa - teixit conectiu, túnica mitja - poca quantitat de teixit muscular llis i fibres d’elastina (proteïna), túnica íntima - endoteli llis que forma la capa de revestiment, lumen a l’interior
Artèries coronàries
porten nutrients i O2 al cor
Diàstole
dilatació del cor que provoca la repleció de sang en els ventrícles
Sístole
contracció del cor que dona impuls a la sang
Imatge cor
Oxigen alveols
la concentració d’O en els alvèols és major que als capil·lars i per això l’O es difon a la sang, passa el contrari amb el CO2
Superfície alveolar
75m2, aprox una pista de tenis
Epiteli pulmonar
pneumòcits tipus 1 (forma la cavitat de l’alvèol, molt prima, 95%) i tipus 2 (secreció surfactants, 5%)
Surfactants (tensoactiu)
lipoproteina que evita el col·lapse dels alvèols creant una capa (lipídica) entre l’aire-líquid per reduir la tensió superficial de l’aigua i té funció defensiva al adherirse (proteïnes) a bacteris per a que siguin fagocitats per macròfags als alvèols
Sistema de ventilació
cavitat nasal, faringe, laringe, tràquea, pulmons, bronquis, bronquíols, alvèols, diafragma
Caixa toràsica
cavitat hermètica formada pel diafragma (múscul que permet la inhalació i exhalació) + músculs abdominals (antagònic - fa el contrari), a més de costelles amb músculs intercostals (parella antagònica d’1 extern i 1 intern) entremig
Enfisema
Malaltia respiratòria que afecta la superfície d’intercanvi de gasos - hi ha menys alvèols amb parets més gruixudes
Ramón y Cajal
va descobrir i dibuixar la neurona - no tenen contacte entre elles però es comuniquen
Sistema nerviós
sistema nerviós central - cervell, encèfal i mèdula espinal que interpreten la informació i perifèric - la resta de nervis que capten estímuls i fan una resposta, transmetent la informació
Cervell
cervell, cerebel, encèfal, medul·la espinal
Tipus de neurones
sistema central - cervell i medul·la espinal - interneurones, sistema perifèric - nervis cranials, espinals i perifèrics - neurones sensorials (afarent) i motores (eferent)
Parts medul·la espinal
cervical, toràsic, lumbar, sacre
Sistema neurones motores
automàtic - simpàtic (energètic) i parasimpàtic (conservar energia), i somàtic (voluntari)
Estructura neurona
dendrita-punt de recepció, soma, nucli, axons, cel glials (vaina de mielina) - oligodendròcits (central) i Schwann (perifèric) - aïllen l’axó per millorar la transmissió e-
Fibres nervioses
dendrites-curtes, axons-llargues, + capil·lars que porten O2
Vaines de mielina
fosfolípids de la membrana de les cel glials - oligodendròcits i cel de Schwann - envolten varies vegades l’axò, entre cels hi ha un espai/internode que es diu node de Ranvier
Transmissió eléctrica
transmissió contínua - sense vaines de mielina, més lenta, transmissió saltatòria - va de node en node, on hi ha les bombes
Esclerosi múltiple
malaltia autoimmunitària en la que les cel T (immunitàries) ataquen a les cel de Schwann
Interconnexió entre sistema central i perifèric
neurona sensorial (perifèric) - interneurona (central) - neurona motora (perifèric)
Actes reflexes
es fa l’acció abans d’entendre què ha passat, perquè la transmissió per fer l’acte reflexe no es processa pel cervell fins més tard
Impuls nerviós
despolarització de la membrana - potencial d’acció
Síndrome de dificultat respiratòria infantil
dificultat respiratòria deguda a la baixa quantitat de surfactants pulmonars
Potencial en repòs neurones
-70 mV, per la diferència de concentració de ions carregats i la presència de proteïnes carregades negativament pels enzims pel metabolisme
Despolarització
per un estímul intern s’obren els canals de Na i canvia la polaritat de la membrana - a l’interior passa a ser + i a fora -
Repolarització
els canals de K s’obren deixant sortir per tornar a tenir - a dins i + a fora (-70mV)
Hiperpolarització/període refractari
els canals de K es queden oberts i el potencial és més baix que el potencial en repòs (<-70mV) fins que la bomba Na-K torna a estabilitzar-ho al potencial en repòs
Corrents locals
corrents d’ions en cada cel glial, entre nodes, que es va propagant per l’axó - potencial d’acció
Sinapsi
unions entre neurones i entre cel receptores i efectores i neurones
Transmissió sinàptica química
impuls nerviós per una neurona presinàptica (des del seu terminal sinàptic) - hi ha difusió d’ions de Ca cap a l’interior de la neurona - el Ca fa que les vesícules sinàptiques que contenen neurotransmissors vagin a la membrana - els neurotransmissors s’alliberen per exocitosi a l’espai sinàptic entremig per on es difonen fins arribar als receptors de la membrana d’una neurona postsinàptica, que són els canals de Na que s’obren amb el lligand - potencial d’acció - el neurotransmissor es descomposa
Acetilcolina
Neurotransmissor sinàptic de neurones colinèrgiques format per colina (vitamina) i un grup acetat (obtingut a la respiració aeròbica), enzim acetilcolinesterasa la degrada
Neonicotinoides
insecticida que bloqueja els receptors d’acetilcolina i causa la paràlisis i mort de l’insecte
Potencial llindar
potencial que s’ha de tenir per a que comenci el potencial d’acció, a partir del qual s’obren els canals voltaics de Na, en algunes neurones postsinàptiques es necessiten varis neurotransmissors per arribar-hi
Sinapsi elèctrica
menys comuna, on els citoplasmes de les cel s’uneixen per unions gap
