Membrana cel·lular Flashcards
Característiques membrana
permeabilitat selectiva, bicapa lipídica (40%), mosaic fluid
Molècules amfipàtiques
mol. que es comporten diferent amb l’aigua, com els fosfolípids
Parts fosfolípids
cap hidròfil/polar: grup polar, fosfat, glicerol; part hidròfoba/apolar: cues d’àcid gras
Moviments fosfolípids
Tipus àcids grassos
Saturats (cues lineals), insaturats (una cua canvia el sentit i està torta, per un doble enllaç de C)
Localització colesterol
entre àcid insaturat i saturat
Permeabilitat selectiva
+T: colesterol -fluidesa, -permeabilitat (ajunta fosfolípids pq no es trenqui la membrana i no entrin masses mol.)
-T: colesterol +fluidesa, +permeabilitat (separa fosfolípids q estaven junts per congelar-se i permet el pas de mol.)
Proteïnes de membrana
Integrals o Intrínseques: transmembrana (hidrofòbiques) (part apolar) (mouen pel mosaic)
Perifèriques o Extrínseques: fora membrana (hidrofíliques) (part polar)
Funcions proteïnes
transport, activitat enzimàtica, transducció de senyals, reconeixement cel·lular, unió cel·lular, unió al citosquelet i la matriu
Activació enzimàtica
activació d’enzims - reaccions químiques
Transducció de senyals
canvia forma - reacció química - activació d’enzims
Reconeixement cel·lular
reconeixement per glicoproteïnes dels carbohidrats d’altres cèl.
Glicocàlix
glúcids de la membrana i matriu (8%)
ECM (matriu extracel·lular)
capa de secreció de cèl. animals amb proteïnes i glúcids
Unions intercel·lulars
Unions gap, estretes i adherents, desmosomes, hemidesmosomes
Unions gap
connecten els citoplasmes - pas substàncies
Unions estretes
segellen teixits (ex: epitel·lial)
Unions adherents, desmosomes, hemidesmosomes
connecten citosquelets (filaments) - resistència a Fm
Imatge Unions
Transport a través de la membrana
osmosi, difusió simple, difusió facilitada, transport actiu
Difusió simple
mol. passen a través de la membrana sense restriccions
Osmosi
Difusió simple d’aigua
Difusió facilitada
mol./substàncies passen a través de proteïnes transportadores o permeases (canals específics o transportadors)
Transport actiu
gasten ATP per passar substàncies/mol. contra de gradient (ex: bomba Na K, bomba Ca, bomba H)
Favor/Contra gradient
a favor de gradient: equilibrar concentracions; contra de gradient: augmentar diferència de concentracions
Gradient elèctric
ions, transmissions en teixits nerviosos
Gradient electroquímic
gradient concentració+gradient elèctric
Canals de membrana
Lligand
específic del canal: hormona (missatgers químics), neurotransmissor (NTs)
Saturació
transportadors específics ocupats - no poden passar més mol. (ex: 4 transportadors glut ocupats i 5 glucoses)
Transport actiu primari
La bomba de Na i K manté un potencial de membrana, que és un desequilibri entre càrregues. Partint de Na a l’interior i K a l’exterior, bombeja 3 Na a fora i 2 K a dins, de manera que a fora queda positiu i a dins negatiu. Com que aquests moviments són en contra gradient, es gasta ATP.
Impuls nerviós
un estímul extern provoca l’apertura de canals de Na que permeten que entrin més Na (a favor de gradient) dels que surten per la bomba, llavors l’interior queda positiu (despolarització que es propaga - potencial d’acció) llavors els canals de Na es tanquen i s’obren els de K, que surten (a favor de gradient) repolaritzant la membrana que queda negativa a l’interior i positiva a l’exterior (potencial de membrana)
Transport actiu secundari
aprofitar entrada-sortida a favor de gradient d’una mol. com el Na, per transportar contra gradient la mol. d’interès
Tipus transport actiu secundari
Cotransport: les dues mol. van en la mateixa direcció per una proteïna “symport” (sucres o aminoàcids)
Contratransport: les dues mo. van en sentits oposats, per una proteïna “antiport” (Ca)
Endocitosi
fagocitosi, pinocitosi, mediada per receptors
Fagocitosi
emissió de pseudopodis (amb els filaments d’actina) que envolten l’aliment en una vesícula anomenada endosoma (endosoma+lisosomes=vacúol digestiu)
Pinocitosi
incorpora fluid extracel·lular
Endocitosi mediada per receptors
mol. específica - cargoreceptor específic - invaginació - vesícula (clatrina activada per la mol)
Exocitosi
de proteïnes (ruta secretora): secreció constitutiva o reguladora; de molècules petites
Exocitosi de proteïnes
Secreció constitutiva: la vesícula s’uneix a la membrana
Secreció regulada: quan reben una senyal de transducció d’un cos extern, secreten la substància
Exocitosi de molècules petites
