Feliçment, jo soc una dona Flashcards
1-. Expliqueu l’estructura i el punt de vista narratiu de la novel·la Feliçment, jo soc una dona, de Maria Aurèlia Capmany.
La novel·la es presenta al lector com una autobiografia fictícia de Carola Milà, que escriu durant la seva vellesa a Mallorca, des d’on repassa la pròpia vida, la recrea i la interpreta per construir-se com a personatge; i que en aquesta autobiografia dona també la seva visió particular del segle que, d’alguna manera, representa a fragments: és nascuda el darrer dia del 1899.
Aquest joc metaliterari es tradueix en dos plans ficcionals. En primer lloc, en les parts (pròleg) o en els fragments del cos de la novel·la dedicats a l’escriptora i al seu entorn durant l’estada a Mallorca, especialment els diàlegs amb el seu editor, Cosme Turdurí, que li encarrega les memòries i li suggereix canvis (com ara convertir-les en una novel·la, cosa que farà ell mateix).
En segon lloc, els 15 capítols que narren una part del periple vital de Carola Milà des del naixement, a cavall del segles XIX i XX, fins al 1956, quan des de París és assabentada per carta de la mort del seu marit, Esteve Plans. Quant a l’estructura interna del relat hi ha les diverses etapes de la vida de Carola Milà que conformen un retaule de situacions sovint aïllades de la resta i interrompudes sobtadament, que fan de la novel·la una suma de fragments narratius sense una unitat orgànica, com ho és la personalitat canviant de la protagonista.
La veu narrativa va canviant al llarg de l’obra, si bé domina la primera persona del singular (Carola Milà), com és propi del gènere autobiogràfic i memorialístic. En alguns moments del relat, això no obstant, Carola Milà, en la seva veu d’escriptora, argumenta la necessitat d’introduir un narrador en tercera persona i de tipus omniscient (cap. 5) per aprofundir en les consciències de certs personatges i en la descripció de les situacions.
2-. A Feliçment, jo soc una dona, de Maria Aurèlia Capmany, la protagonista canvia de nom en múltiples ocasions. Expliqueu la funció d’aquests canvis en la construcció del personatge, esmenteu les identitats principals de Carola Milà i poseu-les en relació amb les característiques de les etapes que conformen el seu itinerari personal.
Explica que Carola Milà supera la marginalitat del seu origen (com a filla il·legítima de l’hereu dels amos de la fàbrica on treballava la seva mare) gràcies al seu instint picaresc i la seva capacitat regenerativa, amb els quals va canviant d’identitat a cada nova etapa de la seva vida; això li permet esborrar el seu passat, construir uns nous orígens, adaptar-se a la realitat a mesura que aquesta muta i aprofitar-se de l’entorn en què es troba en cada cas per ascendir socialment fins a adquirir un nivell de vida acomodat i, sobretot, aconseguir la llibertat i l’emancipació.
Comenta que, malgrat les transformacions constants de la protagonista, Capmany no crea un personatge de caràcter complex que construeixi una identitat per mitjà de la consciència segons els models de la novel·la psicològica; més aviat a imitació de la novel·la picaresca, fa que Carola Milà centri la trama al llarg d’episodis, no sempre enllaçats, en què interactua en uns entorns diferents i amb una identitat construïda per a l’ocasió, que li permet introduir-se en el nou espai social (grup, família, cenacle, classe) sense acabar-hi de pertànyer-hi mai del tot.
Cal que identifiqui i contextualitzi sumàriament com a mínim dues de les identitats que adopta la protagonista al llarg de la novel·la: la Carmina Torres quan és acollida per la família Reinal; la Llorença Torres, quan treballa de prostituta primer per a un proxeneta i després per a la senyora Rosita; la Judith Nagy quan s’instal·la a París de 1951 a 1968, o fins i tot, Carola en el seu paper d’escriptora.
3-. Barcelona, París i Mallorca són els principals espais que emmarquen la novel·la Feliçment,jo soc una dona, de Maria Aurèlia Capmany. Expliqueu breument les característiques d’aquests tres espais al llarg de la trama i digueu quina funció tenen en relació amb la vida de la protagonista, Carola Milà.
L’obra comença (pròleg) i acaba a Mallorca, en un entorn rural tranquil i acomodat on Carola Milà es retira per escriure les seves memòries. La narració de la vida de Carola, però, transcorre sobretot entre Barcelona i París. Barcelona és l’escenari de bona part de la història de la protagonista. Cada etapa del seu itinerari vital està condicionat al seu torn per un indret que és en general representatiu de la condició social dels individus que el poblen.
