Laura la ciutat dels sants Flashcards
Expliqueu, a partir de les figures de Laura, Teresa i Beatriu, els models femenins a Laura a la ciutat dels sants, de Miquel Llor. Tingueu present el sentit simbòlic dels noms Laura i Beatriu.
Amb Laura i Teresa, Llor crea dues figures contraposades, mentre que Beatriu comparteix característiques de totes dues. Laura representa la dona ciutadana (ve de Barcelona), educada, sensible i delicada, però també idealista i ingènua. El nom prové del Cançoner de Petrarca (1303-1374) i representa la dona idealitzada, que harmonitza sentiment i coneixement. Llor la descriu «blava d’ulls, de veu sense estridències, harmoniosa de línies…» , i va vestida sempre amb roba blanca. En canvi, Teresa és el model de dona conformada i sacrificada a les tasques domèstiques i a preservar el patrimoni familiar. Ha rebut una educació domèstica tradicional. És un «verge de quaranta anys» que mai ha conegut la correspondència amorosa i ha reprimit els seus impulsos passionals. Vesteix roba fosca i passada de moda, al contrari que Laura. Menysprea Laura i tot el que representa. Beatriu, a qui tothom anomena «L’avorrida», és un ésser marginat, com també ho serà Laura. El nom, pres de l’estimada literària de Dante (1265-1321), també s’associa a la idealització (de la dona angelicada), però en el seu cas expressa és una potencialitat que no pas una realitat: sola, marginada, sense afecte.
Descriviu la personalitat de la protagonista de Laura a la ciutat dels sants, de Miquel Llor, i expliqueu d’on neix el conflicte principal de la novel·la (tingueu en compte el títol de l’obra).
El nucli de la narració és el casament de Laura, una noia de Barcelona, amb Tomàs Muntanyola, un propietari rural de la ciutat de Comarquinal. D’orígens familiars modestos, i amb la mare morta, ha estat educada per un pare liberal, culte i sensible, però també desordenat, anàrquic i il·lús, que li ha transmès el gust per la música i la lectura i la capacitat d’apreciar el luxe.
Aquesta educació l’ha convertida en una noia il·lusa, que s’ha creat un món ideal i l’aspiració a ser estimada amb un amor pur i ideal (d’aquí el nom de Laura, provinent del Cançoner de Petrarca (1303-1374). Idealitza el matrimoni, i encara més si el marit, com Tomàs Muntanyola, és un hereu ric.
Un cop trencada aquesta il·lusió, intenta trobar l’amor en la relació amb Pere Gifreda, seguint el model de les protagonistes de les novel·les que llegeix (com ara Anna Karènina de Lev Tolstoi, Madame Bovary de Gustave Flaubert o La Regenta de Leopoldo Alas); i, com elles, abocada al fracàs.
El conflicte, doncs, neix de la topada de les il·lusions de la barcelonina Laura amb la realitat del marit, la seva família i la societat de Comarquinal. El seu idealisme topa amb la barroeria, la brutalitat i la incomprensió de Tomàs (a qui voldrà transformar, inútilment); el seus costums liberals i el gust pel luxe topen amb la cunyada Teresa (una dona soltera, reprimida, tancada en les convencions) i amb la societat conservadora de Comarquinal en general, de la qual la boira
Explica l’estructura de Laura a la ciutat dels sants de Miquel Llor. Tingueu en compte les diferents tècniques narratives que empra l’autor.
La novel·la comença amb un relat iniciàtic. Es tracta d’un viatge de maduració per a la protagonista. L’itinerari d’anada i tornada en el desplaçament geogràfic metaforitza l’evolució íntima de la protagonista. La ingenuïtat optimista de la Laura es transformarà en desencís a cops d’experiència vital i angúnia moral. Sense divisió en capítols, que regeix la simetria interna: a cada part una aventura sentimental. La primera part està formada per quinze seqüències i correspon a la relació matrimonial, l’adaptació de Laura a Comarquinal, la relació amb la seva família política, sobretot amb la Teresa i la maternitat, que queda avortada per la mort de la seva filla. La segona part, que està formada per 27 seqüències, se centra en el triangle amorós que es forma entre Laura, Tomàs i Pere i Pere, Teresa i Laura. A cada episodi amorós reincideix en l’evolució il·lusió, desencís i frustració.
