Antígona. Espriu Flashcards
- Expliqueu les característiques principals del personatge del Lúcid Conseller a Antígona, de Salvador Espriu. Tingueu en compte sobretot el parlament que tanca l’obra.
El Lúcid Conseller és un personatge que Salvador Espriu incorpora en la segona versió d’Antígona (1967) i només apareix a la tercera part o acte. Fa una funció de contrapunt al conflicte plantejat, i comenta el sacrifici d’Antígona, que considera inútil, des d’una visió desesperançada dels fets històrics i des d’una visió crítica antiheròica. La seva lucidesa fa que es mostri irònic, distant, categòric i escèptic, tot i que algun cop es presenta líric i reflexiu.
El Lúcid Conseller tanca la tragèdia amb un últim parlament que, seguint les indicacions de l’acotació inicial, el lector o el director de l’obra pot escurçar o eliminar. L’escena final serveix també per a exposar la interpretació de la tragèdia, predir el futur dels diferents personatges i, finalment, per reflexionar i fer reflexionar sobre la resposta humana davant la guerra; les referències a la situació de la guerra civil espanyola i de la dictadura posterior són evidents. En aquest parlament el Lúcid Conseller esdevé una mena d’alter ego d’Espriu que, entre d’altres temes, subratlla la complicitat d’un sector de la societat catalana (sobretot la burgesia però també de manera directa el públic o el lector) amb el tirà i, doncs, amb el franquisme.
- L’obra Antígona, de Salvador Espriu, reprèn, sobretot, el mite grec de la tragèdia de Sòfocles, en què la filla d’Èdip es nega a acceptar que la guerra fratricida a Tebes comporti un tracte tan desigual entre els seus germans morts: l’un, honorat com a heroi, l’altre oblidat i menyspreat com a traïdor. Expliqueu l’estructura de l’obra d’Espriu, la funció del personatge de Creont i el sentit de l’actitud d’Antígona.
L’autor va escriure dues versions de la tragèdia, una l’any 1955, amb dos actes, i l’altra el 1967, amb tres actes i un pròleg. Entre la primera versió i la segona hi ha un canvi de personatges, n’han desaparegut alguns i d’altres s’han fusionat en veus corals. En aquest sentit, a la segona versió Espriu incorpora el personatge del Lúcid conseller.
Pel que fa a l’estructura de l’any 1967 que és l’edició que ens ocupa les tres parts o actes, van precedits d’un pròleg una mica especial, ja que el converteix en una mena de personatge i el fa sortir a escena amb el propòsit de situar l’acció i els personatges en el seu context.
L’acció es desenvolupa al llarg dels tres actes amb una tensió que esdevé creixent; presenta el nus inicial, el desenvolupament dels fets i el desenllaç. El primer acte transcorre dins del palau i tot el que passa és narrat pels personatges des de l’interior. La guerra està a punt d’esclatar i les dones es lamenten. Tot i que Antígona intenta posar pau entre els dos germans enfrontats, Etèocles i Polincies, el conseller Creont atia la batalla escalfant els ànims. La batalla es clou amb la mort dels dos germans, notificada per Ismene, que desconeix la identitat dels dos soldats. Antígona més tard confirma la desgràcia.
El segon acte, passa als afores del palau i Antígona convenç Eumolp, que és un personatge incorporat per Espriu i absent a la tragèdia original, perquè l’ajudi a donar sepultura al seu germà Polinices, que és castigat per Creont, que ja és proclamat rei, a ser devorat per aus carronyaires. Eumolp fa anar l’endeví Tirèsies per dissuadir Antígona del que vol fer, però es manté ferma amb el seu propòsit. Finalment, Antígona porta a terme el seu desig i és descoberta pels guàrdies.
Aquest acte fa avançar l’acció cap al desenllaç final i ens desvetlla noves motivacions dels personatges, perfilats amb més deteniment. En aquest sentit, el tercer acte retorna l’acció a dins de palau, on Creont ja exerceix despatxant assumptes del govern i es troba amb la solitud del poder. En aquest tram, apareix el personatge del lúdic conseller, que fa un paper similar a Eumolp i que representa el punt de vista d’Espriu, amb una mirada irònica. Després d’una batalla dialèctica, Antígona és condemnada a complir la pena màxima i marxa cap al seu destí acompanyada d’Eumolp. L’obra finalitza amb el monòleg del lúcid conseller, que s’encarrega d’assenyalar que es tracta d’un passatge que pot ser suprimit pel lector si ho veu convenient.
