tema 9 Flashcards
que es el dret derivativos de la ue
El dret derivat o secundari de la Unió Europea està format per les normes que aproven les institucions de la UE en aplicació dels tractats constitutius. Aquestes normes tenen caràcter derivat, perquè es basen en el dret primari (els tractats) i estan subordinades a aquest.
Característiques del dret derivat
Sorgeix de les institucions de la UE (Parlament Europeu, Consell, Comissió, etc.).
Té una jerarquia inferior al dret primari (els tractats).
Està limitat per les competències atribuïdes a la UE.
Està format per diferents tipus d’actes jurídics, com els reglaments, directives i decisions (article 288 TFUE).
Tipus de normes de dret derivat
El dret derivat es pot classificar en dos grans models segons el seu objectiu i aplicació als Estats membres:
1) Unificació normativa
Consisteix a establir una única norma aplicable a tots els Estats membres de manera directa i obligatòria.
La norma més utilitzada per a la unificació és el reglament.
Quan s’aprova un reglament europeu, aquest substitueix les normes nacionals sobre la mateixa matèria. No obstant això, no anul·la les normes internes, sinó que les deixa sense efecte en cas de conflicte.
➡ Exemple: Un reglament de la UE sobre etiquetatge d’aliments s’aplica directament a tots els Estats membres, i les lleis nacionals sobre aquest tema queden inaplicables si entren en conflicte amb el reglament.
2) Harmonització normativa
Aquest model busca que els Estats membres adaptin la seva legislació a uns objectius comuns, però mantenint un cert marge d’autonomia.
La norma típica d’harmonització és la directiva, que fixa objectius que cada Estat ha d’aconseguir, però deixant que cada país decideixi com aplicar-la.
Perquè una directiva tingui efecte, ha de ser transposada al dret nacional mitjançant lleis internes.
➡ Exemple: Una directiva sobre protecció del consumidor estableix unes normes mínimes, però cada Estat membre les pot concretar amb detalls addicionals en les seves pròpies lleis.
definicio de reglamento
normes d’abast general: no tenen destinataris concrets, es una norma general de contingut concreta amb aptitud normativa clara i precisa. obligatori en tots els seus elements: no s’atmet la seva aplicació de forma incompleta o selectiva de les seves disposicións. immediatament aplicable: es prou precís i clar, sense cap mena de recepcio ni transposicio.
definició de desició
directament aplicable i normalment d’abast individual . els destinataris estan identificats en el text
directives
normes que obligaran a lestat destinatari a aconseuir el resultat que s’ha daconseguir, escollint llibertat de forma i mitjans.poden escollir el contingut o la tecnica normativa per complir els objectius.el termini de transposicio es dentre 6 a 24 mesos.
actes tipis no obligatoiris
recomenacions: de caractère general per promoure un comportament. dictamens: opinio sobre una questio cocreta
quins son els principis que regeixen l’adopcio de les normes? i els requisits formals de l’acte?
principio de competencia d’atribució, principi de legalitat, principi de jerarquia, principi de no inversio dels instruments normatius.
motivacio dels actes i formula de promulgacio (atrnticats per linstitucio)
actes no previstos pels tractats?
programes d’accio, conclucions i deliberacions