Pel que fa a les tècniques narratives, ens trobem amb un narrador extern omniscient (tercera persona) que realitza un munt de comentaris i judicis a propòsit de Comarquinal i del seu clergat. Ús de la memòria involuntària de Proust. L’escriptor francès Marcel Proust en fa ús d’aquest recurs a la seva obra A la recerca del temps perdut (1908) a partir d’una magdalena que, sucada en til·la, li desperta records d’infantesa. En el cas de Laura, no és el gust sinó la vista (la pluja i el sol simultanis que veu rere la finestra) i l’oïda (el tritlleig de copes) les que activen els seus records de Barcelona. Les altres tècniques que utilitza Llor són: estil directe amb diàlegs, estil indirecte, estil indirecte lliure, és a dir, manté la tercera persona però prescindeix dels verbs de dicció; la veu del personatge apareix en el text inserida en el discurs del narrador, que li cedeix la paraula indirectament.
Expliqueu els valors que fan de la ciutat de Comarquinal un espai simbòlic a Laura a la ciutat dels sants, de Miquel Llor. Tingueu en compte el contrast amb altres espais (Barcelona) i com aquests valors s’associen als personatges femenins principals
Comarquinal és una transposició literària de la ciutat de Vic, i s’oposa a Barcelona. Llor la descriu situada en una plana envoltada de muntanyes (especialment, el Collat Negre), pobra, resseca i de color cendrós, i contínuament coberta per la boira. Comarquinal representa valors negatius, i per això els seus elements descriptius adquireixen valor simbòlic. Aquests valors negatius poden ser atmosfèrics i geogràfics, però també psicològics o morals, i sempre neixen d’un joc d’oposicions. Així, tenim boira / sol; tancament / obertura; intransigència i conservadorisme / tolerància i liberalitat; barroeria / bellesa; repressió sexual / alliberament sexual; mort / vida, etc. El principal element simbòlic és la boira, que s’oposa al sol de Barcelona. La boira aglutina tots els trets negatius de Comarquinal, i per això els habitants de la ciutat la veuen com un mur que preserva els seus costums tradicionals i el seu immobilisme. Laura, la noia ciutadana, sensible, delicada, ingènua i sincera s’oposa a Teresa, la dona provinciana, freda, aspra, reprimida i hipòcrita; de la mateixa manera, Barcelona, oberta i permissiva, s’oposa a Comarquinal, conservadora, tradicional i tancada, on regna la hipocresia dels «falsos sants». Es pot exemplificar amb el cromatisme del vestuari: Teresa Muntanyola es vesteix amb roba fosca que fa olor de «pomes guardades a la calaixera», mentre que Laura fa sevir roba blanca i delicada i es perfuma amb muguet.
A Laura a la ciutat dels sants, de Miquel Llor, s’hi creen dos triangles amorosos. Identifiqueu-los i expliqueu quines relacions s’estableixen entre els personatges que els configuren
Els dos triangles giren al voltant de Laura. El primer, el formen Laura, el seu marit Tomàs de Muntanyola i Pere Gifreda; en el segon, Laura i la seva cunyada Teresa Muntanyola es disputen l’amor de Pere Gifreda. El primer és el triangle amorós clàssic de l’adulteri (la dona, el marit i l’amant) que Llor hereta del model narratiu d’Anna Karènina de Lev Tolstoi, Madame Bovary de Gustave Flaubert, o La Regenta de Leopoldo Alas, Clarín. Laura representa la dona que, per la seva educació d’arrel romàntica, ha idealitzat l’amor i el matrimoni i no ha trobat en el marit allò que hi cercava; ben al contrari, Tomàs és un home rude i primitiu que no aprecia la sensibilitat de Laura. Allunyats Laura i Tomàs, sobretot després de la mort de la filla, Laura cerca l’amor en Pere Gifreda, però també fracassa perquè ha idealitzat sense fonaments aquesta relació. En el segon, Teresa s’havia enamorat d’en Pere Gifreda quan aquest era un adolescent i ella ja una dona soltera, i sempre havia reprimit aquest amor. En intuir que Laura també n’està enamorada, es desferma la seva enveja i ordeix un pla per calumniar Laura escampant el rumor de l’adulteri i després la reclou a les Aulines. Teresa acaba declarant obertament la seva passió i proposant a Laura un tracte: tindrà llibertat per a relacionar-se amb qualsevol home, a canvi de reservar-li a ella «el meu Pere»
A Laura a la ciutat dels sants, de Miquel Llor, hi prenen un relleu especial els representants de l’Església, com ara el canonge Grau i mossèn Joan Serra, anomenat Ferro Vell. Expliqueu el paper d’aquests personatges a la novel·la.