- Salvador Espriu va introduir en la seva versió d’Antígona dos personatges sense precedents en la tradició del mite: Eumolp i el Lúcid Conseller. Identifiqueu-ne les característiques generals i les funcions dins l’obra d’Espriu.
Eumolp és l’enigmàtic guia de Tirèsias i l’únic personatge que fa costat a Antígona quan aquesta negligeix la llei dictada per Creont i enterra el cos insepult del seu germà Polinices. Eumolp fa la funció de contrapunt de la resta de personatges perquè és fidel i lleial a Antígona, i no amaga les seves intencions, a diferència, sobretot, de Creont i del vell cec Tirèsias, a qui Eumolp mateix acusa de predir només el que volen sentir les autoritats. Caracteritzat per la ironia, la lucidesa, la valentia i l’afany de dir sempre la veritat, decideix sacrificar-se com Antígona pel seu poble. El Lúcid conseller, a més de formar part de la cort de Creont, assumeix la funció de comentarista de l’obra, sobretot en el monòleg final. El tret bàsic del seu caràcter, la lucidesa, es fa evident en el nom del personatge, que es tradueix en una visió antiheroica del sacrifici d’Antígona i en les seves reflexions de to lacònic, crític i irònic, i en la seva visió desesperançada dels fets històrics.
- Expliqueu les motivacions personals i cíviques de l’acte heroic de la protagonista d’Antígona, de Salvador Espriu.
Antígona enterra el cos del seu germà Polinices, mort en la lluita pel govern de Tebes a mans del seu germà Etèocles —també mort—, malgrat la prohibició de tributar-li honors fúnebres imposada pel nou rei Creont. En a interpretació que fa Espriu del mite, les motivacions d’Antígona són: fidelitat als preceptes divins i a la
llei natural d’honorar qui porta la mateixa sang; l’afecte humà de la germana gran pel germà petit; i la voluntat de preservar la pau de Tebes assumint la condemna sense revoltar-s’hi.
- Assenyaleu com està organitzada la trama d’Antígona de Salvador Espriu, Expliqueu-ne les parts i identifiqueu els espais i el temps en què transcorre l’acció. Es valorarà que sapigueu comentar les novetats que Espriu aporta en relació amb les tragèdies antigues d’Èsquil i Sòfocles
Espriu reprèn el mite clàssic d’Antígona, que havien fixat les tragèdies Els set contra Tebes d’Èsquil i Antígona de Sòfocles. Espriu n’extreu part del nucli argumental, hi afegeix els personatges del Lúcid Conseller i Eumolp, i el reinterpreta per adaptar-lo a les circumstàncies de la Guerra Civil Espanyola i, a partir de la segona versió, del primer franquisme i de l’Europa de la Segona Guerra Mundial. L’obra s’organitza en tres parts (o actes) i va precedida per un pròleg innovador: Espriu converteix el Pròleg en un personatge que interpel·la l’espectador/lector i situa l’acció i els personatges en context. El Pròleg demana disculpes per l’atreviment i passa a exposar els fets que precedeixen l’acció que tindrà lloc en els actes següents.
La primera part, situada al palau dels reis de Tebes, n’és el plantejament: presenta i defineix els personatges i exposa el motiu del conflicte: la lluita entre els germans Etèocles i Polinices per aconseguir el poder a Tebes, els esforços fallits de llur germana Antígona per evitar la guerra i la mort dels dos germans. La tensió arriba al clímax quan Eumolp anuncia que Creont és el rei. L’acte acaba amb una escena a manera de cor, com en les tragèdies gregues, on les dones lamenten la situació en què es troben.
La segona part transcorre de nit als afores de la ciutat de Tebes, on hi ha les restes mortals de Polinices i conté el nus de la tragèdia; té la funció de fer avançar l’acció cap al desenllaç final i mostra les motivacions dels personatges. En essència, la fermesa ètica d’Antígona contrasta amb els dubtes i les incerteses de la resta dels personatges. L’acte acaba amb la imatge d’Antígona, que, davant de la presència imminent dels guàrdies, decideix no fugir com fa Eumolp, i aposta per sacrificar-se i morir per allò que creu just.
La tercera part torna a tenir lloc al palau dels reis de Tebes després de l’arrest d’Antígona. El nou rei Creont exerceix el poder i actua com a antagonista d’Antígona, que al llarg de l’acte defensa la seva actitud contrària a la llei imposada i aposta pel sacrifici en bé de la pau, la concòrdia i el perdó. L’acte es tanca amb un monòleg del Lúcid Conseller, que serveix per acostar els fets a la realitat espanyola i posar de manifest la universalitat de la baixesa de la condició humana.
