El poema de la rosa als llavis Flashcards
1-. El poema de la rosa als llavis, de Joan Salvat-Papasseit, conserva alguns recursos formals propis de les avantguardes amb què l’autor havia experimentat en els llibres anteriors. Esmenteu-ne tres i comenteu-ne el sentit i la funció
Els recursos emprats en els cal·ligrames (I i II) i el collage, relacionats amb el cubisme, tenen com a objectiu donar un valor visual al text i, alhora, jugar gràficament amb la disposició de les paraules. D’una banda, es perceben elements com el trencament de versos i els espais dins dels mateixos, que pretenen representar visualment pauses o silencis. D’altra banda, també s’hi inclouen jocs tipogràfics, entre els quals destaquen les combinacions de majúscules i minúscules per remarcar determinades paraules, els canvis en la mida de la lletra —com els parèntesis engrandits—, i l’ús de tintes de colors diferents dins dels cal·ligrames.
A més, en alguns poemes s’observa la supressió de bona part dels signes de puntuació, una característica pròpia del futurisme de Marinetti, que permet accentuar la juxtaposició d’imatges i trencar amb la sintaxi convencional. Igualment, es detecten referències al mecanicisme i a la societat industrial, sobretot en els poemes «Deixaré la ciutat» i «Rails i més rails», que, en sintonia amb la poesia futurista, expressen un culte al progrés i a la velocitat. En el pla lingüístic, això es tradueix en l’ús de neologismes com «voltàmetre», «autòmnibus» o «stylo» (a «Deixaré la ciutat»).
En definitiva, aquests recursos reflecteixen una innovació visual i conceptual que permet a l’obra transcendir el text escrit, conferint-li una dimensió plàstica i moderna.
2-. Explica l’estructura d’“El poema de la rosa als llavis” de Joan Salvat-Papasseit.
L’estructura d’El poema de la rosa als llavis de Joan Salvat-Papasseit és molt particular, ja que es tracta d’una obra en vers que combina elements visuals i temàtics amb una composició poètica que s’aparta de les estructures convencionals. Publicada el 1923, aquesta obra és considerada una de les més representatives de l’autor i del moviment avantguardista a Catalunya.
El poema de la rosa als llavis no es divideix en capítols o seccions tradicionals, però sí que presenta una divisió temàtica interna que organitza el desenvolupament del poema entorn de diverses estacions de l’amor i el desig. Té una estructura que pot considerar-se cíclica: tot i no ser explícitament dividida en fases, suggereix un recorregut emocional des de l’inici de l’amor fins a la seva plenitud.
Així, El poema de la rosa als llavis està format per trenta-un poemes, agrupats en vint seccions. Hi ha seccions que destaquen perquè sembla que pertanyin a una estructura a part, que són “les imatges”. Aquest grup estableix una relació metafòrica entre l’enamorada i la naturalesa. En aquest sentit, algunes composicions també comparen l’enamorada amb algunes flors i fruits: els lilàs, les roses o les roselles.
3-. Es pot considerar que El poema de la rosa als llavis de Joan Salvat-Papasseit és la narració d’una aventura amorosa del jo poètic. Expliqueu breument alguns dels elements que caracteritzen aquesta aventura.
Sí, El poema de la rosa als llavis de Joan Salvat-Papasseit pot ser interpretat com la narració d’una aventura amorosa que representa un veritable viatge d’iniciació, tant per al poeta com per a l’amant. Aquest recorregut es desenvolupa com una descoberta dels sentiments i de la passió en una relació marcada per la intensitat del desig i per la seducció, amb el poeta prenent el paper de guia en aquest procés.
Allunyat de la ciutat, el poeta es lliura completament al plaer de seduir, abandonant les convencions urbanes i les restriccions socials per submergir-se en un entorn de llibertat i naturalesa, on tot esdevé possible. En aquest escenari, l’amant, encara jove i inexpert, coneix per primera vegada l’amor-passió, deixant-se portar per l’encís i el misteri de la relació. El poema fa servir un llenguatge molt sensual i imatges suggeridores per descriure la passió física. Les referències a parts del cos, especialment als llavis i la rosa (símbol d’amor i de desig), ressalten aquesta dimensió eròtica de la relació. La celebració de la joventut i el desig de viure plenament es reflecteixen en els versos. La natura té un paper simbòlic molt important en el poema. Les imatges de flors, plantes i animals.
4-. Expliqueu els moviments d’avantguarda i quin paper hi va tenir Salvat-Papasseit.
L’avantguardisme és el conjunt de corrents estètics que, des del començament del segle XX, propugnen en les arts i en la literatura l’experimentació i la innovació temàtiques i formals i la revolta contra les idees i els costums de la societat i la cultura dominants. La característica principal de l’avantguardisme és la tendència dels artistes a introduir elements innovadors en les obres d’art respecte de les formes tradicionals o convencionals. En el moment en què van sorgir les avantguardes artístiques, Europa vivia una profunda crisi que va posar en evidència els límits del sistema capitalista. El moment d’explosió definitiva de la crisi va ser la Primera Guerra Mundial (1914-1918), amb la consciència de l’absurd sacrifici que suposava, i amb la promesa d’una vida diferent encoratjada pel triomf de la Revolució Soviètica a Rússia (octubre de 1917).
A Catalunya, el referent poètic avantguardista per excel·lència és Joan Salvat-Papasseit. Els altres poetes més representatives de l’avantguardisme literari a Catalunya són Josep Mª Junoy, Joaquim Folguera i J. V. Foix.
En la seva primera etapa (1916-1924), l’activitat avantguardista catalana va seguir les propostes de cubisme i el futurisme. Josep M. Junoy va introduir aquests moviments al nostre país, però Joan Salvat-Papasseit en va ser l’escriptor més destacat. Precisament, la primera etapa de l’avantguardisme català va acabar amb la seva mort.
El moviment d’avantguarda que més va influir a Papasseit va ser el futurisme. L’italià Marinetti va fer servir el nom de Futurisme (nom que havia inventat Gabriel Alomar l’any 1904) en el Manifest que va publicar a “Le Figaro” l’any 1909 per a batejar el moviment artístic i literari que ell iniciava (tot i que les propostes teòriques d’Alomar i de Marinetti no tenien res a veure). Papasseit es va emocionar amb les idees de Marinetti, que proposa exalçar la vida contemporània, basant-se en dos temes dominats: la màquina i el moviment. Entre les propostes de Marinetti hi ha la negació del passat, l’amor a la temeritat i al perill, l’exaltació dels fets esportius i de la velocitat, i una recerca de la connexió dels fets literaris amb la vida.
Joan Salvat-Papasseit va afegir al futurisme elements de procedència cubista, com ara els cal·ligrames d’Apollinaire.