Es valorarà, per tant, que l’examinand faci referència a alguns d’aquestes indrets o altres si són pertinents: les cases on viu Carola de petita primer amb la mare, després amb l’avi, i la casa dels amos (els seus avis biològics), on fa de criada; els barris obrers de Santa Caterina i del Born; el recinte de la casa- fabril de can Pujades, als afores de la ciutat; el pensionat religiós del Bon Consell, on la protagonista passa els seus anys de formació reclosa i víctima d’efusions pseudomístiques; la botiga de guants on treballa de jove; els carrers de la ciutat en època del pistolerisme i els pisos anarquistes, que freqüenta amb el seu primer amant, Feliu Tobias; els llocs d’oci de la burgesia, com el teatre Romea durant l’estrena de Les garses, d’Ignasi Iglésias, que contrasta amb l’ambient cris
pat del carrer (amb els incendis de les redaccions del Cu-Cut i La Veu de Catalunya o l’atemptat a les Rambles); l’ostentosa casa burgesa de la família Reinal, on Carola viurà com a protegida de la senyora Francesc Bertolozzi, de qui farà de secretària, i els cenacles del feminisme conservador, on serà la portaveu de la seva protectora; els prostíbuls i la casa de la senyora Rosita, on exercirà la prostitució; el seu pis de mantinguda de luxe a costa d’Esteve Plans, l’amant ric amb qui acabarà casant-se després de quedar-se’n embarassada, o la casa de la família Plans, símbol del deliri de grandesa del propietari i que durant la guerra és confiscada pels republicans i convertida en un hospital de campanya, però restablerta després per la filla de Carola, la Dolors; els entorns del mercat de la Boqueria, on Carola malviurà just després
de la guerra, entre altres.
L’altre escenari és París (el centre i el barri de Saint-Germain-des-Prés), on va per allunyar-se de la família i de la Barcelona franquista i on instal·la el restaurant Chez Joakay, que ven el 1968 per traslladar-se a Mallorca, des d’on administra l’herència després de la mort del seu marit, Esteve Plans, el juliol de 1956.
4-. Expliqueu les característiques i la funció del personatge de Francesca Bertolozzi, Paquita Reinal, a Feliçment, jo soc una dona, de Maria Aurèlia Capmany, i com es relaciona amb la protagonista de la novel·la, Carola Milà.
Francesca Bertolozzi, o Paquita Reinal, que no té uns origens benestants, assoleix la seva posició gràcies al matrimoni amb Esteve Reinal, de professió liberal, i amb qui no ha tingut fills. La senyora Reinal representa aquesta burgesia liberal del segle XX, amb un desig d’ostentació constant: viu a un pis modern al portal de l’Àngel de Barcelona i disposa de servei i una decoració lluny de les cases senyorials.
Aquest personatge es fixa com a un primer objectiu formar les dones analfabetes i lliurar-les de la seva submissió per modelar-les amb un feminisme conservador, que xoca amb el que intenta defensar l’autora. En aquest sentit, Paquita Reinal fa una mena de divisió de classes que no s’emmarcaria dins l’ideari de Capmany. Possiblement, l’autora s’inspira en Francesca Bonnemaison, que fou una pedagoga, escriptora i promotora de l’educació femenina popular catalana.
La relació entre ambdós personatges comença quan Francesca acull a casa seva a la Carola després que patís un avortament espontani i després de perdre, assassinats per venjances creuades, el seu amant, Feliu Tobias; el seu avi, Sebastià Milà, i la dona d’aquest, la Paula. En el nou entorn la Carola adopta la identitat de Carmina Torres i es converteix en la protegida de Paquita Reinal, li fa de secretària, redacta les cartes per aconseguir mecenes per als congressos feministes, etc. La relació entre els dos personatges es trenca sobtadament quan Paquita Reinal marxa a Madrid i Carola decideix no seguir-la, perquè no té plena llibertat per iniciar una relació amb Agustí Turull.
5-. Descriviu el personatge d’Esteve Plans a Feliçment, jo soc una dona, de Maria Aurèlia Capmany, i expliqueu la seva relació amb la protagonista.