secreció de molècules petites amb vesícules
Composició matriu extracel·lular
fibres de col·lagen (estructura i protecció), elastina (elasticitat) i fibronectina (adhesió, conectar elements, i consistència). tot això immers en la substància fonamental amorfa - proteoglicans - àcid hialurònic+proteïnes filamentoses+glicosaminglicans
Funcions matriu extracel·lular
unió entre cel. amb matrius iguals, protecció, consistència, elasticitat i reconeixement gràcies a l’especificitat de les proteïnes
Paret cel·lular
cel·lulosa, hemicel·lulosa i pectina + lignina + suberina
Lignificació
solidificació, rigidesa i resistència que forma els troncs
Suberificació
aïlla la cel., impermeabilitza - mata la cel. - queden les parets cel. formant suro dels troncs
Història origen de les cèl·lules
Generació espontània: Aristòtil, Van Helmont
Refutació: Redi, Pasteur
Origen cèl·lules
“omnis cellula ex cellula”
Primera cèl·lula: 1. síntesi abiòtica de matèria orgànica. 2. combinació de mol. - polímers. 3. empaquetament dins de membranes. 4. origen mol. autorreplicants
Transcitosi
transport de macromolècules des d’un espai extracel·lular a un altre pel citoplasma amb una vesícula
Refutació model Davson-Danielli - Mosaic fluid Singer Nicolson
micrografies electròniques de congelació: proteïnes transmembranals; estructura de les proteïnes de membrana: proteïnes amb parts hidrofòbiques; cèl·lules amb marcadors barrejades
Món RNA primitiu
sorgeixen els ribozims (tipus de RNA) a partir de nucleòtids, i tenen la capacitat de copiar-se. RNA+aminoàcid = proteïna - la transcriptasa inversa/retrotranscriptasa fa que RNA - DNA. cicle normal de DNA - RNA - proteïnes
Teoria endosimbiòtica
proto-eucariota fagocita a bacteris aeròbics - mitocondris, bacteri fotosintètic - cloroplasts. sist. endomembranòs - plecs de membrana
Arg a favor de la teoria endosimbiòtica
els mitocondris i cloroplasts tenen ADN propi, circular i lliure, els ribosomes son 70=procariotes, mida similar als bacteris, fan fissió binària, 1r aminoàcid de la síntesi de proteïnes és la formilmetionina
Arg en contra de la teoria endosimbiòtica
proteïnes codificades amb DNA del nucli, suficient energia per fagocitar?
Experiment Miller i Urey
escalfa aigua inorgànica - descàrrega elèctrica simulant llampec - reorganització elements - refredament del vapor d’aigua - mol. orgàniques en l’aigua
Cicle cel·lular
G0, G1, S, G2 (interfase) i M
G0
estabilització cèl·lula (que no s’haurà de dividir més)
G1
creixement i preparació per la replicació (2n)
S
replicació ADN (4n)
G2
creixement i preparació (estructures i condensació cromosomes) per la mitosi (4n)
M
profase, metafase, anafase, telofase +(cariocinesi i citocinesi)
Index mitòtic
cel.mitosi/#cel.total
Cariotip
i tipus de cromosomes metafàsics, diferent per cada sexe (homes: 46XY, dones: 46XX)
Idiograma
23 parells de cromosomes ordenats per forma i tamany, amb bandes
Profase
histones - superenrotllament - condensament cromatina, desapareix la membrana, es formen microtúbuls del COM unint els pols
Metafase
cromosomes alineats al centre en la placa metafàsica, es crea el fus acromàtic (microtúbuls creixen) i s’uneix als cinetocors
Anafase
cromàtides separades pels microtúbuls cap als pols
Telofase
cromosomes separats - creació membrana, desapareix el fus acromàtic
Citocinesi
actina i miosina - solc (invaginació) - estrangulació cel. / vesícules - fragmoplast (cel·lulosa)
Parts cromosomes
Telòmer
part final de protecció
Tipus cromosomes
metacèntrics, submetacèntrics, acrocèntrics, telocèntrics
Ciclines
quinases (enzims) específiques (Cdk) - fosforilització (transferir un grup fosfat) - canvia la forma de la proteïna (ciclina) - cadena de senyalització - canvi de fase cel.
Causes càncer
mutacions en oncogens (regulen el ritme de divisió cel.) - acceleren el creixement i divisió de la cel, agents mutàgens: subst químiques, UV, raigs X, virus
Tumor benigne vs maligne
benigne: cel no proliferen a altres teixits, maligne: metàstasi
Metàstasi
adenoma - carcinoma in situ - carcinoma invasiu - intravasació - circulació per la sang - extravasació
Gens supressors de tumors
gens que paren el cicle cel·lular (ex: p53), mutacions - inhabiliten aquest gen
Altres factors que augmenten la % de càncer
+#cel, #esperança de vida (+temps per divisions cel), +exposició a agents mutàgens
Correlació
relació entre dos factors, positiva: directament proporcionals, negativa: inversament proporcionals (ex: fumar - càncer)