Les oposicions entre els valors representats pels personatges de la novel·la es troben també entre els representants de l’església: el canonge Grau i mossèn Joan Serra representen, respectivament, un catolicisme formal i mesquí, i un catolicisme més obert i practicant de la pietat cristiana. El canonge Grau es presenta com algú que només vol gestionar els diners dels fidels, i que anteposa els negocis tèrbols a les seves obligacions religioses. Per exemple, en l’enterrament de la tia Madrona interromp els seus precs per atendre una dama, esposa del fabricant d’embotits enriquit de manera fraudulenta, per fer negocis.
Mossèn Joan Serra és un arqueòleg doctorat, un home silenciós que amb ciència i paciència ha aconseguit d’organitzar un dels museus episcopals més valuosos de Catalunya, al cap de vint-i-cinc anys d’anar i venir per pagesies i ermites, en cerca dels tresors artístics mal guardats o exposats al mercadeig. En relació amb el conflicte principal de la novel·la, que gira a l’entorn de Laura, mossèn Joan ajuda Laura, preveu el perill de la seva relació amb Pere, creu en la seva innocència quan s’escampen els rumors, s’ofereix a fer d’intermediari perquè pugui tornar a casa seva i manté el contacte amb ella quan està reclosa al convent. Per tal d’accentuar el contrast, Llor fa que mossèn Joan Serra no sigui benvist pels sectors més immobilistes de Comarquinal (per exemple, Tomàs Muntanyola, el marit de Laura): no el volen a cap casa, li diuen despectivament mossèn Ferro Vell perquè amb altres capellans es gasten els diners de les caixes de les ànimes per comprar rampoines que troben a les cuines i golfes de pagès, i fan córrer el rumor que s’entén amb una seva cosina de Barcelona.
Expliqueu les característiques de la societat de Comarquinal a través dels personatges secundaris de Laura a la ciutat dels sants, de Miquel Llor. Feu especial referència a l’oncle Llibori Terra Negra, l’oncle Joanet i la tia Madrona
La societat de Comarquinal, transposició literària de Vic, és una societat provinciana, tradicional, immobilista, classista, on regnen la hipocresia i la falsa moral, que només viu per les aparences i que Llor irònicament anomena «ciutat dels sants». Un dels personatges més representatius d’aquesta societat és l’oncle Llibori Terra Negra, que té el sobrenom Nas de rei: el nom Terra Negra està connotat negativament (fosc com el Collat negre que dona entrada a Comarquinal); el sobrenom Nas de rei apunta a l’avarícia. És un dels homes més acomodats de Comarquinal, però li agrada fer-se el pobre davant dels forasters. Encara que estiguin disfressades d’altruisme, totes les seves actuacions tenen una finalitat econòmica. L’autor en descriu també la depravació sexual (com quan en un dinar amb els Muntanyola deixa caure un tovalló i s’ajup a sota la taula per mirar la Laura per sota de les faldilles).
L’oncle Joanet té característiques semblants: tot i ser també dels més rics de Comarquinal, li agrada fer-se el pobre i té fama d’avar. També és un depravat que tot i la seva edat va al darrere de prostitutes i de dones casades.
La tia Madrona personifica amb molta claredat aquesta societat immobilista, obscurantista i retrògrada. És contrària a qualsevol idea de progrés, fa de minyona a temps complet del seu germà, l’oncle Joanet, i «ha preferit la mort ans que veure’s exposada a la tafaneria dels metges».