Esteve Plans és un jove de família burgesa que coneix la Carola quan exerceix la prostitució sota la identitat de Llorença Torres. Tot i que Carola recuperarà el seu nom autèntic quan es casa amb l’Esteve, tot i que han de falsificar la data del casori per tapar l’embaràs de la Rosa, que és el nom que la protagonista decideix posar a la seva filla perquè li agrada i perquè neix el dia del santoral. La relació entre la Carola i l’Esteve està regida per l’interès: ella no l’estima (“no el vaig estimar mai”) i no hi sent cap atracció sexual ni sentimental. I només es mou per l’ambició de poder obtenir cert poder adquisitiu i llibertat. En canvi, l’Esteve tracta la Carola com una “esclava sexual” i ha d’estar sempre disponible per a ell. És per això que li compra un pis amb servei inclòs. Tanmateix, el tracte d’ell és vexatori, maltractador i masclista, ja que en un passatge del llibre es relata com ell li trenca una dent amb una bufetada.
Quan Esteve mor, Carola hereta tots els seus béns i la protagonista pensa que potser l’estimava d’una manera dolorosa.
6-. Expliqueu quines característiques literàries relacionen Feliçment, jo soc una dona, de Maria Aurèlia Capmany, amb la tradició de la novel·la picaresca i d’aprenentatge. Tingueu en compte que, al pròleg, la protagonista fa referència a la novel·la Moll Flanders, de Daniel Defoe.
La novel·la narra la progressió vital de la protagonista, nascuda al segle XX, filla de mare soltera i provinent d’una família obrera, fins al retir daurat de la vellesa, quan ja ha aconseguit la independència econòmica i benestant.
La peripècia del personatge és narrada majoritàriament en primera persona per la protagonista i dibuixa una dona desproveïda de les categories morals del bé i del mal de la moralitat catòlica, fet que li permet adaptar-se a diferents situacions per tal de sobreviure i ascendir socialment sense haver de perdre llibertat. Respon al model de personatge fet a si mateix, malgrat les dificultats adverses, gràcies a l’enginy, una certa manca d’escrúpols, i la voluntat d’independència. Per aquestes característiques, la protagonista i la narració dels seus fets s’assemblen als personatges i al punt de vista narratiu de la novel·la picaresca castellana del segle XVI o de les novel·les autobiogràfiques angleses del segle XVII, com ara Moll Flanders, de Daniel Defoe, que és la història d’una dona que també ha estat abandonada per la seva mare i que lluita per obrir-se camí. La protagonista, Carola Milà,l’esmenta en el pròleg com a llibre que li envia el seu editor Cosme Tudurí perquè li serveixi de model. També depenen d’aquest model novel·lístic els extensos títols-resum dels capítols, molt habituals en aquesta tradició narrativa, amb fórmules narratives d’introducció com ara «De com…», «On es parla…», «Hi serà contat…»).
7-. Expliqueu quina relació s’estableix a Feliçment, jo soc una dona, de Maria Aurèlia
Capmany, entre la biografia de Carola Milà i la societat i la història de Barcelona i de Catalunya. Feu referència a fets històrics esmentats en l’obra.
La novel·la comença amb el pròleg en què Carola explica que va néixer a principi del segle XX i tanca la narració l’any 1968, quan el turisme irromp a Mallorca, on ella té el seu retir daurat de la vellesa, essent rica i poderosa. La novel·la descriu la societat en diversos capítols: en primer lloc, a la fàbrica de Can Pujades veiem la relació jeràrquica entre els amos i els treballadors de classe obrera, i també l’enfrontament entre diferents ideologies (en aquest sentit, Feliu Tobies representa el sindicalisme i l’anarquisme). En segon lloc, al convent del Bon Consell hi ha la divisió entre les nenes “riques” i les “pobres” amb la diferenciació de l’uniforme: les desafavorides en portaven un de ratlles, similar al dels adroguers. En tercer lloc, quan Carola exerceix la prostitució i Esteve Plans se n’encapritxa ella accedeix a una burgesia representada en restaurants, als clubs socials, etc.
D’altra banda, la novel·la també descriu des d’un punt de vista geogràfic la Barcelona més enllà de les muralles del barri de Santa Caterina: les fàbriques lluny de la ciutat, el barraquisme, els barris residencials rics (Sant Gervasi, Sarrià).
Els fets històrics més importants representats al llibre són: la setmana tràgica, el pistolerisme, l’atemptat contra el setmanari el Cucut, la guerra i de passada la dictadura de Primo de Rivera, segona guerra Mundial.
